Raül Romeva i Rueda


Arxiu de la categoria: Armes/Desarmament

Conferència a Berlin sobre el Tractat Internacional sobre les transferències d’Armament (ATT)

Publicat el 9 de gener de 2007

Adjunto la meva intervenció d’avui en el marc del Seminari Informal sobre control de les Exportacions d’Armes de la UE i sobre el procés d’adopció d’un Tractat Internacional sobre transferències d’armament que té lloc els dies 8 a 10 de gener a Berlin, sota la presidència alemanya de la UE.


Towards an International Arms Trade Treaty, by Raül Romeva, EP Rapporteur on Arms Transfers Controls (Berlin 9 January 2007).

I would like to begin by thanking the Presidency for inviting me, as European Parliament Rapporteur on the Code of Conduct, to discuss how we might fully support efforts towards an International Arms Trade Treaty. (segueix…)

I would like to add that I accept such an invitation as a further positive sign of a developing dialogue between the European Parliament and the Presidency on issues related to the Code of Conduct. I look forward to scrutinsing the Code in more detail on 29 January when the Chair of COARM will come before the Sub-Committee on Security and Defence. Today, instead, we will focus upon the issue of the Arms Trade Treaty.

Before I move on, let me underline a clear message: the European Parliament sees support for the establishment of an Arms Trade Treaty and the Code of Conduct as separate but complimentary processes. We believe that by strengthening the Code, not least by transforming it without any further delay into a Common Position, we can lead by example and provide concrete lessons learned in the establishment of a robust international Arms Trade Treaty.  

Little more than a year has passed since, in October 2005, the European Council under the UK Presidency gave its unanimous support towards the establishment of an Arms Trade Treaty.

It is therefore appropriate as well as consistent that Mr Massey has given us such a clear overview of the developments that led to the breakthrough General Assembly Resolution on 6 December last year, as well as his views on the next steps towards establishing a robust Arms Trade Treaty.

The need for an ATT is therefore clear. Not only has the devastating socio-economic and humanitarian consequences of Small Arms and Light Weapons been made abundantly clear by work around such processes as the UNPoA, but  other conventional weapons are also beginning to be seen in a similar light, most recently cluster bomb munitions in Lebanon which have been discussed widely at the recent Conventional Weapons Convention Review Conference.

We can see a clear public interest arising from an awareness of the link between arms exports and contemporary conflict. There is also, I am sure you will agree, a clear security interest in achieving a strong ATT.

Furthermore, data by the Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) is highlighting new worrying trends whereby the decline in military expenditures of the 1990s is showing signs of a reversal. Whilst most of this is due to increases in US spending, European companies remain prominent arms exporters. The need for Europeans to be acting ?responsibly? is therefore paramount.

Another emerging trend also highlights the need for tackling conventional weapons other than SALW. Small Arms have been the weapon of choice in some of the poorest and unstable regions of the world, such as sub-Saharan Africa, which causes regional instability and poses a threat to both civilians and international peacekeepers. Yet, there is also the threat from ?regional instability? where there is a growing flow of conventional weapons to more developed parts of the world, areas such as India and China that are central to the economic stability of the global economy.

With the failure under the UNPoA to achieve a final outcome document and in particular to agree upon a follow up mechanism, the need to move quickly in laying solid foundations for an ATT is critical. 

We should not be naïve, we must learn from the UNPoA process, as well as other conventional weapons control efforts to build consensus and convince key reluctant states of the need to frame current increases in military expenditure, sale and transfer within robust legal frameworks. This should include an emphasis upon ?responsibility? on state and non-state actors, respect for human rights, the need to ensure ?regional stability? and consistency with development policies. 

In short, a robust ATT that works to reduce the devastating consequences of growing arms sales and transfers, building upon existing international humanitarian law and where the principle of ?responsibility to protect? applies not only to our obligations to intervene to protect civilians in a state of conflict but to our decisions on arms exports.

I am proud to say that the European Parliament has from the outset supported calls for an Arms Trade Treaty.

In recent years the focus for such a position has been set out in EP Resolutions under my stewardship on the Council’s Sixth, Seventh and Eighth Annual Reports of the EU Code of Conduct as well as one specifically on Small Arms.

During this time dialogue with COARM has also been strengthened, which led to the EP?s participation in the EU Presidency delegation to the UN Review Conference on the Programme of Action. For that occasion the EP adopted a specific resolution on 15 June 2006 recognising the steps taken by the European Council and called for:

"the international community to start negotiations on an International Arms Trade Treaty within the United Nations directly after the 2006 UN Programme of Action Review Conference".

As we have just heard the General Assembly Resolution stated that certain steps of consultation need to be taken before we arrive at a point where negotiations can begin. This period of consultation, which I intend to follow closely, provides us with an important moment to work on the substance of the ATT and crucially to build broad coalitions of support amongst like-minded states as well as to reach out to those less convinced.

The European Parliament is well situated to take part in supporting this process. Not only do we intend to pursue such issues with you, the Member States, through our regular dialogues at COARM and in the European Parliament, but we have already started to reach out and build international support for an ATT through our own parliamentary networks and contacts with civil society and specialist non-governmental organisations.

This has included cooperation with the Parliamentary Forum on Small Arms and Light Weapons. But also through the EP’s own established regional relationships such as the EU-Africa Caribbean and Pacific Joint Parliamentary Assembly. In fact on the 18 November 2006 in Bridgetown Barbados, the Standing Committee on Political affairs of the EU-ACP Joint Parliamentary Assembly adopted a resolution on small arms and light weapons and sustainable development. This resolution built on the existing work of the EP’s Resolutions on the Code of Conduct in promoting the ATT.

The resolution is a notable example of the EP’s reach (its Parliamentary Diplomacy) in promoting the ATT because it has joint ownership with a Rapporteur from the EP and one from the ACP countries. In the process of developing the report the EP invited the Commission and the Personal Representative of the High Representative for CFSP to brief the members on the position of the Council. The EP was also able to use the report to build coalitions with members from parliaments in the ACP countries to support the ATT.

I hope we can continue to develop our dialogue on the ATT and related issues in order to ensure that all the EU’s levers of outreach including its Parliamentary outreach can be used in our common aspiration to achieve a robust and effective international Arms Trade Treaty.

Of course in order to take full advantage of all the instruments available to the EU in building support for the ATT we must take our discussions a step further than "process" and begin a real dialogue on the "substance" of an effective treaty.

Before referring directly to the ATT, I reiterate my belief that as a prerequisite for international success it is paramount we continue to strengthen the Code. This must be done in a transparent and open manner, including issuing a Common Position, and that is publicly recognised to be part of the EU and its Member States efforts to be a "responsible arms producer". 

Being a responsible arms producer and exporter means greater effort is needed to apply "all" the Code’s criteria and that "all" exports can be publicly justified against the criteria.

You may say ?but hang on we do this anyway?. Unfortunately though, controversial deals done in recent years have left a perception that we now have a 9th and 10th criteria which are more important than the other 8 i.e. "jobs" and "defence industry interests"!

I offer this as a passing criticism to be taken with you. You know I am a strong supporter of the hard work that you do in COARM, but I am also asked to justify why the Code does not prevent controversial deals and whether the EU is taking sufficient steps to be a responsible actor in this field.

Moving on to the ATT:

At this first seminar I do not think there is any need to reinvent the wheel. There are a number of proposals on the table that could form part of the substance of ensuring a robust ATT.

I recognise the political sensitivity for Europeans not to be seen as promoting or thrusting our own Criteria in the Code upon other countries and regions. We have faced this issue when adopting the SALW resolution for New York and in our joint EP-ACP Joint Parliamentary Assembly Resolution. Nevertheless we have found enough other concerned partners who, through dialogue, have helped us to develop proposals that capture the criteria and are more generally acceptable.

Non-governmental organisations have developed a Draft Model Convention and put forward 6 global principles to be considered for the ATT. I will briefly set them out here and ask your comments on these and others:

? All arms transfers must be explicitly authorised by all states with jurisdiction over any part of the Transfer.

? Transfers that would violate expressed obligations under international law must be prohibited.

? Transfers that will be used or are likely to be used for violations of international law must not be authorised.

? Other factors regarding the likely use of the arms or ammunition – for example that they would be used to adversely affect regional security or stability, or sustainable development?must be taken into account before authorising an arms transfer.

? Comprehensive national annual reports on all international arms and ammunition transfers must be submitted to an international registry, which shall compile and publish a comprehensive, international annual report.

? Common standards must be established for specific mechanisms to control all import and export of arms and ammunition; brokering arms and ammunition activities; transfers of arms and ammunition production capacity and the transit and trans-shipment of arms and ammunition.

These seem like a sensible starting point and have many similarities with the criteria of the Code. I would also hope that in pursuing effective multilateralism an ATT would also have a role for the UN Secretariat in overseeing the implementation and enforcement of any such agreement.

Thank you all for listening and to the German Presidency for inviting us here. I have been very pleased by our growing dialogue over recent years. 

I assure you we will follow up on the efforts towards an ATT and that in the spirit of cooperation and dialogue we will keep you informed. This is an area of mutual interest in the EU and to those affected by the arms trade around the world including future generations.  

On such an important topic it is essential that all EU resources are mobilised behind achieving a broad and significant international consensus. I assure you that the EP will continue to do its part.

Foto: India és un dels principals compradors d’armes a escala internacional. Font: BBC

Seguretat/inseguretat, armes i immigració: un debat recurrent plagat de tòpics preocupants


Els malaurats episodis d’aquest cap de setmana en relació a la seguretat ciutadana (segrest a Begur i intent d’assalt, amb mort inclòs, a St. Fruitós del Bages), fa reviure episodis (i debats) com els que ara fa uns mesos van tenir per escenari la zona del tarragonès, quan un grup de bandes organitzades es dedicaven a assaltar xalets, fins i tot, en alguns casos, amb els habitants dins (veure apunt anterior Sobre inseguretat, armes i immigració). En aquest context és més que comprensible que incrementi la por i la sensació d’inseguretat entre la ciutadania. El risc, però, (segueix…)

és que aquesta sensació ens porti a fer afirmacions gratuïtes i vinculacions falses, així com a reclamar solucions màgiques defugint la multidimensionalitat i la complexitat de l’assumpte.

Tal i com sol succeir cada vegada que hi ha un episodi d’assalt a un domicili, i especialment si hi ha víctimes amb armes de foc pel mig, es dispara un mecanisme que porta molta gent a pensar que davant d’aquestes situacions el millor és estar armat ‘per a defensar-nos’ (ho escoltava aquest matí en boca de diverses persones que han telefonat a programes matinals de ràdio), de la mateixa manera que se sol fer una relació directa entre immigració i delinqüència.

Tal i com vaig fer llavors en el cas del tarragonès en l’apunt Sobre inseguretat, armes i immigració, considero que reclamar més seguretat a les administracions pertinents ha de ser compatible amb no alimentar un discurs que ens condueixi cap a la imposició de la llei de la jungla basada en l’errònia percepció de que la millor manera de sentir-nos protegits/des és anar pel món com si fóssim pistolers, de la mateixa manera que aquesta necessària, i justificada, exigència de més seguretat ha de ser compatible amb no caure en el prejudici fàcil (a banda de mai demostrat) d’establir una relació directa entre immigració i delinqüència.

En l’esmentat apunt – Sobre inseguretat, armes i immigració– feia un intent per argumentar per que el fet d’anar armat en una societat com la nostra suposava més un risc cap a la nostra seguretat que no pas un factor que l’augmenti (i recordava les dades que ens arriben de ciutats molt més ‘perilloses’ que les catalanes, com Rio de Janeiro, Buenos Aires o la mateixa Soweto), i plantejava també la irresponsabilitat de relacionar sempre inseguretat amb immigració. 

Els arguments, em temo, segueixen essent vàlids.

Foto: Destrucció d’armes lleugeres a Rio de Janeiro (Brasil). Font: Viva Rio

Dues votacions importants: informe Romeva sobre exportacions d’armes i informe Yanez-Barnuevo sobre terrorisme


Finalment el meu III informe sobre la implementació del Codi de Conducta sobre exportacions d’armes ha estat votat aquest matí a la Comissió d’Afers Exteriors (AFET) amb el resultat final de 47 vots a favor, 2 en contra i zero abstencions (adjunto més avall el text finalment adoptat amb les esmenes incorporades). Així doncs, el Parlament Europeu fa seva, entre d’altres, la nostra proposta de reclamar als governs que desbloquegin la conversió del Codi de Conducta en Posició Comuna de manera que tingui un caràcter Jurídicament Vinculant, cosa que ara no té. Aquí trobareu el comunicat de premsa que hem fet després de la votació. Més complicada ha estat (segueix…)  

la votació de l’informe Yañez-Barnuevo sobre la dimensió internacional de la lluita contra el terrorisme. En tant que ponent a l’ombra d’aquest informe havíem acordat amb el ponent una sèrie d’esmenes de compromís que eren força acceptables en general. Tanmateix, en la votació d’aquest matí el PPE, que ha assistit en bloc a la Comissió, ha aconseguit guanyar moltes de les esmenes que havien presentat, en gran part degut a l’absència de molts dels diputats del PSE que no eren presents. Les esmenes del PPE apunten malauradament cap a enfortir mesures repressives en el marc de la lluita contra el terrorisme, enlloc de potenciar la prevenció, així com cap a un enfortiment de la cooperació amb els Estats Units sense extreure cap conclusió ni fer cap crítica a les accions i activitats que s’han dut a terme per part de l’actual administració nord-americana i que, de fet, estem avaluant de manera severa en el marc de la Comissió sobre la CIA (TDIP) al Parlament Europeu. Així mateix, el PPE ha aconseguit que el text no mencioni la responsabilitat del governs concernits en no haver fet cas de les informacions dels serveis secrets quan advertien del risc d’atemptats de l’estil de l’11S (Nova York) o 11M (Madrid). 

Tot plegat ha fet que, a la votació final, el nostre grup hàgim optat per abstenir-nos (per tal de no votar en contra, ja que el ponent ha mostrat una excel.lent disposició de cara a les nostres propostes), però assumint el compromís de seguir treballant amb el ponent de cara a la plenària. En concret trobem a faltar una definició explícita del què s’entén per terrorisme (voldríem almenys que el text inclogués explícitament la definició de Kofi Annan que defineix terrorisme com a ‘qualsevol acció destinada a causar la mort o ferides greus a persones civils i no combatents amb el propòsit d’intimidar una població o d’obligar un govern o a una organització internacional a actuar d’una determinada manera o a abstenir-se de qualsevol acció‘) , demanem també que hi hagi una postura clara en relació a l’assumpció de responsabilitats (i de compensacions) per aquells casos en què hi ha hagut abusos en el marc de la lluita contra el terrorisme (per exemple les desenes de persones detingudes sense cap garantia en centres de detenció com Guantanamo, moltes de les quals, o els seus advocats, han comparegut davant la Comissió TDIP) i que s’obri el debat sobre el sentit de les anomenades llistes d’organitzacions terroristes, ja que està comprovat que més que impedir el terrorisme, l’existència d’aquestes llistes estan posant en dificultats nombrosos processos de pau arreu del món (entre els quals el d’Euskadi).

Font foto: AP/BBC

III Informe Romeva sobre exportacions d’armes de la UE


Tal i com enunciava a principis de setmana avui hem debatut a la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu el meu III informe anual sobre la implementació del Codi de Conducta d’exportacions d’armes de la UE. Es tracta d’una responsabilitat que vaig assumir només arribar al Parlament Europeu, l’octubre de 2004, quan vaig ser responsable del que llavors era el meu I informe sobre el tema, i que consistia en avaluar les exportacions d’armes dels llavors 15 Estats Membres de la UE per a l’any 2002. Un any després vaig actualitzar l’informe, ja per a 25 Estats membres, relatiu a les exportacions de l’any 2003. I enguany l’informe fa referència a les exportacions dels anys 2004 i 2005. En les dues ocasions anteriors (segueix…)

l’informe, i per tant les propostes que s’hi feien, van ser assumides pel Parlament Europeu per unanimitat, cosa que tenint en compte el debat  d’aquest matí sembla que també passarà demà, en la votació a AFET.

En aquest nou informe es reconeix la millora, més que notable, en nombrosos aspectes que havien estat criticats en anteriors informes. Així, en el present informe acullo favorablement el fet que el Consell i els Governs dels Estats Membres hagin assumit bona part de les propostes que s’havien fet en anteriors informes del Parlament Europeu en el sentit que les successives presidències han posat un especial èmfasi en una major transparència en les exportacions d’armes la qual cosa ha significat una major i millor cooperació entre els Estats Membres a l’hora d’aplicar els mecanismes de denegació de determinades exportacions (article num 2 de l’informe), que s’han millorat considerablement les pràctiques en relació a la interpretació dels Criteris del Codi (# 4 i 5), que s’han regularitzat les consultes i la rendició de comptes en relació amb el Parlament Europeu (# 13 a 16); que s’ha adoptat el compromís de desenvolupar l’anomenada ‘caixa d’eines’ i mecanismes específics per a regular les exportacions d’armes cap a Estats als quals se’ls acabi d’aixecar un embargament d’armes (# 20); o que s’han incorporat els futurs Estats membres en l´àmbit d’aplicació del Codi.

No obstant, a partir de les dades oficials dels anys 2004 i 2005, podem constatar que encara hi ha importants dèficits en el propi Codi, i per tant també en la seva implementació. En aquest sentit, cal lamentar que moltes de les peticions que s’han fet en anteriors ocasions segueixen sense veure’s satisfetes per part dels Governs. D’entrada, el problema més important segueix essent el fet que el Codi de Conducta és un text políticament important, però jurídicament no vinculant. A diferència d’anteriors informes, però, en aquesta ocasió comptem ja amb una proposta de Posició Comuna preparada pel Grup de Treball COARM, del Consell (amb data 30 de juny de 2005) que està pendent de ser ratificada pels Governs. La raó del retard, un cop més, és que alguns governs, especialment el francès, consideren que l’adopció del Codi en tant que Posició Comuna (i per tant jurídicament vinculant) hauria d’anar acompanyada de l’aixecament de l’embargament d’armes a la Xina. Tanmateix, tal i com poso de manifest en l’informe en diversos apartats: a) aquest retard debilita el Codi i la seva eficàcia, i b) la relació amb l’embargament d’armes a la Xina respon només a interessos de caràcter bilateral per part d’alguns governs, ja que en realitat es tracta de dues qüestions completament diferents (el Codi té a veure amb les exportacions europees cap a tot el món, mentre que per altra banda l’embargament d’armes a la Xina ve de 1989, dels fets de Tiannanmen, els quals encara no s’han aclarit).

Un altre aspecte novedós és que mentre en anteriors ocasions demanàvem que la UE contribuís a obrir a escala internacional el debat en relació a l’adopció d’un Tractat Internacional d’Armament, des d’octubre de 2006 comptem ja amb una proposta concreta sobre la taula de Nacions Unides i, per tant, ara toca impulsar aquesta proposta per tal que es concreti finalment en un Tractat (# 50 a 54, els quals seran demà actualitzats amb la incorporació d’una esmena específica que fa referència a l’adopció de l’esmentada Resolució en el marc del Primer Comitè de l’Assemblea General de NNUU). 

Altres aspectes que es mencionen en l’informe, en tant que propostes, tenen a veure amb la necessitat de concretar millors mesures temporals després de la supressió d’un embargament d’armes (#20 a 24), que s’harmonitzin els sistemes d’informació pública de les exportacions d’armes per evitar les actuals dificultats per comptar amb dades agregades a escala europea, donada la disparitat de criteris a l’hora de proporcionar aquestes dades (#28 a 30), que s’enforteixin els controls en el comerç intracomunitari ja que en molts casos les empreses busquen promoure exportacions a través de països on els controls són menys estrictes (# 31); que es millorin les funcions i el contingut dels informes consolidats de la UE en termes de Comerç d’armes (#32); que el Codi s’apliqui també a les exportacions de ‘components’ (# 33), que millorin els mecanismes d’informació relatius a la verificació pel què fa a l’ús final de les armes exportades (# 34 i 35); que millori substancialment l’aplicació de la Posició Comuna sobre ‘intermediaris’, especialment tenint en compte que cada cop més la producció de les armes té lloc fora de territori europeu però finançada amb capital (i per tant en benefici) d’intermediaris europeus (# 40 a 43), que es prenguin totes les mesures necessàries per tal d’impedir que els intermediaris exportin armes a països en què prèviament missions PESD (o d’altres) hagin dut a  terme operacions de recollida d’armes (# 44), que s’incloguin en l’àmbit d’aplicació del Codi les empreses de seguretat privades ( # 45) així com determinats productes que puguin servir per a aplicar la pena de mort i la tortura (# 46). 

Per altra banda, pot ajudar a  contextualitzar el debat conèixer algunes dades: l’any 2005, per exemple, governs dels Estats membres de la UE va emetre un total de 31.550 llicències per exportar armes per un valor de més de 26.000 milions d’euros (28.715 llicència per valor de 25.000 milions l’any 2004), de les quals es van materialitzar finalment exportacions per valor de gairebé 9.000 milions  (gairebé 10.000 l’any 2004). Per altra banda, mentre l’any 2004 es van rebutjar 285 sol.licituds de llicència, l’any 2005 se’n van refusar 355. Tanmateix, des del meu punt de vista no es tracta tant d’una qüestió important des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Així, allò que ens ha de preocupar especialment, penso, és el fet que entre les destinacions de les armes europees hi ha països amb fortes tensions internes o regionals tals com Israel, Índia, Paquistà, Rússia o la mateixa Xina. Per altra banda, segueix essent preocupant veure en la llista de països receptors d’armes europees països sota embargament de NNUU o de la mateixa UE com Sierra Leona, Sudan, Somàlia, Libèria o Iraq.

Tot plegat fa que sigui especialment important seguir avançant en millors i més efectives polítiques de transparència i control del comerç d’armes, tant a escala regional (UE) com mundial (ATT). La votació demà a la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu és només un pas més en aquesta direcció, però un pas políticament molt important. 

El Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes (ATT) més a prop que mai


Enmig de la campanya electoral catalana hi ha hagut una gran noticia que ha passat mig desapercebuda: NNUU inicia el camí cap a un Tractat Internacional que reguli el Comerç d?Armes. El passat 26 d?octubre, el Primer Comitè de NNUU (Desarmament i Seguretat Internacional) es va aprovar per clara majoria un text en aquest sentit que caldrà que sigui ratificat per l?Assemblea General el proper mes de gener de 2007. Aquesta votació és el resultat d?una perseverant tasca duta a terme per nombroses ONG, sobretot les que integren la campanya Armes sota Control -IANSA, Amnistia Internacional i Oxfam-, d?un col·lectiu de Premis Nobels de la Pau encapçalats per Oscar Arias, així com de diferents òrgans institucionals com el mateix Parlament Europeu, des del qual portem reclamant (segueix?)

aquest Tractat des de fa anys. Aquest pas històric obre les portes a que el proper Secretari General de NNUU, Ban Ki-moon, estableixi un Grup Intergovernamental d?Experts que s?encarregaria d?establir un primer document de treball sobre l?àmbit d?aplicació i el contingut de l?eventual Tractat. Aquest text, que hauria d?estar disponible a finals de 2007, haurà d?incloure els paràmetres d?un Tractat jurídicament vinculant que estableixi els estàndards internacionals sobre exportació, importació i transferencia d?armament convencional.

Aquí podeu trobar el text de la resolució, que en la seva presentació al Primer Comitè de NNUU va ser esponsoritzada per 116 països, i finalment votada favorablement per 139. Només els Estats Units s?hi van oposar, mentre que d?altres, com la Xina o Rússia s?hi van abstenir. Especialment significatiu va ser el suport dels països d?Amèrica Llatina, Africa i Europa. Aquí podeu consultar com va votar cada país.

Vaig començar a  treballar en favor del control del comerç d’armes l’any 1994, quan des del Centre UNESCO de Catalunya aportàvem, liderats per Vicenç Fisas, el suport tècnic a la campanya espanyola ‘Hi ha secrets que maten’ amb la qual reclamàvem major transparència d’aquest comerç. Des de llavors s’han succeït diverses campanyes, algunes més exitoses que d’altres però que han marcat globalment una tendència positiva. Així, he pogut viure al llarg d’aquests anys notables avenços com l’adopció del Codi de Conducta de la UE, l’adopció del Tractat Internacional sobre Mines (Tractat d’Ottawa), o l’adopció del Programa d’Acció de NNUU sobre Armes lleugeres, entre d’altres. Totes aquestes ‘victòries’ són per sí mateixes insuficients, i suposen una part molt ínfima del què cal fer per acabar amb el gravíssim problema de l’armament i la irresponsabilitat internacional, però en conjunt marquen una tendència fonamental per canviar mentalitats, actituds i, sobretot, pràctiques. Ara, des del Parlament Europeu, i en tant que ponent de l?informe anual sobre exportacions d?armament de la UE em trobo en aquests moments treballant en el tercer dels informes sobre el tema que serà votat en Comissió d?Afers Exteriors (AFET) el proper 21 de novembre, i en el qual, entre d’altres coses, reiterem la nostra petició que el Codi de Conducta de la UE esdevingui una Posició Comuna (i per tant jurídicament vinculant) i que s’adopti un Tractat Internacional sobre les Transferències d’Armament.

En síntesi, un dels objectius d?aquest bloc ha estat contribuir al reclam internacional d?un Tractat Internacional, i quan el mes de juny vaig participar com a president de la delegació del Parlament Europeu en la Conferència de Revisió de Programa d?Acció de NNUU sobre Armes Lleugeres, ja vaig enunciar algunes de les dificultats que tenia l?adopció d?aquest Tractat Internacional.  Veure els següents apunts: A l?ONU se li encasquella el gallet en la lluita contra les armes lleugeres   ; Conferència sobre Armes Lleugeres a Nova York V (canvi presidència)   , IV (essència debat)  , III (EEUU, res de nou)  , II (moltes conferències en una)  , I (Amrtya Sen)   ; Parlamentaris reclamen més control transferències armes  ; Nou impuls control comerç d?armes  .

Ara, però, en som més a prop. La perseverància sovint es veu recompensada, sempre i quan, però, vagi acompanyada de treball en equip, de potenciar sinergies, de plantejar estratègies a curt, mig i llarg termini amb objectius assolibles que permetin avançar i, sobretot, de capacitat de seducció i convicció.

Foto: Campanya Dones víctimes de les Armes de Foc. Font: IANSA

13 de setembre: Dia Global d’Acció per un Tractat Internacional d’Armes (ATT)


Avui dimecres, 13 de setembre, és el Dia Global d’Acció per un Tractat Internacional que reguli les transferències d’Armes Convencionals (ATT), incloses les armes petites i lleugeres. El motiu de celebrar-ho avui és per influir sobre els Caps d’estat i de Govern i els ministres que viatjaran a Nova York el proper 18 de setembre per participar en la sessió d’obertura de l’Assemblea de Nacions Unides.

El mes d’octubre, en el Primer Comitè a l’Assemblea General, els governs votaran sobre si es comencen o no les negociacions d’aquest Tractat, el qual consisteix en una de les reivindicacions clau de la campanya Armes Sota Control. Està previst que avui tinguin lloc activitats i accions a més de 30 països. Per part nostra, (segueix…)

ahir vaig presentar en Subcomissió Seguretat i Defensa (SEDE) del Parlament Europeu les línees generals del què ha de ser el III Informe Romeva sobre Exportacions d’Armes de la UE, amb un apartat específic dedicat a l’ATT. A la Subcomissió hi va ser present la Presidència finlandesa del COARM (Consell) qui va assegurar que la postura negociadora de la UE a Nova York serà donar suport a l’ATT.

La part del III Informe sobre exportacions d’armes de la UE que aborda la qüestió de l’ATT reclama el següent (nota: es tracta d’un esborrany que encara s’ha de discutir i votar, però que ja es pot circular) :

En els considerants:

D.      whereas developments in arms transfer controls continue to move forward at the regional and international levels, such developments continue to require the full support of the EU, in particular after the outcome of the UN Review Conference on SALW in New York, 24 June to 7 July 2006, and in taking forward subsequent steps to develop an International Arms Trade Treaty in the framework of the UN,

En l’articulat:

International processes: an International Arms Trade Treaty

46.     Underlines the need for the EU and its Member States to play a dynamic role in supporting national, regional and international processes;

47.     Calls on the Council, and the European Commission, to set out concrete measures for the implementation of the five priority areas for the UN Programme of Action (UNPoA), namely, on brokering, marking and tracing, ammunition, development and technical assistance, and the development of a follow up mechanism for the UNPoA;

48.     Calls on the EU Presidency and Member States to support a Resolution in the UN General Assembly on the creation of an International Arms Trade Treaty;

49.     Calls on the Council and the European Commission to include in their further negotiations about developments in relation to the European Neighbourhood Policy and the Partnership and Cooperation Agreements the question of adherence to all EU embargoes on trade in arms;

Font Foto: BBC

A l’ONU se li encasquella el gallet en la lluita contra les armes lleugeres


En el seu reportatge sobre els resultats de la Cimera de Nacions Unides sobre Armes Lleugeres que ha tingut lloc les dues darreres setmanes a Nova York, Sandro Pozzi, corresponsal d’El Pais, titulava avui la seva crònica amb un: ‘Victoria de los Kaláshnikov: la ONU fracasa en su intento de frenar el tráfico ilícito de armas ligeras’. Malauradament, el títol és força encertat. En aquestes dues setmanes 12.000 persones han estat víctimes de les armes lleugeres, i malgrat tot els governs han estat incapaços de trobar un acord que pogués ajudar a posar fre a aquesta bogeria.

Ja sabíem que les negociacions serien dificils, i que la postura intransigent d’alguns països complicarien el resultat final. No obstant, no podem assenyalar només els Estats Units com els responsables del fracàs final. És cert que van ser ells els qui més es van oposar a incloure en el text aspectes com la possessió d’armes (veure aquí), però també d’altres països van impedir acords en aspectes tan importants com el control de les transferències (Iran, Cuba, India i Paquistà); establiment de principis generals per avançar cap a un Tractat Internacional d’Armes (Veneçuela i Egipte); o la vinculació de desenvolupament i desarmament (països del Carib). Rússia i la Xina, per la seva banda, veient probablement que d’altres ja els feien la feina, es van quedar finalment en un segon terme, mentre la UE, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, certament els més actius en positiu, es veien incapaços de fer avançar les negociacions. (segueix…)

Tots aquests eren aspectes claus per a nosaltres (Parlament Europeu), però també per a les ONG (veure apunt anterior sobre les essències del debat). Pel què fa a la postura de la UE, cal dir que mentre vaig poder participar de les negociacions 26-30 juny) vaig poder constatar la convicció amb què aquestes van ser encarades per part de les presidències austríaca (primera setmana) i finlandesa (segona setmana). Malauradament, el format de la conferència, basat en el consens, feia dificil l’acord amb postures tan contràries. El proper dimecres, 12 de juliol, presentaré en la Sub-Comissió de Seguretat i Defensa (SEDE) del Parlament Europeu, a Brussel.les, la valoració de la Delegació Parlamentària a la Conferència que vaig encapçalar.

Tot plegat, però, em porta a insistir un cop més en què, de cara a avançar cap a un Tractat Internacional d’Armes, qüestió que està previst que es comenci a discutir a la tardor a l’Assemblea General de NNUU a iniciativa del Regne Unit, caldrà pensar clarament en una estratègia alternativa.

És a dir, si el marc de la ONU no serveix, caldrà veure si alguns Governs estan en disposició de seguir l’exemple de Canadà en el cas de les Mines Antipersona i liderar un procés paral.lel, al marge de l’ONU, similar al què va permetre concloure en l’anomenat Tractat d’Ottawa sobre les Mines antipersona. I és aquí on m’agradaria veure els governs de la UE, començant per l’espanyol. Aquesta ha de ser la següent batalla en la guerra contra les armes petites i lleugeres, tal i com reclamen de fa temps les ONG en el marc de la Campanya Armes Sota Control (veure el comunicat d’Intermón Oxfam i Amnistia Internacional, i el de la Fundació per la Pau).  

Conferència Armes Lleugeres (V): canvi de presidència i retorn a Estraburg (actualitzat diumenge 2/7)


Escric dissabte perquè ahir divendres varem tenir un dia especialment atapeït. Va començar ben d’hora al matí amb la reunió de coordinació entre les tres institucions de la UE (Consell, Parlament i Comissió) per avaluar el decurs de les negociacions i veure com es preparava la setmana entrant. Es va aprofitar per fer el canvi de presidència del Consell, que fins ara tenia Àustria i que a partir de l’1 de juliol passa a ser Finlàndia. En termes pràctics això vol dir que la delegació oficial de la UE haurà estat encapçalada una setmana per cadascú, i per tant que les negociacions ara les liderarà l’ambaixador finlandès Kari Kahiluoto, amb qui ens varem reunir bilateralment ahir i de qui he de dir que n’esperem molt.

L’equip que porta la delegació finlandesa a Nova York és realment valuosa, cosa que serà decisiu en la darrera setmana de negociacions que comença dilluns (setmana curta, d’altra banda, per què el 4 de juliol és festa gran a Estats Units). (segueix…)

Tot seguit ens varem reunir amb la delegació xinesa, encapçalada pel Director de l’Oficina de Desarmament, Hu Zhongkun. Després d’una interessant conversa sobre la situació dels drets humans a la Xina (l’ambaixador tenia interès a comentar el darrer informe d’Amnistia Internacional sobre aquell país) varem exposar les nostres preocupacions en relació al contingut de la proposta de text en negociació (veure entrada d’ahir). Malgrat que en la majoria de punts plantejats semblava que hi podria haver acord, aquell que sí els plantejava més problemes és l’adopció d’unes directrius/principis generals a escala internacional per a regular les transferències del comerç d’armes. Sigui com sigui la conversa va ser especialment interessant en el marc de l’informe que estem discutint en aquests moments al Parlament Europeu sobre les relacions entre UE i Xina, el ponent del qual és el diputat neerlandès del Grup Independència i Democràcia, Bastian Belder. L’informe es discutirà en Comissió d’Afers Exteriors d’aqui a dues setmanes.

A mig matí varem poder escoltar les intervencions de les ONG en la sessió plenària. Una darrera l’altre van exposar les diferents conseqüències que el descontrol de les armes genera arreu del món: van parlar supervivents (aquest terme està substituint cada cop més el de víctimes), representants de països en desenvolupament, organitzacions de dones, … Els seus testimonis resulten fonamentals en aquesta mena de contextos. Suposen la finestra al món real, a l’essència real del debat que estem tenint. Altrament es corre el risc de reduir la discussió a un seguit d’aspectes estricament tècnics que res, o poc, tenen a veure amb el veritable problema de fons, que és que aquestes armes provoquen milions de víctimes cada any. Podeu seguir el dramàtic marcador que IANSA té al seu lloc web i que mostra el nombre de víctimes per armes que hi ha hagut des que ha començat 2006.

Tot seguit varem fer la presentació pública de les tres institucions de la UE: Consell, Parlament i Comissió. Per part nostra, vaig començar exposant la gran importància que té que entre els membres de les delegacions oficials hi hagi membres dels Parlaments, especialment per què aquests tenen una triple responsabilitat prou important: a) són els responsables legislatius, i per tant els qui han d’impulsar lleis que, sobretot en el cas d’Amèrica Llatina, per exemple, és una necessitat urgent; b) poden col·locar els debats en l’agenda política i tenen per funció fer uns seguiment i un control de la tasca dels executius respectius; i c) són els responsables d’elaborar i aprovar els pressupostos. Per altra banda, vaig presentar la Resolució i vaig recordar que aquesta va ser adoptada per unanimitat de tots els grups, i que en ella precisament es demana que el text final de la Conferència tingui en compte aspectes com els drets humans, dret internacional humanitari, gènere, desenvolupament, munició, conferència de seguiment, etc… La conclusió final és que el Parlament Europeu es percep cada cop més, tant des de dins com des de fora, com un actor que pot resultar clau en aquesta mena de processos. No oblidem que es tracta de la única institució europea directament elegida pels ciutadans/es, i per tant entenc que, poc a poc, s’està reconstruint aquest vincle entre ciutadania i institucions europees, que era una de les mancances que allunyaven certs debats a escala europea de la gent, i especialment aquells que tenen a veure amb qüestions de seguretat, pau, desarmament, etc…

Després alguns breus encontres amb premsa ens varem reunir finalment amb la delegació russa, la qual, juntament amb la dels Estats Units, és una de les reticents a avançar. Un altre cop va aparèixer el tema dels drets humans, especialment en relació a Txetxènia. De fet, la delegació russa discrepa de la dels Estats Units en un tema clau: la inclusió de prohibir les vendes d’armes a actors no estatals. Estats Units (i alguns països àrabs) s’hi oposen, és a dir, consideren que han de poder seguir tenint el dret d’armar aquells actors que consideren aliats, siguin o no Estats. Rússia, en canvi, aliada aquí amb la UE, voldria que explícitament es prohibissin aquesta mena d’exportacions. Veurem què passa la setmana vinent. Recordo que podeu seguir el decurs de la Conferència aquí.


Balanç provisional 

Arribats a l’equador de la negociació, el balanç presenta clarobscurs. Per una banda els Estats Units semblen haver-se quedat sols pel què fa a no celebrar una Conferència de revisió i pel què fa a la qüestió d’incloure les municions i la possessió d’armes en el marc del Programa d’Acció, la qual cosa fa pensar que a finals de setmana es pot arribar a alguna fórmula acceptable, així com pel què fa a adoptar unes línees directrius relatives a les transferències d’armes a escala internacional, aspecte aquest en el qual els mateixos Estats Units hi estan a favor. Per altra banda, però, sembla que la prohibició d’armar actors no estatals (s’hi oposen els EUA i els estats àrabs) serà un pèl més difícil, i a hores d’ara ja considerem impossible aconseguir que el Programa d’Acció, que fa referència estrictament al tràfec il·lícit d’armes, s’ampliï també a les transferències legals.


Canvi d’escenari 

Pel què fa a la nostra delegació, la del Parlament Europeu, ahir va ser la nostra darrera jornada oficial a NY, ja que demà ja tornem cap a Estrasburg, on tindrà lloc una nova sessió plenària en la qual s’abordaran molts d’altres temes també importants. Aquí podeu trobar una presentació del què podem esperar d’aquesta nova sessió plenària. No obstant, m’agradaria destacar dos dels temes que hem estat liderant fins ara i que tenen un lloc protagonsita a l’agenda: dimarts 4 de juliol tindrà lloc la condemna oficial del franquisme per part del Parlament Europeu, a iniciativa d’alguns diputats/es espanyols/es que varem rebre el suport d’uns 200 companys/es més; dimecres per la tarda es debatrà l’informe Fava sobre les accions de la CIA a Europa, que es votarà dijous, i sobre el qual ja vaig exposar les línees generals de la nostra posició en una entrada anterior, quan l’informe es va debatre i votar en Comissió TDIP.

Conferència Armes Lleugeres (IV): l’essència del debat

Publicat el 29 de juny de 2006

Cada cop més la Conferència entra en la seva veritable dimensió: la invisible. La sala plenària és cada cop més buida i són pocs els delegats que segueixen amb atenció els discursos dels seus `col·legues’. En canvi, l’activitat als passadissos comença a ser frenètica. Ja tenim el text esborrany de la presidència, i van apareixent poc a poc les postures que sobre aquest text base de la discussió van fent d’altres actors, sobretot les ONG.

Recordo que malgrat ser membres de la delegació oficial de la UE, nosaltres, en tant que europarlamentaris/es, no som actors governamentals, de manera que tenim una certa llibertat per moure’ns entre bastidors. Així, aquest matí ens hem reunit amb les ONG per tal de recollir les seves propostes i ens hem compromès a fer-les arribar a les delegacions oficials, especialment a la de la UE, lògicament, però també se’ns ha demanat que parléssim amb les delegacions dels Estats Units, Rússia, i la Xina, la qual cosa que ens ocuparà la jornada d’avui i demà. Els punts bàsics que ens preocupen, i que estem plantejant en el decurs d’aquestes converses, són fonamentalment set: (segueix…)

1.       La proposta de resolució final distribuïda pel president de la Conferència exclou mencionar explícitament la importància que un instrument d’aquestes característiques (Programa d’Acció sobre Armes Lleugeres) té en relació a la protecció dels drets humans i del respecte del dret internacional humanitari. Així mateix, tampoc menciona de manera específica la dimensió de gènere (veure Resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat). Ambdós aspectes haurien de ser incorporats en el text final.

2.       La proposta sí fa referència a les Directrius de la OCDE (CAD) relatives a la vinculació entre desenvolupament i desarmament, cosa que cal evitar que en el curs de les negociacions pugui desaparèixer, però en canvi evita mencionar referències específiques a la Declaració del Mil·leni, a mesures de creació de confiança o a aspectes de caràcter humanitari tals com els efectes sobre la infància del descontrol de les armes lleugeres (inclòs el fenomen dels nens soldats) o les conseqüències pel què fa al sector salut dels països afectats. Aquests són, per tant, aspectes que caldrà incorporar, especialment tenint en compte que en un esborrany previ del 18 de maig aquests aspectes sí que s’hi mencionaven. Així mateix, la proposta també rebaixa notablement el rol que poden jugar les ONG en tot aquest procés, cosa que entenem com un retrocés i que caldria corregir.

3.       Pel què fa a les transferències d’armes, la qüestió fonamental rau en incorporar una referència clara a l’establiment d’uns principis generals que tinguin en compte la responsabilitat dels Estats en l’esfera internacional, limitacions clares a l’exportació, limitacions basades en l’ús real o probable, altres factors com la probabilitat d’usar les armes, transparència, o controls exhaustius. Aquest principis generals, als quals no s’hi ha oposat ni tan sols els Estats Units, podrien en un futur proper ser la base d’un Tractat Internacional. Altres aspectes importants en les discussions tenen a veure amb: a) la necessitat d’establir mecanismes de certificació d’ús final que permetin reduir, sinó evitar, el pas del mercat legal a l’il·legal de les armes; b) augmentar el control dels intermediaris o corredors (brokering) plantejant de fet l’adopció d’un instrument internacional que reguli aquesta pràctica (la UE, de fet, ja compta amb una Posició Comuna); i c) implementar i millorar els mecanismes de marcatge i rastreig d’armes.

4.       En quant a la legislació nacional sobre armes de foc, aspecte aquest que preocupa especialment als Estats Units,  cal ser molt conscients que en molts països, especialment a Amèrica Llatina, l’absència d’aquesta mena de lleis fa que sigui extremadament fàcil adquirir armes de tota mena, la qual cosa genera uns índexs de criminalitat o homicidis altíssima. Així doncs cal que el Programa d’Acció (PoA) tingui ben present aquesta dimensió. En aquest sentit, la proposta del president en fa una menció molt general que, si es manté tal qual, podria fins i tot ser acceptada pels Estats Units, a la vegada que permetria impulsar iniciatives legislatives a d’altres països en què això és urgent.

5.        També pel què fa a l’atenció a les víctimes és important afegir algunes referències concretes en la proposta presentada, en el sentit de demanar als governs dels Estats que proporcionin totes les ajudes necessàries a les víctimes d’armes lleugeres, tant des del punt de vista mèdic o de salut, com des de l’òptica de la dimensió sòcioeconòmica de les societats afectades.

6.       La incorporació de municions i MANPADS a l’actual Programa d’Acció sembla que serà especialment complicada, però hauria de ser possible, almenys, acordar ni que fos un mecanisme paral·lel i complementari que les regulés. No és per casualitat, per exemple, que mentre Espanya està reduint les exportacions d’armes lleugeres a l’Àfrica, n’està augmentant les exportacions de munició.

7.       Finalment, el darrer aspecte delicat de les converses té a veure amb els mecanismes de seguiment de la Conferència: és a dir, en quina mesura es pot plantejar que hi haurà una nova conferència de revisió el 2012, i de quina manera cal definir el treball fins llavors. En aquest sentit, hi ha varies propostes sobre la taula que inclouen aproximacions temàtiques i/o regionals. Des del nostre punt de vista, la fórmula és negociable, allò que no ho és, però, és que cal que hi hagi un seguiment.

En conclusió, les converses segueixen el seu curs. Demà al matí tenim una nova reunió de coordinació amb totes les delegacions de la UE i a les 13.30 (hora novaiorquesa) tindrà lloc la presentació pública de les accions dutes a terme per part de les tres institucions comunitàries: Consell, Comissió i Parlament Europeu.

Conferència Armes Lleugeres (III): Estats Units, res de nou

Publicat el 28 de juny de 2006

Ahir per la tarda varem escoltar la intervenció del Representant dels Estats Units (Ambaixador Joseph). Res de nou. Cal dir però que alguna cosa bona té el seu to arrogant i superb, i és que no cal llegir entre línees per saber quines són les veritables intencions (aquí trobareu el seu discurs sencer). En d’altres casos, en canvi, ens trobem en què darrera de paraules ben boniques i magnifiques declaracions s’amaguen intencions no tant lloables. Tal i com ja va succeir ara fa cinc anys, quan es va engegar el procés que ara estem revisant, els Estats Units han marcat les seves línees roges en veu alta: res de parlar de munició, res de qüestionar la possessió d’armes en mans de civils (això és competència nacional, reclamen), res d’impedir armar actors no estatals que puguin ser considerats aliats arreu del món, res de parlar de nous processos de revisió del Programa d’Acció, i pel què fa a un eventual Tractat Internacional sobre Armes, res de parlar d’un text jurídicament vinculant, i en tot cas, com a màxim, estan a favor de parlar de principis generals. I a partir d’aquí, negociem. (segueix…)

Ahir parlava de la importància de comptar amb ONG i assessors en les delegacions oficials, i mencionava que no tots els governs ho fan de la mateixa manera. Efectivament, mentre alguns governs es fan assessorar per Oxfam, Saferworld o Grip (algunes de les entitats que treballen en el camp del desarmament) d’altres, com el nordamericà, es fan acompanyar per l’Associació Nacional del Rifle (NRA). Un cop més, ni tots els governs són iguals, ni tots fan pressió en la mateixa direcció.

A banda d’això, la Delegació del Parlament Europeu que encapçalo ens hem reunit aquest matí amb el President de la Conferència, l’Ambaixador de Sri Lanka Prasad Kariyawasam, a qui hem pogut entregar la Resolució aprovada en el Parlament Europeu ara fa uns dies. Com que ens trobem ja en la fase de discutir l’esborrany de la proposta de resolució final que el mateix president ha distribuït entre les delegacions, li hem fet saber la nostra postura en relació a la necessitat d’incorporar la munició i els MANPADS (sistemes portàtils de protecció aèria, veure la fotografia) en el marc d’acció del Programa; d’abordar la qüestió de la possessió d’armes per part de civils; i d’establir clarament noves conferències de Revisió del Programa així com una estratègia per tal de que, un cop finalitzada la present Conferència, es comenci a treballar en l’adopció d’un Tractat Internacional d’Armes (dins o fora del marc de NNUU). A hores d’ara, la postura negociadora de la Delegació governamental europea és donar suport a la presidència de la Conferència davant dels intents de rebaixar el contingut de part dels Estats Units, i d’altres, com Egipte.

Sigui com sigui encara queda marge per a la negociació i, malgrat la postura inicial dels Estats Units, és evident que caldrà pressionar fort per tal d’obtenir algunes millores substancials respecte el Programa actual: això és, incorporar els MANPADS i la munició, encara que sigui per la via d’un procés paral·lel i complementari amb el programa, enfortir el control dels intermediaris (brokering), desenvolupar els sistemes de marcatge i rastreig d’armes, i, sobretot, aconseguir el compromís per tal que el 2012 hi pugui haver una nova conferència de Revisió, en la qual, ja sense Bush a la Casa Blanca, es puguin recuperar alguns dels temes que hagin quedat fora en aquesta ocasió.

Reunió treball Delegació UE

Al migdia hem tingut ocasió de trobar-nos per dinar a la residència de l’Ambaixador de la UE a Nova York, Fernando Valenzuela, els tres components que conformem la Delegació Europea (Consell, Comissió i Parlament Europeu), per concretar el procés de les negociacions que estan tenint lloc entre passadissos en relació al text final.    

Intervenció Delegació espanyola

En nom del govern espanyol ha intervingut aquesta tarda el Director General de Desarmament i Terrorisme, Angel Lossada. En la seva intervenció, que podeu trobar aquí, Lossada ha recollit els principals aspectes que les ONG de la Campanya Armes Sota Control en la seva dimensió espanyola fa temps que reclamen: control de transferències, intermediació i corretatge, inclosa la munició, la qüestió dels sistemes de defensa aèria portàtils (MANPADS), el tractament dels actors no estatals i la possessió per part dels civils. Crec que cal destacar, en positiu, que la delegació espanyola compta amb dues persones de les ONG que han actuat d’assessors (Daniel Luz i Ricardo Magán), i que si bé la postura negociadora i la intervenció en plenària correspon exclusivament al govern, s’hi nota clarament la influència que les ONG han tingut al llarg de tot el procés. Podeu trobar aquí la valoració de les ONG espanyoles sobre la intervenció del Govern.

Conferència Armes Lleugeres (II): moltes conferències en una

Publicat el 27 de juny de 2006

En ple esforç per superar el famós jet lag, i després d’haver superat la sempre feixuga tasca d’acreditar-nos per entrar a l’Assemblea General de NNUU, anem arrivant de manera escalada els i les integrants de les diferents delegacions internacionals. Entrem a l’edifici principal de NNUU el qual, malgrat seguir essent imponent i comptar encara amb una gens menyspreable dosi de seducció, no aconsegueix dissimular del tot certs símptomes de decadència i d’incertesa de cara al futur que ens recorden la necessitat d’encarar de manera urgent i seriosa la reforma de la institució tota ella.

Sigui com sigui aquest serà l’escenari en què afrontarem els diferents nivells de discussió pel què fa a la revisió del Programa d’Acció de NNUU sobre Armes Lleugeres. I és que la primera cosa que cal constatar en una Conferència d’aquestes característiques és que hi ha moltes conferències en una, i que no totes són visibles (segueix…)

Trobada de les ONG i parlamentaris/es

Com cada matí, a les 9.00, té lloc la reunió preparatòria de les ONG i de la xarxa IANSA, en la qual hi participem també alguns parlamentaris. La presència de les ONG en aquesta mena de conferències de caràcter intergovernamental s’ha demostrat clau, i més quan algunes d’elles fins i tot formen part, en qualitat d’assessors, d’algunes delegacions oficials. No es tracta de cap manera d’un fet casual, sinó que respon, aquesta presència d’ONG en delegacions oficials, a la feina que durant molts anys venen fent a escala nacional i internacional, i a la voluntat que moltes d’elles han demostrat per ser actors protagonistes, o si més no influents, en els espais de presa de decisions. Un dels avantatges de formar part de la delegació oficial és que les ONG normalment compten amb una  acreditació de color marró que els permet moure’s per dins l’edifici però que no els permet accedir a certs espais com, per exemple, la platea de l’Assemblea General, mentre que les que formen part de les delegacions oficials, amb acreditació roja, sí tenen accés a totes les dependències, la qual cosa els permet parlar amb tots els representants governamentals. En qualsevol cas, les reunions de les 9.00 serveixen per tal que uns (marrons) i d’altres (roges) acordin quins són els temes de discussió que cal abordar de manera bilateral o multilateral amb determinades delegacions governamentals. De la mateixa manera, moltes delegacions compten amb representants dels seus respectius Parlaments, els quals estan jugant cada cop més un paper fonamental tant en quant a legisladors com pel què fa a la seva capacitat de control de l’executiu. En conclusió, malgrat que es tracta d’una conferència intergovernamental, la presència tant d’ONG com de parlamentaris en tant que assessors en les delegacions oficials permet (que no sempre garanteix) una oportunitat d’influir en el decurs de les converses que han de conduir al resultat final. A més a més, si els Parlaments compten amb postures aprovades que van molt més enllà de les propostes fetes pels mateixos governs, pot ser també una eina que els governs més convençuts poden utilitzar en el marc de les seves negociacions amb d’altres governs més reticents.

Plenària: Assemblea General

A les 10.00 comença la sessió plenària a l’Assemblea General. Es tracta de la part més `formal’ i `formalista’ de la Conferència. Un darrere l’altre van pujant els diferents ambaixadors a l’estrada per exposar les línees generals de la seva postura. Els discursos solen tenir tots la mateixa estructura: primer es destaca la importància i la urgència de lluitar contra les armes lleugeres i la seva proliferació, amb gran profusió de dades i exemples, amb tons vehements, i amb constants referències a la lluita contra el terrorisme; després sol venir la llista de totes les coses que el govern en qüestió ha fet o fa en aquesta qüestió, i els diners que hi aboquen, la qual cosa posa de manifest que, malgrat les bones paraules, no tots compleixen amb el Programa d’Acció de la mateixa manera, ni amb la mateixa ambició; i finalment sol venir la postura que pensen defensar en el marc de la present conferència, i aquí és on apareixen els peròs, els matisos i les incerteses sobre si el representant que parla serà un dels `convençuts’ o un dels `reticents’. Si bé és cert que no hi ha massa sorpreses respecte les expectatives que ja tenim de cadascun dels governs intervinents, sempre hi ha alguna sorpresa, no sempre desagradable, pel què fa a la delegació que el govern envia, i per tant pel què fa a la possibilitat de parlar-hi.

Malgrat que si visiteu el lloc web de la conferència podeu despenjar-vos totes les intervencions voldria destacar-ne almenys dues de les que han tingut lloc fins el moment. La primera, la de la presidència austríaca de la UE. Hans Winckler, secretari d’Estat austríac, no va parlar només en nom dels 25 estat membres, sinó també dels futurs membres (Bulgaria i Rumania), Estats candidats, països del procés d’Estabilització i Associació, i d’Ucraïna i Moldova, a petició seva. El discurs de la presidència del Consell de la UE va destacar, entre d’altres coses, que `la UE està convençuda que cal intensificar els esforços de Nacions Unides en relació a les armes lleugeres, especialment en aquelles àrees en què es constaten importants problemes pel què fa a la implementació del Programa d’Acció tals com: controls de les transferències d’armes, marcatge i seguiment (marking and tracing), regulacions d’intermediaris (brokering) munició i integració de mesures d’armes lleugeres en programes de desenvolupament. A més a més, però, cal destacar també la importància d’establir de manera clara de quina manera caldrà seguir amb els treballs de la conferència’ (a hores d’ara encara no hi ha una postura consensuada al respecte). El text complert de la seva intervenció el podeu trobar aquí.

La segona intervenció a destacar és la de Juli Minoves, Ministre d’Exteriors d’Andorra, qui va fer el seu discurs en català. Pete Seeger va dir una vegada: `vull anar a Andorra, em fascina un país que no té exèrcit i que només gasta 4’70 US$ en la seva defensa’. Efectivament, Andorra és l’exemple d’un país que per la seva situació (país petit, sense exèrcit) pot assumir amb gran autoritat el debat internacional en favor del desarmament, ja sigui participant activament en el debat, o finançant programes de desarmament i conferències de NNUU. Aquí trobareu el text de la seva intervenció (en versió anglesa).

Esdeveniments paral·lels (side events)

Al marge de les intervencions en plenària i de les reunions preparatòries la Conferència compta també amb una nombrosa i rica profusió d’esdeveniments paral·lels en els quals se sol abordar diverses qüestions, de caràcter més tècnic, amb la intenció d’aprofundir en alguns aspectes concrets de la reflexió global. Així, ens trobem amb seminaris simultanis on es parla de l’atenció a les víctimes, de la coordinació entre programes de desarmament i desenvolupament, o de projectes de microdesarmament, entre d’altres.

La veritable conferència: la que no es veu

Malgrat tots els espais de discussió i debat mencionats, però, la veritable conferència té lloc als passadissos, en sales de reunió sense anuncis externs, en trobades de caràcter bilateral, o fins i tot a la cafeteria, ja que és en aquesta mena d’encontres on es pot saber quines postures i estrategies seguirà cadascú. Així, resulta fonamental cultivar espais de reunió informal que permetin acostar posicions de manera discreta.

Aquesta tarda es repartirà un primer esborrany de la declaració final que s’ha d’aprovar a finals de la setmana vinent, i que es distribueix entre les delegacions per negociar-ne el contingut. Llavors començarà la veritable conferència, la que no es veu.

Conferencia Armes Lleugeres (I): Amartya Sen i el control de les armes lleugeres

Publicat el 26 de juny de 2006

Em trobo de camí cap a Nova York (amb el permís d’IBERIA i, sobretot, de la T4) on avui comença la Conferència de NNUU sobre armes lleugeres. Tal i com vaig prometre en la darrera entrada en què parlava d’aquesta qüestió, i en la qual trobareu totes les dades tècniques, enllaços o informació rellevant sobre el tema, em proposo anar relatant el transcurs d’aquesta cimera des de la perspectiva de la delegació que encapçalo, la del Parlament Europeu, però també des de la complicitat amb molts d’altres actors que han impulsat accions en favor d’un major control de les armes, i especialment les ONG integrants de la campanya Armes sota control.

Avui diversos mitjans ja s’han fet ressò del `tret de sortida’ de la conferència (vegeu, per exemple, El País). No obstant, voldria començar aquesta crònica cridant l’atenció sobre un article que ahir publicava a l’International Herald Tribune Amartya Sen, premi Nobel d’Economia (1998), assessor d’Oxfam, i autor entre d’altres del manual `Development as freedom‘. (segueix…)

"It’s time for global control of small arms, Amartya Sen International Herald Tribune. Published: June 25, 2006

Informed by the harrowing lessons of World War II, the United Nations Charter was signed in San Francisco on June 26, 1945. Exactly 61 years later, the UN review conference on small arms will open on Monday in New York. This will be the first major conference on the UN program of action on the global menace of small and light weapons of combat. In recent years, discussions on terror and safety have tended to concentrate on weapons of mass destruction. And yet there are other problems that are already causing havoc, which also demand urgent attention. It is important to appreciate why an effective system of the control of trade in small arms is so badly needed right now.

First, the use of small arms is constantly fed and heavily promoted in the world by the sellers, for there is much profit to be made there. While it is true that arms trading needs willing buyers in addition to eager sellers, the pushing of arms is no less a phenomenon today than the pushing of drugs.  

Given the fact that arms buying tends to be concentrated in relatively few hands, typically governmental administrators or the military or paramilitary (including insurgents), swaying the purchasers is often relatively easy and well within the profitable reach of the merchants of death. The French economist Jean-Baptiste Say might have enunciated a rather doubtful general principle when he argued, 200 years ago, that "supply creates its own demand," but his maxim fits the arms trade alarmingly well.

Second, arms trading would not be hard to control if the international community were resolved to do so. Arms production tends to be concentrated regionally, and so is the export of arms. As it happens, the leaders of the world, in the shape of the Group of 8 countries, have been persistently responsible for more than 80 percent of global arms exports.  

Furthermore, the states of the world seem to have already agreed in previous meetings that they would restrict arms transactions to what international law allows. Yet there is no current agreement between the states on standards for arms transfers. At the UN conference that starts Monday, states need to agree on global principles restraining arms transfers if there were a likelihood they would be used to commit genocide or identifiable crimes.

A comprehensive approach would have to address direct transactions, indirect transfers, brokering, transit and transshipment. The UN General Assembly can then move toward agreeing on an international Arms Trade Treaty.  

Third, the conference could also bring out the fact that the terrible consequences of the use of small arms go well beyond the outrageous killing and maiming they cause. Small arms are vital ingredients of terrorism, civil war and generalized violence, which in turn lead to the disruption of social services, health care and basic education, and can also reduce the incentives for long-term investment and economic development. Many of the difficulties faced by Africa from the 1970s onward can be traced to this process.

The G-8 countries have not taken an active leadership role in curbing arms trade until recently, but there are some welcome signs of greater resolve right now. It is also important for non-G-8 countries to take more initiative on this.  

My own country, India, has good reason to use whatever influence it has, especially with the growing recognition of its importance in the global world. This is not only because reduction of armed conflicts fits well into the global objectives that were championed by India when it struggled for independence and sought a global voice, but also because India itself suffers a great deal from the illicit movement of arms that feed local insurrections and terrorist acts.

Even though China is currently the seventh-largest exporter of arms in the world, it also has a stake in limiting the movement of arms into its own territory. The G-8 countries, too, have reasons of enlightened self-interest to do this (despite the money that these countries make from this terrible trade), given the growing threat of terrorism that affects these countries as well.  

Countries across the world, despite their many variations, increasingly have a shared vulnerability. The time has come for the world as a whole to turn a page, through effective controls on the global arms trade."

Parlamentaris/es reclamen als governs més control de les armes lleugeres i petites

Publicat el 22 de juny de 2006

A cinc díes de la Conferència Internacional de les Nacions Unides per a la revisió del Programa d’Acció sobre el control del tràfic il·legal de les armes lleugeres, trobada que es celebrarà a Nova York del dia 26 de juny fins al 7 de juliol, el Parlament de Catalunya debatrà/aprovarà avui dijous, 22 de juny, una proposta de resolució, consensuada per tots els grups de la Cambra, que dóna suport al procés internacional en marxa per l’elaboració d’un Tractat Internacional que reguli el comerç d’armes.

La setmana passada el Parlament Europeu, en sessió plenària a Estrasburg, també va debatre (aquí teniu la meva intervenció ) i va adoptar una Resolució en aquest sentit (la podeu trobar aquí), i dilluns viatjarem una Delegació del Parlament Europeu cap a Nova York per participar directament en les converses en les quals, entre d’altres coses, caldrà acordar aspectes com: incorporar la munició a l’àmbit d’aplicació del Programa, establir controls a les transferències, concretar mesures de marcatge i seguiment de les armes, acordar mesures de control sobre el corretatge (brokering), establir mesures de coherència entre desarmament i desenvolupament, i, segurament la part més complexa, definir de quina manera caldrà seguir amb el tema (follow up). Pel què fa a l’adopció de l’ATT (Tractat Internacional d’Armes), no està previst que se’n parli de manera oficial, però sí permetrà que a escala informal es pugui plantejar una estratègia per tal que, inmediatament després de la Conferència de Nova York, es pugui començar a caminar. (segueix …)

Per altra banda, recordo un cop més que aquest és un tema que té també molt a veure amb un debat que aquests díes s’està obrint a Catalunya en relació a la proliferació d’armes lleugeres i del seu ús per part de civils (veure, per exemple, aquesta entrada anterior).

Tant la iniciativa portada al Parlament de Catalunya com la que hem impulsat en el si del Parlament Europeu s’emmarquen dins la campanya Armes sota Control promoguda per Intermón Oxfam, Amnistia Internacional i la Xarxa d’Acció Internacional contra les Armes Lleugeres (IANSA), i que a Catalunya està representada per la Fundació per la Pau.

Armes sota control vol cridar l’atenció sobre el fet que cada minut una persona víctima de les armes lleugeres, i que cada any es fabriquen 8 milions d’armes, que s’uneixen als 640 milions ja existents. També es produeixen 14.000 milions de municions, que equivalen a més de dues bales per cada home, dona i nen del planeta. És urgent i necessari regular el comerç d’armes a nivell internacional.

El paper dels Parlaments (regionals, estatals o supraestatals) s’està demostrant cada vegada més decisiu en el marc de promoure iniciatives a escala mundial en favor del respecte dels drets humans i el desarmament. Aquest era un àmbit que en els fòrums internacionals era gairebé exclusivament conduit pels governs dels Estats (executius) però en el qual les ONG i els legislatius estan tenint una creixent presència. Vull recorda, per exemple, que en el tema de l’adopció d’un codi europeu sobre exportacions d’armes, va ser el Parlament Europeu qui va liderar el debat fins que finalment el Consell va adoptar-lo l’any 1998. I que ara és també el Parlament Europeu qui reiteradament n’està impulsant la revisió, enfortiment i conversió en jurídicament vinculant. En aquests moments, de fet, estic ja treballant en l’informe del Parlament Europeu sobre com el Consell i els Estats membres han implementat l’esmentat Codi els anys 2004 i 2005, responsabilitat que ja vaig assumir pel què fa als anys 20022003.

Finalment, diversos/es parlamentaris/es d’arreu del món portem anys impulsant una xarxa internacional en favor del desarmament i el control de les armes lleugeres. Aquest Forum Interparlamentari sobre Armes Lleugeres procura implicar membres dels parlaments tant de països productors i exportadors, com de països receptors i consumidors d’armes, amb l’objectiu d’establir estratègies conjuntes que ens permetin legislar i controlar l’acció dels respectius governs de manera coherent.

A partir de dilluns em comprometo a explicar aquí mateix el dia a dia de les negociacions.

Sobre inseguretat, armes i immigració

Publicat el 6 de juny de 2006

Els assalts a domicilis catalans han generat una gran alarma social que ha comportat que s’alimentin novament dos imaginaris preocupants, i de conseqüències incertes: el primer és l’increment de peticions per a treure’s el permís d’armes i tenir-ne una a casa per tal de sentir-se més segurs; el segon és la tan sentida equiparació d’immigració amb delinqüència.

Quant al primer aspecte, el fet que els assalts i robatoris hagin dut a molta gent a pensar que si tingués una arma a casa estaria més ben protegida i segura, cal advertir de l’alt risc que suposa aquesta percepció. Si aquells qui no estem acostumats a dur i a usar armes en tenim una a les mans i pretenem enfrontar-nos amb ella a un ‘professional’, el més probable que passi és que acabem malferits, o fins i tot morts. I això per almenys tres raons: perquè el delinqüent sol tenir l’arma neta i ben greixada, cosa que redueix, per exemple, el risc que se li encasqueti; perquè el delinqüent té l’arma a punt per a ser usada, mentre que en el nostre cas l’hauríem d’anar a buscar al calaix on la tinguéssim amagada; i finalment, el més important, perquè el delinqüent probablement té una predisposició per a usar l’arma que nosaltres no tenim. I és que una cosa és tenir una arma a les mans, i una altra molt diferent és usar-la contra una altra persona, fins i tot per a algú que, sent caçador, estigui habituat a disparar-li a senglars o conills. A tot això, a més, cal afegir el risc que suposa tenir armes a casa, especialment si hi ha criatures. (segueix …)

Tot i que aquest debat tot just acaba d’arribar a casa nostra, en molts països del món constitueix un tema de discussió diari: Brasil, Estats Units, El Salvador, Guatemala, Indonèsia, Libèria, Somàlia, etc… I això ha motivat precisament que s’impulsi un Pla d’Acció de Nacions Unides sobre Armes Lleugeres i Petites, el qual s’ha de revisar i actualitzar a finals d’aquest mes, en la Cimera que tindrà lloc a Nova York (veure el lloc web de la Campanya Armes sota Control). Per cert, que una delegació del Parlament Europeu participarem per primera vegada de manera oficial en les negociacions arran de la resolució que vàrem aprovar per unanimitat en la Comissió AFET i que serà ratificada, sinó hi ha sorpreses de darrera hora, en la sessió plenària de la setmana vinent a Estrasburg. En un dels punts de la resolució es "recomana efusivament als governs que prohibeixin a la població civil la possessió no autoritzada i l’ús d’Armes Lleugeres i Petites (ALP), fusells automàtics i semiautomàtics i metralladores".

La segona conseqüència preocupant és que una vegada més hem escoltat a diversos responsables polítics (irresponsables caldria anomenar-los) dir poc menys que tota persona immigrant és un delinqüent, encara que sigui potencial, fregant en alguns casos notables, com el d’Acebes, el més pur estil Le Pen (que per cert, és eurodiputat). Encara que és cert que les bandes organitzades semblen estar formades cada cop més per persones procedents d’Europa de l’Est (romanesos, albanokosovars, etc…), el fet de convertir automàticament a tota persona immigrant en delinqüent, ni que sigui potencial, és certament impropi d’una societat que es diu respectuosa amb l’Estat de dret i amb la presumpció d’innocència. I tot i així l’imaginari s’estén. No és difícil estar en una cua d’una botiga i escoltar comentaris que relacionen inseguretat i immigració, i automàticament surt el comentari despectiu cap al veí o veïna immigrant. Tot això ens fa oblidar que, el més probable, és que la persona que ens ajuda en les tasques de la casa sigui llatinoamericana, que qui ens puja el butà a casa, un setè sense ascensor, sigui un pakistanès, o que qui ha recollit aquestes patates que ens ven el botiguer andalús sigui un nigerià o un senegalès. Totes aquestes persones són delinqüents? D’altra banda, només cal fixar-se en les cares exhaustes de les persones subsaharianes que arriben a les nostres costes del sud, i escoltar les seves històries sobre com les seves famílies han invertit tot el seu capital en una aposta incerta i arriscada que consisteix a enviar a un dels seus a provar de fer fortuna allà a la rica Europa. Per descomptat que el paternalisme no ajuda tampoc a canalitzar l’assumpte, però per a ser efectius i eficaços són necessaris més recursos, millorar les vies d’entrada legal de persones i facilitar els tràmits de regularització, i afrontar la qüestió de la immigració no com una qüestió d’inseguretat, i per tant competència policial exclusivament, sinó com un assumpte de política social i fins i tot laboral. Més enllà d’això, fa temps que aquesta és una qüestió que no pot afrontar-se ja a escala estatal, sinó que és necessari un enfocament europeu, al mateix temps que la implementació d’aquestes polítiques ha de fer-se, sobre la base del principi de subsidiarietat, al nivell més proper al ciutadà possible, això és, ajuntaments o Generalitat, tal i com ja he defensat en alguna altra ocasió.

Així doncs, davant la preocupant proliferació d’assalts i robatoris, penso que la solució no passa per estigmatitzar la immigració ni per acumular un petit arsenal a casa, sinó mes bé per exigir que actuï a qui correspon fer-ho, això és les administracions competents, la policia i la justícia, i per a això, és cert, són necessaris més mitjans, més efectius, més eficàcia, i per descomptat més voluntat política, però també una mica menys de demagògia i de populisme.

Nou impuls cap al control de les Armes Lleugeres al món

Publicat el 25 d'abril de 2006

Després de parlar-ne durant molt de temps, i malgrat que la correlació de forces al Parlament Europeu no és, que diguem, progressista, avui hem tingut una d’aquelles satisfaccions que de tant en tant val la pena destacar. La Comissió d’Afers Exteriors (AFET) al Parlament Europeu ha aprovat per unanimitat la meva proposta de resolució sobre armes lleugeres en el marc de la propera conferència de Nacions Unides en què s’ha de revisar el Programa d’Acció sobre aquesta qüestió. Donat que s’han incorporat al text algunes esmenes noves que, de fet, han permès fins i tot millorar-lo, encara no disposo del text final tal i com ha quedat aprovat, però tant bon punt el tingui el posaré a la vostra disposició. De moment, adjunto la nota de premsa que ha preparat el nostre gabinet de premsa:


Raül Romeva liderarà la delegació del Parlament Europeu a la Conferència de Nacions Unides de revisió del programa d’acció sobre les SALW que tindrà lloc a Nova York del 26 de Juny al 7 de Juliol de 2006.

El Comitè d’Afers exteriors del Parlament Europeu ha aprovat per unanimitat una resolució que reclama a la Unió Europea un lideratge en el combat contra la proliferació de les armes lleugeres i petites (SALW, en les seves sigles en anglès) de cara a la pròxima celebració d’una conferència de Nacions Unides. En declaracions després de la votació, l’eurodiputatt d’Iniciativa per Catalunya Verds Raül Romeva, ponent de l’informe sobre exportacions d’armes i impulsor de la Resolució, ha afirmat:

"La perversa proliferació de les armes de foc arreu és la responsable d’una misèria silenciada, però es tracta d’una misèria que pot ser evitada amb accions concretes i decidides en contra li proliferació de les armes lleugeres i petites. La propera conferència de Nacions Unides sobre les SALW suposarà una oportunitat important per a progressar en aquest sentit i creiem que la Unió Europea ha de jugar un paper fonamental i de vanguardia en aquest debat".

"El Consell i la Comissió han de treballar per a enfortir i desenvolupar correctament el programa d’acció contra les SALW en la Conferència. La Unió Europea ha d’insistir en l’establiment d’instruments vinculants per a eradicar el tràfic il·legal d’armament i garantir així el control i seguiment de les armes de foc en el món. És també una oportunitat idònia per a donar una empenta a les negociacions en favor d’un tractat global sobre el comerç d’armes".

La resolució ha de ser debatuda i votada en el Parlament Europeu en sessió plenària a Estrasburg al maig, en presència del ministre d’afers exteriors austríac.