El so de les campanes acompanya la nostra vida diària, és el batec i la veu d’un poble que hom diria posseeix vida pròpia. Aquesta quotidiana companyia marca irremissiblement el transcórrer de la vida de la seua gent, que a sovint es mostra atrafegada i va d’un lloc a un altre, pels quefers, els vaivens,
“Un camí ple d’aventures, ple de descobertes” musicals – en podríem dir, amb Kavafis –, el de Rafael Estrada. Un cantant que va emergir fa un temps des de Castelló, un poble destacat en la lluita per viure en valencià. Casualitat? No estic segur, però jo diria que no. Tot creador precisa d’un context favorable.
El solstici d’hivern El 21 de desembre és el dia més curt de l’any. Festa de Sant Tomàs i diada tradicional de la matança del porc. A partir d’aquesta jornada els dies comencen a allargar-se. D’aquí les dites populars: "Per Santa Llúcia un pas de pussa", dia 13 “Per Nadal, un pas de pardal”,
“Jo era molts. De dia. A la nit, ja era jo, però perquè totes les meues subpersonalitats estaven dormint.” Això del canvi de color del camaleó i les mutacions de la granota li semblaven a Pere un joc de xiquets. A eixos animals, no els tenia cap de respecte. Allò seu sí que era una
Tots ens alegràrem de la teua milloria i de l’estat d’ànim. Ens havies donat les gràcies i ens havies dit: …«Sé que aquesta guerra no la tinc guanyada encara, però, amb l’ajuda de les metgesses, la medicina i, sobretot l’altra medicina, la de la solidaritat, l’afecte i l’ànim que m’arriben cada dia de totes i
Convencionalment, dividim el temps en passat, present i futur. Tanmateix esta partició sembla ociosa. Hi ha suficients indicis per a pensar que tan sols és un esquema que hem interioritzat per encabir els esdeveniments de la nostra vida. Dos proves concloents: 1) El futur no existix, es construix- el sistema democràtic actual que s?ha fet,
Una preocupació obsessiva nostra: la supervivència com a valencianoparlants. Res d?estrany. No hi ha en marxa cap programa d?acció social per a intentar resoldre este sempitern problema. Els caixons estan buits d?idees. Un senyal de mal auguri. Un altre, l?arraconament de l?obra del sociòleg Lluís Aracil, la persona que més ha contribuït a la nostra
Avui ningú dubta de la importància de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i de la potència del seu impacte en la societat actual, la qual de ser d?industrial ha esdevingut societat de la informació i del coneixement. El desenvolupament tan accelerat de les TIC, juntament amb la facilitat per poder
L’afer de les nacionalitats que hi han en l’estat espanyol, no sol comença/acaba en la llengua de les mateixes, n’hi han més fronts rebuscats sobretot per aquells que han vullgut/volen/voldrien que desapareguera la pluralitat en benefici de la cultura castellana, en benefici d’un centralisme xauviniste. No deixe de reconèixer per voreu a sovint en les
Un xicotet grup amb un cap absolutista i la resta dels membres, submisos. Una partida de cartes. Els trumfos, sempre el líder. Si té espases, els trumfos espases. Si té oros, els oros. Si té copes, les copes,…Protestes? Cap. Ningú acusa al líder de trampós. La por a l`expulsió del grup. Sense la tribu, no
Tant l?educació repressiva com la permissiva ( el laissez faire ) fracassen en el seu intent d?aconseguir que el xiquet (-a) assumisca els preceptes dels formadors (-es). En els dos casos, la seua intervenció ha de ser constant per a controlar el comportament del xiquet (-a). Més: les dos li creen problemes pareguts, segons la
Totes les dies de l’any els mitjans de comunicació valenciana arrimats al PP ens donen la murga/la llanda sobre els minvats recursos hídrics del país, sobre el desitjat transvasament des de l’Ebre (desitjat pel PP i l’empresa que anava a construir-ho). En canvi quan plou unes quantes gotes/o unes moltes segons com vullguem mirar-ho, aquesta
El pare li diu al fill quan vages a gitar-te no poses els peus en terra que el constiparàs. El xiquet es gira cap a la mare i esta li diu això mateix. Aleshores, mira cap els avis i estos refermen els preceptes dels pares. El xiquet se?n va al llit i quan, sense voler,
Segons qui duga a terme el barem, els perills que els valencians estem/hem d’afrontar poden començar d’un mode o d’altre, la posició, al menys en la meva persona el alineament dels mateixos no té cap valor, el que importe reialment és la seva aparició, i el perqué. En certs mitjans de comunicació, orquestats des de
L?experiència inútil, com ja hem vist en l?article anterior, no es pot entendre sense el context en què es dóna. El rebuig de les vivències negatives per part del xiquet ?extraordinari? i el de les possitives per part del xiquet ?disminuït? tenen que vore molt clarament amb les concepcion que d?ells en tenen les respectives