Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Birmània - Reflexions

Ciber atac a Birmània

He rebut un correu del diari The Irrawaddy, com a subscriptora, en el que m’informen de l’atac sofisticat i sever que han patit, amb el resultat de l’inutilització del seu servidor i en conseqüència de la pàgina web d’aquest diari i d’altres. Els seus técnics van estar treballant tota la nit per intentar posar novament en funcionament la web, però sense resultats. Informen, que els generals de la Junta van enviar un batalló de joves birmans a Rússia, arrel les manifestacions dels monjos l’any passat i les repercusions per la xarxa, on van ser entrenats en aquest nou sistema de ciber atacs a les webs que denuncien als governs. Els alumnes han après ràpid i amb sistemes, com he dit, sofisticats. Avui són als EE.UU., Japó i Europa i ja han començat els seus atacs.

Els tècnics els han informat que no intentin obrir la web novament, ja que immediatament patiran un nou atac i tornarà a ser inservible.
Ens adrecen a un blogspot on podrem anar llegint de tot el què passa a Birmània.
Aquest acudit és el que he rebut amb el correu. Com sempre, els birmans, amb el seu sentit de l’humor. De fet, es podríen veure reflectits altres països del món, on també disposen d’aquests exèrcits especials.
Però internet té poder i no aconseguiran fer callar a la gent.
Aquests fets em recorden les paraules de Daw Aung San Suu Kyi: 
Si us plau utilitzeu la vostra llibertat per promoure la nostra.

Mobilitzacions -Revolta dels monjos a Birmània

Dia a dia organitzacions de tot el món preparen mobilitzacions per donar suport als monjos de Birmània, els que van ser assasinats, els que són a la presó, els exiliats, els que continuen dins els temples sense poder sortir.

Aquesta és la convocatòria davant les Nacions Unides per el proper 26 de setembre.
U Gambira, empresonat del que ja vaig escriure un apunt, va deixar escrit :
– La revolució dels monjos a Birmània és només el principi. Les accions menyspreables dels generals, assasinats, tortures, presó, van aconseguir neutralitzar el nostre desig de llibertat que ens ha estat robada durant dècades. Els hem robat la seva força. Ara són els generals que han de superar la seva por davant les conseqüències de les seves accions. Nosaltres creiem en els actes de no violència, però la nostra columna vertebral és d’acer.. No existeix ja una marxa enrera. –
Avui fa 12 anys i 331 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Atac a tres diaris

L’últim dia que vaig rebre les noticies per correu del diari birmà a l’exili ‘The Irrawaddy’ va ser el diumenge. Desde aleshores no puc entrar a la web del diari ni he rebut cap noticia. Avui he rebut notícies de Burma News: Myanmar/Tibet  i he llegit el que em temia: Tres diaris editats fora de Birmània, a l’exili, The Irrawaddy, The Democratic Voice of Burma i New Era Journal, han patit un atac simultani, i les seves webs ara per ara són inaccesibles. No hi ha respostes, ni ells poden seguir treballant. No tenen cap prova, i no saben qui és al darrera d’aquest atac, però tots sabem que aquest ha estat un clar objectiu per fer callar aquests diaris.

Aviat farà un any de les grans manifestacions dels monjos a Birmània, i fer callar la boca als periodistes i posar dificultats als diaris digitals, és l’objectiu.
Tots aquests diaris són editats a Tailàndia, aliat fidel del govern dels generals.
No poden, però, fer callar als milers de blocs escampats per el món, ni altres publicacions. Qualsevol notícia podrà sempre ser escrita i publicada en aquest mitjà extraordinari que s’anomena internet.
Com les que he rebut aquest matí on es pot llegir com els monjos de Sittwe per tres vegades no han pogut sortir al carrer perque els soldats els ho ha impedit; com ja són més de 200 persones, activistes pacífics, que han estat engarjolades sense cap càrrec en concret; com més de 5.000 persones refugiats en un camp per haver perdut totes les seves pertenences en el desastre del cicló han estat obligats a tornar a casa; com els camps de refugiats en les fronteres amb Tailàndia o Malaysia van arribant més i més birmans, fugint, com les barques que arriben a Europa desde Àfrica.
Avui fa 12 anys i 330 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Qui és qui a Birmània ? – U Gambira

U Gambira (pseudònim) va nèixer el 19 de juny de 1979 (curiosament la mateixa data de naixement del meu fill). El seu nom real és U Sandawbartha, però també se’l coneix per el nom de Nyi Nyi Lwin.Va ser el cap visible dels monjos durant les manifestacions del mes de setembre de 2007. Existeixen poques fotografíes d’ell. Aquesta l’he trobat a la xarxa en un moment de les manifestacions. És el que porta la bandera budista de Birmània. Va promoure l’ABMA (Burma Monks Alliance). És el 5è de 7 germans. Als 5 anys va començar l’escola i als 12 anys, sense el coneixement dels seus pares, va marxar a Rangoon i va ingressar a l’exèrcit. Quan els seus pares es van assebentar, van viatjar immediatament a Rangoon i se’l van emportar novament a casa.

Els militars, aleshores, van començar a investigar la família, i amb la por al cos per un possible empresonament del fill o un retorn a l’exèrcit, el van portar a un monestir on es va convertir en novici.

Va disfrutar de la vida monacal budista i va aprendre l’escriptura i la filosofia, passant els exàmens amb facilitat. Entusiasta de la literatura, va obrir una llibreria a Pank, el seu poble natal. Com a monjo va continuar estudiant anglès, literatura, poesia, música, ciències polítiques i tecnologia. Publica articles; escriu poesia i relats.

L’any 2005 prèn consciència de la realitat del seu país i les brutalitats de la Junta genocida. En les manifestacions del mes de setembre de 2007 va ser la figura capdavantera. No va voler fugir fora del país i es va amagar a Kyakse, al centre de Birmània. El seu pare i un dels seus germans van ser arrestats i empresonats el mes d’octubre de 2007. U Gambira va acceptar un intercanvi de presoners; la seva persona a canvi de la llibertat del seu pare i germà. Va ingressar a la presó d’Insein el 4 de novembre de 2007. Està acusat de traïció i pot ser comdemnat a cadena perpètua o la mort. Abans de ser empresonat, se les va ingeniar per treure un article que va ser publicat com editorial al Washington Post on fa una descripció exacta i precisa de totes les atrocitats, crueltats i genocidis que viuen els birmans, abans, durant i després de  les manifestacions de setembre 2007.
Encara pot enviar dues peticions; una a les Nacions Unides : – Si us plau cal actuar de forma efectiva i pràctica per la llibertat del nostre poble; els embargaments i les sancions ecònomiques serveixen per un llarg termini, no resolen res. Necessitem accions a curt termini –
– Molta gent ha estat empresonada, assasinada, torturada o han anat forçadament als camps de refugiats. Demano de tot cor a tota la comunitat internacional de fer alguna acció per aturar aquestes atrocitats. Les meves perspectives de lluita i de vida són ara més minces que mai, però no defalliré i continuaré amb la lluita –
Avui fa 12 anys i 329 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Birmània: Ara fa un any

Les fotografíes que es van publicar arreu del món de les manifestacions dels monjos budistes pels carrers de Yangon (Rangoon) i les altres Ciutats del país van ser el catalitzador per començar a escriure en el meu bloc (22.09.07), apunts i més apunts amb el propòsit de mantenir en la memòria les circumstàncies d’un país amb el govern més cruel del planeta des de fa ja més de tres dècades. També per anar denunciant una vegada rera altra la no acció dels països defensors de la democràcia i les llibertats, i d’altres,  per redreçar el govern militar i fer valer els resultats de les eleccions de l’any 1990 que els generals dictadors van perdre estrepitosament. Tampoc el desastre del cicló Nargis del mes de maig van ‘commoure’ el govern i no va deixar entrar cap ajut. El principi de responsabiitat de protecció no va servir de res. Ningú va forçar al govern militar i més de 140.000 persones van morir. I tota aquesta situació cruel i molt dura per la supervivència d’un poble, amb els més de 2.000 presoners politics, milers de refugiats als camps amb la frontera de Tailàndia, l’extermini de les ètnies i atacs als seus pobles, setanta mil nens soldat, i Aung San Suu Kyi empresonada a casa seva, incomunicada.
Tot va començar el dia 5 de setembre de 2007 quan uns centenars de monjos van fer una manifestació pacífica per la ciutat de Pakkoku, a Magwe, cantant sutras budistes i demanant al Govern de baixar els preus de la benzina que tot just havíen incrementat de manera arbritrària i alliberar a la gent que van protestar anteriorment i que ja eren a la presó. Les autoritats locals i l’exèrcit van atacar brutalment aquesta manifestació. A partir d’aquest moment les manifestacions van sovintejar fins arribar als díes 22, 23 i 27 de setembre on vam poder veure milers de monjos, monges i finalment civils manifestant-se per totes les ciutats del país.

El día 5 de setembre de 2008, un anys després, va haver-hi un terratrèmol a Rangoon de 3.5 escala Richter. Ningún va prendre mal, però tothom va començar a parlar, a murmurar, a difondre el convenciment que aquest terratrèmol en aquest día era un avís. El poble creu que abans que s’acabi el mes de setembre tornarà a produïr-se un terratrèmol, aquest molt més fort, i a la nova capital Naypyidaw, que quedarà absolutament destrossada. Pensen que és el càstig que es mereix la junta de generals genocides i sobretot per el seu cap General Than Shwe per haver ordenat reprimir amb la violència que ho va fer, matant, i empresonant de per vida, als monjos i activistes civils que van participar en les manifestacions del mes de setembre de l’any passat.
Mentres, avui, l’exèrcit està vigilant en totes les ciutats del país; Rangoon, Mandalay, Pegu, Sittwe. Els monjos manifesten que els seus temples estàn envoltats de soldats i a les carreteres es poden veure camions amb soldats i tanquetes vigilant les entrades.
Els familiars dels activistes més important són empresonats.
Però els monjos continúen amb les protestes, significatives per un país de creença budista; rebutgen qualsevol almoïna o menjar procedent de persones que ténen relació amb l’exèrcit opressor i el Govern.
Residents de Pakokku han manifestat que el ministre de comunicacions, el general Thein Shaw va visitar dos monestirs budistes, però no va poder ni el van deixar fer cap ofrena als monjos. El mateix ministre va intentar oferir arròs als monjos més vells de Maha Vijayarama a Mandalay, i tampoc el van aceptar.
Mentres Daw Aung San Suu Kyi ha acceptat rebre menjar fresc, després que el govern  li ha atorgat ‘parcialment’ autorització per algunes de les seves peticions. Una d’elles, que el seu metge pugui anar a visitar-la una vegada al mes.
La fotografia correspòn en un moment en que els monjos es van agrupant a Shwegadon, a Rangoon, moments abans de començar les manifestacions pels carrers; setembre de 2007.
Avui fa 12 anys i 328 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Després de la tempesta

Avui, 3 de setembre, he trobat publicades aquestes fotografíes del delta de l’Irrawaddy (Birmània) amb el títol ‘After the storm’. El cicló Nargis va destruir el delta el propassat 3 de maig. Avui, encara hi han 900.000 persones que depenen del menjar que puguin donar la gent, les organitzacions, els monjos i, deixeu-me pensar i creure, que també l’exèrcit del govern. Avui encara podem veure com fora de les seves cases de bambú, deixen els estris per recollir l’aigua de pluja, ja que el riu i els estanys encara són contaminats. Avui encara podem veure els carrers d’un poblet igual com va quedar després de la tempesta fa quatre mesos.

I avui també he llegit les declaracions d’aquest primer ministre amb problemes, del país veí Thailàndia: ‘ Aung San Suu Kyi no és res més que una titella en mans dels occidentals. Valdria més no entrar en el què passa dins a Birmània.’ 
Avui fa 12 anys i 315 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Dibuixar – Teràpia pels infants després del cicló Nargis

Publicat el 20 d'agost de 2008 per rginer

Després del cicló Nargis el propassat mes de maig i que va deixar més de 140.000 morts a Birmània al sud de Yangon, al delta de l’Irrawaddy, molt s’ha escrit i hem denunciat, la manca d’ajut a tots els damnificats per part de la Junta.

Avui llegeixo a la BBC News, com un grup de birmans, ‘The Foundation for the People of Burma’ es van poder organitzar,  i mobilitzar unes 300 persones per ajudar a la gent. Van veure com els nens i nenes estàven en un estat de indiferència absoluta i van pensar que si els donàven guixos, llapis i papers, podríen dibuixar i expresar d’aquesta manera les seves emocions, la seva tristor, les seves pors.
El resultat han estat una sèrie de dibuixos fets per nois i noies, alguns ni tan sols havíen agafat mai un llapis, on han expressat d’una manera real tot el que van patir. No hi ha més veritat que la d’un infant.

El dibuix que podem veure sorprèn com el nen o la nena escenifica el què va passar.

Pots veure la força del vent en la manera de dibuixar els arbres. Aquest nen o nena, explica: ‘ Erem a l’escola; 186 alumnes i 4 mestres; ara només quedem 76 alumnes i 2 mestres. Molts van morir en caure els arbres i els sostre de l’escola a sobre o els búfals que teníen la columna vertebral trencada. No podíem fer res, no podíem ajudar. Era l’infern’.
No cal comentar res més.

Lonely Planet: Ja no és el que era

Publicat el 12 d'agost de 2008 per rginer

En S. ho guardava tot. Per això puc fer la comparació de les guíes de Lonely Planet editades l’any 1996 i les d’ara. Tony Wheeler, nascut al Regne Unit, va viatjar ja de molt jove per tot el món, ja que el seu pare treballava per la British Airways i sempre era fora del seu país. Va tornar a Anglaterra on es va llicenciar en enginyeria. Amb la seva dona Maureen van començar a viatjar arreu del món, i es van quedar a viure a Austràlia.  De les seves anotacions de tots els viatges, va aparèixer la primera guía Lonely Planet l’any 1970. Ara Lonely Planet pertany al grup de la BBC. En els viatges sempre m’he recolzat amb Lonely Planet. Ara ja no és el mateix. En una de les guíes que he trobat, de l’any 1996, de Myanmar (Burma) , a la coberta es pot llegir clarament :

‘Should you visit Myanmar ?’ S’ha de viatjar a Myanmar ? En la primera pàgina, puc llegir : ‘ Dedication : This, the sixth edition of Myanmar, is dedicated to Daw Aung San Suu Kyi, under house arrest from July 1989 to July 1995’.
Aquesta sisena edició està dedicada a Aung San Suu Kyi empresonada a casa seva desde juliol 1989 a juliol 1995.

En la introducció puc llegir que Myanmar (van canviar el nom de Burma l’any 1989) ) ha sofert centenars de lluites, guerrilles, guerres, després de la segona guerra mundial, dictadors, insurgents. Cert, cert, cert, però en certa manera fals. Existeixen uns llocs a Myanmar com la ciutat de Bagan o les pagodes de Shwegadon a Yangon amb una màgia absolutament irresistible i incomparable amb cap altre lloc del món. Els turistes no eren  ben rebuts per els dictadors, i només podíen visitar aquests dos llocs. L’any 1996, però, es van inventar ‘L’any turístic de Myanmar’ per atreure visitants.

Continúa explicant la situació del país; com fer-ho per no anar als llocs propietat de la Junta; insistint que és un país màgic i la gent oberta, educada, amable. També ells necessiten els turistes, per poc profit que en treguin. I finalment, ho resumeixen: ‘It’s your choice’. És la teva decisió.
Quan en S. va entrar a Birmània l’any 1997, aquesta guía li va ser confiscada per la policia a l’aeroport, però una vegada dins el país, li van proporcionar una altra. El lloc de venda està esborrat i en color negre.
En un ‘update’ del mes de gener de 1997 podem llegir: ‘ Lonely Planet creu fermament que és essencial respectar els desitjos de la representativitat legal del poble sortida d’unes votacions lliures i democràtiques. Els futurs viatgers hauràn de jutjar i prendre la seva pròpia decisió. Si decidiu anar-hi, aquests són uns consells per no omplir el cofre de la Junta amb més diners:
– evitar dormir en establiments propietat de la junta
– no viatgeu amb agències majoristes de Myanmar Travels & Tours (MTT)
– no utilitzar transport públic on es pot llegir en el bitllet MTT (ex. Mandalay express   o Mandalay-Bagan en barco)
– utilitzeu transport públic ordinari, del poble o llogat, ara ja és permès
– compreu artesania directament dels artesans i no en les botigues de la Junta
– cerqueu allotjaments en cases particulars, petits hotels familiars, monestirs.
– Aquesta guía us proporciona també altres formes per poder ajudar al poble de          Birmània.
Totes les informacions per el viatger són magnífiques i interessants. No deixen cap detall, lloc per perdre’s, la seva història, cultura, arts, costums, pobles, cases de menjar, cases de te, artesans, consells mèdics, música, espectacles.  El Lonely Planet original era objectiu, crític, gens comercial. Ara ja és una més de les moltes guíes que es publiquen, encara que sempre és recomanable.
Em queda, però, una bona col.lecció de guíes dels millors anys de Lonely Planet i en Tony Wheeler i la seva dona Maureen.
Un exemple és la de Viêt Nam, de l’any 1996, i les pàgines són fotocopiades !!
La comparació amb la que vaig comprar l’any 2006 és significativa. En parlarem !
M’ha semblat aquesta fotografia molt bonica; el jove novici estudiant, molt concentrat, els vells texts de la filosofia budista.

Llibertat a Birmània ? Ha ! – Zarganar – Un actor empresonat

Publicat el 10 d'agost de 2008 per rginer

Zarganar és tota una institució a Birmània; director de cinema, escriptor, actor, i sempre ha estat crític amb la junta. Els seus pares el van educar per ser una persona lliure. Zarganar en birmà vol dir ‘pinses’. Va adoptar aquest nom quan era estudiant i volia arribar a ser un bon dentista. Però el seu futur ja estava lligat al món de l’art desde molt jove. Era l’home més divertit de Birmània, i escric ‘era’ perque ara està empresonat. Mai es va estalviar crítiques al règim dictatorial, quan calia,  però va tenir sempre cura de no ser activista ni amb el partit de la NLD de Daw Aung San Suu Kyi ni amb els estudiants de la Generació del 8.8.88.

Després del cicló Nargis, va viatjar dues vegades al delta de l’Irrawaddy. Van veure clar, ell i un grup nombrós d’actors, artistes i intel.lectuals que havíen d’ajudar a la gent, malgrat la prohibició de la junta per fer-ho sense la seva autorització. A l’inici de la seva activitat humanitària, van gaudir d’un status de protecció, per ser qui eren, celebritats a Birmània, però finalment va ser empresonat per ajudar a les víctimes del seu poble, sense autorització del Govern, i sobretot per acceptar ser entrevistat per periodistes i cooperants estrangers. Mai es van identificar amb cap grup d’ajut o ONG, quan arribàven a totes les poblacions i racons del delta absolutament arrasades per el cicló. Era evident que per la junta aquesta activitat era considerada inequívocament política.
Encara és a la presó. El seu delicte ‘ tractar de fer arribar menjar i medicaments a la gent que ho necessitava’ i explicar-ho al món, perque el govern del seu país no ho va fer.
Ja va estar tancat un parell de vegades, però se’n va sortir. Avui, ara, fa setmanes que la gent no sap res d’ell. Només tot just fa uns díes va comparèixer davant el tribunal. Ja ho ha fet dues vegades.
És una història cruel, fastigosa, feixista. Zarganar a la presó i ningú sap quan tornarà a ser lliure. De ben segur que els seus acudits ja no tornaràn a ser els mateixos, o ni tan sols, tornarà a pujar a dalt d’un escenari.
No sabía que ajudar a les víctimes del cicló Nargis, a la gent del seu país, ( més de 140.000 morts i molts més desapareguts ) era un delicte polític.

Quan el van detenir a casa seva el propassat 4 de juny, li van confiscar un ordinador, uns $1.000,- que va recollir de la bona gent per ajudar a les víctimes del desastre del cicló Nargis, varis CD, inclòs el ‘Rambo 4’ i l’enregistrament de la sumptuosa boda de la filla del general genocida Than Shwe. També van empresonar Zaw Thet Htwe, editor d’un diari esportiu, Khin Maung Aye, un cooperant i Thant Zin Aung, un càmara.  Entre tots havíen aconseguit un grup de 400 persones ben organitzats per ajudar a la gent del delta. Per la junta aquest grup és il.legal i perillós, d’acord amb l’article 5 (J), apartat 17/A, per ofenses i accions il.legals contra les bones persones de la nació ¿?

El Tribunal els pot condemnar a dotze anys de presó.
Aquesta és la llibertat d’aquest país. Ni tan sols poden organitzar-se per ajudar al seu propi poble, després del desastre natural més important de la història de Birmània.
Zarganar, actor, escriptor;  dibuix per Harn Lay/The Irrawaddy – autor també dels acudits d’aquest mateix diari.
Avui fa 12 anys i 291 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

8.8.88 – 20 anys – Homenatge

Publicat el 8 d'agost de 2008 per rginer
Avui per a tots els birmans a l’exili, els refugiats en els vergonyosos camps a la frontera amb Tailàndia, per els els birmans que viuen amb por dins el seu propi país, per els més de 2.000 presoners polítics, per tots els birmans que han mort, desaparegut, ferits, orfes, gent maltractada per el cicló Nargis; tots els que tenim llibertat hem de promoure la llibertat de tots ells i aconseguir que el general genocida deixi el poder i puguin viure en llibertat. Hem d’aconseguir que el seu gran aliat, la Xina, juntament amb Rússia, deixin de posar el veto sobre la taula del Consell de Deguretat de les Nacions Unides; hem d’aconseguir que deixin d’engreixar al general genocida amb les transaccions econòmiques de països com França, Índia, Tailàndia, Xina, EE.UU., Japó, Sudàfrica.
Avui es commemora els vint anys de la matança a Rangoon, per part de l’exèrcit del govern dictador, disparant sense cap prejudici contra la multitud que es manifestava pacíficament, el día 8 d’agost de 1.988  – 8.8.88 –
Avui, coincidència, comencen uns Jocs Oímpics a Beijing, el primer i gran aliat de Birmània i el seu govern genocida.
Avui no veuré la cerimònia d’obertura dels Jocs. Apagaré la televisió.
A Wellington, Sydney, Melbourne, Perth, Nagoya, Tokyo, Seoul, Manila, Hong Kong, Kuala Lumpur, Bangkok, Colombo,Praga, Viena, Lausanne, Brusel.les, Paris, Londres, Edinburgh, Nova York,Washington, Chappell Hill, Chicago, Dallas, Los Angeles, San Francisco, Ottawa, Toronto, Vancouver, en totes aquestes Ciutats es produirà una acció global de protesta i denúncia en favor del poble de Birmània.
Modestament, en aquest bloc, jo també hi sóc. Tota la meva força en aquest racó de món, per enviar la llibertat que tinc per promoure la dels birmans i retre homenatge a totes les víctimes dels generals genocides.
En la foto que he trobat podeu veure la manifestació del 8.8.88. Només hi ha un petit canvi. Ara podem llegir 8.8.08 i el zero és tacat de sang.
Avui fa 12 anys i 289 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

8.8.08 -Birmània-Drets Humans-Jocs Olímpics

Xina va decidir que el millor dia per l’obertura dels Jocs Olímpics és el 8.08.08 a les 8 del vespre. És un número de bons auguris. Tot el contrari per els birmans. En aquest mateix día, 8.8.08, els estudiants, els monjos, tot el poble de Birmània que lluita per recuperar la llibertat després de més de tres dècades, commemoren el 20è aniversari d’una revolta popular contra el feixisme i la dictadura militar, pacífica, i que l’exèrcit del govern genocida va esclafar violentament amb més de tres mil morts.

Els líders del moviment ‘Generació del 8.8.88′ van ser empresonats durant la revolta dels monjos el propassat setembre 2007.
La coincidència de l’obertura dels Jocs Olímpics i la commemoració de l’assasinat de més de 3.000 persones de la revolta de 8.8.88, serà un motiu important, fort, per mobilitzar-se arreu del mon i no oblidar el què va passar, i sobretot que la gent es torni a preguntar: Què passa a Birmània ?


El món pot tornar a ser conscient de la perfecta simbiosi entre el Govern de la Xina i el dictador general genocida de Birmània, Than Shwe com a principal aliat, proveïdor de tot l’armament i el que faci falta, i amb la seguretat que qualsevol denúncia contra el govern del general genocida ( ajut a les víctimes del cicló Nargis; treballs forçats; nens soldats; desplaçaments de les ètnies; camps de refugiats; transgressió continuada dels drets humans; presoners polítics; tortures; assasinats; violacions ) sempre trobaràn el veto de la Xina sobre la taula del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

El proper 8.8.08 els birmans han decidit proclamar el dia de ‘Acció Global‘ i fer el boicot el dia de l’obertura dels Jocs i seure davant les ambaixades de la Xina arreu del món, pacíficament, com sempre ho han fet. També demanen una cosa tan senzilla com no veure per la televisió la cerimònia d’obertura dels Jocs.
La generació 8.8.88 es ferà sentir, com tot el poble birmà, i tots aquells que tenim llibertat per poder promoure la llibertat dels birmans.
Avui fa 12 anys i 279 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Moustache Brothers i Mujaji Video Mix-Llibertat d’expressió a Birmània

Una llibertat d’expressió dins un país amb una dictadura cruel i genocida. Aquests dos germans amb el seu cosí, amb uns bigotis enormes, actors, músics, ballarins, cantants, mim, sàtira, són conegudíssims a Birmània, i actúen a Mandalay ….. quan no són a la presó. En el meu viatge imaginari he arribat a Mandalay i és el primer que he volgut veure. Mandalay, un nom mític i un lloc per visitar, indubtablement. Centre cultural i budista del país. George Orwell, en la seva novel.la ‘ Els díes de Birmània’ va assenyalar Mandalay com una ciutat de porcs, prostitutes, pagodes, parias i monjos.

A la ciutat continúen arribant porcs a l’escorxador; paries, i de prostitutes encara n’hi han, pagodes, moltíssimes i milers i milers de monjos i monges … i també molts espíes que vigilen a la gent de la oposició que es van refugiar a la Ciutat arrel les manifestacions de l’any 1988.
Cal dir que la Ciutat va patir bombardejos intensos durant la segona guerra mundial i un incendi important l’any 1984. Mandalay, és com un nom màgic. Rudyard Kipling, nascut a Mumbai, va escriure ‘ The road to Mandalay’, i per sorpresa meva, he descobert que no va visitar mai la Ciutat. La seva experiència viatgera a Birmània, es va limitar a una escala en el seu vaixell a Rangoon l’any 1889 !
Però, qui són els Moustache Brothers ? He trobat un video mix genial, ben aprofitat per els opositors, amb música dels germans Mujaji, combinant el seu estil amb la música birmana. He conegut aquests músics gràcies aquest video mix …..
El nom dels dos germans són Par Par Lay i Lu Maw i el cosí es diu Lu Zaw. El 4 de gener de 1996, aniversari de la independència de Birmània, van actuar a casa d’Aung San Suu Kyi. Els còmics van criticar fortament al govern militar, i a l’endemà ja eren a la presó. Gràcies a la presió d’Aministia Internacional i d’algunes societas civils privades, van poder sortir l’any 2001, però els està prohibit actuar fóra del seu teatre a Mandalay. Continúen satiritzant al govern del general genocida, i és parada obligatòria si el viatger arriba a Mandalay. Crec que han entrat i sortit de la presó més vegades. Si el seu petit teatre, a casa seva, és tancat per ‘vacances a la presó’, ens queda el consol d’aquest video que podeu veure a la’resta de l’apunt’ …….

ASEAN : Per fí, es mullen !

ASEAN  (The Association of Southeast Asian Nations ) va ser fundada el 8 d’agost de 1967. Novament ens trobem amb la data del 8.08  (- 08.08.88 matança de més de tres mil persones per l’exèrcit de Birmània que es manifestàven pacíficament; generació 08.08.88 grup polític;  08.08.08 inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing -). L’ASEAN està formada per els països següents; Brunei, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malaysia, Filipines, Singapore, Tailàndia, Viêt Nam i Birmània ( va entrar l’any 1997 ). Sempre se’ls ha considerat com una colla d’amics que es reuneixen, parlen, però mai treuen cap conclusió. S’ha de dir, però, que els ‘poderosos’ sempre són al darrera, vigilants : EE.UU., Xina, Índia, Rússia. Però ahir, en la inauguracio d’una nova reunió del consell de seguretat, a Singapore, va ocórrer un fet insòlit.
Per primera vegada van censurar, per unanimitat, al representant de Birmània, per el no alliberament de la presó en el seu domicili, de la senyora Daw Aung San Suu Kyi. El representant de Birmània va declarar que teníen previst alliberar-la en els propers mesos, però això sempre ho han manifestat, i sempre s’han tret una nova llei de la màniga, per extendre el seu empresonament.

També han manifestat que estàn ja cansats de rebre critiques i més crítiques no només dels mitjans de comunicació més importants del món, sino també dels milers i milers de blocaires i organitzacions civils.
El cicló Nargis ha fet mal, molt mal; han mort molts, milers, milers, de persones, i l’ajut encara no ha arribat del tot. Tant les Nacions Unides, com la Unió Europea i les grans potències, no han fet res per obligar al general genocida a ajudar veritablement al seu poble; el principi de responsabilitat de protecció no ha estat prou defensat per ningú, i ha prevalgut la ‘la no interferència en problemes interns’.
Dins a Birmània hi han moviments, perillosos o d’esperança,  per un futur no gaire llunyà. Els monjos estàn dividits; els que han estat empresonats volen accions armades; també els que viuen en els seves pagodes absolutament destruïdes per l’exèrcit que no va tenir cap mirament. D’altres volen continuar amb la no-violència, tot dient que no ténen ni força ni armes per combatre, però sí la seva tossuderia, paciència i la seva ment.He vist un video on he escoltat a monjos que han rebut ensinistrament polític i de fer ús de les armes.
Però,  qui mou els fils al darrera ? EE.UU. no acceptarà mai que la Xina tingui més influència que la que té ara amb la Junta i penso, això és una opinió molt particular meva, que desde setembre de l’any passat estàn treballant amb els opositors i el poble,  per aixecar-se contra el dictador i debiltar al seu aliat principal, la Xina. Hi ha massa motius econòmics en joc ( petroli, gas, opi, teka, pedres precioses ). Em recorda el què va passar a Viêt Nam quan els francesos van ser derrotats a Dien Bien Phu.
El partit que presideix Daw Aung San Suu Kyi, va aglutinar a tots els partits del país i tothom va votar. És imprescindible que pugui sortir de casa seva, lliure i tenir converses amb tothom dins el país; generals, ètnies, monjos, poble.
La data del 08.08.08 s’acosta i crec que alguna cosa passarà i desitjo fortament que per el bé del poble.
La foto correspòn a joves birmans de la NLD prop de la casa de Daw Aung San Suu Kyi, el dissabte passat, 19 de juliol, dia dels màrtirs per la pàtria, entre ells Ang San, pare de Suu Kyi, assasinat, i pare també de la independència de Birmània. Saben que seràn interrogats i empresonats …..
Avui fa 12 anys i 271 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Naypyidaw-Birmània: Barris de la capital per estrenar

Segon apunt de com es construeix una nova Ciutat, capital d’un país, amb totes les comoditats i serveis malversant uns diners que la gent del poble necessita, i més després de la desgràcia del cicló Nargis.

Es tracta d’una ciutat búnker on el general genocida, el seu govern, els familiars i l’exèrcit que li dóna suport, podràn viure amb total seguretat i tranquil.litat.
El viatger ho tindrà difícil per anar a visitar la nova capital de Birmània. Es trobarà amb una Ciutat de mona de pasqua o el lloc idoni per viure les barbies i els seus novios. 

Penjo les fotografíes que va fer el blocaire americà i va poder fer una visita, de les poques que s’han fet. Els seus comentaris són de denúncia. En una de les fotografíes es pot veure un mercat tradicional dels birmans, on van a comprar els treballadors que han estat forçats a treballar-hi i al davant es poden veure les botigues noves, modernes …. i buides.

Avui: Memòria històrica

És vergonyós com encara no s’ha fet justícia en centenars, milers, de fets contra els drets humans i fins i tot genocides durant els quaranta anys de dictadura franquista.

Tots els col.lectius que lluiten per recuperar totalment aquesta memòria que ens volen furtar, sempre han tingut i tindràn el meu suport, absolut i incontestable.
Res millor que penjar aquesta fotografia del general genocida Than Shwe i que desde fa dècades té al poble de Birmània presoner sota una dictadura ferotge, cruel i genocida. No és gaire diferent del general dictador que un dia com avui es va revoltar contra un govern demòcrata i va prendre la llibertat de tot un poble. 
Avui fa 12 anys i 268 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.