ESBÒS D’UNIFAMILIAR
Deixa un comentariFarà uns sis mesos vam arribar a aquesta parcel·la situada a un indret del Camp de Túria:
Fa uns tres mesos vam reunir-se amb el seu propietari per a que acabara de perfilar quin era el seu programa de necessitats. Realment, quan fem aquesta consulta, ens parlen de llur projecte vital. Hi ha gent d’edat i gent menuda al seu càrrec. Per això hem inserit un ascensor, millor dit, un elevador, que no precisa el manteniment d’un ascensor a l’ús. Per a que les persones grans puguen accedir a tot arreu. I per a que, qui avui té mitjana edat, dins d’uns anys pot esdevir un usuari d’ell. La construcció d’un habitatge cal que compte amb una certa perspectiva temporal i duradora. Defugir de l’usar i llançar que tant de mal ha causat en certes mentalitat airejades mediàticament. És un petit industrial d’un cert ram constructiu que precisa d’una capacitat creativa. I això serà injectat en aquest habitatge. Tenim un pressupost petit. I açò, és més un esperó que un entrebanc. PEM: 150.000 €.
Estudíem l’entorn mediambiental. Veiem que es troba en un vessant d’un pujol que recull molta aigua de la muntanya. Veiem la vegetació. Veiem, i ens escarotem, com han fructificat boscos de pins que eren rars en aquestes contrades tans sols fa seixanta o setanta anys i que la dèria repobladora pinística de l’autarquia va anar substituint les tòpiques de carrasca, alzina, garrofer, oliveres centenàries, figueres, etc. fins a fer irresconeixible el paisatge, com em diuen els vells del municipi. Jo, tota la vida l’he conegut igual. Vaig nàixer a les acaballes de l’anterior règim i matriu de l’actual.
Tanmateix no podem estar sempre queixant-nos si no implement les noves condicions al marge dels règims. En aquesta aventura dissenyadora m’ha acompanyat la lectura -i meditació- de la “Guia Bàsica de la sostenibilitat” de l’arquitecte escocès Brian Edwards. I els treballs i investigacions de la professora d’Oxford Sue Roaf (veieu ací i aquí)
He inclòs un Pdf adjunt en els arxius per a poder visualitzar -i llegir- millor aquest full d’hipòtesis de partença.
Després hem anat confengint alguns 3D per a poder fer-nos una pre-idea
abans d’avançar-hi més…..que són al (vull llegir +)
Les primeres preses de partit eren aquestes. No malmetre l’entorn. Ja ho està prou en aquest rodal. “La sostenibilitat” paraula amb què em trobe incòmode -per curta de semàntica- però que s’ha estès tant que serveix per a entendre’ns, ha de formar part del sistema de disseny, no és un ‘afegitó‘ al final del disseny formal.
– És a dir, el maneig de l’ecologia com a inserció a un ecosistema.
– Trascensdir el nivell del sostenible dellà del minsos estalvis energètics.
– Conjuminació dels éssers humans, l’espai vivencial i la tecnologia ‘ad hoc’ en un marc de sostenibilitat més extens.
L’origen conceptual de la coberta final i separada d’una terrassa naix de l’admiració per un projecte de Jaume Bach i Gabriel Mora, a Roda de Berà, La casa Rodríguez que podreu observar en el full número 8 d’aquest Pdf que vos enllace. Aquell projecte, descobert en l’època d’estudiant fa uns 26 anys, que sempre m’ha impessionat per la senzillesa en la resolució i la imatge tan normal, però depurada i avançada, en la línia ecosistèmica, avant la léttre, quan ningú no en parlava. Com veieu, pouva en solucions de masies, alqueries, etc. del nostre entorn morfotipològic més modern. Veieu el cas de la masia a Banyoles….o algun/a mas o masia moderna a Bétera.
Hi ha un vernaculisme que aprofundeix en les solucions més contemporànies i actuals. I això intenta ser la nostra solució de la coberta volada. Afegint-hi: que és invertida, en el nostre cas per a resoldre una mancança molt actual i molt antiga: la manca d’aigua. Volem recollir-la tota. La volem per a usos diversos. Regar les plantes de la parcel·la, usos d’aigues no depurades per a ús humà -prèviament tractada- en certes zones del soterrani, i també, perquè no?… omplir la p¡scina.
Una problemàtica particular però que té una cadència en la universalitat. El nou Codi tècnic està parit i consesuat per tècnicsa de la part nord europea, amb llurs problemàtiques particulars. Els españols s’han limitat a traduir el dit text. De moment, és la normativa que hem de complir els qui vivim a aquesta banda del Pirineu en aquesta part de la nostra societat. Tanmateix hem d’intentar d’acoblar-nos ensems als requeriments del lloc. Mentre que a Berlín hi haurem de buscar unes solucions escaients front al fred i a la suau calor estival, aquestes, s’inverteixen en el Camp de Túria. Eixe és el principi d’universalitat. És que, fins i tot, per a copiar, cal saber plagiar.
No sols traduir, literalment, que és el fan els nostres veïns de ponent.
La coberta caldrà que tinga membranes adherides de producció fotovoltàica que hi haurà de vendre’s a la xarxa pública general. Un quants cerquem l’autosuficiència. I de moment no tenim els mitjans per a assolir-ho. Però ho minvem així com podem.
Encara està en l’aire -entre dues solucions- la ubicació de les plaques solars per al sòl radiant i l’aigua calenta sanitària.
Hi ha un intent en totes les estances per l’existència de corrents d’aire creuats. I la il·luminació que siga majoritàriament natural i el mínim artificial. D’ací els gran finestrals existents. També sinergiat amb la interacció visual dels espais, que entren i ixen d’interiors i exteriors al propi habitatge. S’ha implimentat i no és vàcua l’opció de que el nucli de comunicació vertical de l’escala i de l’ascensor (elevador) serveix per a renovació d’aire produint-hi l’efecte ximeneia. De fet, malgrat ser de vidre no atesten en coberta sinó que tindran lames per on xuplar l’aire de les estances per les quals travessen.
La sostenibilitat no és quelcom independent del projecte sinó un ítem més del mateix que copilota durant tot el desenvolupament. Una exigència moral, per ser-ho social. I actualment és quantificable, no sols com una garlanda per a quedar bé dins d’un auditori, com s’esdevé tan sovint. La petjada ecològica i la quantificació personal i d’habitatge d’emissions de diòxid de carboni ens ha fet madurar en el pensament pràctic, per a trascendir-n’hi, la mera literatura dels -istes i -ismes.
Hem improvisat un vídeo de la planta baixa. Que en té moltes errades, però, que caldrà completar amb més seqüències intermèdies per a que els seus futurs usuaris puguen decidir al voltant de diversos extrems.
La gentilesa i capacitat innovadora del promotor ens està portant a dissenyar un ptrototip nou de façana ventilada, amb els elements de seguretat i antirobament amagats dintre dels elements dels tancaments sense aparèixer entremig de les fulles. Requereix d’un disseny que independitza la pell i el tancament. Les distribucions seran totalment prefabricades. Tot material i element serà reciclable. Com s’esdevenia en la constucció antiga. Podent-se modificar les distribucions evitant l’exclusivitat funcional. Advocant per la simplicitat funcional del projecte. Promovent la màxima durabilitat.
NO cal fer cas dels colors que hem usat. Està en procés. L’estructura metàl·lica serà recoberta amb cabirons de fusta que amaguen les instal·lacions però que siguen fàcilment accessibles. We already are working……