Observo amb perplexitat l’embranzida de la Catalunya immobilista. La Catalunya que atia vells o artificiosos conflictes territorials (això de Reus i Tarragona, per exemple), la del poder metropolità que menysprea la resta del país, la de les institucions amb olor de naftalina, la que no vol que no es compleixi l’Estatut ni que el Govern
Elogi dels partits, article a l’Avui d’avui: Ni el 13-D va ser la proclamació d’independència “del poble de Catalunya”, com va dir Carles Móra la nit de diumenge, ni les consultes van ser un fracàs absolut, com s’han afanyat a destacar alguns analistes. El 13-D ha estat fabulós perquè incorpora una via pròpia, catalana, al
La ministra pica dos cops, l’article d’ahir a l’Avui: Ai, ministra. Ja pot anar vostè comprant d’amagat les fotografies d’Agustí Centelles i dient que serà material nacional per a tots els espanyols. Els cops baixos, quan es donen als catalans, surten gratis. Vostè no entén que el seu sou també el paguen els catalans, i
Les paraules de Bagó i les festes de Laporta, l’article a l’Avui d’avui: L’empresari Ramon Bagó pronuncia una frase desafortunada contra el PP en un acte de la Plataforma Calella Decideix i, tot i demanar disculpes, la caverna mediàtica munta en còlera demanant boicot als establiments hotelers del seu grup. La meva sorpresa és que
El país del “sí, podem”, article publicat avui al diari Avui: La sortida catalana de la crisi de confiança en la política tradicional podria passar per una fórmula imaginativa basada en la participació a través d’internet. Per què els catalans no som capaços de sortir de l’atzucac amb una via pròpia? Ho sosté el president
Comiats èpics, article publicat avui al diari Avui: Són dies de comiats a les pàgines d’aquest diari. Ahir, en aquest mateix espai, l’escriptora Teresa Pàmies posava punt final a una llarga etapa com a col·laboradora de l’AVUI. Pàmies hi col·laborava des del Sant Jordi del 1976, i ara que té 90 anys ha decidit deixar
Tot torna: els escrúpols de Luigi, article publicat a l’Avui: Els periodistes del Maresme fa molts anys que sabem qui és Luis Garcia Sáez, Luigi. Des que el 1992 va deixar l’escó del PSC al Parlament de Catalunya, Luigi es dedica als negocis perillosos de la sociovergència. Uns negocis dels quals va arribar a ser
Tapar-se les vergonyes, l’article que publico a l’Avui: Aplaudeixo la reacció del conseller Antoni Castells. Intel·ligent i valent, advoca per una regeneració democràtica per superar l’esgotament del cicle actual. D’altres al seu mateix partit, com Toni Bolaño, han aprofitat el cas Pretòria per reclamar un govern sociovergent per tapar-se les vergonyes en nom de la
Publico a l’Avui l’article No tots són iguals: No tots són iguals. No tots fa trenta anys que governen els grans ajuntaments del país amb majories aclaparadores ni tots n’han estat vint-i-tres a la Generalitat. L’última garzonada és un cop de peu a la catifa de la crosta sociovergent, a la impunitat en la gestió
El Prat no és Sondika, article publicat avui al diari Avui: Els bascos i els canaris aproven els pressupostos de Zapatero amb els únics vots catalans del grup socialista, els 25 diputats del PSC. Duran, Ridao i Herrera lamenten que els comptes no compleixin amb Catalunya ni facin front a la crisi econòmica. Menys polítiques
No era això, companys és l’article que avui publico a l’Avui: Flaixos de la setmana. A l’ambaixada espanyola a Mèxic, el ministre de Justícia entrega una acta de reconeixement de reparació de la memòria de Lluís Companys coincidint amb el 69è aniversari del seu afusellament. La néta de qui fou president de la Generalitat de
Més enllà del mapa del temps de TV3 és l’article que avui publico a l’Avui: Impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, neix l’observatori crític dels mitjans Media.cat, que ha fet públic un estudi sobre 1.913 notícies que demostra que el marc referencial dels informatius de TV3 és l’estatal i no pas el nacional. Cultura
Aquest és l’article que avui publico al diari Avui, Turbopolítica i realitat: La política s’ha accelerat. Els ritmes són frenètics. La política de resultats mediàtics i immediats trenca el tempus (Valentí Puig) i fa impossibles els projectes de llarg termini o fidelitats profundes (Vallespín). Se’n diu turbopolítica, i no s’entén sense els mitjans de comunicació
Aquest és l’article que avui publico al diari Avui, Rics i rucs: La burgesia catalana s’escandalitza i s’avergonyeix. Aquest Millet l’ha feta ben grossa. Als que no formem part de la burgesia els que ens deceben són els gestors públics que des de fa molts anys havien de vetllar pel rigor i la transparència dels
Aquest és l’article que avui publico a l’Avui: Arenys de Munt ha sacsejat la política catalana. Els partits tornaven de vacances amb la mirada posada en les eleccions al Parlament. Els polítics tornaven pendents del lloc que ocuparan a les llistes. L’inici de curs, però, ha fet un tomb inesperat perquè la ciutadania els ha