Suposo que ho heu sentit i llegit, els preus dels lloguers a Barcelona s’han disparat. I suposo que també sabeu que aquest increment de preus s’està escampant per l’àrea metropolitana i la costa però no està arribant a l’interior del país, ni a Manresa, ni a Lleida ni tampoc a Berga. Que aquí el cost
Si Berga no existís i volguéssim construir una ciutat petita a la zona central del Berguedà segur que no la faríem a la falda de la serra de Queralt, amb desnivells incomodíssims i en un espai trencat per les diverses rases que les torrentades han obert al llarg dels segles. No l’hi faríem perquè la
Una minoria molt minoria de berguedans i berguedanes ha viscut l’èxit de la cel·lebració del centenari de la coronació de la Mare de déu de Queralt com una victòria de l’església i com una prova que, en el fons, aquesta societat és encara fonamentalment catòlica. Una altra minoria també molt minoria ha entès aquest esdeveniment
L’índex de metres quadrats de làmina d’aigua (de piscina) pública per habitant és inversament proporcional a la grandària del municipi. Molts pobles petits tenen una piscina d’estiu igual que d’altres amb quatre, deu o cinquanta vegades més població. És una relació que no es dona (o no de forma tan exagerada) amb altres serveis públics
De totes les propostes que s’han fet darrerament per canviar noms de carrers a Berga, amb la que segur que no estic d’acord és amb la de substituir el nom oficial de Carrer Ciutat per la seva denominació popular, carrer major. I no hi estaria d’acord perquè precisament m’agrada aquesta diglòssia normalitzada, aquesta distància
Més enllà de l’evident interès per posar en contradicció a la CUP, la força política que governa l’ajuntament de Berga, el cert és que la proposta que ha fet el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs per canviar una trentena de noms de carrers i places de la ciutat ha tingut, si més no, la virtut
A finals dels 80 es crea a Manresa la FUB, una fundació publico-privada amb l’objectiu d’endreçar diferents estudis superiors que s’inpartien a la ciutat. El primer que calia era centralitzar tots l’activitat acadèmica en un sol indret amb l’objectiu de millorar la qualitat de les instal·lacions i crear caliu universitari. Hi havia dues propostes sobre
Si a finals del segle XX una ciutat sense estació de ferrocarril no era ben bé una ciutat, a mitjans de segle XXI (d’aquí a quatre dies) un territori sense tren pot convertir-se directament en un buit en el mapa. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (l’AIE) al planeta Terra ja hem creuat l’anomenat pic del
Hi ha gent, en aquesta comarca, que encara pensa que un dia arribarà una gran empresa de ves a saber on i obrirà una planta al polígon de la Valldan –o a qualsevol altre terreny requlificat ad hoc- perquè en visquin 500 famílies. Però això, amics, no passarà. El pes de la industria a Berga
Quan t’instal·les a Berga i comences a moure-t’hi, no com un visitant passavolant sinó com a veí que hi fa les activitats quotidianes, el primer que penses és que el desastre urbanístic i la deficient mobilitat de la ciutat és culpa sobretot de l’orografia. Construir una ciutat a la falda d’una muntanya trencada per unes
Voto a Manresa i milito també a Manresa, no tinc, per tant, cap vinculació directa amb la CUP de Berga més enllà de la inevitable simpatia. Vull dir que intento escriure no tant com a persona més o menys implicada en política sinó com a simple veí de la Font del Ros, que puja i
Hi ha més de cinquanta milions de persones al món que es consideren irlandesos. D’aquests, només quatre milions i mig tenen passaport de la República d’Irlanda, els altres són descendents dels que van abandonar la illa fa dues, tres o quatre generacions. Practiquen la seva identitat nacional visitant algun dels centres o pubs irlandesos repartits
En aquests país hi ha dos tipus de ciutats, les que durant la dècada prodigiosa (1998 – 2008) van créixer malament i les que van créixer molt malament. A la pressió dels constructors i dels compradors, empesos pel diner aparentment fàcil que oferien bancs i caixes, s’hi va afegir la oportunitat per als ajuntaments d’aconseguir ingressos extra –via
Berga té un eix comercial desproporcionat. Comença -o acaba- a la rotonda del monument a la Patum, al costat de la benzinera, puja per tot el Passeig de la Pau, salta cap al carrer Major, se’n va, a través de la Plaça de Sant Pere i la de l’Hospital vell, cap a la plaça Viladomat