En aquest carrer que condueix al temple es poden contemplar cases formidables. Al número nou, per exemple, es veu una façana amplíssima, austera, amb reixes defensives tant en la planta baixa com a la primera Per Pere Brincs A la rotonda que hi ha a l’entrada, un gran xanglot de raïm recorda que la Pobla
Ara simplement trobe a faltar l’olor de café, el soroll sa, el fum ros del tabac, les dissertacions dels meus admirats filòsofs que ensenyaven als devots amb un canut a la mà. Per Pere Brincs He sigut un alumne pèssim i he passat per tots els estaments acadèmics sense pena ni glòria. Sols sentia interés
Josep Valor i Gadea a Aielo de Malferit. Foto: https://historiadeaielo.blogspot.com/ Si l’afecte envers els escriptors, envers el que se’n diu cultura, fóra un interés real i no un dels comodins més que fa servir la política més puta i profitosa, aquest home estaria més valorat Per Pere Brincs Finalment, a l’altra banda de l’auricular sent
L’olor de l’oli roent que ix d’alguna casa es barreja amb un alé ple de canyes i malrubins que exhala des d’allà baix el riu; i aquesta és, trobe, una amalgama ben antiga. Per Pere Brincs Les campanes han començat a repicar amb un alegre estrèpit, i el timbre que tenen em recorda les del
La seua persona exhala una olor tenaç de química, com si les substàncies amb què mercadeja se li hagueren apegat de per vida a sobre. Per Pere Brincs Els temps que corren no són bons. Apugen tots els preus i tornen a apujar en una tendència inexorable cap on sempre hem estat. Jo no tinc
La sensació de fred intern certament és una percepció constant de baixa temperatura i, això no obstant, compatible amb el fet de sentir la febre de la passió o la torridesa de la còlera quan es presenten tant una com l’altra. Per Pere Brincs El fred també s’aprén o s’hereta i, com la majoria de
Hi ha una foto de la parella, joves i enamorats, caminant i fa la sensació que, en arribar a la seua alçada, et saludaran. Per Pere Brincs Per tal d’arribar a Aielo de Malferit has de deixar l’autovia que viatja cap a Alcoi i vorejar la zona industrial, que fa d’avantsala, abans d’arribar al poble.
Però es referia a la creu d’haver de baixar caminant fins allí per a treballar un tros de terra amprat, després d’haver fet el jornal, i així poder menjar –amb un poc menys de limitació– carabasses, creïlles, cacauets i hortalissa d’estiu. Per Pere Brincs Al poble d’on sóc hi havia un trosset de terme que
Però sí, és cert; almenys per a mi ho és, que Nadal tenia més sentit quan jo era menut. Per Pere Brincs Cada vegada estic més convençut que Nadal era per als xiquets d’abans; els de hui estan farcits de tot i sort si, de tant en tant, poden reglotar i adonar-se de l’enfit. Sens
Quan taste aquests productes, ja a casa, em transportaran a aquells temps en què el pa i la majoria de les coses, comestibles o no, eren reals… i mai millor dit, ara que fa uns dies que he retrobat la lectura de Baudrillard. Per Pere Brincs Isc de l’establiment amb la intenció d’arribar a la
Paradoxalment, sembla que l’individu no es beneficia d’aquesta exposició perquè queda atrapat entre l’autoexplotació i l’afany de protagonisme en un univers que és tan familiar com descarnat alhora Per Pere Brincs Hui ningú no s’estranya del fet que els mòbils espien les converses. No, s’accepta com a normal que després d’una xarrada sobre gossos, per
Però, al cap de poc, dos o tres mesos després d’estrenar-la, l’aparell va començar a presentar una tos sospitosa. Per Pere Brincs Acomiadar-me de l’última planxa que he tingut no m’ha costat tant com em pensava. És inevitable d’agafar afecte als objectes de companyia. Hi ha a qui li passa amb el cotxe, o amb
Aquesta torre té reminiscències mudèjars i compta amb tres trams escassos i un acabament de manises blanques i blaves que s’encasten com les escates d’un peix en una mena de piràmide amb les arestes arrodonides. Per Pere Brincs Quan deixes Ontinyent arrere i enfiles la carretera cap als Alforins, tot canvia a poc a poc.
A una banda, si allargue un poc el braç, fregue amb la mà l’aspror de l’estepa que sempre mostra fulles caragolades i, a l’altra, també amb un simple moviment podria arribar fins a la bromera de la mar, de tan prop com està aquell horitzó blau. Per Pere Brincs Quan acaba el calvari, contigu com
L’home, pillet, guardava amb zel les combinacions i proporcions, i això augmentava el deler d’aquell qui les tastava i li preguntava com ho havia preparat. Per Pere Brincs Saber preparar la salmorra és una forma d’estar al món. I mentre ho escric pense que tal afirmació és una rucada. Hi ha tantes maneres d’estar ací