Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Arxiu de la categoria: ateneu_bétera

L’Ateneu de Bétera organitza el Folkestiu 2014

0
jesús barranco i Gent del Desert

 

 

L’ateneu de Bétera traurà la casa a la plaça. Hi passaran balladors, músics, colles de dolçaines i tabals, contacontes, rondallaires, cantadors d’estil, llibreters, artesans, veïns, forasters, entre més protagonistes, de principals i de lo alto. La tercera Mostra de Música i Cultura Popular reunirà durant dos dies, el 25 i el 26 de juliol, un grapat de grups professionals que completen un programa atapeït de molta impressió: les sis veus per al poeta estellés, l’associació cultural l’Aljama, la muixeranga del camp de túria, la colla el tossal de Llíria, el grup rascanya, la colla de dolçaines xe quina burrà, llorenç giménez, l’escola de cant tradicional de Bétera…, no tiren la casa pel balcó, però no manca gaire per anar convertint la plaça a Bétera en un encontre de primera fila, comparable a festivals de renom. Els dos dies podeu participar dels sopars populars i d’una organització que pretén d’escampar arreu de la comarca i del país com som els valencians, els de Bétera també, per celebrar l’estiu amb bona música i un ambientàs popular en favor de la cultura. Guanyar la plaça i el carrer en un moment de crisi que demana idees i coratge. Per participar o encomanar sopars a preus de ‘perdrem fins i tot els bigots’ podeu enviar un correu a ateneubetera@gmail.com

Dissabte passat la festota ja va ser redona i apuntava què vindrà en uns dies, amb un concert extraordinari de Gent del Desert, els germans Barranco s’acompanyen de bons músics, instruments de tota mena i condició, n’hi ha que toca una post d’escurar i n’hi ha que fa sonar una crossa, per cantar els poetes Estellés, Jàfer, Corella o Alonso, en un corral amb parra ple fins a la bandera, que va agrair aquella qualitat de presentació del nou disc del grup, Processionària: abans que morís l’hivern / un tapís de flors ben blanques / i ara que l’estiu no fuig / ací ens tens tirant de mantes./ text de sergi gómez i música de jesús barranco, cançó per a fer ametles. Xa, excelsos.

Catalunya i València fan bon vi

0
Publicat el 2 de gener de 2014

Divendres, 3 de gener de 2014, parlem de vins, de la relació Catalunya i València abans que els espanols provocaren una guerra bruta entre catalans i valencians que encara serveix, a la dreta extrema, per atiar el foc populista quan ja no els queden arguments per amagar el robatori comés durant tants anys.


Parlar de vins, a l’Ateneu de Bétera és escoltar el discurs de Joan C. Martín, enòleg, apassionat de la conversa i del territori. Aquesta vegada, Joan Clotaldo ens explicarà la relació industrial del Principat amb el País Valencià, com aquella relació va fer lluir la cultura i la indústria del vi entre els valencians. Tot plegat és un llibre que és apunt d’eixir al carrer, amb el títol “L’aportació dels enginyers industrials de Catalunya a l’enologia (sobretot a la viticultura). Germanor, ciència i tecnologia del Principat versus el País Valencià.”

Més breument, podíem dir ‘A través del vi, també som un país lluminós, malgrat els lladregots i els corruptes’.

Si voleu participar d’aquesta nova proposta, fer el tast del vi triat en aquesta ocasió per l’enòleg i sopar a la vora del foc, cal que us apunteu a través correu de l’Ateneu o via telèfon, perquè cal fer reserva: ateneubetera@gmail.com | Adreça: Plaça del Mercat, 5, 46117 Bétera Telèfon:678 46 16 18

Hui inaugurem la fira a l’Ateneu de Bétera

0
Quatre edicions de fira del llibre no fan encara bona farga a dins la bota, però ja passaria per un vi jove que apunta de lo alto. Encara amb major raó si el moment inaugural, que ens va escriure Estellés, va acompanyat d’una de les joies que els valencians podem exportar al món sencer, per la música, i per la qualitat de les sis dones que reciten, canten i ballen aquesta troballa de disc que obri un aparador de llibres i música destinat a regalar bons productes a la nostra comarca.
Hui l’Ateneu de Bétera enceta un altre programa esplèndid per vestir el Nadal de cultura,  d’escola, de contes, de cinema, i de música. No ho podem explicar tot, perquè enguany la trama és la sorpresa, i n’hi haurà de molt sonades de les quals se’n parlarà a bondó de dies i treballs. A més a més, podereu assortir el vostre cistell, pessebre o arbre amb productes que adobaran la vostra casa amb un pessic de literatura d’alta volada.
Hui, especialment, si no seran totes, en seran una representació: més en valdria una que no cap, dues que una agulla de cap, tres que un tigre rampant, quatre que una granera vella… Si en teniu la possibilitat, no us perdeu hui la visita a la plaça del Mercat, perquè ja tindreu l’esperit lliure i ufanós per al que resta de Nadal…
I si en un girar el xamfrà, ens canten queia la lluna, aquest cel de bolero de l’Alcúdia tan estellesià, ni us caldran moniatos ni dàtils, ni figues seques… que res us farà tant de paper fins a Reis i més enllà. 

Avui, blues; demà clàssica

0
Contra el desficaci popular que ens governa els ajuntaments, en la seua majoria a mans dels corruptes del pp, l’Ateneu de Bétera continua oferint un programa d’alt nivell, la intensitat no decau, que sembla regar per degoteig però sense perdre la saó de la terra, i ves que a València encara no ha plout gens des de l’estiu, però gens ni miqueta.
Deixant de banda que els corruptes del PP que són a l’ajuntament de Bétera han blocat una moció de compromís perquè es posicionaren en favor de RTVV, l’Ateneu pega pel dret, perquè la cultura i l’educació, contràriament al que pensen els bàrbars, fóra un aliment necessari sempre.

Sense preàmbuls: hui blues, amb el grup TDT-blues, demà una conferència sobre què podeu fer per millorar la vostra participació d’oients en un concert de música clàssica, a càrrec del lingüista Guillem Calaforra, membre de la cooperativa de coneixements del Camp de Túria, i fins el 6 de gener, pintura, una exposició sobre sedes. 

Diumenge el complot cultural contra la idiotesa ppoppular es desplaçarà a Benaguasil, Dani Miquel serà a Consolat de Mar per presentar el nou treball: a Nadal, un pas de pardal, un repàs al cançoner valencià de tots els temps en relació a Nadal passat pel sedàs de l’humor, la ironia i la música d’aquest iconoclasta o cantacançons.

Ateneu amb havaneres (2)

1
«Al final de la nit agafes la bicicleta i vas disparat a la plaça del Mercat, saludes els que entren i ixen de l’Ateneu, et congratules que estiguen sopant tots dins, un sopar familiar, i et quedes hipnotitzat mirant la font multicolor de la plaça, amb glopades d’aire fresc, pur.
—Visquen les nits primaverals de Bétera, visquen els seus termes, els seus carrers, els seus malnoms: pato, noi, quinzet, canonge, gori, conill, puro, sucrer, coleros, capone, basílio, faixero, pallaes, trenco, petana, pansaro, ramiro, pixolo, orelleta, caragola, la francesa, carabassí, quirres, xufa, la bajoca, pollastre, puríssimo, raspó, rullo, tórtola, gallina, sardino, pocarisa, ninot i tota la bona gent!, i visca la MaredeDéu d’Agost i Sant Roc, i el confeti a tot arreu! I aparcar aquest insistent mal de cap i aquest mal dormir per a poder somiar despert.»
  Ateneu amb havaneres, d’Alejandro Campillo

Hui que sóc lluny del poble, d’estatge amb els xiquets de l’escola, em repasse el llibre d’aquest home estrany, singular, amb aquest cant en favor dels homes i les dones del poble, llinatges i malnoms, d’una història que apenes si hem tingut temps de mirar-nos, de saber-nos, enmig de lladres que fa centenars d’anys que ens han manllevat identitats, paisatges, llengua i dignitat…

Què pot entendre aquell dissortat de menistre, que vol obligar l’escola dels valencians a renunciar completament a ser qui som… Malnascut, senyor Wert, és l’afalac més dolç que puc regalar-li, quan vosté tracta d’esborrar-nos, de prendre’ns l’ànima amb l’excusa de la mentida.

Com que ja no som ignorants, ni messells ni poregosos, cada atac que perpetren el tornem multiplicat. La universitat ens avala —té més criteri científic que vosté i els seus—, i les famílies ja saben sobradament qui ha ordit corrupció i lladrocini econòmic i moral. Entre el retorn al franquisme escolar i el viatge a Finlàndia, no tenim dubte en la tria.

Ateneu amb havaneres

0
‘Ateneu amb Havaneres’ és un llibre d’Alejandro Campillo. L’ha subtitulat ‘Bétera, gent amable’. Així que no serem nosaltres qui li traurem la idea de l’amabilitat dels veïns, perquè de segur que té motius, ell, per definir-nos així…, que fins i tot condescendentment no tindrà raó?
 Però qui és Alejandro Campillo? Com és que ha fet un llibre sobre l’Ateneu, i sobre Bétera?

L’home és de Gandia, i assegura que fa temps que viu a Bétera: un dia es deixà caure per l’Ateneu i, redell, ja tenim un llibre que en parla molt i bé, d’allò que es cou en aquest espai tan republicà: «No sabem si hi ha Reis Mags en l’Ateneu, però aquell dia ens van regalar la seua màgia.»
—El meu nom és Alejandro (Alexandre). En grec vol dir ‘l’amic dels homes’

Jo em permetré de traduir-li el nom: Alexandre escriu. I ho fa bé. Acaba de publicar-se un llibre breu, un quadernet de relats sobre la seua vida a Bétera, al carrer Llarg, a la plaça del Mercat, sobre allò que passa dins i fora de l’Ateneu, barrejat amb uns pensaments d’un home solitari, especial, que ha descabdellat no pocs secrets d’aquests vilatans que, segons explica, han permés que el poble cresca a voluntat amb desmesura. Llinatges, encisos, carrers, música o cinema, muixerangues, converses en un corral que descabdella amb frases curtes, i unes imatges que de colp són poètiques, o peguen en pedra, o ens calen l’ennuig i la mala llet dels que de colp no som tan amables com diu.

-Bétera és l’alfàbega, eixa olor que disloca, acompanya i sempre suggereix una terrasa d’interior.

Entre més converses passa Ciceró, passa Fuster i Estellés, Marx o els germans Dénia, els músics…, viatgem a l’Acròpolis, París o Nova York. Però essencialment, som a Bétera. Som a Bétera fins i tot quan viatgem. Quan llegim aquesta joieta encara per polir. L’estació, Gascon Sirera, el castell, el Calvari, i els forns, ah, els forns, quin deliri…

Aquesta nit mateix, en acabant de sopar, ja proposàvem que Dídac i les muses del taller d’interpretació puguen llegir des del teatre, aquest cant o oda, més que no havaneres, en favor de l’amabilitat dels ateneus:

«Totes estes reflexions culinàries i medicinals vénen al cas i són d’agrair, no ja per a recordar-les, sinó per a explicar i aclarir que a l’Ateneu de Bétera les persones es cuiden i també cuiden dels seus fills.»

Tret d’uns quants detalls de correcció que millorarem en una segona edició, Alexandre és un home de principis ferms: tenim una lectura de molt interés per unes quantes setmanes. No sé jo si l’amabilitat dels veïns de Bétera arriba tan alta. Tan alta com va la lluna, que canta magníficament un dels coneguts de l’autor.

—Alexandre, llavors tu ets pobre? —li va etzibar una xiqueta de Bétera, amable sens dubte, perquè el llibre no pot mentir… Em vaig quedar amb el gest congelat, i li vaig dir: —Sí, però no del tot.
Sort que en aquell moment la mare començava a cridar-la per sopar.

(continuarà)

Per setembre, Estellés

2

N’hagués fet vuitanta-nou, el poeta Estellés.
Hui, a Benaguasil li hem retret honors llegint tres poemes, i cantant-ne tres més. De l’un costat, llegia el poeta local Miquel Casanova, el cor de l’Eliana afegia les veus.

Benaguasil
Iradament, com amor que segueix,
amb un amor d’una flor combatuda,
segueix l’arrel, penetra galeries,
i en un terrós, arrelava, profund.
Així l’espós, l’enamorada esposa.
Així floreix, amb tentacles, el fruit,
el fruit rodó de cristall insurrecte,
així floreix la flor de l’amanida,
i universal canta als plats, canta als segles!

Mural del País Valencià, V.A. Estellés

Fa quatre anys d’una festa de lectures i representacions, que ha fet renàixer l’hàbit de llegir en públic poesia, malgrat que algunes de les festes han traginat les lectures per actuacions preparades. L’una cosa no hauria de traure l’altra, almeny no hauria de raure la lecgtura pública, en places i carrers de persones de qualsevol condició.

Divendres la festa es trasllada a Bétera, amb un documental i el concert de Vicent Morelló. A partir de les 20.30h. Si ho voleu fer, improvisadament, sereu convidats a llegir. Si sou dels que encara no teniu el Mural del País Valencià, correu, no feu tard.

#FestaEstellés
Ateneu de Bétera, divendres 6 de setembre, 20.30h Plaça del Mercat Núm. 5

Literatura majúscula

0
Això de l’Ateneu és com la grossa de Nadal, més important encara. Un parell d’anys de vida, tres a tot estirar, i el programa que va congriant-se és d’una volada impensable, espectacular. Festa, sarau, balls, música, cançó, llibres, política, autors, llauradors, músics, blocaires, cinema, esport, muixerangues, itineraris… És un programa tan divers com entusiasta, de vegades desequilibrat, a colps dens i atapeït, adreçat a joves, xiquets o grans. Entre els diversos membres de la casa van enllestint, preparant, ordint, un calendari per la cultura i les idees.
Hui tenim un plat fort, sobre literatura, amb tres veus de gran nivell tant en la novel·la com en la poesia. L’excusa és la presentació de l’última novel·la de Martí Domínguez, El fracassat, editada per Proa, sobre uns quants pintors impressionistes d’aquella lleva inqüestionable del XIX, entre més Pau Cesana, pintor de la Provença. L’acompanyaran Raquel Ricart, una de les veus literàries de major interés dels últims cinc anys, i el poeta de Nàquera, Alexandre Navarro, que just acaba de coure un quadernet de versos senzill i extraordinari, Encesa fotografia, editat per Germania. Tots tres ens parlaran de llibres i de bona literatura, ens aconselleran lectures, ens guiaran i ens faran el goig de vestir el corral de l’Ateneu, a partir de les vuit de la vesprà, a l’ombra de la parra, entre botes d’un fals celler i les parets emblanquinades del barri vell de Bétera. La coordinació anirà a càrrec d’Empar Aguado, que farà obertura de la cerimònia.

Si s’escau al cas, ens quedarem a sopar, perquè caldrà atendre la intendència necessària de poetes i novel·listes, benvinguts.

—Es comença amb les putes i s’acaba pintant el Louvre!
[El fracassat, fragment, de Martí Domínguez]

Estiu amb llibres a l’Ateneu

0
Segon programa de llibres, ara d’estiu, a l’Ateneu de Bétera. El periodista Miquel Calvet entrevistà el periodista Xavier Aliaga, en una conversa amable que anava destriant llibres, històries i política: Si no ho dic rebente, segons Aliaga, una de les portades més lletges de la història de la literatura, explica l’època valenciana de la construcció i la felicitat immobiliària: banquers, polítics, constructors… —Si escrius de la broma, no t’agafen seriosament, així que vaig passar a explicar històries de parelles tràgiques, Vides desafinades —segons Calvet, Aliaga ha trobat un estil propi per farcir un retrat de joves que no saben decidir-se què en faran, de les seues vides. La crisi dels trenta abans de l’altra i de l’altra, entre més crisi general: —El meu nom no és Irina és un encàrrec del mateix Ricard Peris, d’Andana Editorial, que volia una història juvenil poc convencional i gens tòpica: —Em vaig arriscar en canvi que es negaren a publicar-me, però Ricard és molt llest, i encara em va animar a trencar més motlles. Referents literaris en un periodista? —Berlanga i Azcona quan feia humor; Faulkner quan vull escriure amb més recorregut.
Premis i bones vendes, segons que vam vore ahir a Bétera: i una conversa agradosa, dirigida per fer-nos passar una vesprada d’estiu que promet idees i bons llibres: per cert, el mateix Aliaga ens va recomanar dues proves: el Fracassat, de Martí Domínguez, i el crim del soldat, d’Erri de Luca.

Per cert, la propera cita al calendari literati de l’Ateneu encara pega més lluny, Martí Dominguez amb el Fracassat, entrevistat per dos escriptors de lo alto: Alexandre Navarro i Raquel Ricart. El 19 de juliol.

Programació Ateneu de Bétera

0
Publicat el 24 de maig de 2013
L’ateneu de Bétera, imparable, continua una programació de calat:
dissabte 25 de maig presentem, a les 19.30, la cooperativa d’energia verda Som Energia. Es tracta d’un projecte molt interessant i reeixit, gràcies al qual milers de cooperativistes han deixat de pagar el rebut de la llum a les grans companyies elèctriques, han canviat el contracte de la llum i s’han assegurat que la seua energia s’ha produït de manera renovable. Com expliquen a la web del projecte: L’objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. No hem d’esperara que els governs ho facin per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos, si ens ho proposem. Si cadascú de nosaltres demana consumir energia verda a casa nostra, a la llarga ens hauran d’escoltar.Si cadascú de nosaltres inverteix una petita quantitat és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la nostra voluntat.

Després de la presentació, sopar i cap a l’Auditori de la Casa de la Cultura: a les 22.30 es presenta Txèkhov i altres contes, una recreació i adaptació dramatitzada a partir de textos d’Anton Txèkhov. L’actuació és a càrrec de l’Espai d’Interpretació de l’Ateneu, amb direcció de Dídac Moreno.


Diumenge 26 de maig es farà a Nàquera la Trobada d’Escoles en Valencià. Hi participarà la Muixeranga del Camp de Túria, nascuda a l’Ateneu, i tindrà el següent programa:

10:00 hores: arribada i concentració de les escoles al punt de partida Glorieta Saint-Germain Laprade.

10:30 hores: cercavila pels carrers de la localitat amb l’acompanyament S.M «Santa Cecilia» de Nàquera. i de la Colla de dolçainers i tabaleters del Camp de Túria.

A partir de les 11 hores: recepció i benvinguda als centres educatius participants. Lloc: Plaça Jaume I 

11:30 a 13:30 hores: tallers.

13.30 hores: parlaments i fi de festa.

De 13:15 a 14 hores el grup Rascanya farà un concert amb balls col·lectius.

Sense papa no hi ha quaresma, tot li val!

0
Els irreverents de l’ateneu de Bétera es passaran pel ses el dimecres de cendra, la quaresma i els monarques botiflers, xiularan de pam i de duro, doncs han decidit de celebrar el carnestoltes dissabte vinent… Vet ací el pregó:

« Ja ha arribat Carnestoles, la festa de l’alegria, muntarem un bon sarau i cremarem la sardina. Convoquem tots els dimonis de trident inofensiu, que vinguen també els pallasos que dansen amb el cor altiu, que avui cantem a la vida i a l’ocell fora del niu.

Benvinguts els colombaires, somiadors de l’endemà i els qui llauren horts d’estreles a les nits sense final. Visca l’amistat i el riure, visca la paraula lliure, visca la fraternitat. Carnestoltes dotze voltes, Carnestoltes cada mes, de les bromes de la festa ningú ha de sentir-se ofés.

 Acudiu els rodamóns, viatgers ben orientats, arriscats exploradors dels camins de la rao, savis del coneixement i el tresor dels sentiments. Gent tocada del bolet, que il·lumineu altres móns que niuen al pensament, vosaltres els creadors que ens descobriu nous secrets, passeu i gaudiu la festa, passeu que la casa és vostra, si és que hi ha cases d’algú

Botem foc a la sardina i amb la sardina cremem els que volgueren furtar l’aigua del nostre poble, els lladres de diners públics, els evasors i els innobles, els polítics bufanúvols i els seus amics els banquers, que ens portaren a la crisi i volen deixar-nos nets

No volem més injustícies, no més desnonaments criminals ni centres d’internament d’immigrants. Cremem els bruts, els xoriços, la bufa dels grans events, els màgics de l’enganyifa i els jutges amb mala fel.

Al foc la mafia de la taronja, que empobreix els llauradors, Bárcenas i la trama dels sobres, els Gurtel, els Noos i també el ministre Wert, que ataca la nostra llengua ajudat de botiflers.

Gent desperta i sobirana, amics de la broma i el vi, no li pegueu ja més voltes i celebrem Carnestoltes!

Botem-li foc a la sardina!»

 

Carmesina Pintamones

Esteu convidats el 16 de febrer, a partir de les 19:30 h., a la Plaça del Mercat de Bétera.

Hui projectem Fénix 11#23

1
Publicat el 4 de gener de 2013
Continuem el programa de llibres i música de la nostra fira: després del tast de vions d’anit amb Joan C Martín, la vesprada va adreçada als menuts, i als grans: Llorenç Giménez explicarà contes i històries, signarà llibres i potser que, si ens portem bé, ens explicarà uns quants acudits.
A la nit, a la nova sala de projeccions i conferències de l’ateneu de Bétera, veurem la pel·lícula Fènix 11#23, una aventura en favor de la llibertat, la identitat, la repressió i les societats vigilades. La pel·lícula encara està en els cinemes de Catalunya, però ací, al País Valencià, les distribuïdores han estat molt reticents a projectar-la i de fet nomes es va poder veure durant un cap de setmana de novembre a una sala de cinema a València. És per això que des de l’Ateneu hem contactat amb la distribuïdora, SplendorFilms, per a projectar-la al nostre casal.

La web de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria fa un seguiment acurat de la Fira, i també el seu twitter.  [by @ateneubetera, @campdeturia, @ulissesxx]

Joan Clotaldo Martín (capítol2)

0
Publicat el 4 de gener de 2013
Eufòrics, contents, beníssims, sense acabar beguts… NI excessivament eufòrics, malgrat que el tast ho delatava. El segon capítol del mestre Joan Clotaldo Martín a l’Ateneu de Bétera supera encara la primera part o Conjugada: com els valencians van ser capaços de frenar durant quaranta anys l’atac més greu contra el camp: la fil·loxera. Hui, la conferència taller era sobre els vins de l’Arc mediterrani, que fa anys li publicà Pòrtic, quan Isidor Cònsul dirigia 62.
Joan ha començat definint que els pobles mediterranis es miren el mar, s’hi aboquen, i donen l’esquena al mur que tenen al cul. No solament els valencians, arreu que et mires la mediterrània i la seua costa, que hi veus pobles que fugen de la seua esquena. Hem parlat de vins, de raïm, de varietats pròpies, del treball i de l’esforç, de com hem sabut recuperar l’art del vi i de la vinya, de saber-nos un país viu malgrat el paisanatge de polítics que ens han governat… del Fondillol o vi ranci (Ferran em punxava perquè li demanés pel vi ranci dels frares de Portaceli, i li he demanat una opinió), a un blanc d’Agullent bo de veritat, d’un rosat excels, dels cellers Cesília, que el mateix Joan es jugava amb qualsevol del món…, el cava brut de Requena tan ben elaborat, que al Penedés respecten, el negre boval, quin Boval, collons, mlagrat aquella cançoneta de mon pare sobre aquest raïm… N’érem més de quaranta parant la copa perquè Joan ens l’omplís i ens expliqués què trobavam quin gust, quin detall, quin nèctar de déus grecs, que libaven el vi amb fruïció i delit: el vi de la terra, del terroir, i aquell tast de figa seca, de mora salvatge, que perllongava la conversa, el color de cara, els ulls vidriosos, quina nit a l’ateneu, quan ja s’havia acabat el formatge de cabra, la llonganissa seca, i el pa el devoràvem sense mescla… Oh vi ranci dels Quiles, el fondillol d’Alacant que els anglesos, els irlandesos i els occitans reclamen i recelen: una altra lliçó de vi i de vida, de saviesa cultural, d’aquest patrimoni que algunes persones ens regalen sense demanar res. Li he dit que ho escriuria:
-Joan, mereixes un programa en directe a la televisió, tria entre la TV3 o el Canal9? Ca, em respon, no tenim encara una política suficientment madura per mostrar què som capaços de fer, en aquest país.

Per cert, Els vins de l’Arc mediterrani, d’Alacant a Montpeller, Joan C. Martín li l’ha dedicat al grup Al Tall, un altre intangible valencià incalculable.
Ens ha promés que a l’estiu, sobre la parra del corral de l’Ateneu, farem el taller de vins blancs. Per a llogar cadiretes.

Torna la fira del llibre a Bétera

0
Publicat el 1 de gener de 2013
Pere Bessó va inaugurar les activitats de la fira del llibre i de la música a l’Ateneu de Bétera. El poeta de Mislata va ser presentat per un altre escriptor, Francesc Mompó: «No sé si mai tindreu una altra oportunitat, en aquest Ateneu, de tenir a tocar un poeta d’aquesta envergadura!» Pere Bessó s’ho va valdre, perquè va explicar alguns detalls de la seua poesia, transcendent, pregona, farcida de referents, de musicals, de bíblics, de grecs, fets sobre un pou de coneixement i erotisme, de sensualitat entre més detalls, literaris, amorosos, clàssics… Montse Anfruns, ah –paraula que era en directe, va llegir-ne una tria personal, particular amb aquella veu agraïda al poeta, a la lectura, a la cambra de l’Ateneu: tenia raó Mompó, llàstima que en fórem tant pocs, perquè l’acte poètic mereixia major assistència. Com ens digué Lluís, de Córdova, això de hui és d’un nivell internacional de l’alçada del millor New York, d’aquell barri d’artistes i intel·lectuals… Home, li vaig espetar, allà de segur que s’hagués aplegat més gent… No ho cregues, si fa no fa, els mateixos (aquest lluís té molt bones pensades).

Les roses de Lancelot, de Pere Bessó, l’ha editat ALUPA, una editorail més rara que l’ou, i és una mostra de tant de coneixement i estudi com tenen els poetes. 

El patiment és opcional

0
Obrim la tercera fira del llibre i de la música a l’Ateneu de Bétera. Durant els Nadals la fira mostra una selecció de la millor literatura catalana, en versió original i traduïda, moltes novetats i també uns quants clàssics. Llibres infantils, juvenils, per a grans, per a qualsevol edat. Acompanyats d’unes quantes activitats que ompliran les vespraes de lectures, poesia amb poetes, projecció de documentals relacionats amb la literatura, cinema, tast de vins, contacontes… Una fira comarcal de llarg recorregut; hi serem fins al cinc de gener, que nosaltres som corredors de fons, i això ja afig un Nadal amb un cert pes cultural dins la vida d’un Ateneu cultural i cívic que va obrint via i camí en aquella placeta del Mercat tan humida (no sé qui va tenir la barra d’inventar aquella font de l’horror, un veritable atac en favor de reumes, artrosi i malalties de l’orella i de l’oïda; pobres ossets, quin siroll tan espantós, i quin mal de pàmpols. Anit quan va baixar aquella boira, l’espectacle ja semblava un estany escocés humit que solament li calien les molses i els llimacs). Hui és vint-i-quatre, nit de Nadal, i el nostre patiment cultural, com explica Murakami en el seu entretingut ‘De què parle quan parle de córrer‘ és opcional. N’hi ha que li pega per plantar-se davant una barra, al bar, com n’hi ha que pengen arbres o es miren la televisió… Nosaltres, peguem per aquesta mesura exacata tan finlandesa, la lectura.
Anit ja vam fer el primer calaix… Per cert, excepte els cinc llibres en anglés, la resta fins a mil, són exemplars en valencià. Ves, si el nostre patiment té o no sentit. I voluntarietat.