(publicat l’1 de juny de 2005) “Ja ho veureu, ja. Es van fent grans sense que ens n’adonem”. La frase la recordo amb precisió. De qui va sortir no n’estic tan segur, en canvi. Va ser dita, això sí, fa mooolts anys en una reunió de pares de l’escola i segurament venia de gent veterana en
(publicat el 30 de març de 2005) Cruïlla Guillem Tell-Balmes. Primera hora d’aquesta tarda. El semàfor s’ha posat vermell i jo m’he aturat darrere d’un taxi. Just al seu costat s’ha aturat una moto de petita cilindrada amb un noi al manillar i una noia de paquet. Són joves. Ho han de ser, vaja, perquè
Adéu, Conillet de Vellut (Balada per un Eixample que ja no hi és) (publicat el 23 de maig de 2005) Ara sí que tinc ben clar que bado. Resulta que, tot i que hi passo pel davant amb la moto dues vegades cada dia, fins aquesta mateixa tarda no m’havia adonat que en el local
Per primera vegada després de quinze anys la finestra del meu despatx no dóna directament a la Rambla, el carrer més bonic del món. A finals de l’any passat l’empresa va remodelar la seva estructura i, com a conseqüència d’això, d’aleshores ençà s’han anat produint canvis en les ubicacions físiques de les diferents àrees que
Quarts de deu del matí d’avui dissabte. L’A. i jo som al mercat de Gràcia. Fa temps que no mengem mandonguilles i ens han vingut ganes de fer-ne pel dinar de demà. Hem anat a la parada de la carn i hem comprat vedella picada. Després hem buscat una cansaladeria per completar la barreja amb
Llegeixo als diaris que de cara al nou curs universitari hi ha hagut un creixement del 9 per cent en el nombre d’alumnes inscrits… i una davallada del 15 per cent en la demanda de places per a la carrera d’Humanitats. Déu n’hi do. Després encara hi haurà qui s’estranyarà del panorama de futur que
Diuen que el temps mai no s’atura. I hi ha qui opina, a més a més, que el seu moviment sempre és cap endavant. Que progressa. Jo també ho crec, tot i que, de vegades, trobi motius fonamentats per al dubte. Avui mateix, per exemple, que al despatx hem tingut el correu electrònic espatllat fins ben bé
Dos quarts de vuit del matí d’avui. Després d’atendre els correus més urgents surto del despatx per portar la moto al taller del Jesús, que obre a les vuit en punt i vull ser el primer. Enfilo el Portal de Santa Madrona i en la cruïlla amb l’avinguda de les Drassanes m’aturo perquè el semàfor
Cada vegada més sovint em trobo davant de coses que em fan pampallugues als ulls. Que no les entenc, vaja. Llavors penso si és el món, que cada dia és més estrany, o jo que, senzillament, em foto vell. Poso un exemple d’ara mateix: acabo de llegir a “Qüestionem” aquesta consulta: “D’aquí a molt poc tindrem una nena i es
M’ha fet gràcia llegir en el suplement de cultura de l’Avui d’ahir l’extens treball de Jordi Marlet al voltant de la literatura autobiogràfica, els dietaris i els weblogs. I dic que m’ha fet gràcia perquè reprodueix gairebé textualment (sense citar-ne la procedència, però ja ho té, això, la xarxa) el que vaig exposar a propòsit
Avui fa quaranta anys de la primera i única actuació dels Beatles a Barcelona. Va ser a la plaça de toros Monumental i conten les cròniques que ens hi vàrem aplegar uns 12.000 espectadors. Més del doble dels que la nit anterior havien anat a la Plaza de las Ventas de Madrid. Dels de casa
Ho sento però avui estic de mala llet. Resulta que els sibarites del Power Point que ara ens dirigeixen l’empresa -col·leccionistes de màsters ben llampants però desconeixedors del que significa respecte per les persones- han decidit que ja no els calien els serveis -“retirada de confiança” ha estat la fòrmula- d’un bon amic i company amb més
Un matí de la setmana passada el nostre carrer va aparèixer amb un parell de parets i uns quants senyals de trànsit decorats amb cors de color blau acuradament pintats amb esprai. Feia molt temps que no veia pel barri una pintada que em cridés l’atenció. I això que just a l’entrada del carrer, a tocar de Sanllehí,
Coses dels dies festers, que donen temps per a tot… Acabo de veure a l’espai “Cuines” de TV3 la senyora Georgina Regàs, experta en gastronomia i mestressa del restaurant Museu de la Confitura de Torrent (Girona) explicant com es fa confitura de maduixes i poma. M’ha fet patxoca conèixer aquesta senyora no pas per la cosa
Dimecres. A primera hora del matí telefono al Q., un company de feina, i em diuen que serà fora durant una temporada llarga. “Si que comença d’hora les vacances”, comento, i em responen que no, que el Q. ha hagut de marxar cap a la Xina a recollir una criatura en adopció. Deu ser que