Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Birmània - Reflexions

Avui 16 de juliol

La cultura d’un poble passa dels  avis, als fills, als nets. Si has crescut prop del mar, has jugat vora el mar, has viatjat per mar, el pare i l’avi han treballat al costat del mar , sempre has escoltat a casa que avui és la patrona de la gent de mar. 

Encara que sóc d’un signe del zodiac que trepitja amb fermesa la terra, el mar sempre ha estat i és el meu somni. No només el mar, també l’aigua, els rius, els llacs … un horitzó llunyà i que s’hi ha d’arribar poc a poc.
Avui penjo aquesta fotografía que he trobat a la xarxa; és el llac Inle a Birmània, on viuen més de 70.000 persones en cases de bambú sobre les aigües tranquiles del llac; un lloc on tampoc ningú ha de passar de llarg, si un dia es pot viatjar en llibertat per aquest país.
No té els colors blaus intensos que tan ens atrauen ni tampoc els temporals frenètics i sobtats, però sí pot arribar un cicló maligne o unes tempestes inacabables que poden inundar tota la terra.

Naypyidaw-Birmània: Capital d’un regne inexistent

Moltes vegades quan cerques articles o informacions interessants, immediatament les arxives i ja no te’n recordes. Avui fent neteja d’arxius, he trobat un escrit d’un blocaire nordamericà amb unes fotografíes excepcionals de la seva visita a la Ciutat de Naypyidaw, nova capital de Birmània, desde fa tres anys. Sorprenentment va poder anar a visitar la ciutat sense problemes (ell encara està sorprès) i les seves fotografíes són un testimoni magnific de com es construeix una Ciutat per a més de cent mil persones amb un despesa insultant i vergonyosa de diners, en el país més pobre d’Àsia. A mí em recorda la pel.lícula ‘El show de Truman’, sobretot després d’haver vist les meravelles a Bagan, Rangoon o Mandalay.
A Rangoon o Mandalay ténen problemes amb la electricitat i molt sovint, diàriament, hi han talls de subministrament; a Naypyidaw sempre ténen electricitat i les il.luminacions dels carrers i de la ciutat són espectaculars. A les grans Ciutats de Birmània i a tot el país, l’aigua no és potable, i s’ha d’anar molt en compte; a Naypyidaw ténen aigua corrent potable que es pot beure sense cap mena de perill.

Carreteres asfaltades n’hi han poques en tot el país; a Naypyidaw s’hi arriba per una autopista i tots els carrers estàn asfaltats. Tot el Govern de la Junta i càrrecs importants de l’exèrcit i funcionaris i les seves famílies, seràn els seus habitants.
És una manera d’anar a viure en un lloc segur, sense perills de manifestacions ni cops d’estat.
Aniré penjant fotografíes amb un text explicatiu. No t’ho pots creure i t’has de fregar els ulls i tornar a mirar si és cert el que es veu.
Podeu veure la maquinària que té la Junta i al fons els nous habitatges.
En l’arxiu es pot veure un barri amb les cases adosades, com en una urbanització de les que es poden veure a les nostres costes i la plaça del centre neuràlgic on conflueixen quatre avingudes amb un enllumenat que cap altra ciutat del país té.
En una tercera, podem veure els treballadors birmans, forçats, en aquesta Ciutat
en mig de la jungla.
Naypyidaw significa : ‘La casa dels reis’ ……….
Continuarà …..

G-8 // G-5 //Birmània

S’ha acabat una altra reunió dels països més rics i ara també els anomenats ‘emergents’. Tot una farsa. Paraules, paraules, fotografíes, reunions bilaterals, però les conclusions són sempre ambigües, sense cap compromís, i els països pobres continuaràn igual. Els ‘estraperlistes’ o especuladors continuaràn fent la seva feina amb els productes bàsics; llavors, petroli, arròs, blat.

Fins i tot aquesta vegada el grup dels més rics, el G-8, van demanar al Govern genocida de Birmània que deixi en llibertat a Daw Aung San Suu Kyi ¿? Més paraules, perque d’aquests països, com França o EE.UU. o Rússia, continúen mantenint grans negocis amb el govern i li dónen tota la força per mantenir-se al poder.
Anem a conèixer una mica més les persones que lluiten per la libertat de Birmània. 
U WI TIN ( 1929 ) : 19 anys empresonat; és el presoner objector de conciència que porta més anys a la presó. Qui és U Wi Tin ?

Periodista i escriptor; va ser director del diari més important de Birmània durant el període 1969 – 1978;  ‘Hanthawaddy’ editat a Mandalay. Per els seus escrits i editorials en favor de la democràcia i també per formar part del  partit liderat per Aung San Suu Kyi, el NLD, va ser empresonat l’any 1989, abans de les eleccions lliures. Ara està molt malalt, i hauría de sortir l’any 2009 de la presó. Es nega a sortir de la presó, mentres no pugui exercir el seu dret de persona lliure. Durant una de les poquíssimes visites a que està autoritzat a rebre, va manifestar a un amic periodista: 

” Sé que la mort m’arribarà dins la presó, i ho prefereixo, si la dictadura, la manca de llibertats i la continuada transgressió als drets humans continúen vigents al meu país”.

L’any 2001, va rebre el Premi World Press Freedom de la UNESCO.
La fotografia és la única que he pogut trobar a la xarxa; U Wi Tin a la presó.
En l’arxiu podeu veure una fotografía del general en una desfilada militar del mes de maig passat ( el poble mentres esperant l’ajut després del desastre del cicló Nargis ); no val oblidar-se de la seva mirada. Les presons són plenes de gent, més de 1.500, que l’únic delicte ha estat demanar la llibertat i la democràcia.

Retrats d’infants XII

Publicat el 6 de juliol de 2008 per rginer

Bagan éstà situat en un paratge molt àrid al centre de Birmània i l’aigua és un tresor. Al llarg de la seva història van arribar a canalitzar la terra i també es poden trobar zones de regadiu, però bàsicament és una zona molt àrida.

Mentres vas caminant i entrant i sortint dels temples (i també per fugir de la calor i el sol, tot s’ha de dir ), sempre et trobes amb monjos, monges o novicis.

Aquests nens, novicis, d’acord amb la seva filosofia therawada no poden riure davant de persones estrangeres, però al cap i a la fí, són nens i el fotògraf va començar a fer ganyotes. Aquests somriures il.luminen la terra àrida de Bagan i de Birmània.

Presoners polítics a Birmània

Publicat el 4 de juliol de 2008 per rginer

Cada dia empresonen a més gent; perque ténen un fax a casa, perque han ajudat a les víctimes del cicló Nargis, perque tenen contactes amb estrangers, perque tenen DVD clandestins, perque han parlat amb estrangers del què passa a Birmània, perque es queixen del poc ajut. De fet a les presons hi han militants dels partits democràtics i de les diferents ètnies, desde fa dècades, i desde el propassat setembre/octubre durant la revolta dels monjos, les presons són encara més plenes.

És increïble com els birmans que han pogut marxar i no poden tornar han aconseguit unes infraestructures dins la xarxa fantàstiques. Us deixo un parell d’enllaços.  Aquests díes he estat veient un documental fet l’any 1993 que corre per el país clandestinament.

He pogut veure les imatges de la campanya electoral de l’any 1988/1989 d’Aung San Suu Kyi; de com durant els seus encontres amb la gent del país del nord, sud, est i oest, aparèixen els soldats i com ella els crida amb una veu forta defensant la legalitat del que estava fent. Moltíssima gent anava a escoltar-la i de vegades en les imatges és difícil de veure-la en mig de centenars i milers de persones. També en una imatge se la veu deixant al terra unes flors en memòria de la matança dels estudiants el 8.8.88 i com els soldats ho veuen i surt corrent rodejada per els companys de la NLD. 

Us recomano el llibre ‘Letters from Burma’ editat en castellà per Circe. Són cartes escrites per Aung San Suu Kyi .
Les eleccions es van celebrar l’any 1990, però un any abans, Aung San Suu Kyi va ser empresonada a casa seva. NO va poder votar, però el seu partit (National League for Democracy ) va guanyar sobradament, per majoria, el 82% dels vots. Els militars no ho van permetre.
Segueix tancada a casa seva, incomunicada,  encara que ha sortit dues vegades, crec, però ……
Avui fa 12 anys i 254 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.
El poster correspòn a l’associació de presoners polítics.

Birmània: Búfals sense rumb

Publicat el 1 de juliol de 2008 per rginer

Els díes 2 i 3 de maig, durant el desastre del cicló Nargis  van morir uns 120.000 búfals d’aigua. Aquests animals són vitals per treballar en els camps d’arròs. Els pobles del sudest asiàtic, utilitzen aquests animals, i no pas, els ‘bufals de ferro’ com ells els anomenen. Es van perdre més de 183.000 ha de camps d’arròs absolutament anegats i arrasats per el cicló Nargis.

Ara, avui, els birmans s’enfronten a un cicló Nargis silenciós, invisible, que és davant seu, quiet, esperant.  Són conscients que hi hauràn més morts, però aquesta vegada de fam i malaltíes, si no es comença a sembrar i conrear els camps.

Els supervivients demanen com a mínim 5.000 búfals d’aigua. El Govern els ofereix màquines agrícoles, que molts no coneixen el seu funcionament, i sobretot, necessiten gasoil, i ja sabeu que la  pujada de preu d’aquest element energètic va provocar la revolta dels monjos del propassat setembre. Els camperols no ténen diners per omplir els dipòsits dels ‘búfals de ferro’.

Abans del Nargis el preu del gasoil era de $4 / litre; avui és de $6 / litre.
Podem veure en aquesta fotografía uns búfals famèlics, supervivents, caminant sense rumb o cercant els seus amos, uns díes després del desastre del Nargis.
Avui fa 12 anys i 251 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Birmània i Tibet : Drets Humans

Publicat el 24 de juny de 2008 per rginer

El proper dijous, dia 26 de juny, a les 8 del vespre, la Fundació de la Casa del Tíbet i la Organització Birmània per la Pau, organitzen una concentració a la Plaça de Catalunya, per denunciar les continuades accions en contra dels drets humans tant a Birmània com al Tíbet, i també una cerimònia per donar suport a les víctimes dels desastres naturals que van patir Birmània i el sud de la Xina.

Aquesta concentració està organitzada aprofitant la visita de 20 monjos del Monestir de Kalu Rinpoche de Darjeeling.
Els assistents poden portar-se coixins de casa per sentar-se a la gran catifa que es desplegarà a la Plaça Catalunya,  i també espelmes.
Avui fa 12 anys i 244 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Birmània: Primer la burocràcia; després l’ajut.

Publicat el 23 de juny de 2008 per rginer

Lluny de fer front a la tragèdia i tot el que els pot passar a Birmània (per exemple els habitants del delta de l’Irrawaddy ja hauríen de començar a sembrar l’arròs ) la burocràcia que està imposant el general genocida per tots els que volen entrar al seu país i ajudar, i també per els  mateixos birmans, és alguna cosa més que signar documents i rebre autoritzacions; és anar allargant el genocidi i la caiguda lliure d’un país veritablement encerclat per aquest dictador i la junta. Torno a reclamar el principi de responsabilitat de protecció que les Nacions Unides contempla i que el Consell de Seguretat ha de votar. Xina i Rússia si ho oposen una i una altra vegada. Els veïns Índia i Tailàndia segueixen éssent els grans aliats de la junta.

Els monjos són l’aixopluc del poble, desde el primer dia. Ells són els que els faciliten un sostre i menjar. Han escrit un document-denúncia a tot el món demanant ajut.
Existeix l’ABMA ( All Burma Monks’ Alliance) i va guanyant terreny la seva força.

Ja ho vàrem constatar en la revolució dita del ‘safrà’ el propassat setembre 2007 i el resultat va ser ferits, morts que no ho sabem de cert i empresonats com a ‘presos politics’. Els estrangers, cooperants, per poder viatjar a Birmània, avui, han de omplir papers i rebre autorització de TRES MINISTERIS: Ministeri de Defensa, Ministeri d’Afers Exteriors i Ministeri d’Afers Socials. Els birmans que volen anar al delta de l’Irrawaddy per ajudar, necessiten uns permisos d’una oficina recentment oberta. Els que hi van són empresonats. D’aquesta manera la Junta va posant obstacles a que súbdits birmans rebin ajuts directament de l’exterior i així els poden centralitzar i controlar en una altra oficina de nova constitució amb un nom llarguíssim: Subcomité de Rehabilitació i Reconstrucció depenent del Comité Central d’Ajut Nacional i les seves oficines i delegacions en els diverses pobles encara existents al delta de l’Irrawaddy.  La FAO ha demanat un mínim de 5000 búfals d’aigua per ajudar als supervivients i al poble de Birmània per començar amb la sembra de l’arròs. Però, jo em pregunto; han recuperat tots els cossos de les persones que van morir, dels búfals, dels ànecs, dels pollastres, dels gossos ?? Han reconstruït les cases ? Hi ha pobles que de 500 habitants, només han pogut sobreviure 20 persones o de les 400 cases només en queden 10.

El general genocida segueix el que creu s’ha de fer, deixar morir els seus súbdits, sobretot les ètnies i la gent que pot convertir-se en el ‘seus enemics’ i els que no puguin ja resistir més, marxaràn als camps de refugiats de Tailàndia, aliat fidel de la Junta. 
La data 8.8.08 – Inauguració dels Jocs Olímpics a Beijing.
Una altra data 8.8.88 – 8.8.08 – 20 anys de la manifestació per reclamar llibertat al país i mort de més de 3.000 estudiants i gent del poble per part dels dictadors.
La fotografia correspòn a la gent fent cua en un temple dels monjos, on sí saben poden rebre ajut.
Avui fa 243 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Birmània: Enterrar els morts és un delicte

Publicat el 19 de juny de 2008 per rginer

Fa pocs díes un grup de joves birmans, membres del Grup d’Estudiants de la Generació 88, van viatjar en un camió a les zones afectades i devastades per el cicló Nargis. Van ajudar a enterrar els cossos de la gent que va morir ara fa 6 setmanes, i els que moren cada día per malaltíes i per manca d’ajut.

Al tornar a Rangoon, els va parar un control de l’exèrcit del general genocida Than Shwe; van ensenyar els seus documents d’identitat, i sis d’ells els van fer baixar del camió i els han empresonat. No teníen permís per fer el que van fer. Però, dos dels xicots detinguts, són els líders d’aquest grup d’estudiants.
Així,  d’aquesta manera la junta va eliminant ‘enemics’ del poble i el nombre de presoners polítics augmenta i augmenta cada día.
Mentres, constato que la comunitat internacional ha decidit plegar veles i tornar a sentar-se en els comfortables escons dels parlaments corresponents, i permeten que aquest general genocida i la seva junta continuïin no respectant els drets humans i deixant morir als seus súbdits amb una impunitat total.
Aung San Suu Kyi va declarar un dia: ‘El canvi i la llibertat arribarà. Tot el que ténen els generals són armes’.
La seva veu ha emmudit, empresonada a casa seva avui fa 12 anys i 239 díes.
La fotografia correspòn al grup d’estudiants voluntaris feta tot just fa una setmana.

Birmània: Llibertat i dignitat

Publicat el 19 de juny de 2008 per rginer

Res més a dir avui; 19 de juny 1945 va nèixer Daw Aung San Suu Kyi.
1988 manifestació d’estudiants i mort de més de 3.000 persones.
L’any 1990 va guanyar unes eleccions lliure i netes.
Va ser empresonada. 1991 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Continúa empresonada. Practica la oposició no-violenta, pacífica.

El proper 8.8.08 s’inauguren els Jocs Olímpics a Beijing. Coincidència. Vint anys abans un règim dictatorial va demostrar el seu poder matant milers d’estudiants.
Xina dóna un suport total al règim del general genocida Than Shwe, i també Rússia, i en certa manera els països que ténen interessos econòmics amb el general genocida com Tailàndia, França, EE.UU., Índia, Àfrica del Sud, Japó. Es preveuen manifestacions arreu del món coincidint amb aquesta data significativa :
8.8.88 – 8.8.08

Les víctimes del cicló Nargis continúen esperant ajut sanitari i menjar. Continúa al poder el general genocida Than Shwe.
70.000 nens-soldats.
1.800 presoners polítics.
Tortures continuades.
Genocidis.
Milers de refugiats en camps a la frontera amb Tailàndia.

El poble birmà vol tornar a ser lliure i recuperar la seva dignitat.

Cicló Nargis : 6 setmanes després

Publicat el 18 de juny de 2008 per rginer

Han passat ja cinc setmanes del desastre del cicló Nargis al Delta de l’Irrawaddy a Birmània i res ha canviat. Than Shwe i la seva Junta amb el consentiment dels seus aliats, Xina sobretot, no deixa entrar ni ajut ni cooperants. Només unes poques organitzacions hi són, com Metges Sense Fronteres. Les informacions que ens arriben dels mitjans ‘oficials’ sembla com si tot ja ha passat. Res més lluny de la realitat.

He llegit una entrevista amb el Dr Kaz de Jong, cap del servei de psiquiatria de Metges sense Fronteres que ens fa una descripció del què passa avui a Birmània.

El Dr de Jong és un expert coordinador en matèria de desgràcies naturals i va ser a Pakistan durant l’esgarrifós terratrèmol com també després del tsunami d’Àsia. En l’entrevista declara obertament que ‘ la resposta per ajudar a les víctimes del cicló és la pitjor que mai he vist’. Ha estat dues setmanes visitant tot el delta de l’Irrawady.

Segueix declarant: ”’ M’he trobat a gent que han passat tres setmanes sense menjar  i no han rebut cap tipus  d’assistència mèdica. Malhauradament, no es tracta d’una excepció. No podem arribar a pobles perque estàn aïllats, sense comunicacions i no es poden organitzar entre ells per ajudar-se. Tampoc ténen ja forces suficients per sobreviure. Hi han supervivients que han perdut a tota la família. Com pots tenir cura d’una persona que ha perdut a 5, 6, 7 o 8 membres de la seva família ? Pateixen un trauma molt greu amb efectes difícils de curar. Saben que no els queda res, i saben que el seu govern no ha fet res per ajudar-los. Es pregunten si val la pena continuar vivint. Una dona, tota sola, en un racó sota un arbre, explica que va perdre a tota la família.   Em va dir: 
– Li agraeixo molt aquest menjar, però, sap, no tinc gana. – 
Les conseqüències emocionals i mentals dels refugiats supervivients, que són milers i milers, els convertirà en persones molt vulnerables i només una bona assistència de metges i grups ben organitzats  els podría donar una mica d’alè i encarar el futur amb un polsim d’optimisme.
Metges Sense Fronteres i dues o tres ONG més que som al país, estem organitzant grups de gent; metges, infermeres, psicòlegs i centres on poder donar aixopluc a la gent.
Tant a Pakistan com als països on van patir el tsunami, després d’un any, el nostre ajut ja no calía; no serà el mateix aquí a Birmània.”’
Avui al diari The Irrawaddy ja comencen a escriure la paraula ‘ indiferència’ en els seus articles d’opinió. Cruel i trist, tant per part del govern del general genocida, com dels seus aliats, com de totes les institucions democràtiques del món.
El començament d’un article d’aquest diari,  és terrible : – Després de sis setmanes, viu o mort, ningú conserva una mínima dignitat sota el règim del règim militar. Les persones vives els roben els seus drets més bàsics. Els morts, senzillament són ignorats -.
Avui fa 12 anys i 238 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

8.8.88 – Birmània

Publicat el 17 de juny de 2008 per rginer

http://www.firstmonday.org/issues/issue6_5/krebs/index.html

El 8 d’agost de 1988, l’exèrcit va carregar contra una manifestació d’estudiants a Rangoon i van matar aproximadament unes 3.000 persones. 
8.8.88 és el símbol més directe, clar i de llibertat dels birmans, per seguir lluitant i aconseguir la democràcia i la llibertat.
La Junta té por d’aquesta data; la propera el 8.8.08 – 20 anys després – i saben que hi hauràn manifestacions dins de Birmània com arreu del món.
El Partit de la Lliga Nacional per la democràcia – NLD – va obtenir 392 dels 485 escons del Parlament en unes eleccions netes i lliures l’any 1990.

Els Generals líders aleshores del govern,  van crear ‘El Consell per el Restabliment de l’Ordre i la Llei’ – SLORC -. Avui encara és el ‘partit’ del govern.

Ténen una censura fortíssima, i res es pot publicar (llibres, diaris, cançons, programas de ràdio, TV, etc.etc. ) si no passa abans per el sedàs.
Però la Junta no comptava amb el poder d’internet i centenars de webs naveguen per la xarxa en un activisme pro-democràcia i llibertat que no poden aturar. Ja no poden continuar donant informacions censurades. La veritat és a la xarxa.
Per exemple, Aung San Suu Kyi va sortir espontàniament de casa seva l’any 2001, conscientment planejat, per anar a visitar a companys del seu partit el NLD. Corresponsals dels diaris més importants del món van reflectir aquesta sortida, organitzada, i totes les webs es van fer ressó. Va ser una sortida breu, robada. Arribar a veure, avui, casa seva, és quasi una proesa. Els soldats són un mur insalvable. El general genocida li té molta por a aquesta dona, i ella és la única persona en tot Birmània que pot sortir  del seu empresonament a casa seva de forma ‘espontània’ però  organitzada, sabent que el general genocida no la matarà, ni la tancarà en una presó amb els demés presoners polítics.
Avui fa 12 anys i 237 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Referèndum a Birmània

Publicat el 16 de juny de 2008 per rginer

Havia que fer el referendum per una nova constitució el 10 de maig, i el general genocida va decidir fer-lo, sense  importar-li gens ni mica que milers i milers de persones havíen mort i desaparegut sota la força del vent del cicló Nargis. Tampoc li va importar que milers i milers dels seus súbdits no tinguéssin on anar.

A Rangoon el seu exèrcit i ‘observadors’ van anar porta a porta entregant les paperetes amb un SI escrit, amb el nom de la persona i l’adreça. Així és com van votar els birmans; el 98% diu la Junta i tothom va dir SI, i si havia alguna papereta que algú es va atrevir a escriure  un NO, per art de màgia no es va tenir en compte i diuen les males llengües que es van cremar.
I … les Nacions Unides ho permeten; el general genocida Than Shwe està ben ‘endollat’ arreu del món; ningú gosa a enfrontar-se amb ell.
Avui fa 12 anys i 236 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Turisme : Blanqueig dels dictadors

Publicat el 14 de juny de 2008 per rginer

És un tema difícil i tothom té la llibertat de viatjar. Tothom podem ingressar els diners lliurement als bancs o en una banca ètica. Hi han fets, però, que és bò de conèixer i després que cadascú els interpreti en llibertat i seguint les seves conviccions.  ‘ Visiteu Myanmar Any 1996’. En S. com a professional de viatges hi va anar. Abans de programar un nou itinerari en un catàleg, sempre viatjava al país i visitava els llocs i comprobava els serveis i al.lotjaments. Quan va entrar a Myanmar ( el nom de Birmània ja havia desaparegut ),  els soldats duaners van obrir la seva maleta i li van prendre la guia Lonely Planet. Aleshores, en aquesta famosa guía, explicàven la veritat, com el règim del dictador havia arribat al poder, i l’empresonament d’Aung San Suu Kyi.

Com a futura agència majorista amb clients, els responsables que el van acompanyar en tot moment, van explicar-li totes les meravelles del país, i que certament hi són.

Birmània és un país preciós; en S. m’expicava la bellesa dels seus temples i pagodes, més bonics que a la veïna Tailàndia, el paisatge, la gent. Era un nou destí molt interessant per el viatger, si el combinava amb estades a Tailàndia, país turístic per excel.lència del sudest asiàtic.

Però en S. va ser sempre una persona inquieta i cercava informació. No ho veia clar.
Un país tant pobre i amb hotels nous, projectes en marxa, rehabilitació dels palaus.
Una persona fora del cercle on el van ‘tancar’ li va dir sense embuts : ‘ Totes aquestes carreteres, hotels, el nou aeroport, tot, ho hem fet els birmans forçats per la Junta. Ens van fer fora dels nostres pobles i ens van fer treballar a la força.
No hem pogut seguir treballant les nostres terres i les collites s’han perdut’. Aquesta mateixa persona li va facilitar novament la guia Lonely Planet, censurada, i que dins el país circulava clandestinament amb pàgines impreses dins la mateixa Rangoon.. Aquesta persona li va parlar en S. sense por, i sabia perfectament que si algú el veia, seria empresonat.
Els anys han passat, i el turisme, certament ha anat creixent i aportant ingressos importants per la Junta que ha invertit més de US Dollars 1.1bilió en aquesta indústria i té uns guanys de 100 mil.lions de US Dollars / any i genera un ingrés de 1.3 mil.lions de dòlars amb el cost de les entrades als monuments i palaus.
La Junta tenia un exèrcit de 180,000 soldats l’any 1988 i ara en té 500,000. La sanitat, educació, serveis públics són ja al llindar del col.lapse total, i encara més després del cicló del propassat dia 2 de maig.
Tots els que han viatjat a Birmània han pogut veure una mica aquesta realitat. Són una minoria la gent que té beneficis amb el turisme ( sobre una població de 46 mil.lions de persones, el 25% treballa en la indústria del turisme ). Els birmans saben molt bé que tot és en mans de la Junta i no parlen gaire amb els forasters de com van treballar forçadament per construïr un aeroport, una nova capital del país, una carretera i , sobretot,  van ser desplaçats dels seus pobles.
L’any 2001, per exemple, l’Oficina de Turisme de la Junta va donar l’ordre a les autoritats locals de protegir als turistes i preveure els conflictes limitant al màxim els ‘ contactes innecesaris’ entre els visitants i la gent del poble.
Birmània serà en aquest mateix lloc durant molts i molts anys, així que digueu als vostres amics de venir a visitar-nos més endavant. Visitar el país ara és equivalent a donar tot el suport al règim.
Daw Aung San Suu Kyi sempre ha demanat als turistes de no visitar el seu país i no ha canviat d’opinió. 
Avui fa 12 anys i 234 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

No oblidem Birmània

Publicat el 9 de juny de 2008 per rginer

Tots els  birmans a l’exili es mouen d’una manera extraordinària per fer sentir la seva veu i trobes centenars de blogs, informacions, fotografíes, denúncies; la majoria arribades de forma clandestina a les seves mans.

Tothom es prepara per el dia 19 de juny, 63è aniversari de Daw Aung San Suu Kyi i desde fa uns anys, aprofiten aquesta data per empènyer més i més al genocida Than Shwe i la seva Junta per alliberar els més de 1.600 presoners polìtics i tornar la llibertat al poble. Ara ténen un motiu encara més gran; obligar al genocida a obrir les fronteres perque l’ajut humanitari pugui entrar al país.
Haig de pensar molt i trec fum, perque, enteneu els que amablement llegiu els meus posts que un govern rebutgi l’ajut i negui l’entrada als cooperants i sobretot rebre el menjar que el seu poble demana ? Un Govern que deixa morir als seus propis súbdits ? Sincerament, cada vegada més, la crueltat, la indiferència, la comoditat, el passar pàgina s’apodera d’aquest món.
Ja n’hi ha prou d’omplir un cabàs amb ajudes i paraules solidàries o ressolucions i acords que mai s’acompleixen;  cal donar, ja,  les eines i la fortalesa necessària a la gent perque puguin, lliurement, construïr el seu futur.
Encara no sabem amb certesa els morts causats per el cicló, ni els desapareguts, ni els desplaçats, ni la gent que s’ha quedat sense casa; només unes xifres que dóna la Junta i que ningú se les creu. 
He trobat aquest ‘collage’ significatiu, fet després dels fets de setembre de 2007. Han passat moltes coses  a Birmània, molt greus, gravíssimes; el perill és ja a la cantonada.
Avui fa 12 anys i 229 díes que Daw Ang Suu Kyi està empresonada.