Raül Romeva i Rueda

Sóc un dels 2.000 parlamentàris/es que ha signat la petició a l’ONU per tal que s’adopti un Tractat Internacional sobre Transferències d’Armes (veure lloc web campanya Armes sota control). Som membres de parlaments nacionals, estatals, regionals i supraestatals (cas del Parlament Europeu) de tot el món. Ja fa molts anys que molta gent treballem en aquesta direcció, i en el camí hem viscut petites però significatives passes endavant. Ara estem davant d’una gran oportunitat, la votació a Nacions Unides de demà 27 d’octubre de 2008. Voldria veure els governs europeus (especialment l’espanyol) liderant amb un major entusiasme i compromís aquesta qüestió. Malauradament, però, la timidesa, els dubtes i les pors són encara la norma, i no l’excepció, cosa que és especialment cert en el cas del govern espanyol (n’he parlat sovint en aquest bloc, categoria Armes/Desarmament). Així mateix, tampoc ajuda el poc o gens interès que el tema suscita entre nombrosos mitjans (sovint se’ns argumenta que no és un tema prou d’actualitat com per donar-li espai). En aquest context, aprofito per recomanar a totes aquelles persones, institucions i mitjans de comunicació que segueixen menyspreant la urgència que suposa aturar la proliferació descontrolada d’exportacions d’armes i munició per tot el món, la lectura del treball d’OXFAM ‘Minando los ODM a balazos’. Es tracta d’un excel.lent resum de la situació actual en què (segueix…) 

es pot veure els letals efectes que tenen les transferències irresponsables d’armes, entre d’altres motius pels problemes que comporta de cara a la promoció i compliment dels Objectius del Mil.leni. Aquest document aporta nous exemples de què està succeint a regions d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica, ja sigui per la manca de recursos públics o bé per alimentar la violència o el conflicte armat. Tot plegat fa que sigui del tot urgent l’adopció d’un TRACTAT INTERNACIONAL SOBRE TRANSFERÈNCIES d’ARMES (ATT) efectiu i jurídicament vinculant.

Adjunto el missatge fet públic ahir per Desmond Tutu en relació a la propera reunió/votació de Nacions Unides del 27 d’octubre.

Hoy (pel passat 22 d’octubre), el Arzobispo Desmond Tutu, ha hecho llegar un mensaje contundente a todos los estados miembros de Naciones Unidas, en el que pide urgentemente “terminar con la masacre” que está produciendo el comercio descontrolado de armas. El Premio Nobel de la Paz hace un llamamiento a los países para que apoyen el Tratado Internacional sobre Comercio de Armas (TCA) en la próxima votación que tendrá lugar en Comité de Desarme y Seguridad de Naciones Unidas.

La votación, prevista para última semana de octubre, permitirá que el proceso de desarrollo del TCA siga adelante. La campaña Armas bajo Control reclama un Tratado efectivo capaz de detener las transferencias de armas cuando éstas vayan a ser utilizadas para avivar los conflictos, socavar el desarrollo de los países y violar los derechos humanos. Hasta el momento, 85 estados han transmitido su intención de pronunciarse a favor del Tratado y defender la resolución.

El mensaje del Arzobispo Tutu ha sido entregado a las 192 embajadas de los estados miembros en menos de 192 minutos, en una carrera llevada a cabo por activistas de la campaña esta mañana en Manhattan.

En su mensaje, el arzobispo Tutu dice:

“Ha llegado el momento de poner fin a esta masacre. “En los últimos dos años, han muerto cerca de 750.000 personas a causa de la violencia armada. Mujeres, hombres y niños; hermanos y hermanas, padres y madres. Más de mil personas cada día”.

Ante la proximidad de la votación, el Arzobispo Tutu se dirige a las delegaciones de los estados miembros con las siguientes palabras:

“Algunos estados se oponen al Tratado. Su intención es bloquear, retrasar o hacer descarrilar el proceso. Tratarán de convencer a todo el mundo que este Tratado no es necesario y que no puede ser efectivo. No debemos permitir  que salgan triunfantes: el coste humano es demasiado alto”.

“En todo el mundo, la gente está pendiente de vosotros, esperando que os pronunciéis a favor de un Tratado efectivo, que respete los derechos humanos. Está en vuestras manos”.

“Podéis y debéis actuar para controlar el mortífero negocio de las armas que se oculta tras todas estas muertes. No puede retrasarse más. El mundo no puede esperar”.

El voto del próximo paso del Tratado sobre Comercio de Armas tendrá lugar en la Asamblea General de Naciones Unidas en Nueva York durante la semana del 27 de octubre.

Contacto

Malcolm Fleming: +1 917 445 2159  o Helen Hughes +1 917 446 0206.

Foto: campanya promoció suports entre parlamentàris/es. Disponible també a través del Facebook. Font: controlarms

S’acaba la Presidència francesa i no veiem que es compleixi la promesa que ens van fer sobre que al llarg d’aquests sis mesos s’adoptaria la Posició Comuna que convertiria el Codi de Conducta sobre Transferències d’Armament de la UE en un instrument jurídicament vinculant. Així doncs, i seguint amb la línia que porto duent des que vaig començar a treballar en aquesta casa, l’any 2004 (i que podeu consultar a la categoria Armes/Desarmament del present bloc), reitero la petició, en format ara de Pregunta Oral al Consell. És la següent:

Oral Question to the Council on the EU Code of Conduct on arms exports, common position must be adopted promoted by Romeva i Rueda, Raul  and supported by Angelika Beer on behalf of the GREEN/EFA Group, Tobias Pflueger on behalf of the GUE/NGL Group, Girts Kristovskis on behalf of the UEN Group, Elmar Brok (in his own name)

Despite the fact that the draft common position to make the EU Code of Conduct on Arms Exports legally binding, has been ready for adoption by the European Council since 2005 (text was prepared under the Dutch Presidency and agreed by the COARM but blocked in the COREPER ), due to French political resistance, no progress had been made by the beginning of the French Presidency. However,  (segueix…)

the French Presidency promised to change its attitude during its period and complete the process. Nevertheless, at the end of September 2008, this progress seems not to become a reality. In between Parliament has been requested to make up its mind on two draft directives on intra community trade of defence-related products, one of them proposing ‘simplifying  terms and conditions of transfers of defence-related products within the community’ .

Foto: Amb l’assessor Ernst Guelcher, davant de la seu de Nacions Unides a Nova York quan vàrem anar-hi a presentar l’Informe Romeva sobre armes lleugeres. Font: Personal

1) Will the French Presidency put the item on the agenda of the General Affairs Council for adoption, if not why?

2) Does the Council agree that no progress can be made with the establishment of the above mentioned directive(s) as long as the EU Code of Conduct has not become a legally binding instrument as foreseen by the draft Common Position?

Des que vaig començar a treballar al Parlament Europeu, el 2004, una de les activitats a les que he dedicat més energia i esforços de tota mena ha estat la qüestió del control de les exportacions d’armes (veure categoria Armes/Desarmament), ja sigui en relació a tipus específics d’armes (bombes de dispersió, armes lleugeres, mines antipersones, armes químiques o biològies, …) o en general en relació a millorar i enfortir els mecanismes europeus o internacionals de control. En el marc del 10è aniversari de l’adopció per part del Consell de la UE del Codi de Conducta sobre exportacions d’Armament, he organitzat avui un seminari per, precisament, avaluar aquests instrument, veure quines perspectives tenim sobre que la presidència francesa realment adopti la Posició Comuna que el convertiria en jurídicament vinculant, i sobre com la UE està participant (i liderant) el treball en el si del Grup d’Experts de NNUU en relació a la redacció d’un futur Tractat Internacional sobre Exportacions d’Armes (ATT). Adjunto a continuació la nota de premsa que he fet al respecte, l’ordre del dia del seminari, i algun article de suport per a ampliar informació: (segueix…)

Nota de Premsa:

On the occasion of the 10th years anniversary of the EU Code of Conduct on Arms Exports, this Sunday June 8th, Raul Romeva i Rueda, European Parliament Rapporteur on Arms Exports makes the following statement: “this historical event is an enormous challenge for the EU to show its global role of leadership to make an end to irresponsible arms transfers to areas where they will fuel conflict or lead to even more human rights disrespect. As a first step should the incoming French EU Presidency take the lead to ensure as one of its first policy-acts, to make the long overdue EU Common Position on arms exports a legally binding instrument for all EU member states.”

“As a second step, once this has been done, it should be followed by massive EU support to the proposed global Arms Trade Treaty ATT). That treaty is one of most exciting and important developments in international peace and security in recent years and there is now tremendous momentum behind it. The seven EU Member states that sit on the ATT-UN Group of Governmental Experts must work as hard as possible in securing an effective treaty to be established within the shortest time period possible; with as many states on board as reasonably possible and without any significant loopholes. The example of the coming into being of the treaty to ban clustermunitions which was agreed last month in Dublin demonstrates that international treaties on convential disarmament no longer belong to the area of political utopia but are ready to be negotiated in the open on the basis of concrete proposals. As member of this European Parliament I take pride in its firm position on this issue and in the initiative to organise a roundtable meeting within the House in the afternoon of Monday 9 June for discussion on progress to date and steps that all EU states can take in the coming months.”

*********************************************

Programa: Monday 9 June 2008

European Parliament

Room ASP 5G-2

2.00-2.15pm: Welcome and introduction by Raül Romeva i Rueda, MEP

2.15-3.15pm: Progress towards the ATT

Chair: Raül Romeva i Rueda, MEP

Speakers:

Kari Kahiluto, from Finland: Current discussions of the GGE on the ATT

Sarah Parker: UNIDIR analysis of States’ submissions of feasibility, scope and draft parameters for an ATT

3.15-3.30pm: Coffee break

3.30– 4.30pm: Building an effective ATT

Chair: Paul Pasnicu, from Romania

Speakers:

NGO speaker – Golden Rules for an ATT

David Hayes, representative from the defence industry

4.30– 5.30pm: The EU’s role in the ATT process

Chair: Henry Smith, Saferworld

Speakers:

Dr. Karl Von Wogau MDr, MEP, Chair of Sub-Committee in the European Parliament on Security and Defence

French Government representative: Outreach, Capacity and Support

5.30– 5.45pm: Closing remarks, Henry Smith, Saferworld

*****

Per a més informació sobre el Codi suggeriexo el següent articla del GRIP:

Par Pierre Martinot, Chercheur au GRIP

6 juin 2008

Résumé

Premier accord régional de contrôle des exportations d’armes, le Code de Conduite européen sur les exportations d’armements fête son 10ème anniversaire le 8 juin 2008.

Utile mais imparfait, le Code doit poursuivre son évolution et corriger ses faiblesses pour atteindre son objectif premier : empêcher toute exportation d’armements européens qui puisse nuire à la paix et compromettre la sécurité et le développement durable des pays importateurs.

Dix ans après son adoption, son bilan est mitigé et l’Union européenne rechigne toujours à transformer ce texte politique en une Position Commune, juridiquement contraignante.

Lire ou télécharger : http://www.grip.org/bdg/pdf/g0918.pdf

****

Font foto: A Nova York, en el marc de la negociació sobre la Revisió del Programa d’Acció sobre Armes Lleugeres, en el moment de fer-li entrega al Subsecretari General de Nacions Unides per a temes de Desarmament de la Resolució del Parlament Europeu en relació a aquest assumpte, la qual cosa vaig fer en tant que Cap de la Delegació Europarlamentària per a la Conferència en qüestió.

Portem molt de temps parlant-ne (veure categoria Armes/Desarmament), i finalment hi ha hagut acord. No ha estat senzill, però era necessari. I aquesta necessitat és la que ha fet que moltes organitzacions no es deixessin acovardir per la complexitat, i que tampoc sucumbissin al tan habitual discurs catastrofista del ‘és impossible’, ‘mai s’aconseguirà’, ‘sinó hi ha els Estats Units no servirà de res’. Sí, és cert, hi falten alguns dels més importants productors i exportadors de bombes de dispersió, però seria del tot irresponsable menystenir el fet que són més de 100 els països que han acordat el text del Tractat sobre Bombes de Dispersió que formalment signaran el mes de desembre, a Oslo, a partir de quan només caldrà que 30 països el ratifiquin per tal que entri en vigor. El procés, per tant, està ben encarrilat, almenys molt millor que mai. En aquest sentit, vull des d’aquí retre un petit i sentit homenatge a les organitzacions que com Greenpeace i la CMC Barcelona (CEAR, Fundació per la Pau, Justícia i Pau i
Moviment per la Pau) han contribuït de manera tan decidida a aquest fi. Adjunto a continuació la nota que varen treure amb motiu de la consecució de tan històrica fita (segueix…):

Notícia
del: 29 de maig de 2008

Un
tractat històric

Més
de 100 països han donat suport al Tractat Internacional per a la prohibició de
les bombes de dispersió. El document, acordat durant la Conferència de Dublín
d’aquest dies, es firmarà el desembre a Oslo. Només serà necessària la
ratificació de 30 estats perquè entri en vigor. Les ONG que han participat en
el procés, entres elles la Fundació per la Pau, el valoren com un pas històric.

Nota
de premsa – 29 de maig de 2008
(versió
en castellà)

Més
de 100 governs aproven a Dublín el text d’un tractat internacional per a
prohibir les bombes de dispersió

–
El document es firmarà el desembre a Oslo i només és necessària la ratificació
de 30 estats per a què entri en vigor

–
Greenpeace i la CMC Barcelona (CEAR, Fundació per la Pau, Justícia i PAU i
Moviment per la Pau) el valoren com un pas històric

–
Totes les bombes de dispersió que s’han fet servir durant més de 40 anys,
quedaran prohibides

Més
de 100 governs, van donar arribar al vespre a Dublín un pas històric a
l’aprovar el text d’un Tractat Internacional de prohibició de les bombes de
dispersió. El document, aprovat per consens, prohibeix aquest tipus d’armes de
forma categòrica i fa il·legal, a partir de la seva entrada en vigor, la
fabricació, ús, possessió o venda de bombes de dispersió, per ser armes que
causen danys inacceptables a la població civil.

Totes
les bombes de dispersió que es van usar de Laos al Líban, passant per Cambodja
Iraq i Kosovo, seran prohibides. El Tractat s’obrirà a la signatura dels estats
el pròxim mes de desembre a Oslo i només serà necessari que 30 estats el
ratifiquin perquè pugui entrar en vigor. Tot i les reticències d’alguns països,
no s’han inclòs períodes de transició que permetrien seguir utilitzant aquestes
armes durant un cert temps. Tampoc existeix la possibilitat de que algun país
expressi reserves sobre algunes de les disposicions del Tractat, ja que aquest
ho prohibeix explícitament.

El
Tractat estableix mesures i terminis de destrucció dels arsenals: ha de ser el
més aviat possible, i mai després de vuit anys a partir de la seva ratificació.
Qualsevol possible retard s’ha de justificar amb informació exhaustiva davant
de les Nacions Unides. L’apartat d’assistència a les víctimes, un dels punts
menys forts del Tractat d’Otawa que va prohibir les mines antipersones, ha
sortit en aquesta ocasió reforçat. S’estableix l’obligació de proporcionar
assistència mèdica, rehabilitació i suport psicològic, i de tenir en compte les
consideracions de sexe i edat. Cada estat membre ha de desenvolupar per això un
pla nacional, calendari i pressupost, així com aconseguir, si és necessari,
ajuda internacional.

Els
estats membres, contrauen obligacions clares en matèria de cooperació i
assistència internacional per a les víctimes i els països afectats. Aquesta
ajuda pot ser bilateral o canalitzar-la a través del sistema de l’ONU, i
organitzacions nacionals, regionals i internacionals.

Potser
un dels apartats més ambiciosos és el que fa referència a mesures de
transparència. Cada estat membre, en un termini màxim de 180 dies des de la
ratificació del Tractat, ha de lliurar un informe de situació al Secretari
General de l’ONU. Allà ha de detallar el nombre de bombes de dispersió que té i
les seves característiques tècniques; els programes de reconversió o
desmantellament de les seves instal·lacions i fàbriques; els progressos
realitzats en la destrucció, etc. Aquest informe s’ha d’actualitzar anualment.

Un
dels aspectes més controvertits fins al final de les negociacions ha estat el
de la interoperatibitat, és a dir, les maniobres militars conjuntes entre
estats membres del Tractat i els que no ho són (un tema sensible especialment
pel que fa referència als EE UU i les seves aliances militars). En aquest
assumpte no ha estat possible aconseguir tots els avenços desitjats però les
garanties que serien necessàries per a utilitzar aquestes armes en maniobres i
operacions conjuntes ho fa pràcticament inviable.

La
societat civil, que estava present a Dublín amb més de 200 organitzacions de
tot el món, ha valorat aquest text i la pròpia Conferència com un moment
històric per acabar amb el sofriment que durant 40 anys han causat aquest tipus
d’armes. Molts supervivents presents a Dublín han expressat la seva eufòria.
“Es tracta d’un moment històric que significarà un canvi real en les vides de
molts afectats, i que evitarà que hi hagi més víctimes en el futur. El Dret Internacional
Humanitari (DIH) ha fet avui un pas de gegant endavant”, assegura Eugeni
Barquero, de la Fundació per la Pau.

l
final s’han sumat al Tractat països que són grans productors com el Regne Unit,
Alemanya o França, entre altres europeus, a més de més de 100 països d’Amèrica
Llatina, Àfrica i Àsia. “Això garanteix el suport polític suficient per a què
el Tractat sigui una norma internacional important, i s’ha aconseguit sense
endolcir el seu contingut. Inicialment, el Tractat contra les mines antipersones,
només va aconseguir el suport de 46 països i avui són més de 160. Per això
creiem que aquest avanç serà decisiu” afirma Mabel González, de Greenpeace.

L’ampli
suport rebut fa que signifiqui no només la prohibició, sinó l’estigmatització
d’aquest tipus d’armament, un fet que condicionarà també el comportament
d’aquells que no el firmin. “La contundència del text permet assegurar que a
partir d’ara aquestes armes queden sotmeses a una condemna moral que farà molt
més difícil el seu ús”, afirma Maria Josep Parés, del Moviment per la Pau.

Espanya
també ha assegurat que li donarà suport. Quan això passi, les dues bombes que
es fabriquen a Espanya (la BME-330 de Expal, i la MAT-120 de Instalaza)
quedaran prohibides i l’exèrcit haurà de desfer-se dels seus aresentals. “Ens
alegrem que el govern hagi demostrat finalment el seu compromís humanitari i el
convidem a posar en marxa el més aviat possible les mesures necessàries perquè
sigui efectiu. Un gest important seria que formés part del primer grup de 30
Estats que és necessari perquè entri en vigor” diu Jordi Calvo, de Justícia i
Pau.

Després
de Dublín, la societat civil continuarà treballant per garantir que el tractat
s’aplica de forma rigorosa i exigent. Tant la CMC a com la CMC Barcelona i
Greenpeace seguiran dedicant esforços a aquest objectiu. El Procés d’Oslo ha
demostrat una vegada més que una pressió conjunta i concertada per part de la
societat civil pot moure voluntats i aconseguir avenços polítics importants.

Font Foto: Greenpeace

Fa dies que circula per internet una petició de IANSA demanant que s’aturi un vaixell xinès carregat de 77 tones d’armes i munició destí de Zimbabwe. Els darrers dies el vaixell no ha pogut descarregar a Durban (Sudàfrica), on tenia previst deixar la mercaderia mortal per tal que fos transportada cap a Harare, perqué els estibadors del port es van negar a descarregar la càrrega. De moment cap altre port africà ha donat autorització per fer-ho i sembla, segons tinc entès, que el vaixell An Yue Jian podria estar tronant cap a la Xina abandonant per tant de fer l’entrega que tenía previst fer. En aquest context ha tingut lloc avui un debat al Parlament Europeu en el qual he manifestat la meva preocupació per la situació i he reclamat, novament, un Tractat Internacional d’Armaments que permeti controlar i evitar millor aquesta mena de pràctiques. Adjunto a continuació el contingut de la meva intervenció: (segueix…)

Intervención en plenaria de Raül Romeva para Urgencias: Zimbabwe, 24 de abril de 2008

A la vista de los acontecimientos considero que la situación de Zimbabwe bien merece ser tratada en esta sesión de urgencias. Me sumo, como no podria ser de otro modo, a quienes ya han manifestado su condena hacia las acciones represivas contra grupos opositores, periodistas o defensores de derechos humanos por parte de las fuerzas gubernamentales, y espero que esta resolución sirva para, al menos, apoyar a quienes desde dentro y desde fuera del país están intentando reconducir la situación en favor de un proceso democrático.

Sin embargo hay un aspecto que quiero destacar especialmente, y tiene que ver con el ya famoso caso del barco chino An Yue Jiang, cargado con 77 toneladas de armas y munición cuyo destino era Zimbabwe, y que se vió obligado a abandonar el puerto sudafriano de Durban después de que los estibadores se negaran a descargar-lo y de que un juez dictaminara que dichas armas no podían ser transportadas a través de sudáfrica.

Según mis informaciones el barco busca ahora otro puerto dónde descargar, aunque parece que, frente a la oposición en la zona por aceptar tal cargamento, el barco podría volver a China sin conseguir su propósito.

Una vez más, queda claro que la circulación de este barco no debería haber sido nunca aceptada, y que todos los gobiernos deben conjurarse para conseguir cuanto antes un Tratado Internacional sobre Transferencias de Armas puesto que, desgraciadamente, hay muchos casos en el mundo que, como Zimbabwe, no deberían ser aceptados como destinos de armas y munición de ningún tipo.

Sirva pues este ejemplo como una motivación más en favor de un ATT (Armes Trade Treaty) fuerte y jurídicamente vinculante, tal y como llevan años reclamando tanto ONG englobadas en la red IANSA, como, recordémoslo, este Parlamento.

Foto: el vaixell xinès An Yue Jian. Font: AP/ABC News

La venta de 10.000 míssils eslovacs a Sri Lanka ha provocat la reacció de la Campanya  Contra el Comerç d’Armes (veure la noticia segons la BBC), així com un requeriment per part meva al Consell de la UE, en la meva condició de ponent del Parlament Europeu sobre l’Aplicació del Codi de Conducta de la UE, i d’una nota de premsa que adjunto a continuació i que està essent distribuïda per diversos mitjans eslovacs i la mateixa BBC. El cas ha provocat un cert soroll a Eslovàquia i porto tot el matí atenent mitjans de tota mena, sobretot eslovacs, interessant-se per l’assumpte (cosa que no passa tant quan la denuncia la faig sobre països com el Regne Unit, França o el mateix Estat Espanyol). Sigui com sigui el tema és prou preocupant com per què hi hagi una resposta clara en favor d’una rectificació de la mesura per part de les principals institucions europees:

PRESS RELEASE – Brussels, 15 April 2008
Arms sales: Greens/EFA condemn Slovakian arms deal with Sri Lanka

Commenting on news that Slovakia has signed a deal with the Sri Lankan government for the sale of 10,000 rockets (to be delivered Thursday this week), Green MEP Raül Romeva i Rueda, rapporteur on EU arms exports, said: (segueix…)

“I am shocked that Slovakia has signed a deal to sell arms to the Sri Lankan Government. There can be no reasonable doubt that such a sale violates several criteria of the European Union Code of Conduct on Arms Exports. Sri Lanka has been involved in a civil war for 25 years, in the course of which massive human rights abuses, in particular against civilians, have been committed by all parties involved.

Slovakia is a member of the European Union, and along with all other recent members it made a commitment to implement the Code in full. In the near future the EU is expected to adopt a common position on making the Code legally binding for all member states. However the Code has already been considered as politically binding since it first came into existence, now exactly 10 years ago.

It is very worrying that individual member states continue to authorise commercial military contracts without taking the Code into account, without consulting other member states and without informing the European Parliament. I will question the Council of the European Union on this issue and will not hesitate to demand a full explanation from both Slovakia and the Sri Lankan Embassy in Brussels.”

Foto: Forces Armades Srilankeses. Font: AP/BBC

M’assabento per El Periódico que les ONG impulsores de la Campanya pel Control del Comerç d’armes han rebut el Premi Iniciativa Solidària 2007. Des d’aquí vull felicitar-les i encoratjar-les a seguir la lluita de la manera tenaç, participativa i estratègica que les caracteritza. La campanya de les ONG és important per diversos motius: és una campanya conjunta de diverses ONG que sumen esforços per un objectiu comú, deixant de banda la sovint estèril competència quan totes fan la seva campanya pel mateix tema, i cosa que, per altra banda, les fa ésser molt més eficients i eficaces; planteja objectius concrets a curt, (segueix…)

mig i llarg termini, i per tant és més eficaç a l’hora de fer avançar les reivindicacions en el si de les institucions estatals i internacionals; treballa amb actors diversos com periodistes, investigadors, partits polítics i institucions, promovent que cadascú jugui el seu paper en favor d’un objectiu comú i explotant al màxim les sinergies; implica la societat amb accions ciutadanes que permetin que tothom pugui sentir-se partícep de la campanya duent a terme alguna acció concreta (participant en una acció, enviant una postal, filmant un foto-mató, etc…); etcètera.

Tal i com podeu constatar a través dels contingut d’aquest bloc, aquesta és una iniciativa en la que hi crec fermament. De fet, va ser la meva primera activitat professional en el camp de la construcció de la pau ja que l’any 1994 vaig començar a treballar al Centre UNESCO de Catalunya, de la mà de’n Fèlix Martí, i com ajudant de’n Vicenç Fisas, precisament en l’impuls i la coordinació de la campanya Hi ha secrets que maten. Després en vaig ser el responsable en tant que coordinador de campanyes de desarmament a IntermónOxfam. Posteriorment vaig seguir el tema des de l’Escola de Cultura de Pau, com Investigador i cap d’Estudis.

Paral.lelament m’hi vaig dedicar acadèmicament el.laborant la Tesina de Doctorat ‘Control de les exportacions d’armes convencionals a la postguerra freda. El cas dels Estats Membres de la Unió Europea’ (1999, sota la direcció de Rafael Grasa), i vaig tenir ocasió de publicar diversos treballs -com els llibres: Desarmament i i Desenvolupament. Claus per a armar consciències (Intermón 1999) o bé Pau i seguretat a Europa: prevenció de conflictes armats a l’Europa de la postguerra freda (Centre UNESCO de Catalunya, 1998), entre d’altres-.

Tot plegat va fer que, en començar a treballar al Parlament Europeu, demanés formar part de la Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE) i que se’m nomenés ponent del Parlament sobre control de les exportacions d’armes europees i implementació del Codi de Conducta, la qual cosa m’ha permès el.laborar anualment un informe sobre la situació actual, a la vegada que participar semestralment en les reunions del Consell (COARM) que s’encarrega d’aquests assumptes, als quals he pogut recordar cada vegada que hi he assistit algunes de les demandes històriques de les ONG, com la necessitat que el Codi esdevingui jurdídicament vinculant, o que els sistemes de transparència i control s’harmonitzin a l’alça, entre d’altres (vegeu, per a més informació, la categoria Armes/Desarmament on acumulo els diferents apunts del bloc dedicats, precisament, a la qüestió de les armes, el seu control, i les iniciatives en favor del desarmament).

Adjunto el contingut de la notícia d’El Periódico:

INICIATIVA SOLIDÀRIA a La campanya pel control del comerç d’armes, per Helena López (El Periódico, 16.03.08)

1• L’esforç de quatre oenagés ha permès l’aprovació d’una llei de control

2.• La norma fa transparents les exportacions d’armament d’Espanya

La campanya contra el comerç d’armes promoguda per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam i la Fundació per la Pau, i impulsada per Vicenç Fisas, ha estat guardonada amb el premi Iniciativa Solidària 2007. Pocs projectes d’aquest tipus poden presumir d’aconseguir els seus objectius, i encara menys si el repte consisteix a perseguir el control i la transparència del comerç d’armes. Aquest sí. Com un David contra Goliat, el treball en equip de les quatre oenagés durant més d’una dècada ha donat els seus fruits: el 19 de desembre de l’any passat, el Congrés dels Diputats va aprovar per consens la llei de comerç d’armes. Aquesta normativa obligarà el Govern a aplicar els criteris del codi de conducta de la Unió Europea, que no permeten transferències d’armes a països en conflicte o en què es violin els drets humans.

Els impulsors de la campanya celebren l’avanç que suposa la llei per posar fi a l’enorme cost humà que tenen les transferències irresponsables d’armes. El comerç descontrolat causa arreu del món una mort cada minut.

Un dels punts forts de la llei és que les sol.licituds d’armes han d’aportar més informació de control, com per exemple qui les farà servir. Així mateix, també hi ha clàusules de no reexportació i informació sobre els països de trànsit.

Foto: Acció de la campanya pel control de les exportacions d’armes. Font: El Periódico.

Després mesos de lluitar-hi, he aconseguit finalment que el Consell comparegui avui davant el Parlament Europeu per tal de donar explicacions sobre les continuades vulneracions del Codi de Conducta sobre exportacions d’Armes de les quals hem tingut notícies recentment (Birmània, Txad, Sudan, Marroc, Líbia, Israel, Colòmbia, etc…), així com sobre per què no s’ha adoptat encara la Posició Comuna que convertiria aquest instrument en jurídicament vinculant (recordo que la feina de caràcter tècnic ja està feta de fa temps, i que només falta que els governs dels Estats la signin. Adjunto també (en document adjunt) el llistat d’embargaments actualment en vigor per part de la UE, l’OSCE i l’ONU. Per cert, que aquesta és la mena de coses que els governs socialistes han deixat sovint de banda (recordo la frustració que a molta gent ens ha quedat amb la Llei sobre Exportacions d’Armament) i per la qual cosa és important que el PSOE es vegi condicionat per forces polítiques que el duguin a assumir postures més fermes, coherents i creïbles en relació (segueix…)

al control de les exportacions d’armes.

De vegades no n’hi ha prou amb votar només un President de Govern, cal ser conscients també de quines seran les prioritats i l’agenda que aquest President establirà. I, almenys pel què fa a les iniciatives internacionals sobre desarmament i control d’exportacions d’armament, els governs del PSOE, especialment quan han tingut majories absolutes, no s’han distingit massa dels del PP. En fi, sigui com sigui, adjunto a continuació la meva intervenció per al debat d’aquesta tarda:

Intervenció en plenària de Raül Romeva i Rueda en relació al Codi de Conducta sobre Exportació d’armament (11 de marzo de 2008)

Como ponente sobre el control de las exportaciones de armas de la UE he tenido ocasión de seguir muy de cerca el proceso de transformación del actual Código de Conducta en un instrumento mas eficiente y eficaz que permita controlar más y mejor las exportaciones de armas de la UE o de empresas de la UE.

Sin embargo, y a pesar de que el trabajo técnico elaborado por el COARM, hace ya tiempo que está hecho, seguimos sin comprender por qué el Consejo se resiste a adoptar la Posición Común que permitiría convertir el actual Código en un instrumento jurídicamente vinculante.

A pesar del secretismo que rodea todo debate de este tipo en el Consejo, sabemos que son sólo algunos países los que se oponen a hacer dicho paso, especialmente Francia, quien, al parecer, vincula dicha decisión a que se levante el embargo de armas a China.

Ambas cuestiones, sin embargo, son totalmente distintas, y condicionarlas supone una enorme falta de responsabilidad con relación a las numerosas víctimas que diariamente sufren las consecuencias de nuestra política irresponsable de exportación de armas.

Desde aquí les pido, por tanto, a la Presidencia eslovena, que no sigan retrasando más la adopción de la Posición Común, puesto que es precisamente la falta de control y la laxitud actual la que permite que, tanto oficialmente, como de forma ilegal, armas europeas acaben en manos de grupos terroristas, de dictadores y de facciones armadas que hipotecan el presente y el futuro de millones de personas, a las que, de forma necesaria, pero no por ello carente de un cierto cinismo, mandamos después nuestros equipos de ayuda al desarrollo.

Por otro lado, y de forma paralela a la Adopción de la Posición Común, es necesario también incrementar los esfuerzos en prevenir las ventas irresponsables de armas tanto a empresas como a fuerzas armadas nacionales y estatales; mejorar la aplicación de los controles sobre los intermediarios; controlar mejor a las compañías de transporte aéreo y marítimo implicadas en dichas transferencias; investigar a fondo la reciente vulneración de numerosos embargos como el que, en principio, afecta a las exportaciones de armas hacia la Junta Militar de Rangún o sobre el Sudan; impedir que las compañías privadas se lucren con la venta de las armas incautadas en el marco de operaciones PESD; y mejorar la transparencia y la calidad de los datos que los gobiernos proporcionan en sus informes anuales.

Por último, permítanme recordarles que cuando ustedes, los gobiernos, firmaron el Tratado de Lisboa, se comprometieron a que la UE actuara como un actor globalmente responsable. Lamentablemente, la dejadez y la falta de claridad y compromiso con relación al control de las exportaciones de armas no nos hace aparecer, en absoluto, como responsables.

Ya no está en juego, sólo, la responsabilidad, sino la credibilidad, de las instituciones europeas. Creo que no deberíamos olvidarlo.

AFEGIT DESPRÉS DEBAT I VOTACIÓ: adjunto aquí la resolució que finalment va ser aprobada.

Foto: Viktor Bout, considerat un dels més importants traficants d’armes, va ser detingut recentment a Tailàndia (veure noticia segons la BBC). Font: AP/BBC

Comencen avui a Nova York les deliberacions del recentment creat Grup d’Experts Intergovernamentals de Nacions Unides que té per objectiu establir les bases d’un futur Tractat Internacional sobre Transferències d’Armaments. N’he parlat sovint en aquest bloc (categoria Armes/Desarmament) , i en seguiré parlant, em temo, durant força anys encara, tot i que espero que sigui per anar donant, com avui, petites bones notícies que suposin passes endavant en aquesta llarga però més que justa batalla. Des que l’any 1994 vaig començar a treballar en la coordinació de la Campanya espanyola ‘Hi ha secrets que maten’, impulsada per Amnistia Internacional, Greenpeace, IntermónOxfam i Metges sense Fronteres, de la mà de Vicenç Fisas, són moltes les petites victòries que hem anat recollint al llarg dels anys. Massa poques, i massa lentes, cert, però suficients per fer-nos conscients que cal seguir endavant, amb tenacitat. Avui tenim un nou motiu per seguir endavant. (segueix…)


Amnesty International
Press Release 

Future of Arms Trade Treaty in hands of 28 government experts 

Talks starting today in the UN offer an historic way forward on conventional arms control, say Control Arms campaigners.  

Today 28 delegates from every continent will sit on the Group of Governmental Experts in New York, where they will start their first discussions on a global Arms Trade Treaty (ATT).

Hundreds of non-governmental organizations in the campaign to Control Arms have been campaigning since 2003 for a Treaty which would prohibit arms transfers that fuel conflict, poverty and serious human rights abuses.

While 80 percent of states broadly support these goals, some sceptical governments wrongly claim that a Treaty would prevent responsible arms transfers for legitimate defence, policing or peacekeeping.  

So far there has been huge momentum internationally for the Arms Trade Treaty. The UN overwhelmingly voted in 2006 to start work on the ATT and last year 100 states responded to the Secretary Generals consultation – more than ten times the usual amount.  

In addition an array of military leaders, police officers, doctors, parliamentarians, community leaders, human rights workers, celebrities, religious groups, and people forced to flee violence took part in Control Arms events and in a Global People’s Consultation to demand tougher controls on the international trade in conventional arms.  

Anna MacDonald, Head of the Control Arms campaign at Oxfam, said: “These UN arms control talks must not fail. A thousand people each day die from armed violence and many thousands more see their lives destroyed. It is essential we do all we can to reduce these figures. These government experts have an unprecedented opportunity to help prevent armed violence.”  

Brian Wood, Research and Policy Manager on arms control at Amnesty International said: “Every day we are documenting gross human rights abuses and war crimes perpetrated as a result of the irresponsible trade in conventional arms, including small arms. This Treaty is urgent but it will only be effective if it requires governments to prohibit transfers when there is a clear risk the arms will be used for serious violations of international humanitarian and human rights law.”  

Rebecca Peters, Director of IANSA said: “This Treaty will bring about a new level of global cooperation. The uncontrolled commerce of small arms and ammunition devastates human lives and seriously hinders sustainable development. The government experts need to take in to account all aspects of the trade – from production and brokering, to transit and logistics." 

Font foto: Campanya Internacional pro ATT de IANSA

Marxo cap a Ljubljana (Eslovènia) on participaré, avui i demà, un cop més, en la reunió semestral del COARM (Grup de Treball sobre exportacions d’armes del Consell de la UE). Arran de l’adopció del meu primer informe sobre control de les exportacions d’armes per part del Parlament Europeu, el ponent sobre aquestes qüestions és convidat regularment a participar en aquesta mena de reunions de treball. Així he tingut ocasió de fer-ho sota les darreres presidències i aspiro a que aquesta pràctica, que depèn de la voluntat dels organitzadors, es mantingui en el futur. En les meves intervencions acostumo a assenyalar aquells aspectes que considero millores en relació al control de les exportacions d’armament de part de la UE, així com els dèficits, els quals segueixen essent molts i greus. La presidència eslovena és important, sobretot perquè suposa la preparació de la francesa. I precisament és França qui posa més impediments a una de les peticions històriques del Parlament Europeu i de la Societat Civil: que el Codi de Conducta sobre exportacions d’armes esdevingui una Posició Comuna i, per tant, jurídicament vinculant. (segueix…)

Les grans línees de la meva exposició davant el COARM (pendents encara de revisió final) són les següents:

Slovenian Presidency Informal Seminar on Arms Export Control Transparency in arms export controls: the role of the European Parliament Ljubljana, 23 January 2008
Raül Romeva i Rueda, Member of the European Parliament, on the occasion of the informal seminar convened by the Slovenian Presidency to launch the programme of the Council’s Working Group on Conventional Arms Exports (COARM). Raül Romeva i Rueda has been rapporteur for successive European Parliament Resolutions including the "Resolution on the Council’s Seventh and Eighth Annual Reports according to Operative Provision 8 of the European Union Code of Conduct on Arms Exports", adopted 18 January 2007.

1. Introduction
I would like to begin by thanking the new Slovenian Presidency for inviting me to this informal COARM Working Group meeting. I hope your Presidency is as productive and successful as that under the stewardship of Portugal which I was particular pleased to see initiated a Joint Action on outreach. I look forward to learning more about your priorities for the coming six-months and wish you every success. Such seminars mark the launch of the Presidency’s programme in the area of arms export controls and are complimentary to the more formal exchanges we have now established twice a year in the Council and in the Sub-Committee on Security and Defence (SEDE) of the European Parliament. Past meetings have allowed us to compare approaches for achieving shared strategic objectives such as the achievement of an international Arms Trade Treaty and the transformation of the Code into a Common Position. I am once more pleased to be invited here as Rapporteur for the European Parliament’s reply to the Council’s Annual report on the 1998 EU Code of Conduct. I have repeatedly welcomed the efforts by the Council to improve transparency, openness and dialogue with the European Parliament and as core principles for the successful development of the Code. I welcome the continuation of this process. As you know the European Parliament attaches particular importance to the principle of transparency in strengthening the Code of Conduct. Transparency is an important aspect of confidence building between the Member States and with Europe’s citizens and the international community, as well as in demonstrating that Europe is a responsible arms manufacturer and exporter. Whilst the European Parliament and COARM have developed a regular dialogue further progress is necessary, particularly in the provision of timely information on alleged transfers that breach the criteria of the Code or that put particular tension on certain criteria such as human rights and regional security. In addition we still see inadequate progress in collecting comparable data, in providing detailed information across the categories in the Military List, in transforming the Common Position on Brokering into national legislation and, not least, the failure to transform the Code into a Common Position represents a serious threat to the progress of recent years in the strengthening of EU Export Controls and to our international efforts towards an Arms Trade Treaty.

Just as transparency was an essential pillar of Arms Control and Disarmament in the past it remains crucial to the EU today if it is to sustain a united approach to harmonising arms export controls as well as to build trust externally for priorities such as an international Arms Trade Treaty. Thank you once more to the Slovenian Presidency for the invitation to address you today and may I wish you a very successful term in office.

Font foto: BBC

Acabo de participar a Brussel.les en un nou seminari organitzat per la Presidència portuguesa relatiu a les polítiques que apliquen els Estats membres de la UE per controlar les transferències d’armes, i sobretot el risc de desviaments (adjunto el paper de la conferència, més avall). Aquest debat té lloc precisament quan, per una banda, estic impulsant un nou debat al Parlament Europeu per demanar, un cop més, per què el Consell encara no ha adoptat la Posició Comuna relativa al Codi de Conducta sobre Exportacions d’Armes, i sobre les reiterades vulneracions del mateix per part de nombrosos Governs (veure La UE vulnera el Codi de Conducta sobre exportacions d’armes: pregunta oral al Consell), i per l’altra, la Llei espanyola de Comerç d’Armes es troba en fase de ratificació al Senat. Pel què fa a aquesta segona qüestió, ja vaig comentar en el seu moment (veure apunt Llei d’armes: manca d’ambició i de voluntat de lideratge ) com el govern espanyol ha deixat perdre una excel.lent oportunitat per posar-se al capdavant de la legislació europea en termes de control de transferències d’armament, i de situar-se així (segueix…)

al nivell del paper que va jugar Canadà en la lluita contra les mines o que està jugant actualment Noruega en relació a les bombes de dispersió. Malauradament ni el President del Govern ni el Ministre d’Afers Exteriors, i per descomptat tampoc el Ministre d’Economia i Comerç, han demostrat tenir aquesta ambició. I això és trist, perque una oportunitat així serà difícil que la tornem a tenir. D’entrada, la proposta de llei presentada pel govern ara fa un any (recordem de pas que es va fer pública en ple període de vacances de Nadal) va ser el.laborada fonamental per la gent d’Economia i Indústria, posant en qüestió l’essència mateixa de la llei, que no havia de ser altra, segons es desprenia de la PNL del Congres que la va reclamar, que dotar-nos d’una llei que ens permetés ser molt mes rigorosos a l’hora d’autoritzar exportacions d’armes arreu del mon. Després del debat parlamentari el text inicial se salvat una mica, tot i que encara hi ha importants dèficits. Malgrat tot, tal i com argumenten les ONG que porten anys treballant-hi, el contingut és decebedor, però malgrat tot necessari, per la qual cosa seria desitjable que el Senat no modifiques substancialment aquest text. Ara bé, això sí. Som moltes i molts qui ens hem sentit defraudats pel President Rodríguez Zapatero, ja que en començar el seu mandat va prometre a les ONG que aquest seria un dels temes amb què volia distingir la seva legislatura. I ho ha fet, certament, però a favor de la indústria.

Adjunto a continuació el comunicat de premsa que van fer públic fa uns des les ONG impulsores de la iniciativa.

ONG demanen al Senat que agilitzi el tràmit i no rebaixi el contingut de la Llei de Comerç d’Armes

 

Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam, donen la benvinguda a l’aprovació avui al ple del Congrés del text de la llei

 

Madrid.- Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han acollit amb satisfacció l’aprovació avui de la llei de comerç d’armes al Congrés per una àmplia majoria parlamentària, i han demanat al Senat que agilitzi el tràmit en aquesta cambra perquè la llei s’aprovi en aquesta legislatura sense rebaixes i amb els avanços ja inclosos, que milloren el projecte de llei inicial presentat pel govern.

 

Per les quatre organitzacions, és un important pas endavant el fet que, per primera vegada a l’estat Espanyol, es reguli per llei el comerç exterior d’armament i material de doble ús. La venda descontrolada d’armes causa una mort cada minut al món. Si el Senat dóna la seva aprovació final, la llei obligarà el Govern central a denegar transferències que no compleixin els criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea segons el qual, no es poden exportar armes a països on es produeixin greus violacions del drets humans o on existeixi un conflicte armat, entre altres situacions.

 

A més, al suprimir-se la referència a l’article 13 de la Llei Estadística Pública del projecte de llei inicial, el Govern ja no podrà escudar-se en el secret estadístic per tal de no donar informació detallada de les armes que exporta Espanya. No obstant això, les quatre organitzacions lamenten que no hi hagi hagut el consens suficient perquè la llei obligui explícitament el Govern a proporcionar al Congrés una “descripció detallada” del producte exportat o autoritzat, encara que el fet que s’obligui a informar en forma de “categories descriptives” obre la porta a una major transparència.

 

Durant anys, les quatre organitzacions han reclamat més i millor informació sobre les exportacions d’armes espanyoles. Actualment, a Espanya encara no és possible saber què s’ha venut exactament a un determinat país o quins criteris ha utilitzat el Govern central per garantir que una exportació no tindrà un impacte negatiu en el país de destinació. Per això, atesos l’esperit i la lletra de la llei que s’ha aprovat avui al Congrés, Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam demanen al Govern espanyol que faciliti detalls sobre cada producte que s’exporta, una informació que sí que donen altres països com els EEUUEEUU, el principal venedor d’armes del món.

 

Per altra banda, les organitzacions destaquen com a aspecte positiu en l’àmbit de control, el fet que la llei incorpori que la compareixença anual del Secretari d’Estat de Comerç al Congrés dels Diputats serveixi no només per informar de les vendes, sinó per respondre a un dictamen i a les recomanacions que sobre aquesta matèria elaborarà la Comissió de Defensa de la Cambra.

 

La llei també obligarà les empreses i operadors en general a incloure en la seva sol·licitud clàusules de no reexportació i informació sobre els mètodes de transport i països de trànsit de la mercaderia. Finalment, les quatre organitzacions valoren positivament que la llei inclogui també les armes i municions de caça i tir esportiu com a material subjecte a control i que, per tant, han d’aparèixer en les estadístiques oficials, a diferència del que passa ara. Espanya és la principal exportadora mundial de municions a Àfrica Subsahariana i només l’any passat va vendre munició a Ghana per valor de 3,2 milions d’euros. La inclusió d’aquests productes com a material subjecte a control ha estat una de les reivindicacions més importants de les organitzacions en els últims anys.

 

Exportacions d’armes a destinacions preocupants

Segons les últimes dades oficials, Espanya va vendre l’any passat material de defensa per valor de més de 845 milions d’euros, fet que el situa en el vuitè lloc entre els majors exportadors d’armes del món.

 

Espanya va vendre 441.000 euros en material de defensa a Israel, un milió d’euros a Pakistan, més de 16 milions d’euros al Marroc, i més de 3 milions d’euros a Veneçuela. L’informe oficial explica que Espanya ha venut a aquests països productes de diferent tipus entre els quals figuren els de la categoria 4: “bombes, torpedes, coets i míssils”. No obstant això, no es coneix amb precisió què s’exporta i en quina quantitat.

 

En el cas del Marroc, només s’ofereix informació sobre la meitat de les vendes, de les quals es diu que són “vehicles tot terreny per a transport”. No s’afegeix més informació sobre la resta dels productes exportats.

 

En relació a les vendes de material i tecnologies de doble ús, entre els destinataris figuren països com Iran, Colòmbia, Xina o Israel. Una vegada més, la falta de detall en algunes d’aquestes operacions no permet saber quines s’han venut exactament.

 

FI

Foto: Acció de les ONG en què denunciaven els moltíssim forats que té la Llei d’Armes. Font: Greenpeace

Justicia i Pau comença avui la campanya: ‘Per una banca desarmada’ (en parla Vilaweb, amb video inclòs). Aprofitant aquest fet vull posar també en coneixement vostre el contingut d’un recent informe redactat per Hugh Griffiths i Adrian Wilkinson, de SEESAC (Southern Eastern Europe Clearinghouse for the Control of Small Arms and Light Weapons), i titulat ‘Guns, Planes and Ships: identification and disruption of clandestine arms transfers’ posa de manifest la múltiples formes que tenen avui les armes per viatjar de manera il.legal, però també de vegades amb cobertures legals, en avions i vaixells. L’informe demostra, un cop més, l’enorme forat legislatiu i pràctic que ampara un tràfic les conseqüències del qual són de sobres conegudes, i suposa un nou, enèssim de fet, motiu, per tal d’avançar seriosament cap a un Tractat Internacional sobre les Transferències d’Armament (ATT). Segons que es diu a la presentació de l’informe: (segueix…)

?GUNS, PLANES AND SHIPS? IDENTIFICATION AND DISRUPTION OF CLANDESTINE ARMS TRANSFERS

SEESAC has today released a new guide on the global techniques currently deployed to traffic small arms and ways in which governments and international organizations can better identify and reduce such shipments

The 137-page guide entitled Guns, Planes and Ships: Identification and Disruption of Clandestine Arms Transfers uses original end-user certificates, export licences, transfer and transport documentation to show how tens of thousands of small arms are smuggled each year by trans-national organized crime networks based in off-shore locations, the Middle East, the Balkans and Eastern Europe.

The guide will be of interest to those covering trans-national organized crime, proliferation and arms control issues at policy-making and implementation level.

The guide demonstrates how practical measures based on a new profiling system combined with the corresponding risk analysis can be used to significantly disrupt and reduce clandestine or arms flows as well as other trafficked commodities.

The guide has been designed primarily for use by customs, law enforcement, export licensing and transit authorization staff in South Eastern and Eastern Europe, but it has wider utility and also serves as a reference text for international organization and national government agency officials and legislators involved in related decision-making processes.

Documentation-based case studies include actors and entities based in Bosnia and Herzegovina, Bulgaria, Croatia, the Democratic Republic of Congo, Equatorial Guinea, Germany, Iraq, Israel, Liberia, Moldova, Russia, Serbia, Sudan, Switzerland, Syria, Ukraine, the United Arab Emirates, the United Kingdom and the United States as well as numerous offshore locations.

It demonstrates through new examples how the lack of coordinated civil aviation, maritime and SALW trafficking actor watch lists have allowed trans-national organised crime networks to integrate into major defence logistics chains for Iraq and elsewhere.

The report was written as part of the EU funded Western Balkans SALW Control Support Plan 2007, although it has wider geographical application than just the Western Balkans. This is a widely available abridged version of the full report. The full report will be on limited distribution as it contains techniques that may be of potential benefit to arms traffickers; organizations wishing a copy of the full report should apply in writing or by E Mail to SEESAC.

An abridged version of the report will shortly be available for download from the SEESAC website.  For further information, or to obtain an electronic copy, please contact Ms. Ana Martinovic, SEESAC Communications Officer, ana.martinovic@undp.org.

 Font foto: SEESAC

Davant les continuades i flagrants vulneracions del Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes per part de nombrosos països europeus (veure, entre d’altres, aquesta denuncia sobre vendes d’armes a Birmània/Myanmar), he optat per presentar una pregunta oral al Consell per la qual cosa he comptat amb el suport de diversos diputats i diputades d’altres grups. La pregunta posa especial ènfasi en el fet que, malgrat les promeses de les successives presidències del Consell, el Codi de Conducta segueix essent un text no jurídicament vinculant enlloc d’una Posició Comuna tal i com el Parlament Europeu porta ja temps reivindicant. La pregunta, que serà debatuda properament en sessió plenària, enumera nombrosos exemples de vulneracions que reclamen una resposta en forma d’explicacions i d’accions concretes per part tant del Consell com dels Estats membres. (segueix…)  

Oral Question to the Council by Romeva et al. on EU Code of Conduct on Arms Transfers – failure of the Council to adopt the Common Position and make it legally binding

More then 2 years ago the EU Code of Conduct on Arms Transfers should have become a legally binding instrument for all EU Member states. On  June 30th, 2005 the COARM (Council Working Group on Arms) agreed at technical level on the text of a Common Position as the result of a deep going process to revise the Code with the objective to transform it in an efficient instrument to control arms exports from EU territory and by EU companies. Parliament has strongly welcomed this Common Position.

However, since then the COUNCIL has failed to take the final decision on this issue for reason which have never been explained officially but which are clearly linked to the wish of some EU member states to abolish the current EU arms embargo on the People’s Republic of China. Several times the European Parliament has requested the Council to adopt the Common Position and every time the Presidency in Office promised to take the appropriate steps to do so but without any result. In between the Parliament and the public are almost every week confronted with news about arms export deals between European companies with countries to which such arms exports should be denied under the criteria of the Code such as Bolivia, Chad, Myanmar, Pakistan, Lybia and many others. This is the more regrettable now that in the framework of the European Security Strategy (ESS) and the evolving European Security and Defence Policy (ESDP) more and more EU external missions of military, non-military and humanitarian character are being deployed and EU personnel might easily end up in a position to be threatened with arms previously supplied by EU memberstates.

Which commitment can the Council take to solve this dilemma by utmost priority and make sure that the Common Position will be adopted without further delay?

Foto: Desfilada militar a Birmània/Myanmar. Font: BBC

La noticia de El Pais d?avui segons la qual España promoverá por ley la prohibición de las bombas de racimo pese a fabricarlas (per Miguel González, 21/09/2007) ens obliga, un cop més, a lamentar la timidesa i la poca voluntat dels successius governs espanyols (abans del PP i ara del PSOE) en un tema tan summament important com és la necessitat de prohibir una de les armes més indiscriminades i mortíferes que avui es fabriquen (també a Espanya). La resposta que va donar el Govern espanyol a una pregunta de Joan Herrera segons la qual ?en España se fabrican dos modelos de bombas dispensadoras de submuniciones cumplen con (segueix…)

los requerimientos técnicos de autodestrucción y autoneutralización y que proporcionan capacidades necesarias para el mantenimiento de la operatividad de las Fuerzas Armadas. En consecuencia, no se considera conveniente la prohibición de su fabricación", és, simplement, inacceptable, i posa de manifest la poca valentia, coherència i voluntat de lideratge que el govern ha demostrat reiteradament en aquesta qüestió, tal i com ja vàrem denunciar en el seu moment quan va començar el debat al Congrés sobre la Llei espanyola d?armament (veure Llei d’armes: manca d’ambició i de voluntat de lideratge). Segons la notícia de El Pais:

España promoverá por ley la prohibición de las bombas de racimo pese a fabricarlas

El Congreso votará anualmente un dictamen sobre las exportaciones españolas de armas

MIGUEL GONZÁLEZ, El Pais, 21/09/2007

El PSOE no ha aceptado esta fórmula pero sí, con matizaciones, la propuesta de Izquierda Unida-ICV, que compromete al Gobierno a "promover y apoyar las iniciativas nacionales e internacionales, tanto en el ámbito de Naciones Unidas como en los organismos multilaterales competentes, que tengan por objetivo la restricción y, en su caso, la prohibición de las bombas de racimo".

Carles Campuzano, de CiU, considera que, aunque la enmienda no obliga automáticamente a suspender la producción de bombas de racimo, será políticamente insostenible comprarlas o exportarlas una vez que se reconozca, en el articulado de una ley, que son "especialmente peligrosas para las poblaciones civiles".

En una reciente respuesta parlamentaria al diputado Joan Herrera, el Gobierno admitió que en España se fabrican "dos modelos de bombas dispensadoras de submuniciones", que "cumplen con los requerimientos técnicos de autodestrucción y autoneutralización" y que proporcionan "capacidades necesarias para el mantenimiento de la operatividad de las Fuerzas Armadas". En consecuencia, concluía, "no se considera conveniente la prohibición de su fabricación".

Según un informe de Greenpeace, las Fuerzas Armadas españolas poseen tres bombas de este tipo: la CBU-100B (Rockeye), la antipista BME-330 y la granada de mortero MAT-120. La primera es importada de EE UU y las dos últimas se fabrican en España. Las empresas españolas productoras son, según el mismo informe, Instalaza, SA, Explosivos Alaveses, Santa Bárbara e Internacional Tecnology. El pasado martes, activistas de Greenpeace colgaron una pancarta en la basílica de El Pilar de Zaragoza para protestar contra la fabricación de bombas de racimo.

Al margen de esta disposición, otra enmienda prevé que la Comisión de Defensa del Congreso emita un dictamen sobre las exportaciones anuales españolas de armamento y material de doble uso, "con recomendaciones de cara al año siguiente". De esta forma, el Congreso no sólo será informado sobre las ventas de armas, sino que tendrá oportunidad de pronunciarse sobre las mismas e influir en futuras operaciones mediante recomendaciones genéricas de cuyo grado de cumplimiento deberá dar cuenta el secretario de Estado de Comercio en su comparecencia anual siguiente.

En 2006, España exportó armamento por 845 millones de euros, el doble que en 2005.

Foto: Acció de Joves d’Esquerra Verda en contra de les exportacions irresponsables d’arems de la UE. Font: JEV.

Interessant (novament) l?article del codirector de l?Institut d?Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), Jesús A. Núñez Villaverde, avui a El Pais, titulat ?Venta de armas, estabilidad y democracia en Oriente Próximo?:

Estados Unidos es el mayor productor y exportador de armas del planeta. Oriente Medio es la región más militarizada del globo, con los conflictos violentos de mayor repercusión para la estabilidad mundial y en donde se dirimen cuestiones de liderazgo que apuntan a mayor confrontación. Que en estas circunstancias Washington haya decidido vender armas a Israel, Arabia Saudí, Egipto, Kuwait, Bahrein, Qatar, Omán y Emiratos Árabes Unidos por un valor que, a falta de información futura más detallada, ya ronda los 50.000 millones de euros para los próximos 10 años es cualquier cosa menos una sorpresa. En una primera lectura sólo cabría interpretar la medida como más de lo mismo, tras comprobar el fracaso de otros instrumentos. (segueix…)

Sin embargo -en el contexto de una región que asiste a la debacle de la estrategia estadounidense en Irak (donde han gastado 13.900 millones de euros en la reconstrucción de unas capacidades militares iraquíes muy lejos aún de ser operativas) y en Afganistán (donde los talibanes y los señores de la guerra aprovechan el creciente descontento popular con unas fuerzas extranjeras incapaces de rematar la tarea), al sueño imposible de un acuerdo entre Olmert y Abbas que satisfaga a los palestinos y al desmoronamiento de la visión democratizadora del mundo árabe, tal como Washington la imaginaba en 2003-, la interpretación de la decisión de George W. Bush es mucho más preocupante. Sobre todo, porque significa abiertamente volver a caminos ya recorridos que suponen el refuerzo de unos gobernantes (que sólo forzando el lenguaje hasta el extremo se suelen calificar de moderados), mucho más interesados en su propio mantenimiento en el poder que en promover las urgentes y necesarias reformas de sus manifiestamente mejorables modelos de organización social, política y económica. Y ese refuerzo, siguiendo los comportamientos vigentes desde la guerra fría, se concreta en la entrega de más armas, o, lo que es lo mismo, en una apuesta por la estabilidad al viejo estilo y en una ayuda para facilitar la eliminación de los terroristas (concepto en el que caben también representantes del islamismo político y disidentes de todo signo, en tanto que no acepten el statu quo imperante). Además de ser ésta una vía que se ha demostrado tantas veces errónea, cabe recordar que esos gobernantes no han sabido nunca cumplir adecuadamente con su parte de la tarea (¿acaso es hoy Oriente Medio más desarrollado y estable que en la guerra fría?). 

También queda clara la voluntad de garantizar la superioridad militar israelí frente a sus vecinos (con 21.000 millones de euros del total anunciado), en su papel de gendarme regional escasamente exitoso, salvo para sus propios intereses, en estos últimos 50 años. Rearmar a Arabia Saudí (14.000 millones) y a Egipto (9.000 millones) no parece tampoco un buen camino para que estos importantes países lleguen a ser algún día plenas sociedades abiertas y desarrolladas. Por el contrario, la ayuda estadounidense servirá para reforzar el anquilosamiento de estos regímenes, para otorgar un mayor protagonismo a los estamentos militares y, a más corto plazo, para intentar asustar a Irán, para procurar el apoyo suní contra el liderazgo iraní y para asegurarse la asistencia a la conferencia internacional sobre Palestina que el propio Bush ha anunciado para el otoño.  

Por si esto fuera poco, Washington reafirma su pretensión de seguir presente en la región durante mucho tiempo, aunque provoque reacciones militaristas en Irán (aprovechadas por Moscú, que ya ofrece sus mejores cazas, los SU-30, y por China) y contribuya a arruinar las opciones realmente democratizadoras, presentes en diferentes niveles en el interior de esos países. Con razón sostienen los portavoces encargados de hacer tragar esta decisión como un paso en la dirección correcta que se trata de armas defensivas. Lo que no explican es que la frontera con las ofensivas ha desaparecido en la mayoría de los casos, y mucho menos que esas armas no sirven para defender la democracia o el bienestar, sino para la defensa y pervivencia de unos gobernantes reiteradamente fracasados que, tácticamente, interesa reforzar, aunque el coste pueda ser el alejamiento sine die de un Oriente Medio próspero y pacífico.  

En resumen, ganan las industrias de armamento (y los candidatos republicanos de los próximos comicios estadounidenses), Olmert y los gobernantes árabes de la región y los que apuestan por la violencia como método para resolver las diferencias. Pierden quienes creen que sin desarrollo nunca habrá seguridad y que la ayuda debe dirigirse a impulsar las reformas y a reducir las brechas de desigualdad y pierden, aún más los millones de ciudadanos que aspiran a una vida mejor en la zona.

Si se asume, con frustración, que el Congreso apenas maquillará las órdenes de ventas con algún retoque cosmético, sólo nos queda esperar que Estados Unidos sea capaz de controlar el destino y el uso de las armas que venda a estos socios mejor de lo que ha hecho con las 190.000 pistolas y fusiles vendidos a Irak y cuyo destino se desconoce en la actualidad. Tampoco esto es una sorpresa.  

Font foto: BBC