Rica, plural, entenedora, ben interessant (…) mostra a l’entorn del cos vist per l’art. Els creadors, no té dubte, han adquirit, al llarg dels segle XX, una nova llibertat de dir i fer i d’expressar allò que són. Fet i fet, la pintura, l’escultura, està amarada de la inspiració incessant que representa el
És (…) un dels membres més destacats de l’avantguarda figurativa. Un artista múltiple, polifacètic. Estem parlant de l’Eduardo Arroyo (Madrid, 1937). És un autor que ha passat pel pop, el dadaisme, el superrealisme i, sobretot, la figuració narrativa. L’exposició és, de fet, una retrospectiva integrada per una quarantena d’obres les quals en donen fe d’una
Els orígens d?aquest artista (…) cal anar-los a trobar a la pintura d?en Fairfield Porter: el dibuix simplificat, escenes de la vida domèstica, els colors pastel. És, no té dubte, un dels apòstols del Nou Realisme. En Katz, però, desafia el Port Art, l?abstracció, el fotorrealisme. I empra recursos del cinema i la publicitat com
La magna exposició (?) pretén contrastar i documentat l?art que es feia entre el 1946 al 1956 ?des de l?alliberament i la reconstrucció posterior a la II guerra mundial fins a la guerra freda anticomunista, bàsicament, a França i els Estats Units. Al llarg d?aquest període, París no sols perdé pistonada si no fou bandejada
Fastuosa mostra (?) que fa un recorregut, a través d?una important tria de pintures, gravats, dibuixos, escultures i llibres, de la República de Venècia al llarg de tres-cents anys i fins el moment que perdé la independència després de ser envaida per tropes de Napoleó. D?aquesta manera, es tancava un dilatat període, des del segle
Fins al 9 de desembre (?) el Caixaforum presenta una tria d?obres mestres de la Col·lecció Prat: "passió pel dibuix. De Poussin a Cézanne. Una exposició que permet traçar un recorregut cronològic pels principals moviments de l?art francès d?aquests segles: el manierisme, el neoclassicisme, el romanticisme i l?impressionisme. Amb un total de 100 dibuixos escollits
L?artista (?) nord-americana nascuda a Nova York el 1936, ha representat una influència cabdal en la formulació de la perfomance com a gènere artístic i en tot allò lligat al vídeo, l?art conceptual i el teatre. És un tipus de creació allunyada de l?objecte artístic i centrada en l?acció, en el que és efímer i
La mostra (?), una veritable meravella, presenta una tria de més de 100 dels 600 cartells que integren les col·leccions Plandiura i Riquer del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC. Obres que foren adquirides els anys 1903 i 1921, respectivament. Magnífica exposada, hi podrem fruir d?obres d?en Casas, d?en Rusiñol, d?en Riquer. I també
Figures (?) geomètriques amb tot de colors. Figures geomètriques amb un de sol, de color. Superfícies planes. Quadres quadrats i amb relleus. Línies. Franges. Quadrats dins d?un quadre. Dins d?un rectangle. Ratlles verticals. Ratlles horitzontals. Negres. Grisos. Taronges. Vermells. Marrons. Roses. Grocs. Pintures fetes amb acrtílic damunt tela. Acrílic damunt pastel. Acrílic damunt paper. Aquarel.les
Malgrat que ja ha (?) finalitzat, no me?n vull estar de ressenyar una magnífica exposició presentada, recentment, a Barcelona. Tracta de l?STASI, el Ministeri per a la Seguretat de l?Estat (*) de l?antiga República Democràtica Alemanya-RDA. Dos joves artistes són convidats a Berlín per tal de treballar en projectes nous. Ambdós prenen nota del llegat
D?en Josep Niebla (?) hi ha un quadre de pintura acrílica damunt de tela, i encolada sobre fusta, bo i representant una pastera. És la introducció, la benvinguda, a la magnífica mostra que és ?Fronteres?. Quadres. Gràfics. Veus. Testimonis. Una dada: dels antics imperis, França en té el 32% de la superfície colonial, Regne Unit
Pintor rus mort en plena maduresa (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! fou el gran superador de la polaritat abstracció-figuració. En Nicolas de Staël va néixer a Sant Petesburg (antiga Leningrad) el 1914, i va morir a Antibes, França, el 1955. Instal.lat a França, l?espai i el color hi són dominants, en la seva
Cap altre artista no ha aconseguit definir un període de la història britànica (…) 100.000 adhesions per un Estat propi! ?segons que llegim en el programa- d?una manera tan efectiva i perdurable com William Hogarth (1697-1764). Aquest artista ha estat objecte de gran admiració al llarg dels segles, també en l?àmbit internacional, i ha influït
"Jo només volia fotografiar l?oncle Vern al costat del seu cotxe nou (un Hudson) en un dia clar (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! Van sortir el cotxe i ell. I també una part de la bugada de la tia Mary, i en Beau Jack, el gos, orinant en una tanca, i una filera
Sorprenent devessall de grosses i clàssiques escultures, habitant (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! la Rambla de Catalunya i l?espai del Caixafòrum. Vint-i-tres obres, poca broma, en una iniciativa inusual, per la irrupció en la via pública, i pel contacte càlid, directe, que s?hi dóna entre l?obra i la ciutadania. Obres, la immensa majoria,