En primer pla i d’esquena, Bartolomé Sanz (esq.) i el conseller d’Educació Manuel Tarancón. Entre els dos, de perfil, el batle Vicent Llop. (Fotografia: arxiu de Bartolomé Sanz) El conseller d’Educació que figura en la placa de la inauguració de l’institut va faltar; el batle que l’acompanyava, també. Sembla que només quede jo d’aquella primera
Crist del Calvari d’Atzeneta d’Albaida. Processó del 300 aniversari de la construcció de l’ermita. 2008 (Arxiu: Bartolomé Sanz Albiñana) En una de les cases del carrer de Sant Roc va “reaparéixer” la imatge del Sant Crist del Mont Calvari, que havien amagat en guerra en diversos domicilis Per Bartolomé Sanz Albiñana Si volem tindre una
Carro de combat AMX-30. Fotografia: arxiu personal Bartolomé Sanz (1977) La mili era un cosmos estrany. Podies trobar-te gent que no sabia llegir ni escriure i, una nit freda, en una patrulla, topaves amb algú que havia llegit Gramsci i et calfava el cap i el cos amb idees del filòsof italià Per Bartolomé Sanz
Arribat a aquest punt, ara que fa vint-i-cinc anys que es creà i posà en funcionament l’IES Vermellar de l’Olleria, no crec que ningú necessite tornar-me a preguntar què va passar aquell curs Per Bartolomé Sanz Albiñana Vistes les coses vint-i-cinc cursos després, crec sincerament que vaig rebre suport de manera discreta, és a dir,
Jo no vaig abaixar els braços, com ja he repetit algunes vegades, i vaig demanar explicacions per activa i per passiva Per Bartolomé Sanz Albiñana S’acabava l’any 2000 i jo meditava les paraules de l’inspector que, a pilota passada, em retragué no haver buscat un ajudant que fera de fdp per a poder dedicar-me a
IES Cotes Baixes d’Alcoi El missatge és prou clar: als funcionaris d’infanteria que els donen pel sac i que s’espavilen com puguen. Per Bartolomé Sanz Albiñana El meu afany de documentar-ho tot sobre aquell curs inicial de l’institut de l’Olleria em va dur a gravar vídeos i cassets, fer fotografies, guardar retalls de premsa, etc.
Presos republicans a la plaça de bous de Badajoz, 1936 Arribat a aquest punt, u se’n puja per les parets quan sabem que els colpistes, autoproclamats “regeneradores de España”, passaven a la fase d’exterminadors sense contemplacions Per Bartolomé Sanz Albiñana L’ordre del 25 de gener de 1940 del cap d’estat a què em referia en
Fotografia: Gloria Micó amb els seus germans Juan Antonio i Rafael Amb la preservació de la memòria oral salvem records, amb els quals rescatem de l’oblit tradicions i costums que ja pertanyen al passat, a un món que ha deixat d’existir Per Bartolomé Sanz Albiñana El present article és un intent de preservar memòria oral
Representació de “Arlequines sin eco” de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent Potser hem oblidat alguna obra i algun director, i això que ja hem dedicat un altre article al tema. Els anys seixanta van ser únics per al teatre al seminari de Montcada Per Bartolomé Sanz Albiñana Una última observació que em féu Manuel
Representació de “Arlequines sin eco”, de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent La persona més activa i que més ens podia aclarir dubtes en aquest àmbit és Manuel Molins, a qui agraïsc la contribució per a sedimentar els nostres records, tan llunyans que ja ens semblen eteris Per Bartolomé Sanz Albiñana Arran de l’article Últim
Arc de carboni d’un projector Finalment, amb molt d’esforç, vaig aconseguir el curtmetratge gràcies a Joaquín Carchano, de Gorga. Ara, digitalitzat, el podem veure ací i descobrir qui en foren els actors Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers de l’octubre passat vaig quedar amb Justo Pérez Cebriá, de Gaianes, per a xarrar. Ho vam fer
La selecció de les pel·lícules la feia Cháfer, generalment de films que ja havia vist; de vegades, la tria era de dubtosa acceptació per part dels pares espirituals. Per Bartolomé Sanz Albiñana Reprenc el fil. Don José M. Monzó era qui sabia de cinema i fins i tot havia redactat uns textos sobre les pel·lícules
Fotograma de la pel·lícula “Del rosa… al amarillo” Per a Cunyat, un dels moments importants del cineclub a Montcada fou el cicle de nou cinema espanyol amb films com “Nueve cartas a Berta”, “La caza”, “Del rosa… al amarillo” i alguna més, perquè va ser quan el pare [Alfons] Roig declarà que s’havia convertit al
Si alguna cosa em vaig estalviar en el meu pas per l’institut de l’Olleria va ser el procés enrevessat de gestar un nou centre d’ensenyament. Per Bartolomé Sanz Albiñana Escric aquest article quan ja ha passat un mes llarg de la gota freda de finals d’octubre. Al fil de les peticions de dimissió que s’han
Llibre publicat amb motiu del 10é aniversari de l’IES Vermellar de l’Olleria És el que dic: al cap d’un any d’haver arribat jo a l’institut, quan me’n vaig anar l’empresa encara anava al seu ritme i no sé si la conselleria els va sancionar pel retard en els terminis. Per Bartolomé Sanz Albiñana La notificació