Les religions ritualistes (com són les que conec), quant a més a més són aliades d’estats confessionals, aconsegueixen implantar el poder i les pors religioses al si de la societat i la seva manifestació pública de forma ofegant i omnipresent. L’individuo només s’allibera dels seus rituals i sacrificis en certa mesura en l’àmbit privat, com
No crec en altres món, no crec en déus. Considero que la fe o creences en allò sobrenatural o més enllà de la mort no són virtuts sinó pel contrari una rèmora, una trampa i un camí sense sortida pel pensament humà «La primera gran virtut de l’ésser humà va ser el dubte, i el
Si el Renaixement, la Il·lustració i la democràcia són actius genuïnament europeus, el laïcisme en la política pública i l’ateisme o laïcitat i el feminisme com a fruit del lliurepensament enfrontats a l’adoctrinament de la secta serà el destil·lat més propi de la nostra història. Hi ha gent que s’allibera de la cotilla religiosa en
El procés d’independència de Catalunya comporta el debat social sobre la Constitució de la República de Catalunya i en ell l’argumentació de crear un estat laic i de vegades surt el tema, entre d’altres, de la llibertat de culte. No estic d’acord en associar la paraula “llibertat” amb “culte”. Un estat laic, si és veritablement
Tota la campanya ens van dir que aquestes autonòmiques eren el succedani del referèndum, però tal i com les plateja ara Junts pel Mas, es tractaven d’unes eleccions presidencials. Resulta que 62 parlamentaris han de imposar el seu candidat al 10 parlamentaris de les CUP. Que resulta que es tractaven de les eleccions del número
Al món, les religions amb les seves institucions (governamentals o no), gaudeixen d’un poder sobre la economia i la ideologia dominant extraordinàries. Especialment al món occidental, patim les encara omnipresents institucions cristianes, concretament a l’Europa del sud les de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana. Després de setanta anys de la Segona Guerra Mundial i quaranta
Ara que Catalunya camina cap a al seu procés constituent i que el text constitucional estarà regit pels principis de laïcitat, veig interessant el recurs a la web de la Fundació Richard Dawkins per a la Raó i la Ciència, Richard Dawkins Foundation for Reason and Science (RDFRS) en versió original, de la qual adjunte a
L’atemptat d’ahir contra la revista satírica Charlie Hebdo m’ ha recordat “El Nom de la Rosa” (“Il nome della rosa” en l’italià original) la cèlebre novel·la d’Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l’any 1327. En ella es parla del llibre II de la Poètica d’ Aristòtil ( sobre la comèdia i la poesia yámbica,
Bé, és un alleugeriment la notícia de l’avort de la llei Gallardón i la seva dimissió per a la lluita feminista. Però també per a Catalunya tenir un canvi de ministre a l’Estat i per tant el debilitament del bloc governamental espanyol és una grata notícia. I més en aquest precís moment del procés independentista
La plena salut mental rau en la negació de la fe com a eina adient d’aprensió de la realitat, com a via de coneixement, com a instrument de capacitació per a governar les nostres vivències o com a suport per formar part de la societat. La fe ni és una gràcia divina ni una virtut,
Allò oposat a creient, convertit, devot o fanàtic serà incrèdul o desconfiat, conceptes formats a partir de la negació, que no creu o que no confia. No m’acaben d’agradar, però. Hi ha paraules en positivo, escèptic o agnòstic, però sonen profilàctiques. Aquestes paraules apunten a l’objecte final de la creença, per exemple la deïtat, però
Com a continuació de l’entrada anterior amb aquest títol, intentarem saber dels mecanismes per inculcar la fe religiosa en els individus que formen les societats creients en el món actual. Primer farem unes explicacions del paper i naturalesa de la fe o creença en Déu en les religions trobades a la Vikipèdia: Creença en Déu
De fet, “ateisme” és un terme que ni tan sols hauria d’existir. Ningú s’ha d’identificar com un “no-astròleg” o un “no-alquimista”. No tenim paraules per a les persones que dubten que Elvis segueix viu o que els alienígenes han travessat la galàxia només per molestar els ramaders i el seu bestiar. L’ateisme no és més
Si Déu existeix o no existeix podem considerar que és un fet independent de si la gent té fe o no en la seva existència (de Déu). Déu existirà o no independentment de si algú creu o no creu en ell. Me interessava debatre en aquesta entrada sobre la bondat de la fe, si la
Alberto Ruiz Gallardón, Ministro de justícia del govern del PP de Madrid, en el seu paper de mascle alpha violador de multituds, terror de les dones que volen decidir sobre el seu propi cos, invadeix les seves entranyes amb la inspiració i guia de la cúria romana espanyola que fa d’apuntadora mamporrera de l’avantprojecte de “Ley