Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Birmània - Reflexions

Dirty List – La llista ignomiosa

Publicat el 8 de juny de 2008 per rginer

Existeix un llistat d’empreses  que continúen abocant diners al general Than Shwe i fent negocis amb ell. Però no és ara que ho han fet; més de dues dècades fent negocis amb la junta – ‘La llista bruta’.

També existeix un llistat d’empreses que han marxat del país – ‘La llista neta’ .
Quan llegeixes els noms del llistat, pots entendre perfectament que els interessos econòmics estàn per sobre de tot, el perque el  ‘laissez faire’ a la dictadura del General Than Shwe, i perque no entrar per la força al país per salvar vides humanes.
Adidas, Apple, Carlsberg, Clarks, H & M, Zara, Mango, Ikea, IBM, Marks & Spencer, Triumph i moltes més, són ja dins ‘la llista neta’ i han deixat de ser presents a Birmània, i tampoc fan ja negocis amb la Junta. Han tancat portes.

Un dels exemples més significatius són les empreses Chevron dels EE.UU. i Total de França. Van construïr un oleuducte  de 65 kms atravessant Birmània amb sortida per Tailàndia, on una empresa d’aquest país veí, també forma part d’aquest lobby. EE.UU. ha estat proclamant el seu boicot al règim del general, però el gas i el petroli continúa arribant a Tailàndia . França, no diu res. Mentres la Junta va cobrant mil.lions i mil.lions de dòlars. La famosa guía turística Lonely Planet, recentment comprada per la BBC, promou àmpliament els viatges a Birmània, i tothom sap que les infraestructures, aeroports, hotels, excursions, etc. etc. són en mans de la Junta.

En la ‘dirty list’ sorprèn que tots els països asiàtics, Xina, Índia, Malaysia, Thailàndia, Japó, Korea, Taiwan, Singapore i em dol dir-ho, però també Viêt Nam,
són a Birmània amb les seves empreses nacionals de gas i petroli. La Junta va ingressar més de 2.7 bilions de dòlars l’any 2006 per aquest concepte. No existeixen indústries, ni empreses nacionals, i si n’hi han, són propietat de la Junta.
El salari mitjà és de 0,50 Euros per dia, i la edat laboral és legal als 13 anys, però la majoria de les grans infraestructures del país hi treballen obrers forçats, sense res a canvi,  i que ja ha estat denunciat diverses vegades, però ningú reacciona.
Altres empreses de ‘la llista ignomiosa’ són TATA de l’Índia, Toyota, Qantas, Alcatel, Dusit Thani Hotels, Shangril.la Hotels, Cía. Elèctrica Nacional de Tailàndia, Fodors/Random, Nikko Hotels, Siemens, Mitsubishi, i moltes més, desde Suïssa, passant per Nova Zelanda, Austràlia, Sudàfrica, Rússia …..
Xina té un dret de pas per sortida al mar, a més d’altres negocis, però sobretot, el seu suport polític tant i tant important que fa valer, amb el seu veto, a qualsevol ressolució que es prengui a les reunions del Consell de Seguretat de l’ONU; una d’elles, i d’això ja fa més d’un mes, que el General Than Shwe deixi entrar l’ajut humanitari i els cooperants, per salvar vides, construïr cases, hospitals, i donar de menjar a la gent.
Tot resulta trist i tenebrós, quan penses només un moment amb tot el què passa i ha passat a Birmània durant aquestes últimes tres dècades.
Avui s’acompleixen 12 anys i 228 díes d’empresonament de Daw Aung San Suu Kyi.
Crec que és la única persona al món que ha rebut el Premi Nobel de la Pau i que està empresonada per una Junta MIlitar que no va acceptar el resultat d’unes eleccions lliures.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània: Salvem a la nostra gent

Publicat el 4 de juny de 2008 per rginer

Poca cosa hem llegit del que ha passat i passa a Birmània. La BBC ja té un corresponsal, vigilat, tot s’ha de dir, a Rangoon i pot escriure tot el que ell veu i recull de les seves converses amb la gent del poble. A Rangoon ja no es veuen incidències causades per el cicló, però és que han estat els propis habitants juntament amb els monjos que han anat netejant els carrers i les destrosses. Explica que en una petita botiga d’un carrer qualsevol de Rangoon és a la venda un DVD fet per un súbdit del país on es pot veure l’ajut que el mateix poble birmà va organitzar per salvar vides, posant en perill la seva vida o el seu empresonament, d’esquenes a la Junta.
Aquesta acció no ha estat reflectida fins ara en cap mitjà, i pot semblar que la gent a Birmània durant tot aquest mes, s’ha quedat a casa, no ha fet res; més lluny de la realitat. Un cap d’un grup format per metges i infermeres, tots birmans, no afiliats a cap organització,  explica com van sortir de Rangoon i es van dirigir al Delta de l’ Irrawady de nit, esquivant la vigilància dels soldats de la Junta i van arribar en la foscor de la nit davant la sorpresa dels pocs supervivents, amb cara de por, amb els ulls molt oberts, demanant menjar i aigua i sobretot ajut sanitari per guarir els ferits, i braços i un barco per anar recollint els seus morts.

Una altra imatge que no s’ha vist gaire és com els monjos tarawada, budistes, obrint les portes dels temples per els refugiats i anar fins els pobles per portar arròs i menjar, quan són ells quan surten dels temples amb el bol a la mà, i la gent els dóna el menjar.
Mentres, la televisió birmana, la de la Junta, no n’hi ha cap altra, van ensenyant els militars visitant els campaments i repartint ajut als refugiats. El que no ensenyen, és que immediatament després de gravar les imatges, els refugiats tornen el menjar i l’ajut als militars, i són obligats a tornar als seus pobles, pobles, que ja no existeixen.
Només una precisió, molt important; l’ajut que arriba a Birmània de l’ONU, creu Roja i altres estaments oficials del món, va directament a la Junta i són els militars qui decideixen qui i com la distribueixen.
Mentres en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, els països emergents posin el veto als ajuts i a l’entrada de cooperants, i el que és més greu, seguir donant suport al general genocida, em fa pensar que finalment els birmans utilitzin la violència per defensar-se i poder continuar vivint.
”Utilitzeu la vostra libertat, per promoure i aconseguir la nostra’ és el que diu insistentment Aung San Suu Kyi, defensora afèrrima de la ‘ no violència’.
‘Quan tens una pistola a les mans, sempre hi ha el risc de matar i d’utilitzar la violència, per aconseguir la llibertat. Si no tens cap pistola a les mans, aleshores cal utilitzar tota la potència de la ment, per aconseguir-la’.
El poble birmà continua esperant.
La fotografia de la BBC; un nen amb una petita bosseta de menjar que de ben segur porta a casa seva. Potser serà la ració de tot un dia.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània: Qui és Than Shwe ?

Publicat el 31 de maig de 2008 per rginer

En aquest món emergeix una simpatía per el feixisme i el poder absolut molt preocupant, però és un fet i ja ho podem constatar en diferents països. Un genocida com el general Than Shwe segueix deixant morir al seu propi poble.

Hi ha una campanya mundial, amb gent famosa, que intenta denunciar el que està passant a Birmània.
He trobat aquest video d’Ellen Page, que m’ha semblat el més realista, ben fet, i a més, podeu conèixer la cara d’aquest genocida, bastant desconeguda, per cert.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Arròs – La diferència

Publicat el 30 de maig de 2008 per rginer

Sempre que vaig a Oô, faig una visita a uns molt bons amics aranesos i passem junts un dia, com sempre, esplèndid. Enguany, em van regalar amb un dinar que avui podem dir ‘de categoría i car’: un arròs amb carreretes collides del prat del seu jardí.

Arròs; una menja preuada i que molta gent no pot acceder-hi, perque els preus s’han triplicat, no cal que us ho digui. Països amb una cultura de l’arròs, pobres, són els que pateixen més el problema, ja que de ser productors, ara demanen arròs per poder sobreviure.
Torno a Birmània. Ens oblidem dels 140.000 refugiats birmans que viuen en camps desde fa més de vint anys, a la frontera amb Tailàndia. No poden entrar a aquest país, perque el seu govern no els deixa, i no poden tornar a la seva estimada Birmània, perque la Junta els mataria.

Thailàndia utilitza aquesta refugiats com a mà d’obra barata i per prostitucions, però no els autoritzen a viure legalment en aquest país veí. Hi han joves que han nascut ja en aquests camps. El preu de l’arròs impideix donar de menjar a tots aquests refugiats i mentres tothom es concentra en ajudar a la població de Birmània ( i cal insistir en entrar per impedir la mort de milions de persones per malaltíes ), s’obliden d’aquests refugiats, millor dit, presoners en uns camps absolutament de vergonya.

El seu delicte és defensar la seva terra davant el genocida i fugir per no ser executats.
Podem ajudar; existeix una associació anomenada ‘Consorci de la frontera de Tailàndia amb Birmània’ sense ànim de lucre, i que de fet, és la que nodreix de menjar i sobretot d’arròs a aquests 140.000 refugiats.
És una de les moltes barbaritats que aquest genocida General Than Shwe, amb la col.laboració del Govern de Tailàndia, fueteja a la gent del seu propi país.
Entreu a la web  http://birmaniaporlapaz.blogspot.com trobareu tota la informació.
Cerqueu l’article ‘ Posa arròs al plat – Ajudeu a Birmània’
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània : La veritat

Publicat el 28 de maig de 2008 per rginer

Aquest video conté fotografíes d’una duresa que pot impactar; molt dures; però cal veure’l. És la veritat, la que la junta ens amaga i el genocida General Than Shwe, absolutament insensible als sentiments de bondat i humanitat,  no vol que la resta del món les vegi. Però no compta en que la majoria del seu poble continúa lluitant i ajudant a la gent, com pot, i els agoserats que creuen la frontera clandestinament, poden fer les fotografíes personalment, o recollir-les i sortir novament del país per poder ensenyar-les.

 El blocaire ‘Què passa a Birmània’ també ha editat fotografíes que cal veure-les. 
La cançó del video : ‘ Mad World ‘ interpretada per Gary Jules.
Última hora:  Ja en són 300.000 els birmans morts a conseqüència del cicló.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània: I’m angry, very angry

Publicat el 28 de maig de 2008 per rginer

Desitjaria escriure sobre les meves impresions de la meva estada als Pirineus, de les passejades, de la muntanya, de llocs plàcids i meravellosos, excursions agraïdes, colors o també de Hue, com el Dr Nhan aconsegueix allargar l’ajut de 150 Euros fent rehabilitació a infants vietnamites amb problemes cerebrals a conseqüència dels efectes de l’agent orange, l’herbicida assasí que els americans van llençar durant la guerra o senzillament seguir explicant llocs d’aquest país, o de l’altre continent Austràlia; no puc fer-ho. Les notícies i fotografíes que vaig rebent dia a dia de Birmània m’ho impedeixen. El genocidi ja és un fet i parlo com ho va fer na Zoya Phan quan va ser a Barcelona el propassat dia 24 d’abril: ‘I’m angry, very angry’ en contra els governs dels països, dits democràtics i amants de la llibertat, la ONU, la UE, les multinacionals, els països veïns, com Thailàndia, una dictadura ‘toba’. Són uns testimonis esgarrifosos, unes fotografíes ‘no publicables’. I ningú fa res, ningú es mou, ningú fa valer el dret de  principi de responsabilitat de protecció que ténen els mil.lions de persones d’aquest pais, Birmània, on un veritable genocida, el general Than Shwe, segueix amb la seva melagomania del poder i la mort.
Què està passant ? Ahir aquest dictador va allargar l’empresonament de Aung San Suu Kyi per un any més; no és notícia. Està eliminant  birmans, monjos budistes inclosos, opositors a la dictadura, hi ha milers de persones que desde el 3 de maig que va passar el cicló no han rebut cap mena d’ajut ni assistència mèdica, els cossos de persones, avis, famílies senceres, infants, encara suren per el delta, cooperants esperant a Bangkok per un visat i sorprenentment l’Ambaixada va patir un incendi i els passeports que s’amunteguen sobre les taules s’han cremat.

I tinc la impresió com si la gent de tot el món no dongués credibilitat a tot el què passa, i per damunt de tot, els organismes internacionals se’ls en fot el que un dictador, genocida, que demana 11 bilions de dòlars,  deixi morir milers i milers de persones del seu propi país, tanqui les fronteres, no deixi passar ni un bri d’ajut ni persones, i els més agoserats ho hagin de fer clandestinament amb perill de la seva pròpia vida.
I’m angry, very angry. No entenc el silenci, no entenc la rendició, no entenc les diferències, no entenc la covardia, no entenc la deshumanització, no entenc les respostes ambigües ‘estem frustrats, no podem fer res més, no podem entrar al país’.
Aquest muguet, blanc, color representatiu de la pau per la humanitat, és el meu petit homenatge, avui, per aquest poble. A França, el dia 1 de maig, es regala muguet per desitjar sort i salut a la gent estimada.
Els birmans necessiten molt de muguet per tenir encara una mica d’esperança.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània – Genocidi

Publicat el 26 de maig de 2008 per rginer

Quatre setmanes són molts díes; és el temps que he estat a Oô, Pirineus de França, departament de la Haute Garonne. Canvi radical de vida, d’entorn. Mesurar el temps, com a Viêt Nam; no tenir presses; observar; caminar per camins desconeguts; escoltar els concerts matinals de les caderneres, merles, pit roig; canvis de llum; arbres esquitxats d’un verd nou; pluja de primavera, autèntica; terra lluenta i molla; capolls que comencen a obrir-se; abelles cercant el pol.len i tornar al rusc; escoltar el so de l’aigua del riu; núvols baixos, grisos, tristos; racons a les muntanyes que es resisteixen a perdre la neu …. 

Però, en aquesta solitud o fugida del món real, un món on hi passen coses, moltes i greus, no vaig poder escapar-me d’escriure tres posts curts i de denúncia per el que passa a Birmània.

I així vull retornar en aquest món blocaire, per continuar denunciant el genocidi que estàn patint la gent a Birmània; vivint com a refugiats en el seu propi país; menjant el que poden i el que la gent vulgui donar-lis; cal cridar alt i molt fort de tot el que està fent aquest personatge, general, cap de la junta, Than  Shwe, amb el seu poble, i denunciar la incapacitat manifesta de la ONU, Europa i tots els països, per acceptar un principi de responsabilitat de protecció i actuar sense més.

Més de 150.000 morts i més de dos mil.lions de persones que necessiten ajut; però cal estar alerta i l’ajut ‘no s’ha de politzar’ com ha manifestat Aung San Suu Kyi; la Junta NO pot rebre cap ajut de ningú; no arriba a la gent, al seu propi poble.
Escriptors i periodistes han pogut entrar clandestinament a Birmània i han de estar en alerta continuada, ja que si són descoberts, els fan fora del país i als birmans que els han ajudat a entrar-hi, són manillats i tancats a la presó, o senzillament
executats.
Les empreses multinacionals del món amb grans negocis amb el general Tan Shwe no han deixat de fer les transaccions comercials. Per què tanta crueltat ?
La fotografia correspòn a la BBC News; la gent, el poble, arrenglerat a la carretera amb un bol a la mà, esperant que algú els hi posi menjar.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània : Refèrendum, dictadura, morts.

Publicat el 16 de maig de 2008 per rginer

Poc a poc les noticies de Birmània es van esvain de les portades. Sabrem algun dia els morts ? Els primers, els afectats directament per el ciclo; els desapareguts; els morts per malaltia o fam; els refugiats tancats en camps de presoners. Mentres el general Than Shwe ja ha facilitat els resultats del referèndum per poder perpetuar-se en el poder; un 98% de participacio i un SI absolut. On eren els enviats internacionals per garantir la llibertat de vot ?
Continuen les empreses i els països fent negocis amb aquest dictador ? Vaig escoltar declaracions del flamant Ministre d’Afers Estrangers francès, senyor Kouchner ….. indignants i vergonyoses.
Nomes puc reproduïr, novament; el que escriu en Miquel Bauçà:

Es un vell i es creti.
Jo em pensava … No t’ho creguis. La brutal cretinitat un cop que s’és instal.lada – aixo passa al primer anyet – ja no deixa mai la victima.

La meva hibernacio primaveral continua ……

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmània : Vergonya, mort, hipocresia, coratge

Publicat el 9 de maig de 2008 per rginer

En aquest raco del Pirineu on tot es pau i bellesa, escolto les noticies per Catalunya Radio i evidentment miro la televisio francesa. El meu neguit es constant. Ja sabem que els morts poden ser mes de cent mil, mes d’un mil.lio de persones sense sostre, aigua; menjar. Avui he escoltat que han atorgat el Premi Catalunya a Ang San Suu Kyi i a la doctora Maung: El propassat 24 d’abril quan va venir na Zoya Phan, ja ens van anunciar aquest premi. Dues dones valentes; amb coratge; com tambe na Zoya Phan. Contrastant amb les imatges que he vist a TF2; una àvia sota unes canyes de bambu; aixecant els dits de la mà i unes branques d’arbre entre els seus dits i coberta de mosques demanant ajut.
Una entrevista a la TF2; la Junta Militar esta disposada a sacrificar el seu poble per tal de preservar el poder. Centenars de cooperants i ajuts bloquejats a les fronteres: Segueixo veient la TF2; la televisio birmana de la Junta Militar encoratja al poble per anar a votar el referendum per una nova constitucio a la seva mida el proper diumenge. Els monjos sortint dels temples i juntament amb la societat civil cercant els morts, treient arbres caiguts, cercant aigua. La Junta, sense escrupols de cap mena, no dona cap visat a ningu. Avui he escoltat que Ang San Suu Kyi està be.
Pero aquesta Junta; no ho oblidem si us plau, te molts diners que els paisos occidentals han anat pagant al llarg dels 40 anys que governen; jade, maragdes, rubis; teca, oleuductes, gas, petroli, trafic de persones, autoritzacio de pas. Ara tots a cooperar, ajudar, pero han estat tots aquests paisos els que han engreixat aquest monstre.
Una turista belga manifesta que els soldats els van evacuar rapidament; i manifesta sense embuts:” nomes als turistes, a la gent dels pobles, no els feien ni cas”.
Irak, Iran, Palestina, Liban, i guerres; i mes guerres; els birmanesos volen la llibertat sense violència; ara nomes tenen forces per salvar les vides del desastre i continuar vivint, no tenen esma per res mes.
No entenc perque no s’utilitzen tots els mitjans per combatre, sense violències,, aquest règim i no permetre deixar morir a la gent.
Tanta força te aquest dictador o potser es volen amagar les vergonyes ??????

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Plorar per Birmania

Publicat el 6 de maig de 2008 per rginer

La meva hibernacio primaveral s’ha vist sobtadament trasbalsada per les noticies del desastre a Birmania; mes de 25000 morts; ja no se quantes persones desaparagudes i la junta militar fins, tot just fa un dia, ha admes l’ajut de l’estranger: ara aquest pais tornara a ser noticia de primera plana. La junta cruel, molt cruel, no va avisar del tifo que ja era molt a prop. Recordo quan vaig ser a Vietnam, el Govern va avisar, sempre ho fa, d’un tifo a la costa central i els comites dels pobles amb l’ajut de l’exercit van evacuar mes de 300000 persones: A Birmania no ho han fet i la junta encara vol fer el referendum per una constitucio feta a mida el proper dia 10 de maig; pot haver-hi encara mes crueltat ? Zoya Phan ja ens ho va dir quan va ser al nostre pais el propassat abril; van casa per casa per obligar a la gent a votar un si. Quan deixaran de fer negocis amb aquests criminals multinacionals de països com Russia, India; Sudafrica, França; Xina; Japo, Thailandia …..
La Junta s’ha vist obligada a obrir les fronteres per rebre ajut; pobles arrasats literalment; el poble sense res.
Podeu entrar a www.birmaniaporlapaz.org, supos que tindran informacions d’ultima hora.

Un petit  poema sortit de les oscil.lacions d’un pendol, i estic segura; que encara sense permis, ho sabra entendre:

En el solc d’una penya
neix fonoll carnos.
En el caliu d’un foc
llueix la claror.
La guspira batega,
com si fos viva.
El vent que se l’endu
crea un foc nou.

Soc en un ” ciber espace” i el teclat es complicat i amb els accents no ho tinc gaire clar;  pero desitjava deixar escriure sobre aquest pais on lluiten per la seva llibertat sense violencies; els violents son els militars i la junta; que no tenen cap pietat amb el seu poble.

Tinc moltes fotografies de flors, moltes; fetes durant aquests dies; no les puc mostrar.
Birmania mereix un foc nou en total llibertat.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmania novament : NO ‘smoking’

Publicat el 25 d'abril de 2008 per rginer

Ahir vespre vaig assistir a la conferència de Zoya Phan, que ens va parlar del que passa a Birmania. No vam ser més de 10 persones. Ens va fer un resum de la realitat del seu país. Avui continuarà la seva campanya , com ho ha fet a Donosti, Madrid i València.

Cerca suport dels governs del món per forçar a la Junta Miitar de Birmània ha ocupar-se, senzillament, de la vida del seu poble. Mentres la gent passa gana, no té res, fugen a la frontera amb Thailàndia, on viuen milers i milers de refugiats en uns camps indignes desde fa més d’una década, assasinen a qualsevol persona que militi en un partit de la oposició o escriu texts que no agraden a la Junta, els militars reben bilions i bilions de dòlars d’empreses i governs sense escrúpols per el gas, fusta o minerals. Cercant per You Tube podem veure el video del casament d’una filla del general dictador Than Shwe d’un luxe ostentós i vergonyós, o la construcció d’una ciutat, nova capital del país, amb autopistes, barris residencials, palaus, un veritable ‘pastiche’ en mig de la selva.
En un dels posts vaig penjar una fotografia feta a Rangoon on els birmans porten una samarreta amb un NO, referint-se al referèndum per una nova constitució, que la Junta vol que la gent voti el proper mes de maig.
Per no ser empresonats, al costat del NO, hi ha escrit ‘ smoking’ ……

Zoya Phan és una activista important, molt important, que va poder fugir del seu país als catorze anys. Avui en té 26. Tot el seu poble de la ètnia Karen va ser arrasat i va estar vivint amb la família a la selva. La seva mare no va poder aguantar la fugida i els assasinats, i va patir un infart. El seu pare es va quedar i va ser assasinat per la junta tot just fa dos mesos. Era el líder del partit dels Karen, obert a parlar a conversar, perque Zoya Phan, continúa amb el mateix esperit que el seu pare mort,  parla, conversa, convenç a qui sigui, que no volen violència; que les ètnies van arribar a un acord amb el partit de Aang Shan Suu Kyi, el NDL, per convertir-se en un país lliure on hi pot viure tothom. Van guanyar les eleccions, però els miitars no les van acceptar i d’això fa ja més de 19 anys …..

Zoya demana suports governamentals dels països del món lliures; embargaments; que la gent no oblidi,  i vaig saber amb tota mena de detalls,  quina és la posició de Thailàndia que deixa els refugiats en uns camps pèssims i no els dona cap possibilitat per viure, per ser persones,  i continua amb el tràfic humà.
He copsat que els refugiats birmans arreu del món són forts, lluiten, volen convèncer a la gent, volern tornar al seu país, volen que la dictadura militar s’acabi, no volen que se’ls oblidi. Les manifestacions del propassat setembre 2007 van ser un mirall al món, però tot continúa igual, desde fa anys.
Aung San Suu Kyi complirà 63 anys el proper 19 de juny; més de 15 anys empresonada en el seu domicili a Rangoon.
Després de la conferència, els pocs que hi erem, vam tornar a casa. Tot el que vàrem escoltar, i també després, en un col.loqui intens, ens va fer retrobar en la nostra memòria els temps d’una dictadura miitar que també vam patir; els refugiats, les injustícies, la manca de llibertat d’expressió, l’opresió dels pobles, les morts, els judicis, les incomprensions i poc ajut del món occidental.
Utilitza la teva llibertat per promoure la nostra.
És la frase que sempre diu Aung San Suu Kyi i ahir també ens la va dir Zoya Phan, una dona birmana, jove, amb una força inusual i que desitja tornar al seu país sense violència, amb total llibertat, sense dictadors militars, amb un passeport i deixar de ser considerada com a refugiada.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmania per la Pau

Publicat el 18 d'abril de 2008 per rginer

El proper dia 24 d’abril a l’Escola d’Administracions Públiques de Barcelona, carrer Girona, no. 20  a les 20:00 hores, tindrà lloc una conferència important; Zoya Phan, de 27 anys, filla del Secretari General del partit Karen, Mae Shan, assasinat el propassat mes de febrer, serà present en aquesta conferència. Zoya Phan és una activista política important i responsable de la campanya Burma Campaign UK. contra el règim dictatorial de Than Shwe i la seva Junta Militar.

 Birmania per la Pau, i Concha Pinós al capdavant,  organitza aquestes conferències per vàries ciutats europees. El perill cada vegada és més gran. El partit NLD que va guanyar les eleccions, amb Aung San Suu Kyi ha demanat un NO rotund al referèndum que es farà el 10 de maig per part de la Junta Militar. Més de 1.800 persones, la majoria monjos, encara estàn empresonats. Aung San Suu Kyi, no cal repetir-ho, està empresonada en el seu domicili ja fa més de 15 anys.

Zoya Phan serà a Barcelona, per explicar-nos tot el què passa en el seu país, i que sembla que el món ho oblida, perque les grans potències mundials i els països veïns continúen fent negocis amb aquests dictadors.
Penjo aquest video de na Zoya Phan i podreu comprovar amb quina energia i valor defensa la llibertat del seu país i demana ajuda als països demòcrates del món.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

JUNY : Drets Humans i Llibertat d’expressió

Publicat el 12 d'abril de 2008 per rginer

Shi Tao – JUNY

Mai de la vida aconseguiré esquivar el “juny”.

Juny: se m’hi va morir el cor i se m’hi va morir el poema, també l’estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell i revela l’abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se’n va del mar de sang, neda cap a una altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d’arribar a mans dels morts.

 


Seguint la crida feta per en David Figueres, llegim  el poema de Shi Tao, poeta empresonat a Xina pels fets de Ti An Men i traduït per en Manuel Ollé al català.

Per la llibertat d’expressió i els drets humans arreu del món.
Aquest poema està donant la volta al món i avui dia 12 d’abril ha arribat al nostre país.
Permeteu-me recordar també les situacions a Somàlia – Darfur i Birmània, on el govern xinès, exerceix continuament el seu dret a veto a les Nacions Unides per no denunciar els genocidis comesos en aquests països on ténen interessos econòmics, com pot ser el petroli a Somàlia o altres recursos naturals i sortida al mar per Birmània.
Però també altres països del món no fan una intervenció forta i decisiva en favor dels drets humans o la llibertat d’expressió, com per exemple España, (i la venda de ‘bombas racimo’ a països com Cambodja o Somàlia mateix); o França, o Índia, o Estats Units, o Sudàfrica, o Japó i tants d’altres. 
Sempre acabo amb la faula de La Fontaine, amb la que no hi estic gens d’acord, però és una realitat :
‘ La raison du plus fort est toujours la meilleure ‘. Un axioma brutal que el practiquen moltes nacions, petites i grans. Uns perque segueixen amb una ceguesa absoluta aquells que volen imposar la seva veritat amb violència. Altres, més astuts o civilitzats, es dediquen a ‘organitzar’ i ‘administrar’ tot el que han guanyat amb la força  i en fan una obra duradora; colonitzar, en diuen; soldats-ocupants-ciutadans i defensors de la nova colònia i no cal dir res més.
La fotografia correspòn a Birmània, setembre de 2007; el fotògraf japonés és assasinat per els soldats de l’exèrcit de la junta, però no van poder impedir que la fotografia es pogués veure al món i amagar la veritat. Li ha estat concedit el Premi Pulitzer.
Només heu de clicar en aquesta web per reproduïr el poema.
I escoltar-lo en la veu de’n David Figueres.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Birmania – Tibet

Publicat el 8 d'abril de 2008 per rginer

Totes les protestes del món a favor de la llibertat del Tibet, són també favorables a la llibertat per Birmània. Tibet té molt de ressó arreu; el Dalai Lama és un personatge mediàtic important i la seva veu s’escolta a tot el món. Aung San Suu Kyi, també Premi Nobel de la Pau com el Dalai Lama, està tancada ja fa més de 15 anys a casa seva a Rangoon; no té aquest suport mediàtic, però sí té un suport de la societat civil mundial enorme;  però no oblidem les manifestacions dels monjos budistes a Birmania el passat setembre 2007 i un premi Pulitzer ha anat a parar al fotògraf que va poder ensenyar al món l’assasinat d’un fotògraf japonès en mans de l’exèrcit de la Junta Militar. Arrel de la publicació de la fotografia, el món es va assabentar de l’assasinat de més de cent persones, molts monjos budistes.

Són molts els empresonats polítics a Birmania, més de 800,  i ara el perill és el referendum previst el mes de maig per una constitució feta a mida per la Junta Militar i negar la llibertat del poble.
Els partits de la oposició ja s’han manifestat en contra de no anar a votar, i de ben segur que la participació serà baixa. Per descomptat les ètnies que lluiten per la seva llibertat ja fa dècades no la votaràn, ni els seguidors del partit que lidera Aung
San Suu Kyi.
Molts països amb interessos a Birmania ja han manifestat el seu rebuig per aquest referèndum, però tres països han exercit el seu dret de veto a aquesta ressolució :
Xina, Rússia i Africa del Sud.
El dia 12 d’abril, tots hem de penjar el poema ‘Juny’ del poeta xinès Shi Tao, empresonat, i ho podeu fer entrant en a la web http://www.penpoemrelay.org/ o a Vilaweb ho tenim més fàcil: El blocaire David Figueres – Els dies i les dones – en dóna tota mena de detalls.
La fotografia correspòn el passat dia 27 de març 2008, Dia de la Revolució del Poble de Birmania a Rangoon, on es podet llegir un NO al referendum.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Sense infància . Els nens soldats a Birmània

Publicat el 27 de febrer de 2008 per rginer

Ahir tarda vaig assistir a la presentació del documental del mateix títol del post a Casa Àsia, peresentat per en Rafael Bueno i na Concha Pinós, membre de ‘Human Rights’ i activista extraordinària del grup ‘Birmania por la paz’.

L’assistència va ser bastant bona, encara que l’auditori no es va omplir. Com molt bé s’expressava en un comentari al meu últim post un lector, la noticia és als diaris quan és espectacular, com les manifestacions dels monjos budistes, coneguda com la revolta del safrà.
El documental de trenta minuts va ser demolidor; impactant; costa de creure que passin coses així. Documental realitzat en la clandestinitat. La junta militar no deixa a ningú en pau, quan volen informar del país. Existeix la censura total.
El col.loqui posterior va ser interessantíssim, aclaridor i real. Concha ha tornat fa poc de Birmània i és una gran coneixedora del país i de tot el que passa i ha passat. A més té el do de la credibiltat i amb un sentit comú extraordinari expressa una realitat brutal, injusta i molt cruel del país que tots els que erem a l’auditori ens va colpir absolutament.
Va contestar a totes les preguntes, reflexions, dubtes, amb seguretat i sentit comú.

””Una dada esfereidora: 70.000 nens, no m’he equivocat, setanta mil nens formen part de l’exèrcit regular de la junta. Birmània va signar el protocol de les Nacions Unides per el dret dels infants, però pel que es veu, ni cas.

A Birmània conviuen 133 ètnies i existeixen molts exèrcits guerrillers que lluiten contra l’exèrcit de la junta que els crema els seus pobles i conreus, segresten els seus fills i envíen les noies a la prostitució, els desplacen lluny de les seves terres. Aquests exèrcits guerrillers lluiten per la seva independència i per defensar les seves terres. També ells ténen nens soldats. Es calcula que poden haver-hi entre 7.000 i 10.000. Són nens que han nascut ja en guerra permanent, i no conèixen res més. Quan són adults el seu futur és totalment incert.
Recordareu ja fa uns anys, perque va aparèixer a la primera plana dels diaris de tot el món, com dos germans, nens birmans de 12 anys, van asaltar l’ambaixada de Birmània a Bangkok armats amb uns fusells més grossos que ells mateixos i van aconseguir entrar i reduïr al personal de l’ambaixada. En aquest documental, aquests dos nois, ara adults, són refugiats a Thailàndia i només pensen en poder tornar a la seva terra, però no saben quin serà el seu futur. Només van aprendre a ser guerrillers.
Se’ns va informar que hi han 14 països que són darrera de la junta, per interessos econòmics. Ja ho vaig expressar en el meu post anterior; quan uns dictadors feixistes ténen nacions amb poder econòmic al darrera, tot és més fàcil per a ells. Ens va sorprendre saber que nacions com Portugal, India, França, Japó, Thailàndia, Rússia, Xina i d’altres són aliats de la junta i en treuen profit dels recursos naturals de Birmània.
Tot ho controla la junta i s’ha de saber molt bé, aquells viatgers que tinguin pensat anar-hi, de cercar les deu empreses dins el país que NO pertanyen a la junta; utilitzar hotels que NO són propietat de la junta; comprar en tendes que NO son propietat de la junta.
Les guerres civils amb les ètnies que lluiten per la seva independència no s’aturen.
Viatjar a Birmània, un país meravellós, una gent que lluiten per la pau, uns temples mai vistos en cap dels altres països d’Àsia, uns paisatges únics, pateixen una dictadura de la junta militar cruel i injusta.
Us recomano d’entrar a la pàgina web www.birmaniaporlapaz.org
És en aquesta web on podem ser informats del patiment d’aquest país i de totes les campanyes endegades arreu del món i també els links amb altres pàgines web que van informant al món del que passa a Birmània, perque no es pot contactar amb ningú de dins el país. La junta ho controla tot meticulosament.
La fotografia correspòn a una dona del poble Karen, amb els seus fills, i amb un fusell, ja que el els soldats de l’exèrcit de la junta han cremat el seu poble, cases, conreus, i el seu home en fugir li va dir explícitament d’agafar el fusell i matar a qualsevol soldat que li barrés el pas. Està fugint amb els fills a un lloc segur a les muntanyes, segurament, prop de la frontera amb Thailàndia i qui sap si finalment hi entrarà i es convertirà en una dels milers i milers de refugiats que sobreviuen com poden.

‘

”’

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari