Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Arxiu de la categoria: Bétera

Dades històriques…

Publicat el 24 de gener de 2005 per vicent

Al 1617 un frare de l’ordre de Sant Agustí, mestre de xiquets al meu poble i de 52 anys d’edat el van condemnar a galera per 10 anys acusat de sodomia.Li deien Mosén Joan Garcia Ferrer.(No saps mai quina sorpresa et trobaràs quan et poses a llegir)

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

Reis

Publicat el 6 de gener de 2005 per vicent

Al meu poble els reis arriben en un helicòpter de l’OTAN, de la base que tenim la desgràcia de patir dins el terme. És un bon contrasentit i un exercici consentit de propaganda bèl·lica que sembla haver esdevingut ja una tradició. El mal és que difícilment els pares amb xiquets i xiquetes en edat de fer carta renunciarem al somriure impagable que posen en veure baixar Ses Majestats de l’armatoste aquell. I uns per altres anem fent. Això sí: la meua germana, si li pega, comença a cridar “OTAN No, bases fora!” en el moment que apareix l’helicòpter. Sort en tinc d’ella.

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

S’ha mort la tia Gertrudis

Publicat el 23 d'agost de 2004 per vicent

Diumenge morí la tia Gertudris. M’ha encuriosit el sentiment de pena que he sentit. Era molt vella i jo no tenia cap mena de relació especial amb ella, més enllà de la familiaritat amb Albert o Sari. Tampoc culturalment o ideològica em lligava res, més aviat al contrari. Però la seua mort m’ha sonat com a la desaparició d’un piló de terme. Perquè de xiquet sa casa era un dels pilons que delimitava el meu territori. Una de les marques de la meua geografia. Supose que per això amb el seu adéu se’m fa evident, implacable, el pas dels anys.
Ca la tia Gertrudis era darrere de Ca l’Albert, a la boca del carrer de Sari. Des d’allí i cap a València ja tota la resta em semblava inhòspit, terra de la fusteria de Franquet i l’estació del tren. Amb els anys a meitat camí varen posar la tenda de Broseta i conforme em feia gran vaig aprendre a trobar coses en aquell tros de poble. I això m’afegí un horitzó més. Però de ben xiquet la carnisseria de l’Albert i Ca la Tia Gertrudis, a efectes meues, eren la fi del poble. Allà on s’acabava tot.En la direcció contrària, cap a dins la pilona de terme era Ca ma tia Maria i mon tio Frederic. I d’allí a l’escola a l’albera. Tot això i només això. Eixir d’ací era aventurar-te als territoris on et podia eixir Magraner i espantar-te.La geografia, quan eres xiquet, la fa la gent. Te la delimita la gent. I supose que és per això que avui, amb l’absència de la peculiar Tia Gertrudis, constante fins a quin punt la gent va arribar a marcar la meua geografia. Els meus anys passats.

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

Coetà del Gos

Publicat el 18 d'agost de 2004 per vicent

Com cada any. Mon pare i jo ens hem situat lleugerament al darrere de l’ambulatori. L’espai just per a apartar-nos si s’acosta un coet molt directe però alhora amb bona visibilitat de tot el que passa a la plaça.
Els coets llançats així, massivament, tenen alguna cosa d’irresponsabilitat que atreu. Jo he tirat molts anys la coetà normal. I vaig tindre l’enorme sort de poder tirar la coetà del gos el 1992. Ho recorde com una experiència singular. D’aquelles que t’acompanyen tota la vida. Vius durant mitja hora envoltat de tant foc que ja ni penses en ell. Ni tan sols et planteges ni esquivar-lo. No hi ha cap manera de fer-ho. Esclata per tot arreu, al teu voltant. La irresponsabilitat és això. Deixar-te envoltar de pòlvora per totes bandes.Això i saber, alhora, que l’estàs dominant. Que el foc el determines tu. El c crees tu. Que el portes on vols. És molt curiós que quan el cos oblida la por, allà al mig al cap d’uns minuts, tot es torna silenciós i lent. Malgrat l’espetec constant i les flames. Fa anys vaig escriure un text molt llarg que ho explicava. Hauria de trobar-lo. Segur que està per algun disc dur, perdut…

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari