Al carrer de les Ànimes tot són cases baixetes i s’han omés les voreres seguint la moda de reconvertir-ho en una zona exclusiva per a vianants i sense reparar, potser, que aquest és un país “on la pluja no sap ploure”. Per Pere Brincs Per la carretera que ve de Castelló de Rugat s’arriba al
Alguna cosa no quadra si tan necessitats estem d’ajuda i, tot i això, les persones ens mostrem tan complagudes i jovials. Per Pere Brincs Devem estar malament, molt malament. I tampoc no és que es veja un nerviosisme pàl·lid en els vianants com si, per exemple, una invasió extraterrestre ens amenaçara. En aparença, és ben
I tinc el sentiment que els joguets s’alegren de ser rescatats i que la seua ànima diminuta es reconforta quan retroben el tacte de la mà humana Per Pere Brincs He aparcat al costat de dos contenidors d’escombraries i, quan he baixat, he vist un armari de plàstic que havia arribat fins allí com un
L’operari de l’ajuntament ja ha arribat fins ací amb la seua granera i escombra el solatge que ha deixat caure un gesmil, amb l’ajut d’un xiquet voluntari del veïnat que xarra més que alena Per Pere Brincs Pràcticament enfront del col·legi, al número 35, hi ha un panell ceràmic dedicat a Sant Gaietà, “a devosión
Pepita era el bon oratge, l’estiu, les vesprades i les nits senceres asseguda al carrer com si aquell fos el seu encàrrec en la vida Per Pere Brincs Ara que ja no hi és, la torne a veure darrere de la persiana, entrellucant qui va i qui torna. És difícil de caure en el fet
Jo, encara que no sóc massa donat a les teories conspiranoiques, em pregunte si la pèrdua del valor dels productes agrícoles en origen no ha sigut premeditada per a comprar després terra barata. Per Pere Brincs És una llàstima passejar pel terme, encara que sóc sabedor que els termes no es van fer per a
La tornada fins a trobar de bell nou els Quatre Cantons amb els fills il·lustres de Beniatjar es fa de seguida. En un eixamplament mínim de carrer creix la parròquia de Nostra Senyora de l’Encarnació sobre tres escalons. Per Pere Brincs De camí cap al poble veig una rabosa que trota per la vora de
En totes les cases del poble hi havia una espera callada, uns moments d’expectativa tibant. Després, la primera detonació se sentia com una canonada sorda, embolicada entre la teranyina d’aigua que l’ofegava. Per Pere Brincs De les poques premisses que em plantege quan escric és de prescindir de recerques en la xarxa. Em fa l’efecte
Es pot comprovar, doncs, que l’herbívor en qüestió és una variable mutable perquè allò que és essencial per tal d’assegurar el comboi és el producte brut de la seua digestió. Per Pere Brincs M’han comentat que els darrers estius, a les festes dels pobles, fa furor un nou divertiment conegut per diversos apel·latius. A saber:
Crec recordar que la font de la Barcella està al barranc de les coves, i me’n recorde perquè una vegada hi vaig trobar una flocada d’orenga silvestre que creixia auspiciat per la humitat, com no n’he trobat mai. Per Pere Brincs Per fi, estic enfront de la façana principal de l’església que mostra un lluït
Em resulta difícil de definir el sabor del moscatell, encara que se simplifica dient que té un aroma floral Per Pere Brincs Quan ve el moscatell me’n recorde de mon pare. Ell li tenia una gran estima a aquest raïm. Segons l’any, el moscatell sol arribar a mitjans o a finals de l’agost, amb una
Era allà baix, prop de la superfície, excavant amb el musell el fang de la vora, lentament, deixant anar núvols grisos quan els bocins de terra es diluïen en l’aigua com la tinta. Per Pere Brincs El llibre de Patrik Svensson L’evangeli de les anguiles m’ha fet evocar durant tota la lectura un record que guarde
Per dalt de les teulades ix el Benicadell amb la gepa que els anys concedeixen al vetust i digne penyal, farcit de contarelles i succeïts Per Pere Brincs La pujada des de Castelló de Rugat està plena de revoltes tossudes i empinades que, en deixar-les arrere, una vegada a Salem, sembla que t’hagen dut a