L’adolescència és un estadi de l’evolució de l’individu (o indivídua) que s’ha de passar just quan toca. Ni abans ni després. I malament rai quan no és així. De la mateixa manera que unes galteres o un xarampió poden generar conseqüències preocupants si les passem de grans, entrar a l’adolescència amb vint o trenta anys de
Som en aquest món per ser feliços. No sé si està de moda dir-ho però me’n fot. N’estic plenament convençut i per tant ho deixo escrit ara i aquí. No sóc, però, ni il·lús ni panxacontent i sé que aquesta vocació de felicitat no significa que hàgim de viure en estat de perpètua eufòria o amb
L’”acicate” era una peça que formava part de l’armadura dels peus del cavallers. Consistia en un allargament exagerat de la puntera del calçat al final de la qual hi havia una bola metàl·lica rugosa o amb petites punxes que servia perquè el genet copegés els baixos del cavall per esperonar-lo. (n’hi ha més) Més o menys això és el que
(La sèrie comença aquí) Comprova la tensió del cordill. Que no pengi. Després, d’un salt s’enfila a la bastida. Dos cavallets de fusta d’un metre d’alçada i tres taulons. S’espolsa una mà al cul del pantaló per engegar el transistor. Sona “The dock of the bay”, l’últim de l’Otis Redding. El company li passa la gaveta, la
(La sèrie comença aquí) Amb la mateixa senzillesa amb què, totxo damunt totxo, el paleta va pujant paret intentaré exposar en aquest racó el que m’indigna, el que m’agrada, el que m’emociona, el que m’amoïna o, simplement, el que em vaga de comunicar per si a algú més li pot ser útil. De la mateixa manera que algú -ara no em ve a
Una totxana és una peça prismàtica de ceràmica cuita i de factura basta. Fa trenta centímetres de llarg, quinze d’ample i deu de gruix. La seva característica més peculiar és que té sis forats transversals que antigament eren quadrats i més modernament de secció circular. Se la utilitza per a tancaments de poca resistència estructural: parets de quinze o de