El president nord-americà, John Fitgerald Kennedy, moments abans de ser assassinat a Dallas Si parlem dels professors d’aquell centre, em van tocar els més bons que podia haver tingut en aquella edat i en qualsevol lloc, dels que vaig aprendre tant com vaig ser capaç de fer-ho. Per Bartolomé Sanz Albiñana De l’any 1963 al
Dos alumnes van a la consulta mèdica a València en el trenet de la línia Bétera-València. 1960. (Fotografia: arxiu José Angel Benito) Per a acudir a les consultes a València calia que el teu superior et signara el volant corresponent i, segurament don Miguel, el conserge, el supervisava en el moment de posar els peus en
Casa de Don Teodoro (Fotografia: Arxiu Municipal de l’Olleria AMO 2116/3) Hi havia un afany desmesurat perquè el poble tinguera un camp de futbol en condicions i altres instal·lacions esportives, i que alhora poc es parlava de dotacions culturals Per Bartolomé Sanz Albiñana Don Teodoro, el metge, vivia en la casa on actualment hi ha
Replaça de l’ermita del Crist de la Palma, a l’Olleria, anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Crec que en la societat laica en què vivim, els ollerians han oblidat les llegendes miraculoses de la Mare de Déu de Loreto, el Santíssim Ecce Homo (l’Acciamo, en pronunciació popular local) i el Crist de la Palma, “quemado
Dormitori del seminari (Fotografia de la revista SMV set-oct. 1965) La memòria autobiogràfica s’alimenta de ràfegues visuals, sense les quals és més complex recuperar els propis records. Les fotografies no són imprescindibles per a armar un relat, però indubtablement ajuden. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan mirem arrere recordem detalls sensorials, perceptius i emocionals sovint sense
El cardenal Quiroga Palacios lliura el premi al capità de l’equip de rugbi, Constantino Santamaria (1965) En aquest exercici de narrar-me a mi mateix les meues vivències, reconstruïsc i reinterprete el que he sentit i experimentat, i consolide dins meu un jo narratiu al llarg del temps. Per Bartolomé Sanz Albiñana Continuem amb la memòria
Filà Las Tejanas. Fotografia revista Els Grisons agost-setembre 1968 Calseta coincideix amb Ricardo Albiñana Oviedo que a l’ollerià li agrada que li ho donen tot fet. Alguna cosa hi deu haver de cert en eixa coincidència! Per Bartolomé Sanz Albiñana Sovint apareixen discrepàncies entre allò que recordem sobre un esdeveniment i el fet real. La
Encapçalament del reial decret de 1596 pel qual l’Olleria se segregava completament de la ciutat de Xàtiva Li pegue voltes a qui podia haver fet aquella traducció i només em vénen al cap homes vinculats a l’Església Per Bartolomé Sanz Albiñana Un poble es pot conéixer de moltes maneres: per la seua gent, per la
(Fotografia: SMV setembre-octubre 1965) Ja m’havia queixat en un article que, en l’etapa del Seminari Menor si més no, els estudis d’humanitats no es convalidaren automàticament Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordar és tornar a sentir vivències amb imatges, emocions i sensacions de l’episodi original. Emmarcat en el vaixell de la memòria autobiogràfica viatge cap arrere
S’ha de reconéixer que tot estava molt ordenat, amb una organització que en molts aspectes ens havíem transmés d’una generació a l’altra sense necessitat de gaires explicacions. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la pel·lícula de la meua vida apareixen moments feliços, els amics de l’escola, els partits de futbol, l’examen d’ingrés, la meua enemistat amb
Teatre Cervantes de l’Olleria, conegut com el Depòsit. Anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) La veritat és que, afortunadament, el cinema no va posar fi al teatre, i generacions noves d’aficionats han continuat assajant i representant obres amb molt d’èxit Per Bartolomé Sanz Albiñana Diuen que quan algú recorda moltes voltes els mateixos episodis personals,
Aquell seminari estava molt lluny de la concepció que habitualment se’n té, així que no és d’estranyar que m’agradara cada vegada més aquell ambient, sobretot a mesura que li descobria facetes que m’eren desconegudes Per Bartolomé Sanz Albiñana La memòria deté el temps de la mateixa manera que ho fan les bones fotografies, eixes que
La cisterna que distribuïa aigua pels carrers de l’Olleria (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) En els meus records d’infància apareixen camions amb cisternes d’aigua pel carrer, sobretot en estiu, perquè els veïns se n’aprovisionaren amb cànters i poals: d’aigua, sempre en faltava al poble Per Bartolomé Sanz Albiñana El número sis d’Els Grisons té sis articles
El seminari, en una època gloriosa de la seua història, amb els tres pavellons moderns que eren l’enveja de la resta de seminaris de tot l’estat, però amb un nombre d’alumnes que començava a minvar, sentia la necessitat de donar-se a conéixer a un altre nivell Per Bartolomé Sanz Albiñana Mentre els més menuts
L’arbre de la plaça del convent enyorat en l’article de Ricardo Albiñana (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Paga la pena de llegir la col·laboració de Gil Lila, perquè ens transporta a una l’Olleria on ni els bars que s’hi esmenten ens resulten familiars Per Bartolomé Sanz Albiñana Editorial (Antonio Ferrer Perales, diácono).- [Aquest era el segon