La casualitat (o potser el destí?) ha volgut que ahir i avui coincidissin al Parlament Europeu dues persones reconegudes i respectades per la seva lluita en favor de la pau i la justícia. Una, Aminetu Haidar, dona, saharaui, musulmana i premi Bandrés i candidata al Sakharov. L’altre, Tenzin Gyatzo (Dalai Lama), home, tibetà, budista i premi Nobel de la Pau.
He tingut ocasió de ser amb tots dos, d’escoltar-los, d’acompanyar-los en la seva visita institucional i en la roda de premsa, de contagiar-me del seu optimisme i la seva lluita compromesa. El seu pas per la casa ha suposat, un cop més, una lliçó per a tots els qui lluiten per la llibertat, per la dignitat i per la supervivència dels seus pobles respectius, i de tots els pobles del món. (segueix…)
Va començar ahir l’Aminetu exposant davant la Delegació ad-hoc pel Sàhara Occidental el seu testimoni personal i diverses fotografíes de persones torturades a les presons d’El Aaiún, on ella mateixa ha estat presa, i on diu, resignada, que tornarà quan acabi la gira que està duent a terme per Europa. Fa mesos que un grup de diputats i diputades del Parlament Europeu estem reclamant poder visitar aquestes presons, però fins ara les pressions del govern marroquí han estat certament efectives i han aconseguit que la mateixa presidència del Parlament sucumbeixi a la complicitat del silenci. La mateixa Aminetu ens demanava que seguissim insistint, ja que considera que la nostra visita a les presons pot resultar clau. Així mateix es preguntava aquest matí davant dels periodistes: ‘com és possible que la UE parli de respectar els Drets Humans i al mateix temps signi amb el Marroc un acord de pesca que és clarament il.legal [ja que inclou les aigües saharauis]?’. Comparteixo la perplexitat, tal i com en el seu moment vàrem plantejar quan es va discutir i votar l’acord al Parlament Europeu.
La història de l’Aminetu Haidar, malauradament, no és singular. Moltes persones han patit i pateixen encara la repressió i la persecució que ella denuncia. Però la seva personalitat cautivadora i la seva capacitat de convèncer l’han convertit en un símbol. Nombroses organitzacions d’arreu del món hem reclamat continuament el seu alliberament quan ha estat empresonada, entre elles l’intergrup per la Pau al Sàhara del Parlament Europeu que la vàrem proposar pel Premi Sakharov. Així mateix exigim des de fa temps l’alliberament de totes les persones detingudes o desaparegudes a mans de les autoritats marroquines, que s’aturi la persecució dels defensors de drets humans, la condemna dels culpables, la retirada de les unitats militars desplegades pels carrers de las ciutats ocupades i la lliure entrada i circulació dels observadors internacionals i dels mitjans de comunicació als territoris ocupats.
La conclusió després d’escoltar l’Aminetu és clara: és important mantenir i enfortir les relacions UE-Marroc, però no al preu de callar (i per tant esdevenint còmplices) de la constant i creixent vulneració dels drets del poble saharaui. No oblidem un cosa: mentre el poble saharaui ha fet nombroses i importants concessions en favor d’un acord mútuament acceptable (per exemple signar el Pla Baker), no hi ha hagut encara cap gest de part del Marroc que doni un mínim de credibilitat a les seves constants proclames de ‘bona voluntat’. La pressió de la UE, per tant, s’ha de dirigir cap a la part marroquina.
L’altra veu, la del Dalai Lama, s’ha fet sentir alta i clara aquest matí a la Comissió d’Exteriors. El seu missatge, preguntat sobre el contenciós que mantenen amb la Xina, ha estat: ‘Si la Xina vol ser una superpotència no n’hi ha prou amb què tingui armes nuclears, o més de mil milions de persones. Li cal guanyar-se el respecte internacional, i no l’aconseguirà amb la seva política repressora dels drets humans.I llançava rient una recomanació: ‘Tingueu paciència, però manteniu-vos ferms i tenaços‘. Sap de què parla, sens dubte. Des que el Tibet va ser ocupat fa 56 anys per la Xina, el Dalai Lama, en nom del seu poble, ha intentat negociar amb la Xina una resolució justa de la situació, i va començar una campanya per buscar suports internacionals a favor d’un diàleg sinotibetà. Al llarg de les nombroses visites que el Dalai Lama ha fet a Europa ha reiterat el seu compromís a favor d’una solució basada en una veritable autonomia per al poble tibetà en el marc de la República Popular de la Xina, renunciant per tant a la completa independència. Es tracta, sens dubte, d’una important concessió en favor d’un acord que fins el moment no s’ha vist ni de lluny reconeguda, i encara menys recompensada amb un gest similar, per part xinesa.
El Dalai Lama ha reiterat també la seva proposta de Pla de Pau de Cinc Punts que ja va presentar a l’Europarlament l’any 1988: 1. transformació del Tibet en una zona Ahimsa, desmilitaritzada, de pau i no violència; 2. aturada de la política de transferència de població xinesa cap al Tibet, la qual cosa posa en perill la mateixa existència dels tibetans com a poble; 3. respecte dels drets fonamentals i de les llibertats democràtiques del poble tibetà; 4. restauració i protecció del medi ambient tibetà i abandonament per part de la Xina de l’ús del territori tibetà per a la producció d’armes nuclears i per a abocar-hi deixalles nuclears; i 5. inici de converses sobre el futur estatus del Tibet, així com sobre futures relacions entre els pobles xinès i tibetà. Des que el 2001 es van reprendre les converses entre representants xinesos i tibetans, han tingut lloc cinc trobades, encara, però, sense resultats fructífers.
L’interès creixent de les autoritats xineses per establir bones relacions amb els governs europeus, especialment a les portes dels Jocs Olímpics de Beijing de l’any 2008, hauria de ser percebut com una bona oportunitat per tal d’encarril·lar de manera satisfactòria el principi de solució per a la incomprensible situació del poble tibetà, entre d’altres. A aquesta normalització hi poden contribuir tant el Parlament Europeu com els governs i els parlaments estatals. La responsabilitat europea en relació al futur del Tibet és clara i urgent, i no hauria de quedar amagada sota l’estora del mercat i dels interessos comercials. Els propers mesos la UE té una molt bona oportunitat per guanyar credibilitat internacionalment com a baluart de pau i de diàleg entre civilitzacions. En definitiva, diàleg i normalització de relacions UE-Xina, sí, però condicionat a l’impuls definitiu del diàleg sinotibetà que de fa tants anys reclama, pacíficament, un poble injustament oblidat.
Dues veus, per tant, més que qualificades per donar-nos lliçons, i per reclamar-nos coherència. Convé no decebre-les, i tot esforç serà poc.
