BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Recasens, 13 de setembre de 1997 (Autor: Joan Lladó)

Per Pep Famadas

Vet-ho aquí! Encara som vius i tenim corda. El bloc resta mut però els pedals no paren, no us penseu. Un hivern sense fred no convida a avorrir-se a casa, el millor moment per distreure’s escrivint. N’hem fet algunes que mereixen un escrit però sembla que les plomes són seques de tinta. Aprofito l’estona per detallar-ne una.

(més…)

Per Joan Lladó

Les setmanes volen. Vam sortir divendres a la nostra eixida, després del canvi d’aires a la Garrotxa, i tornem a ser diumenge. El Montseny és a prop i val la pena cercar-hi nous camins i corriols. Un o altre sempre se’n troba. Que no és el mateix que al Maresme, que cada setmana se’n crea un de nou.

En Martí proposà fer ruta des de Vilamajor, pujar a Montseny, Sant Elies i avall. Doncs som-hi. Qualsevol fotesa a la muntanya d’ametistes sempre passa bé.

(més…)

Per Joan Lladó

Tornem després de mig any d’inactivitat al bloc. Ens ha sabut molt de greu aquesta llarga aturada però una força major ens hi ha obligat. A partir d’ara, esperem donar-vos una crònica setmanal, com a mínim, i que la pugueu gaudir amb la mateixa intensitat i il·lusió com ha estat viscuda i elaborada.

(més…)

Per Joan Lladó

Sóc a les acaballes de les meves vacances i per fi trobem el dia que ens va bé a ambdós -al meu fill en Guillem i a mi- per fer una sortida de bicicleta al Pirineu. De fet, ho hem decidit el dia abans. La majoria de la colla és escampada amb les respectives famílies prenent el seu descans d’estiu i crec que és absurd d’avisar a ningú. Així doncs, ens aventurarem a fer el quart intent -per la meva part- de coronar el Comabona amb bici.

(més…)

Per Pep Famadas

Som diumenge a les 8.00 h del matí i no pedalo, però el cap no para de rodar: avui seran colla i seran tots?; cap a on hauran tirat?. Segur que en Pistons els ha fa fotut de dret a Can Maimó per desentumir muscles sadollats de cervesa estiuenca; per allà hi ha algun baixador 5 estrelles… Tot i que convalescent, la meva ment, reviscolada després de la febrada, vol bici. Com que avui no convé pedalar no em queda sinó que rememorar gestes passades per apaivagar aquesta fam. I d’aquest estiu n’hi ha una que no ha estat degudament immortalitzada al bloc: una matinal al Tagamanent.

(més…)

Per Joan Lladó

Quan acabo de fer una sortida amb la bici de muntanya, fora de la comarca, lluny de l’habitual escapada pels nostres estimats topants, a cavall d’El Maresme i el Vallès, em pregunto, què n’he tret? què m’ha aportat? què he vist? ha estat plaent? he rebut noves sensacions? què n’he après?

No espereu pas una crònica com habitualment faig de les nostres excursions. Enguany m’ha plagut més fer-ne una crítica. La colla va canviant, les forces minven i/o creixen, i pot semblar que aquestes ens distanciïn i vulguin trencar el que tants anys, sense pràcticament adonar-nos, ha creat un grup tan homogeni, malgrat el temperament heterogeni dels seus individus.

(més…)

Per Joan Lladó

Al Maresme som massa gent practicant esports de muntanya: fent ciclisme i corrent, en situació de creixement exponencial; les motos, amb lleis cada vegada més permissives, trinxant fràgils camins; d’excursionistes, també creixent; de boletaires, gràcies als “caçadors”, també amunt; de caçadors, cada vegada menys, per sort. Paral·lelament a aquesta massa que s’avoca, frueix i entrena al bosc,  hi ha un munt d’esdeveniments de cap de setmana que realment fa marejar i que s’organitzen perquè aquests practicants ens acabem d’esbravar. A partir d’aquí és on neixen els problemes dels drets d’ús del territori i dels seus viaranys.

(més…)

Per Giovanni Leonardi

D’una sortida molt ben parida.

Quan sortim fora comarca, sempre ho decidim amb prou anticipació per tal que tots tinguin temps de muntar-s’ho i evitin de prendre compromisos  familiars que impedeixin d’apuntar-s’hi. Però vet aquí que en Martí proposa el divendres mateix d’anar el diumenge al Tagamanent, a fer una ruta que porta al cap de fa temps i que inclou pujades i baixades importants per corriols, tota una ruta inèdita per a nosaltres i que– assegura ell ja que l’havia trepitjada a peus amb l’Andreu en diferents sortides trekkineres – té tots els requisits per a resultar  molt maca, tècnica i ciclable a l’hora.

(més…)

Per Pep Famadas

Nois, ho sento. Aquesta vegada he fet tard. L’efecte Challenge ja s’ha diluït en mig del garbuix laboral dels dies transcorreguts. El suflé cuinat a la cursa per part dels assistents  va durar un parell de dies a jutjar pel volum de whatsapps generats els dies posteriors. Els que hi fórem tornarem ben contents, tant a nivell personal pel paper realitzat, com per la qualitat de la cursa: organització perfecte i recorregut sorprenentment fantàstic. Poc que ens ho pensàvem. Tot i els dies ja passats permeteu-me rememorar en un relat personalitzat les sensacions caçades. Qui vulgui saber-ne més sobre el recorregut i altres afers de la cursa ho té disponible a la web oficial.

(més…)

Per David Argüelles

El passat diumenge 15 de març, ens vam aventurar tot i saber el que ens trobaríem –fred, neu, fang–, a fer la senglar 2.0. Tot i que la majoria ja l’havia fet, era nova per mi. Arribem a Sant Esteve d’en Bas i ja notem que serà un dia fred, després de fer un cafè i un mos de coca, enfilem la ruta, de forma feixuga pel fred però amb ganes de fer les primeres pujades, no per res, sinó per entrar en calor. Primera parada volcà de Sant Marc, el dia promet, la neu caiguda la nit anterior i el fang acumulat, no ens ho farà fàcil.

(més…)

Per Ramon Grueso

Bueno, aquí va mi primera crónica!!! Hoy tocaba entreno de calidad o, como a mi me gusta llamarlo “me gusta ir en bici”. Por primera vez -y espero que no sea la última (jejejeje)-, salida fuera de comarca con mi colla “Bicicorriols” que desde el primer día me han tratado como uno más de esta gran familia, siendo el juvenil del grupo como dice mi gran amigo Ismael Ventura.

(més…)

Per Pep Famadas

A mitja setmana em sorprèn la proposta (d’en Pistons em sembla) d’anar al Sui, a la que m’hi apunto sense esperar autoritzacions. És una sortida que tinc pendent des de sempre: tots els altres atacs he causat baixa i m’he hagut d’empassar les cròniques amb aquell puntillo de malla llet, què hi farem. Sembla que comença la febrada «Girona Challenge» i la temperatura d’alguns ja s’enfila. El cos els hi demana patiment i el volen cercar al desnivell del Sui. Doncs, sí, som-hi.

(més…)

Per Martí Montserrat

Una bona colla de bicicorriolaires quedem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per tal de poder fer be la feina abans de migdia i ser a dinar a casa amb la família. Ens dirigim amb varis vehicles cap a Aiguafreda per fer una matinal de bicicleta 100% estil Bicicorriols, per tant, els ingredients bàsics i alhora infal·libles seran: corriols, trialeres, muntanya, vistes espectaculars i natura amb estat pur.

(més…)

Per Joan Lladó

En dues excursions que havia fet des de Riells tot pujant a Morou, vaig trobar-me amb un parell de perles per recórrer tot baixant-les amb la bici. Quan les pujava a peu, anava recordant a tota la colla i em deia:  –Que bé que ens ho passarem!

Trescar, córrer i badar sol pel Montseny entre setmana no sé trobar-li l’adjectiu just per definir-ho. Potser pau? Calma? O assossec? Podria ser serenor? O quietud? Fins i tot, placidesa? Benestar? Tant se val, hi estava i molt bé. Tot i que

(més…)

Per Marcel Torrus

Quina canya!!! Per molts anys que passin, per molts anys que restin, mai hi haurà rutina en les sortides que fem.
Divendres, migdia, quedem on sempre, avui per sort i goig m’hi puc afegir,

(més…)