És un tema difícil i tothom té la llibertat de viatjar. Tothom podem ingressar els diners lliurement als bancs o en una banca ètica. Hi han fets, però, que és bò de conèixer i després que cadascú els interpreti en llibertat i seguint les seves conviccions. ‘ Visiteu Myanmar Any 1996’. En S. com a professional de viatges hi va anar. Abans de programar un nou itinerari en un catàleg, sempre viatjava al país i visitava els llocs i comprobava els serveis i al.lotjaments. Quan va entrar a Myanmar ( el nom de Birmània ja havia desaparegut ), els soldats duaners van obrir la seva maleta i li van prendre la guia Lonely Planet. Aleshores, en aquesta famosa guía, explicàven la veritat, com el règim del dictador havia arribat al poder, i l’empresonament d’Aung San Suu Kyi.
Com a futura agència majorista amb clients, els responsables que el van acompanyar en tot moment, van explicar-li totes les meravelles del país, i que certament hi són.
Birmània és un país preciós; en S. m’expicava la bellesa dels seus temples i pagodes, més bonics que a la veïna Tailàndia, el paisatge, la gent. Era un nou destí molt interessant per el viatger, si el combinava amb estades a Tailàndia, país turístic per excel.lència del sudest asiàtic.
Però en S. va ser sempre una persona inquieta i cercava informació. No ho veia clar.
Un país tant pobre i amb hotels nous, projectes en marxa, rehabilitació dels palaus.
Una persona fora del cercle on el van ‘tancar’ li va dir sense embuts : ‘ Totes aquestes carreteres, hotels, el nou aeroport, tot, ho hem fet els birmans forçats per la Junta. Ens van fer fora dels nostres pobles i ens van fer treballar a la força.
No hem pogut seguir treballant les nostres terres i les collites s’han perdut’. Aquesta mateixa persona li va facilitar novament la guia Lonely Planet, censurada, i que dins el país circulava clandestinament amb pàgines impreses dins la mateixa Rangoon.. Aquesta persona li va parlar en S. sense por, i sabia perfectament que si algú el veia, seria empresonat.
Els anys han passat, i el turisme, certament ha anat creixent i aportant ingressos importants per la Junta que ha invertit més de US Dollars 1.1bilió en aquesta indústria i té uns guanys de 100 mil.lions de US Dollars / any i genera un ingrés de 1.3 mil.lions de dòlars amb el cost de les entrades als monuments i palaus.
La Junta tenia un exèrcit de 180,000 soldats l’any 1988 i ara en té 500,000. La sanitat, educació, serveis públics són ja al llindar del col.lapse total, i encara més després del cicló del propassat dia 2 de maig.
Tots els que han viatjat a Birmània han pogut veure una mica aquesta realitat. Són una minoria la gent que té beneficis amb el turisme ( sobre una població de 46 mil.lions de persones, el 25% treballa en la indústria del turisme ). Els birmans saben molt bé que tot és en mans de la Junta i no parlen gaire amb els forasters de com van treballar forçadament per construïr un aeroport, una nova capital del país, una carretera i , sobretot, van ser desplaçats dels seus pobles.
L’any 2001, per exemple, l’Oficina de Turisme de la Junta va donar l’ordre a les autoritats locals de protegir als turistes i preveure els conflictes limitant al màxim els ‘ contactes innecesaris’ entre els visitants i la gent del poble.
Birmània serà en aquest mateix lloc durant molts i molts anys, així que digueu als vostres amics de venir a visitar-nos més endavant. Visitar el país ara és equivalent a donar tot el suport al règim.
Daw Aung San Suu Kyi sempre ha demanat als turistes de no visitar el seu país i no ha canviat d’opinió.
Avui fa 12 anys i 234 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
