"En Dreyer fou el principal, potser l?únic successor, del pintor Hammershoi" (…) Vet aquí la principal "tesi" de la mostra. La visitem. Al cap de poc de començar, un llarg corredor ensenya, en 12 pantalles, diferents fragments de pel·lícules del gran realitzador danès. El decorat és fred, glaçat, jugant amb la llum (de poca o
Estadi olímpic de Montjuïc, torres de Vallvidrera, Mitgeres nues, façanes embastides, Zona Franca industrial i fabril (?) i roba estesa i el Banc d?Espanya i cases devastades i en runa i l?església de Sant Felip Neri amb el frontis apedaçat per la metralla de la guerra, i la revolució, del 36 i el Poblenou esqueixat.
Una de les mostres més impactants que he vist darrerament: provocativa, diversa, joiosa (?) Diapositives de postals; fotografies de l?artista amb posat d?actor de cinema famós i glamurós; una sala amb llums pampalluguejants i sonant la bella i nostàlgica música d?en Mantovani; abundant col.lecció de Micky Mouse i de joguines i nins infantils d?en Pazos;
Color, dibuixos i vestits. Ara, a la ciutat comtal (…) Coneixerem tot de creacions d?aquesta filla de família de l?alta burgesia que volia ser pintora. Una dona que es propulsà amb força quan, tot coincidint amb ?La Movida? madrilenya, féu forat internacionalment. Mostrà al món unes creacions plenes de colors, de llum, simples i complexes,
A principis del segle XX, aquest pintor català assolí un extraordinari èxit internacional. Ara tenim ocasió de fer-ne una ullada, al CaixaFòrum -us en queden pocs dies, però- (…) D?Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 ? Port de Pollença, 1959) veurem obres de l?època catalana; de la primera i segona a París; de l?època mallorquina
Són deu maquinotes (la gent del món de l?art en diria instal·lacions), i podem fruir-les al MACBA (?) Un servidor hi acut amb la menuda de casa (tres anyets). Val a dir que tots dos ens ho passarem d?allò més bé. "The Killing Machine". S?exposa per primer cop al públic. Es basa en l?obra literària
Hi descobrireu, a la seu central i a la capella restaurada, propostes ben suggerents, reflexives, gràfiques, espatarrants, juganeres, pensaroses, indesxifrables, explícites, i im-pre-ssio-nants (…) I, això, en pintura, dibuix, vídeo, pel·lícules ?autors, tots ells de culte-, instal·lacions, diapositives… En definitiva, una festa pels sentits i per d?intel·lecte. No hi calen coneixements o formació en art.
Línies i formes trencadisses, fugisseres, que s?acoblen i gairebé es freguen, que hi fugen, concises, sòbries, pulcres. Parlem d?un artista clau de l?art espanyol de la segona meitat del XX. En Pablo Palazuelo (Madrid, 1915). Un artista que concep l?art com un camí per donar sortida als problemes humans. I on la influència d?en Paul
Vaig anar veure (…) en dies joiosos i arrauxats d?immersió artística, la tria de 110 cartells fets durant 50 anys, del gran artista barceloní. Quin bé de déu… Cartells anunciadors d?exposicions; cartells que reflecteixen l?esfera pública (política, cultura), i d?homenatge a escriptors, poetes, músics, intel·lectuals. Doble testimoni, està clar, de la seva evolució artística, i
Nascuda a Hamburg el 1912, la Gertrud Goldschmidt-Gego, es forma com a arquitecte a Stuttgart. Més tard marxarà cap a Venezuela on es dedicarà a l?art, principalment les seves singulars i úniques escultures (un servidor ha fruït com un mico, tot veient-les) Ella s?esmerça per explorar el comportament de la línia en l?espai. El buit
Rostres i cossos totalment despullats si no de roba, de vegades sí, de la pròpia disfressa que ells i nosaltres sempre duem a sobre. N?hi ha una mica de tot: gent de sexualitat a contracorrent; homosexuals; lesbianes; transvestits; gent de la nit; gent gran; bestioles; cases; carrers; la mar; paisatges urbans desolats… En una representació
Sento la necessitat d?aconseguir el màxim d?intensitat amb el mínim de mitjans. És el que m?ha portat a donar a la meva pintura un caràcter cada cop més despullat. L?artista és un home que ha de superar l?estadi individualista i esforçar-se per accedir a l?estadi col.lectiu. Ha d?arribar tan lluny com pugui, dominar, rebutjar, despullar
En Modest Urgell, en Joaquim Vayreda, l?Isidre Nonell, en Joaquim Mir, i 47 artistes més es donen cita al magnífic edifici del Museu Diocesà, a Barcelona. Pobles costaners plens de llum i de color. Masos. Barques. Tendals. Carrers polsosos. Arbres nus. Esglésies solitàries. Pagesos. L?edifici de la Sagrada Família a mig fer. Pubilles enjogassades. Dones
(…) La pluja acoloreix, densifica, i acarona el vespre tardoral i toca-tardà. I n’afegeix una pàtina humida al bell edifici del geni gaudinià. L’aigua bat, de grat o per força, teulades i façanes. Sóc a La Pedrera. M’hi esperen tot d’obres –quadres, escultures- d’en Pablo Gargallo (1884-1934), el gran escultor aragonès criat i pujat a la
Cal aprofitar (…) una nova avinentesa, a casa nostra, per tal de fruir de les obres del gran escultor britànic. Són 90 escultures i 70 dibuixos i obra gràfica. Gran diversitat en l?ús de materials (pedra, ciment, fusta, bronze, escaiola); temes universals (la mare, el fill, la figura jacent); dibuixos de quan la guerra i