ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: ARCHITECTURES

ESBÒS D’UNIFAMILIAR

Deixa un comentari

Farà uns sis mesos vam arribar a aquesta parcel·la situada a un indret del Camp de Túria:

Fa uns tres mesos vam reunir-se amb el seu propietari per a que acabara de perfilar quin era el seu programa de necessitats. Realment, quan fem aquesta consulta, ens parlen de llur projecte vital. Hi ha gent d’edat i gent menuda al seu càrrec. Per això hem inserit un ascensor, millor dit, un elevador, que no precisa el manteniment d’un ascensor a l’ús. Per a que les persones grans puguen accedir a tot arreu. I per a que, qui avui té mitjana edat, dins d’uns anys pot esdevir un usuari d’ell. La construcció d’un habitatge cal que compte amb una certa perspectiva temporal i duradora. Defugir de l’usar i llançar que tant de mal ha causat en certes mentalitat airejades mediàticament. És un petit industrial d’un cert ram constructiu que precisa d’una capacitat creativa. I això serà injectat en aquest habitatge. Tenim un pressupost petit. I açò, és més un esperó que un entrebanc. PEM: 150.000 €.  

Estudíem l’entorn mediambiental. Veiem que es troba en un vessant d’un pujol que recull molta aigua de la muntanya. Veiem la vegetació. Veiem, i ens escarotem, com han fructificat boscos de pins que eren rars en aquestes contrades tans sols fa seixanta o setanta anys i que la dèria repobladora pinística de l’autarquia va anar substituint les tòpiques de carrasca, alzina, garrofer, oliveres centenàries, figueres, etc. fins a fer irresconeixible el paisatge, com em diuen els vells del municipi. Jo, tota la vida l’he conegut igual. Vaig nàixer a les acaballes de l’anterior règim i matriu de l’actual.

Tanmateix no podem estar sempre queixant-nos si no implement les noves condicions al marge dels règims. En aquesta aventura dissenyadora m’ha acompanyat la lectura -i meditació- de la “Guia Bàsica de la sostenibilitat” de l’arquitecte escocès Brian Edwards. I els treballs i investigacions de la professora d’Oxford Sue Roaf (veieu ací i aquí)    


He inclòs un Pdf adjunt en els arxius per a poder visualitzar -i llegir- millor aquest full d’hipòtesis de partença.

Després hem anat confengint alguns 3D per a poder fer-nos una pre-idea
abans d’avançar-hi més…..que són al (vull llegir +)

Les primeres preses de partit eren aquestes. No malmetre l’entorn. Ja ho està prou en aquest rodal. “La sostenibilitat” paraula amb què em trobe incòmode -per curta de semàntica- però que s’ha estès tant que serveix per a entendre’ns, ha de formar part del sistema de disseny, no és un ‘afegitó‘ al final del disseny formal.

– És a dir, el maneig de l’ecologia com a inserció a un ecosistema.  
Trascensdir el nivell del sostenible dellà del minsos estalvis energètics.
Conjuminació dels éssers humans, l’espai vivencial i la tecnologia ‘ad hoc’ en un marc de sostenibilitat més extens.

L’origen conceptual de la coberta final i separada d’una terrassa naix de l’admiració per un projecte de Jaume Bach i Gabriel Mora, a Roda de Berà, La casa Rodríguez que podreu observar en el full número 8 d’aquest Pdf que vos enllace. Aquell projecte, descobert en l’època d’estudiant fa uns 26 anys, que sempre m’ha impessionat per la senzillesa en la resolució i la imatge tan normal, però depurada i avançada, en la línia ecosistèmica, avant la léttre, quan ningú no en parlava. Com veieu, pouva en solucions de masies, alqueries, etc. del nostre entorn morfotipològic més modern. Veieu el cas de la masia a Banyoles….o algun/a mas o masia moderna a Bétera.

Hi ha un vernaculisme que aprofundeix en les solucions més contemporànies i actuals. I això intenta ser la nostra solució de la coberta volada. Afegint-hi: que és invertida, en el nostre cas per a resoldre una mancança molt actual i molt antiga: la manca d’aigua. Volem recollir-la tota. La volem per a usos diversos. Regar les plantes de la parcel·la, usos d’aigues no depurades per a ús humà -prèviament tractada- en certes zones del soterrani, i també, perquè no?… omplir la p¡scina.

Una problemàtica particular però que té una cadència en la universalitat. El nou Codi tècnic està parit i consesuat per tècnicsa de la part nord europea, amb llurs problemàtiques particulars. Els españols s’han limitat a traduir el dit text. De moment, és la normativa que hem de complir els qui vivim a aquesta banda del Pirineu en aquesta part de la nostra societat. Tanmateix hem d’intentar d’acoblar-nos ensems als requeriments del lloc. Mentre que a Berlín hi haurem de buscar unes solucions escaients front al fred i a la suau calor estival, aquestes, s’inverteixen en el Camp de Túria. Eixe és el principi d’universalitat. És que, fins i tot, per a copiar, cal saber plagiar.
No sols traduir, literalment, que és el fan els nostres veïns de ponent.

La coberta caldrà que tinga membranes adherides de producció fotovoltàica que hi haurà de vendre’s a la xarxa pública general. Un quants cerquem l’autosuficiència. I de moment no tenim els mitjans per a assolir-ho. Però ho minvem així com podem.
Encara està en l’aire -entre dues solucions- la ubicació de les plaques solars per al sòl radiant i l’aigua calenta sanitària.

Hi ha un intent en totes les estances per l’existència de corrents d’aire creuats. I la il·luminació que siga majoritàriament natural i el mínim artificial. D’ací els gran finestrals existents. També sinergiat amb la interacció visual dels espais, que entren i ixen d’interiors i exteriors al propi habitatge. S’ha implimentat i no és vàcua l’opció de que el nucli de comunicació vertical de l’escala i de l’ascensor (elevador) serveix per a renovació d’aire produint-hi l’efecte ximeneia. De fet, malgrat ser de vidre no atesten en coberta sinó que tindran lames per on xuplar l’aire de les estances per les quals travessen.

La sostenibilitat no és quelcom independent del projecte sinó un ítem més del mateix que copilota durant tot el desenvolupament. Una exigència moral, per ser-ho social. I actualment és quantificable, no sols com una garlanda per a quedar bé dins d’un auditori, com s’esdevé tan sovint. La petjada ecològica i la quantificació personal i d’habitatge d’emissions de diòxid de carboni ens ha fet madurar en el pensament pràctic, per a trascendir-n’hi, la mera literatura dels -istes i -ismes.

Hem improvisat un vídeo de la planta baixa. Que en té moltes errades, però, que caldrà completar amb més seqüències intermèdies per a que els seus futurs usuaris puguen decidir al voltant de diversos extrems.

 

La gentilesa i capacitat innovadora del promotor ens està portant a dissenyar un ptrototip nou de façana ventilada, amb els elements de seguretat i antirobament amagats dintre dels elements dels tancaments sense aparèixer entremig de les fulles. Requereix d’un disseny que independitza la pell i el tancament. Les distribucions seran totalment prefabricades. Tot material i element serà reciclable. Com s’esdevenia en la constucció antiga. Podent-se modificar les distribucions evitant l’exclusivitat funcional. Advocant per la simplicitat funcional del projecte. Promovent la màxima durabilitat.

NO cal fer cas dels colors que hem usat. Està en procés. L’estructura metàl·lica serà recoberta amb cabirons de fusta que amaguen les instal·lacions però que siguen fàcilment accessibles. We already are working……   

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 15 de juliol de 2009 per josep_blesa

La cabana de LC al Guggenheim

Deixa un comentari

Enguany commemorem el 50è aniversari de la construcció del Museu Guggenheim de Nova York, dissenyat per Frank Lloyd Wright.

Aprofitant l’efemèride la Fundació ha promogut un concurs virtual de la mà de Google, i com a mitjà una representació animada mitjançant el programa SketchUp de la dita empresa, per a estendre-hi massivament el seu producte. Simultàniament hi ha una exposició dedicada al gran arquitecte americà a la mateixa seu del museu novaiorquès.

Quan Le Corbusier dissenya i construí la seua cabana o cabanya a Rocabruna (Cap Martin) poc podia imaginar que  cinquanta-un anys després seria el motiu d’un treball amb el nom del seu, poc amic, Wright. Faig aquesta introducció perquè mai Wright, de jamai, volgué rebre Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret) a ses cases Taliesin a Spring Green (Arizona). Dic cases perquè la primera li la van incendiar. Llig que la segona també….ho desconeixia.

Particularment em sembla que és un tema recurrent: ambdós eren enormes arquitectes d’una forta personalitat. Per tant no hi caben dos galls en el mateix galliner. De tots dos n’aprenem. Produïnt, i creant prototips que han marcat l’època, coincidents en la temàtica tenien línies pròpies coherents de creativitat, però divergents entre ells.
—————————————————————————–
He fet aquesta disquisició inicial perquè sembla inadequada l’elecció del tema. Hom suposa que els membres de la tria no podien ignorar aquest tema.  La cabana de LC a Cap Martin és una mena de refugi que usà mentre es feia construir-hi la seua darrera residència vora la mar. Encara que cabana, conté un essencialisme molt remarcable. Es trata d’un habitatge de 366 x 366 cm2 de planta i 226 cm. d’alçària. La cabana té una planta de 13’40 m2 i era per a dues persones. En què està implementat el sistema modular i ergonòmic del Modulor que ideà en base a la sèrie de Fibonacci. Tothom hem seguit el dit sistema, en l’època d’estudiant, fins que et tornes boig i arribes a descobrir que un bon dia el mateix LC digué “Moi, de Le Modulor, se me foût” i deixes de patir-lo. El petit habitacle de fusta que veieu té una zona d’estudi, dormitori i zona d’estar tot en un i un petit resevat per a l’inodor. La dona de LC, Ivonne Gallís, diuen els llibres que era feliç allà, però la cara de la foto, analitzda psicològicament, sembla que ens diu que està fins els mateixos ovaris d’en Charles-Edouard.  LC sempre advocà per les fenêtre en longueur, ço és, apaisada, en tota la seua ¡ trajectòria per motius d’entrada solar, en aquest cas, i després de les experiències monacals i religioses de La Tourette i Ronchamp totes eixes dèries queden molt matisades. 


En el cas el concurs del Guggengheim, al que pensem presentar-nos, es tracta de dissenyar un habitatge de vuit a nou metres quadrats. Hi hem afegit una sèrie de gent que ja ha penjat les seues idees. Que són públiques i m’he pres la molèstia de capturar-les per a que veiu de què va la cosa. Que ho gaudiu !
 
Si voleu conèixer l’interior en fotos de la cabana passeu al Vull llegir més. Paga la pena.
Ací teniu l’interior. Està molt bé !

Dessota: propostes presentades al concurs del Guggenheim+Sketch Up (Google)

By Oscar Falcón Lara
From: Monterrey, Mexico
Shelter location: Mexico
Date submitted: July 1, 2009
Choloacoyan Chapolin
By Jesus Avila
From: México city, Mexico
Shelter location: Mexico
Date submitted: July 1, 2009
Cyclists Refuge – NZ Cycleway
By Ian Gilbert
From: Lower Hutt, New Zealand
Shelter location: New Zealand
Date submitted: July 1, 2009
Guggenheim Shelter in Brooklyn
By Howard Duffy
From: New York City, United States
Shelter location: United States
Date submitted: July 1, 2009
The Container
By Ana Mercedes Borrell
From: Panama City, Panama
Shelter location: Panama
Date submitted: July 1, 2009
Retractable Snail Shell-Ter
By Andra Berrio
From: Panama City, Panama
Shelter location: Panama
Date submitted: July 1, 2009
Dartmoor Life Save Hut
By Luke Bocchinelli
From: Devon, United Kingdom
Shelter location: United Kingdom
Date submitted: July 1, 2009
Hex House : Shelter 142
By John Driscoll
From: San Francisco, United States
Shelter location: United States
Date submitted: July 1, 2009
Shelter for Research of Wildlife
By Ricardo da Costa Lima
From: Jacareí, Brazil
Shelter location: Brazil
Date submitted: June 24, 2009
One Man Paradise
By Osman Sahinbozkir
From: Istanbul, Turkey
Shelter location: Turkey
Date submitted: June 23, 2009
The Roofbox
By Iñigo Ocamica
From: Zarautz, Spain
Shelter location: Spain
Date submitted: June 23, 2009
Desert Bungalow Life Saver
By Jason Sidabras
From: Milwaukee, United States
Shelter location: Sudan
Date submitted: June 22, 2009
Liberty Shelter
By Jorge Rodrigo Rodriguez
From: Mexico City, Mexico
Shelter location: Mexico
Date submitted: June 22, 2009
Shelter- on the desert
By Jeff Thielemier
From: Broken Arrow, Oklahoma , United States
Shelter location: United States
Date submitted: June 21, 2009
Mastaba Shelter
By German Spahr
From: Bariloche, Argentina
Shelter location: Aswan, Egypt
Date submitted: June 21, 2009
The Wing Shelter
By António Dourado
From: Casalinhos de Alfaiata – Torres Vedras, Portugal
Shelter location: Portugal
Date submitted: June 21, 2009
The Inside/Out Shelter
By Brian Sharland
From: Oxford, United Kingdom
Shelter location: South Africa
Date submitted: June 21, 2009
Borosa Shelter
By Andrés D López
From: Úbeda, Jaén, Spain
Shelter location: Spain
Date submitted: June 21, 2009
SmartGreenShelter
By Franz Prinsloo
From: Sneads Ferry, United States
Shelter location: United States
Date submitted: June 21, 2009
Life: Lite Shelter Retreat
By Albert Ewan
From: Cramlington, United Kingdom
Shelter location: United Kingdom
Date submitted: June 18, 2
Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 3 de juliol de 2009 per josep_blesa

STADTMUSEUM KASSEL

Deixa un comentari

Abans de tot vull agrair l’EMIGDI SUBIRATS la traducció a l’alemany del text que acompanya aquest concurs de rehabilitació i ampliació del MUSEU DE LA CIUTAT DE KASSEL (ALEMANYA)  sense la seua intervenció no haguera estat possible. A Vilaweb també, a més a més, perquè ens dóna amistats que podem atracar en qualsevol moment i cantó de la catosfera. 




Maximales erhalten. Unentbehrliches
zu erweitern, nach einem Programm das in Zukunft mittel- oder langfristig
umgesetzt werden muss. Die Vergangenheit zurückzugewinnen und sie in die
Gegenwart zu projezieren. Die Gegenwart der Documenta im Prozess der sozialen
Erneuerung der Stadt Kassel die Hand zu reichen. Unsere Stadt in der Welt zu
präsentieren. Städtebaulich differenzieren, das Alte vom Gegenwärtigen zu
unterscheiden und gleichzeitig zusammenzufügen. Harmonisch alt und modern eine
Einheit bilden zu lassen.

In der heutigen Zeit präsentiert sich ein Museum als Zentrum
des Studierens, der Wissensstreuung und der Meinungsaustausche. Es ist somit
nicht mehr nur die Villa der Inspiration, sondern weitaus mehr.
Es ist
eine lebendige und reizvolle Welt für die Allgemeinheit, nicht nur für Sachkundige.
Diesem liegt somit eine soziale und allgemeine Funktion zugrunde. Es soll Raum geschaffen werden, der das Erbe der
Stadt in aktueller Art und Weise präsentiert. Amüsant,
nicht langweilig wie in so vielen Museen anderer Städte. Die zukünftigen
Vorschläge werden andersartig und vielseitig sein, folglich wie der Raum, der
sie beherbergt, sich durch seine Variabiliät ausdrückt. Es entstehen fliessende
Räume, welche sich durch bewegliche Paneele unterteilen lassen, mit der
Möglichkeit der Diskussion und der Debatte mittels der Projektionen,
künstlerischer Anlagen. Jedes Ereignis, eine eigene kleine Feier! Ein
neuralgischer Punkt der andauernden und wiederbelebten Stadt Kassel.

Da für das Bestreben der
Erweiterung und Rehabilitalisation des Stadtmuseum nur ein geringes Budget zur
Verfügung steht, konzentrieren wir uns in unserer Arbeit auf die Fertigbauweise
im Bereich des neu entstehenden Gebäudeteils und versuchen verstärkt in
Hinsicht auf den Bestand, das vorgegebene strukturelle Gerüst zu erhalten.

Aufgrund der Basis des
Wettbewerbs erweitern wir die Bestandsfläche des Gebäudes im Bereich des
Tiefhofs, des bestehenden Zufahrtsbereichs und durch Aufstockung eines
Geschosses. Die Verlängerung im nördlichen Bereich bildet in diesem Zuge eine
öffentliche Passage für die sich im hinteren Bereich befindlichen
Parkmöglichkeiten der Bestandsgebäude und bietet zugleich Raum zur Anlieferung
und Parkens der Mitarbeiter des Museums.

Zurückgreifend auf das Ursprüngliche,
versetzen wir den Haupteingang des Gebäudes wieder in seine Originalposition am
Ständeplatz, das Denkmal ehrend. Gemäss seiner Bedeutung vergrössern wir
zugleich seine Massstäblichkeit.

Der Eckrisalt wird über seine
ganze ursprüngliche Höhe zum Foyer ausgebildet und bietet somit Sichtbezüge
zwischen den einzelnen Expositionsbereichen.

Insgesamt dient das Erdgeschoss als
repräsentative Zone des Museums. Die Kommunikationsplattform und das Kassel-Studio
kooperieren im bestehenden Gebäudeflügel der Wilhelmsstrasse, wie auch die Cafeteria
und der Museumsshop im Bestand des Ständeplatzes. Beide Zonen bieten Einlass in
das Herzstück des Museums, den Austellungsbereich. Insgesamt verbinden sich 8
Ausstellungsflächen zu einem einheitlichen Ganzen, welche sich über die
Räumlichkeiten des Bestandsgebäudes und die Zone des Tiefhofs erstrecken. Hierbei
sind die Flure, wie auch bei MoMA, Guggenheim von NY, als Ausstellungsräume zu
nutzen.

In der Gebäudeverlängerung des 1.
und 2. Geschosses befindlich sind die für die Verwaltung vorgesehenen
Räumlichkeiten, die zugleich eine vom Museumsbereich unabhängige Erschliessung
über das hintere Fluchttreppenhaus besitzen. Es trennen sich somit die
Eingangsbereiche von Personal und Besucher. Dieser neue Gebäudeteil bietet für
die spätere Umsiedlung der Verwaltung beste Möglichkeit als Fläche für
Expositionen. Er steht im direkten Zusammenhang mit den Ausstellungen und kann  zu einem späterem Zeitpunkt zu einem grossen Saal
umfungiert werden.

Das aufgestockte Geschoss beinhaltet
den letzten Austellungsbereich in seinem Inneren, den Vortragsraum, der unabhängig
vom Rest des Gebäudes funktionieren kann, die Pädagogikräume, sowie die
Museumskneipe mit Austritt auf die Dachterrasse, die bei Happenings Ausblick in
den Stadtkern Kassels bietet und gleichzeitig als offene Ausstellungsfläche funktionieren
soll.

Die senkrechten Kommunikationselemente
ziehen sich über die gesamte Gebäudehöhe, zum einem die 2 voneinander
entfernten Fluchttreppenhäuser, zum anderen die öffenliche Treppe, die sich in
den Knotenpunkt des Gebäudes legt und die Verteilungerfunktion der Besucher in
die öffentlichen Expositionsflächen besitzt. Der sogenannte ´Tanz´ des
Panoramaaufzugs wird für den Besucher schon von weitem Sichtbar. Beeindruckend durch
die grosse Öffnung.

Aufgrund der Besorgnis der
Unverstandenheit der Zirkulationen und des allgemeinen Verständnisses des
Gebäudes, lassen wir die Sichten von einem zum anderen Ende des Gebäudes
fliessen. Es werden offene Räume kreiert, die
die Sensation des Gefangenseins garnicht erst aufkommen lassen. Die vorherrschenden
Mauern werden perforiert, so dass eine klassische Ordnung von Massiv und Offen
entsteht.

Der neue Gebäudekörper setzt
sich durch die auskragende ´Marquesina´ vom Bestand ab. Durch das von uns
integrierte Lichtband erhält das aufgestockte Geschoss eine schwebende Wirkung.
Zum einen trennt es alt von neu, zum anderen verschmilzen sie zu einer neuen
Einheit.

Die neuen Fassaden zur
Strasse werden aus sandbestrahltem U-Glas ausgebildet, somit dringt diffuses
Licht ins sein Inneres und lässt ohne weiteres auch Austellungen in diesen
Bereichen zu.

 

Si voleu saber què diu i com ho hem desenvolupat vos convidem a acompanyar-nos en el “Vull llegir la resta de….

Per a situar-nos direm que la ciutat de Kassel té un museu de la ciutat que no s’avé amb l’ambició dels seus habitants. Recorda els museus antics que teníem ací fa uns quaranta anys enrere. Els Documenta ha modificat l’autopercepció que tenen de si mateixos i volen enlairar-se per una simple qüestió d’autoconeixement i projecció. Hem desplaçat una persona de l’estudi per a conèixer en viu i en directe l’entorn sobre el que pensàvem dissenyar. Heus ací l’edifici i l’interior del museu. NO es pot dissenyar sense saber per a què i per a qui, si volem saber el com i el què. Això és una de les premisses originàries d’aquest estudi d’arquitectura. Treballem per a persones, no per a ens imaginaris.


 
  ACÍ HI HA MÉS FOTOS

L’edifici és un antic edifici senyorial esbucat i enrunat durant la 2ª Guerra Mundial que fou reconstruït pels ’50. Modificant la situació d’accés principal de l’avinguda fins a col·locar-lo en un lateral del carrer que és un atzucac. Hi ha un parell d’estàtues que representen l’arquitectura i l’escultura que eren inicialment a la porta principal. Per tant no és un edifici escaient per a las seua finalitat; però és el que tenim i hem de remolar-lo per a obtindre un funcionament el més òptim possible.

 

L’interior és llòbrec i malendreçat i sense criteri expositiu. Desfasat en el temps. Malgrat que tinguen col·leccions històriques de gran vàlua que no poden exposar-hi públicament. Emmagatzemades. Amb continus afegits sobre l’estructura per a acoblar-se a les exigències de cada moment. Murs de maons del segle XVIII, del XIX i del XX. Pilars i matxons de maons i de formigó armat. Un totum revolutum. Urbanísticament ens trobem entre uns edificis dels ’70 dedicats a bancs que ultrapassen en tres o quatre altures aquest de tan sols tres; i en la zona de la dreta, hi ha un jardí eclèctic rococó que lliga visualment amb el parlament del landen que té un caire entre neorenaxentista i romàntic, amb tocs clàssics anglesos de Lord Burlington, Sir William Chambers, C. R. Cockerell, fins John Belcher en què tant arribaren a emmirallar-se els senyors alemanys de Bismark. Malgrat tenir un gran ventall d’arquitectes del nivell, entre ells, en Karl F. Schinkel. Coses del sucursalisme mental i un provincianisme militant, que després pot derivar en eixides endavant dramàtiques. Ací en sabem un fum d’això.

Com deia l’arquitecte J.A. Coderch de Sentmenat:

la internacional humana més nombrosa és la dels estúpids.

Hi hem afegit en la documentació lliurada uns apartats tècnics, que creiem que no són de massa interès per al lector ocasional, que obviarem en aquesta entrada. Anirem desgranant-hi l’única làmina que vos hem presentat i els pensaments que hi hem volgut implementar mitjançant els dibuixos de plantes, seccions i perspectives, etc. 

*************************************************************

Entrem en el text original:

Conservar el màxim que tenim. Augmentar l’imprescindible
d’acord a un programa de futur a mig i llarg tèrmini. Recuperar el passat i projectar-lo
en el present. Donar la mà a la contemporaneïtat dels Documenta en el trànsit
de renovació social de la ciutat de Kassel. Projectar la nostra ciutat en el món.
Urbanísticament diferenciar, morfològicament, allò permanent del contemporani.




Acoblar el modern (banc) veí amb el contemporani. Integrar harmònicament antic i
modern amb el contemporani en una unitat. Avui un museu és un centre de estudi,
difusió i debat.

No és, sols, la mansió de les muses. Es molt més.



Es un lloc
viu i atractiu per a la generalitat de la gent. Tota, no sols per als experts.
Té una funció social i general. Hi haurà espai per a exposicions permanents del
llegat però presentades de manera actual. Divertides, no pas avorrides com passa
en tants museus d’altres ciutats. Les propostes futures seran diverses, tant,
com l’espai que les acull. Per això serà un espai fluid i parcel·lable d’acord
a elles. Distribuïble amb panells mòbils. Amb la possibilitat de discussió i de
debat rere projeccions, instal·lacions artístiques. Cada esdeveniment, una
celebració. Un punt neuràlgic de la persistent i renovellada Kassel. Recuperem
l’entrada original en la Ständeplatz, monumentalitzant-la. D’acord a sa rellevància,
augmentem la seua escala. Tenim poc de diner per a
tanta ambició. Per això cal economitzar mitjançant una construcció
prefabricada. Reforcem tot el sistema estructural existent. Esponjant-lo d’ acord
a les directrius marcades en les bases concursals. Ha crescut en una planta i s’ha
allargat fins crear-hi un passatge semipúblic per al museu i, endemés, les altres
entitats que ja existien: els dos bancs. S’hi creen 4 places d’aparcament per al
staff del museu i una zona tangencial al braç secundari en el seu interior per a
desembarcament de material al muse. S’independitza l’accés de personal i el
visitant.
S’implementa l’accés general a disminuïts físics.  L’estructura té la possibilitat de créixer
una planta més en un futur si fos necessària. La nova construcció és prefabricarà
de pilars i bigues prefabricats així com els forjats seran lloses alveolades o
de xapa col·laborants. També els tancaments. U-glass amb aïllaments. Les cobertes
invertides planes. Posseiran plaques fotovoltaiques i  tèrmiques. Les instal·lacions i centre de
transformació s’ubiquen en passatge i llocs estratègicament situats en coberta.
L’aire condicionat a la coberta. Es distribuirà amb conductes. Els buits s’han
dissenyat per a distribuir per tot l’edifici les diferents instal·lacions que
han de servir per al seu funcionament, registre i manteniment. S’hi cerca que
hi entre matisada la llum natural mitjançant el tractament del U-glass al àcid.
 

La Planta
baix és la planta noble. Accessible des del quadrat del cantó que es conforma
en un espai a triple altura. Les sales del Kasselforum, Kassel-Studio,
plataforma, etc són de accés fàcil. Igualment redistribuïbles en funció de la
magnitud de l’event a exposar. La petita cafeteria y la botiga ateses
conjuntament. 6 espais d’exposició distribuïts tangencialment sobre els
corredors de distribució.

Els corredors també són, com al MoMA, Guggenheim de
NY, espais d’exposició. El staff de direcció passa a la zona alta i independent.
La sala de conferències pot funcionar aïlladament i independent de la resta de l’edifici.
Les aules de pedagogia són servides pel seu propi magatzem entre ambdues. La
biblioteca serveix de tap del cos allargat. Visualment,
el cos afegit  es separa de l’antic per
la marquesina volada, que levita per la llum. Separa nou de l’antic, que el
macla tanmateix. Tots els elements de comunicació vertical traspassen l’edifici.
2 escales d’ incendis alunyades en llur situació. Una altra de públic distribueix
i desembarca en el nus gordià de l’edifici i realitza la funció de distribució
dels visitants per les sales obertes, o privades a públic.
L’ascensor
interior i panoràmic pot ser vist en la seua dansa vertical des de lluny.
Impressionar i maximitzar el buit interior. Existeix la preocupació circulatòria
del visitant i la seua comprensió de l’edifici. Per això la vista flueix de braç
a braç de l’edifici. No tenir la sensació d’enclaustrament. Per açò perforem
murs. Ordenem acadèmicament els buits i massissos. Clàssicament.  El bar interior té la prolongació en la
terrassa adjunta com a espai obert d’exposicions i lloc ocasional de
happenning.

*****************************************
Vull finalment agrair l’assessorament de dos savis: Josep Selva i JP Anketa en qüestions d’energies fotovoltàica i tèrmica en la coberta. També a F. Nebot en les d’electricitat, il·luminació i la inserció del centre de transformació en el passatge semipúblic que hem creat ex novo. A I. Miralles en qüestions d’insonorització i prevenció contra incendis. A JL Soler en les domòtica i ascensors i muntacàrregues. També a tot l’equip de l’estudi i, especialment, a eixa persona meravellosa que m’ha acompanyat en el bloc, donant-me consells off the record, i patint-me.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 18 de juny de 2009 per josep_blesa

PETER ZUMTHOR (I)

Deixa un comentari

He decidit presentar-vos el premi Pritzker d’arquitectura d’enguany. Faré dos apunts. El primer, aquest, és la transcripció d’una entrevista de la gran periodista i escriptora d’arquitectura Anatxu Zabalbescoa a Peter Zumthor. Arquitecte que vaig descobrir mitjançant els llibres d’aquesta i ressenyes i, que en alguns apunts de l’antic bloc, ja vaig referenciar-lo alguna volta. I hi he afegit un  vídeo de la TV3 per tal d’aprofundir-hi una miqueta.
En el segon apunt, que faré, vos comentaré certes reaccions que han estat llançades des del stablishment periodístico-arquitectònic dels EUA en contra de la seua designació i concessió del guardó, en reconeixença al seu quefer arquitectònic, així com als plantejaments vitals respecte la vida i manera d’obrar senzilla. D’on tan poc de suc poden traure-hi mediàticament. Curiós. Ja vos en parle aviat. Heus ací l’aperitiu situacional.

L’entrevista, sense desperdici, que he traduïda és al “Vull llegir al resta…”

L’ENTREVISTA:

 

AZ:
Creieu en un destí?

PZ:Crec en mantenir la mirada capaç de veure i l’esperit
capaç de canviar.

 

AZ:
Però vostè canvia poc. És difícil posar-li data als seus edificis

PZ:….Bé….tinc molt clar què és el que no m’agrada. El
que m’agrada és  una altra història.

 

AZ:
Què li agrada?

PZ: Tot. Això és el que diuen els meus fills, que
m’agrada tot: llegir, passejar, estar amb els amics, jugar amb els meus néts,
caminar pel camp, fumar cigars, veure pel·lícules, escoltar música.
M’agrada tot excepte quelcom que no vulga fer.

 

AZ:
Per exemple, dissenyar per a Armani (rebutjà una passarel·la); per a Hugo Boss
(rebutjà fer-li una mansió pels seus hereus); o a Audi ( fiu el mateix pels
concessionaris).

PZ: Doncs mire, dissenyar un concessionari no és el somni
de la meua vida. Què hi farem !

 

AZ:
La seua arquitectura és el resultat de la manera de vida o, a l’inrevés, la
seua manera de viure es reflecteix en la seua arquitectura?

PZ: No és com jo visc, ni tan sols com treballe. És com
sóc. Jo visc i treballe com sóc. Per què sóc així? Això ja no ho sé. Algú, Déu,
m’hi fiu així. I com treballe i com visc és el mateix
.

 AZ:
Mala vida?

PZ: De vegades costa arribar a final de mes. A l’estudi
en som quinze. I això requereix un cert volum d’ingressos. A voltes hem viscut
amb l’aigua al coll. Entenga’m, NO HA ESTAT DRAMÀTIC, però no ha estat una vida
de balafiaments!

 AZ:
Llurs fills viuen a Haldenstein i Vals. Cap no ha volgut emigrar a una gran
ciutat?

PZ: Per a què?; Açò és Suïssa. Ens agrada viure-hi a
llogarrets de les muntanyes. Quan n’arribes a un, si crides a una porta, o bé t’obre un granger, o bé una criatura terrorífica….mai no se’n sap (
riu). És broma.
Ningú no creu que una vida en un poblet 
siga rural. Jo mateix estic a una hora escassa de Zuric. El mateix que
vós trigueu d’arribar al vostre aeroport.

 

AZ:
Doncs sí. Què és el millor de viure a un poble?

PZ: Hi tens temps. M’agrada la natura, el paisatge. No
se’n port una idea de que visc aïllat. Hi ha una ciutat de 35.000 habitants a
cinc minuts, Suhr.

 AZ:
Té amics dins del món de l’arquitectura?

PZ: sí.

 AZ:
Estrelles mediàtiques?

PZ: Bé…..Steven Holl o Jean Nouvel, que em telefona força. Em diu que sóc el millor.

 

AZ:
i vós què li contesteu?

PZ: Crec que ha fet molts edificis excepcionals.

 

AZ:
És curiós que ell l’admire quan llurs valors són tan divergents amb  els de vostè
.

PZ: Nouvel té sempre grans idees. No l’interessa allò
petit. De tota manera, la setmana passada, quan sopí amb ell, li preguntí que perquè construïa tant. M’agradaven més els seus projectes d’abans.

 

AZ:
Què li contestà?

PZ: Que tenia fam!…(rialles). Diu que s’ha deixat la
vida fent concursos que moltes voltes no ha guanyat. I, ara que pot, ho vol fer tot.

N’és humà !

 

AZ:
Mentre dissenyava les famoses termes, Zumthor participà en el concurs per a
construir el
Kunsthaus
de  Bregenz
, un poble austríac   a una hora de sa casa.

PZ: Volia fer quelcom funcional i discret. Em proposí fer
un edifici inundat de llum, però sense finestres. Tractàrem de retallar la
façana per a deixar entrar-hi la llum. Però no funcionà. Emprarem vidre llavat
a l’àcid, que reparteix la llum abans de que entre a l’edifici. Allà no importa
d’on arriba la llum: sempre hi entra de forma horitzontal. Dins, uns buits
entre les plantes l’atrapen i la distribueixen. Por això sembla que el museu
levite.

 

AZ:
Matèric, però amb una curiositat que el porta a experimentar amb tota mena de
materials, arcaics i nous, Zumthor pertany al grup d’arquitectes solitaris: no
viu preocupat ni per l’escala ni per la quantitat, tot fent el seu treball al
marge de la moda.

PZ: Fa anys que rep cartes de gent. Sembla que els meus
edificis els parlen. No sé que hi aportaran els meus projectes a
l’arquitectura, però sé què aporten a la gent.

 

AZ:
La seua idea d’un edifici és que siga alhora capaç de parlar d’un lloc i del
món sencer. Com és possible?

PZ: No ho sé, però la millor arquitectura sempre ho fa
possible. Avui gairebé, qualsevol ciutadà del món, té una idea del món. Vivim
en connexió, perpètuament informats. El nostre món ha de reflectir aqueix
coneixement. Si un edifici meu pareix arcaic i alhora molt contemporani, crec
que ho he aconseguit. El que faig m’agrada fer-ho amb passió i entrega. Si
quelcom no m’anima a alçar-me enjorn, per a què fer-ho?

 

AZ:
Quan Zumthor s’enlairà, tan sols fa cinc anys, començà a construir apartaments
a Finlàndia, un museu i un memorial a Noruega i un bastió a Leiden (Holanda).
Dissenya, àdhuc, els cellers Pingus a Valbuena de Duero (Espanya): una
queixalada al paisatge per a aprofitar el pendent i treballar l’extracció per
gravetat i no per bombeig. Però no mai s’arribà a construir.

PZ: Crec que l’amo em fiu l’encàrrec entusiasmat quan
cregué que era un viticultor genial i l’hi vingué gran. Somnià i després retornà
a la terra. No crec que els faça. No he tornat a saber-ne res d’ell. Em pagà el
meu treball. Massa diners per a una cosa que ha quedat en un no-res.

 

AZ:
En aquell moment li arribàvem encàrrecs de diversos països. Fou, però, a
Alemanya, on el reclamaren insistentment. El criden a Berlín per a fer una
galeria d’art. I per a aixecar el seu projecte més ideològic:
La topografia del terror , en l’antic quarter de la
Gestapo. Tot era transparent per a recordar els crims. Però fou abandonat. Allò
que s’arribà construir fou solsit. A Alemanya, però, han quallat dos de llurs
grans obres. La
capella del germà Klaus a
Mechernich, prop de la frontera holandesa, fou un encàrrec del granger
Hermann-Josef Scheiddeweiler i la seua muller, Trudel. Ells mateixos la
construïren amb l’ajut d’amics i veïns, reuniren 112 troncs molt alts i els
recolzaren un contra un altre formant una tenda de campanya. Durant 24 dies
posaren capes de  formigó de mig metre. Després calaren foc que  assecà els troncs. Després els hi retiraren. La balma resultant té un aspecte certament
sagrat. No molt lluny, al centre de Colònia, el
Museu d’Art Kolumba
comparteix aqueixa qualitat. S’aixecà sobre les ruïnes d’una església gòtica
enderrocada per un bombardeig en la Segona Guerra Mundial. Avui costaria de
datar el nou edifici.

 

 AZ: Que un outsider com vostè, al marge de
la moda, obtinga el Pritzker, indica que alguna cosa es mou en l’àmbit de
l’arquitectura?

PZ:
No sé si alguna cosa es mou. L’arquitectura actual té massa teoria i massa
d’espectacle. A mi m’apassiona l’arquitectura, i és prou amb l’atmosfera, els
buits, l’experiència física i tàctil d’un edifici per a que no calga ficar-hi
res més. Ficant-hi tantes coses estem perdent-la…si perdem la bellesa de
l’arquitectura, sols ens hi quedarem amb imatges. I una imatge no és un
edifici.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 2 de juny de 2009 per josep_blesa

LOOK AT SPANISH STATE FROM THE WINDOW !

Deixa un comentari

No m’ha sorprès gens l’oferta d’atorgar el premi Príncep d’Astúries al F.C. Barcelona i al Pep Guardiola (que ha declinat immediatament l’oferiment-parany).
Els èxits assolits aquesta temporada per l’entitat cívico-esportiva ha fet focalitzar les potencialitats d’una manera del -bon- quefer d’aquesta societat.
L’estat veí, encapçalat per la seua oficialitat, i corifeus nostrats sucursalitzats, ja van posant les típiques trampes on aquesta societat ha restat envescada durant les tres darreres dècades. O els darrers tres segles, si més no…
Possiblement no siga massa fina la metàfora. Vosaltres ja em direu què tal, si m’he passat o quedat curt.

com diu una persona que m’estime profundament:
los hemos pillao con el carrito del helao….


Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 31 de maig de 2009 per josep_blesa

FINAL D’OBRA A CATADAU

Deixa un comentari

Hem acabat aquesta promoció aquesta setmana.

Planta d’emplaçament.
El carrer interior ha restat totalment recte, en contra de com apareix en el plànol.

Infografia inicial on veiem que el resultat és similar,tret de que la piscina i la zona de jocs i esplai per a xiquets s’han intercanviat en situació. Per tal de rctificar el carrer d’accés peatonal.


La secció donat el pendent existent en el terreny ha estat l’elemetnt generatriu de la intervenció. El garatge semisotterrat ha estat el cos d’absorció dels desnivells.

La planta generadora és un rectangle de 5’65 m d’ample per una profunditat de 9’55 m.


Dues visions des del carrer interior de distribució i accés peatonal.


Vista del conjunt des del carrer
Rampa d’accés rodat i escala d’accés al nivell de planta baixa.


1. Terrasses posteriors a nivell de semisoterrani  2. Vista del cantó amb terrassa superior adjunta al dormitori gran amb accés a ella mitjançant el trenc del cantó del mur.

Accés peatonal per planta baixa.

Les bases conceptuals sobre les què vam treballar a l’inici, ara farà quatre anys, el quadre de superficies i algunes fotos més les podeu conèixer si passeu al ” Vull llegir ,,,”

La idea que subjau és la d’Alexander Klein que encunynaria  el  mot  i el concepte de Kleinwohnungen o Minimalwohnungen  al voltant de l’espai mínim  vivencial  de familia amb fills en el període de la república de Weimar entre els anys 1924-30.
Essencial és l’espai d’elements comuns i compartits per la comunitat.
En una població de la Ribera Alta que caa vegada més es conforma com a
tangenial a la V-50 ( o segon by-pass), on es conjumina la consideració
de primer habitatge en una zona semiurbana.
El resultat estadístic de la
intervenció s’hi concreta en la taula següent:

 

 REFERÈNCIA

S. ÚTIL

S.C.E.C

PERCENT.(%)

UNITATS

VIV A1

146,88 M2

189,71 M2

14,285714 % = 1/7

1

VIV A2

129,47 M2

167,23 M2

14,285714 % = 1/7

1

VIV A3

126,30 M2

163,14 M2

14,285714 % = 1/7

1

VIV B1

142,96 M2

184,65 M2

14,285714 % = 1/7

1

VIV B2

129,47 M2

167,23 M2

14,285714 % = 1/7

1

VIV B3

129,47 M2

167,23 M2

14,285714 % = 1/7

1

VIV B4

126,30 M2

163,14 M2

14,285714 % = 1/7

1

E. COMUNS

131,77 M2

 TOTAL

1062,62 M2

1202,33 M2

100,00%

 

Un dels propòsits de partida és arbitrar la possibilitat de creuament de ventilació en el màxim d’estances, així com la fluidesa espaial i de llums zenitals


Vista de façanes interiors.                     Accés a garatges i escala peatonal.


Zona de menjador adherida a la cuina oberta

Zona d’accés a l’interior de l’hbitatge a nivll de planta baixa. ‘ha usat, en dos casos la penetració lumínica -matisada- mitjançant vidres U-glass.

Vista des de l’estar fins a la part posterior de la planta on es situa la cuina.


Trenc de cantó en dormitori gran plant alta i accés a la terrassa pivada dels amos de l’habitatge.
Vistes des de la cuina-menjador envers l’exterior.

A cada habitatge, a més a més, s’accedeix individualment des del garatge propi  a les plantes superiors.

Preu mitjà: 160.000 € + 7 % ( totes les despeses incloses). Si s’adoneu estem en una forquilla que volta entre 990,00 i 1.000,00 € / m2 . Que,crec, que és un preu ben avantatjós per al nou propietari el que vam establir inicialment.


Accés de vehicles a la rampa.


Vista del garatge semisoterrat.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 8 de maig de 2009 per josep_blesa

25 D’ABRIL 2009

Deixa un comentari

I CONTINUEM…..VLC 1-BCN 0

UNDER THE SHADOWS OF VALÈNCIA 

Great city, at the same time, small town that.
People’s dream and it is calculated,

that it loves itself and it gets loose.

?

City worried and doubly loyal,

four bars make it rich and universal,

only one yellow and two red, local;
piercing it hands and morality.

 

?City ambiguous and simple

As complicated as the sky

So, as exalted as the sea.

As captive as a root, and so,
as free as a star.

 

City open and so closed,

city worried and so empty,

so Catalan and, Castilian’s mass,

too much Spaniard, where the ugliness

can be beautiful it.

And the sovereignty smiles hungry.

?Conscious and frivolous city,

from sunset in the dawn.

Three towers project it shady,

A skyscrapers tower

on the twentieth century lifting us.

City always reinvented.

 

?Animal and human city symbol,

amazing liberty’s clock,

and funny vegetable garden indoor.

?Sensible city, but despised people.

 

?Intelligence of bricks, stone, glass and iron,

Copula and dome of Valencian warriors,
oven of embers and string of measure

of the Catalonia’s freedom.

—————————————————————–


Passeu al “vull llegir la resta…” per a sentir-ho amb música de tabal i dolçaina.

                                                     VALÈNCIA

     Ciutat gran i alhora tan petita

     tan innocent i tan astuta

     que se somnia i es calcula

     que s’estima i es deslliga

    

     Ciutat atribolada i doblement lleial 

     quatre barres la fan rica i universal

     una groga i dues vermelles, local

     foradant-li mans i moral

    

     Ciutat ambigua i senzilla

     tan complicada com el cel

     tan excel·lida com la mar

     tan captiva com una rel

     tan lliure com un estel

    

     Ciutat oberta i tan tancada

     ciutat capficada i tan vana

     tan catalana i massa acastellanada

     on la lletjor pot ser bella

     i la sobirania somriu de gana


     Ciutat conscient i frívola

     de la posta al trenc d’alba

     tres gratacels la projecten ombrívola

     una torre al segle XXI ens enlairava


     Ciutat sempre reinventada

     Ciutat animal i humana

     bell rellotge de llibertat

     i bell hort enteixinat


     Ciutat assenyada, però menyspreada

     Intel·ligència de maons i pedra

     còpula-cúpula de valencians de brega

     forn de brases i forc de mesura

     de la llibertat de Catalunya.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 25 d'abril de 2009 per josep_blesa

IDEES PER A NEW PROVIDENCE.

Deixa un comentari

“A house is an opportunity to interact with the vital and natural environment, a possibility to be an important part of the landscape.”

Pura Maria Garcia.

 

PLOT OF THE PLACE:

 

The soft insertion in the natural environment.

Morphologic and climatic guidelines, landscape and vegetable elements facilitate the insertion of the main architectural elements. Organization of the plot: triangular net of the surface fractals. they generate ways including  types of vegetation into areas: Autochthones tropical

Californian

Mediterranean

Zen garden.

 

 

 

ORGANIZATION OF THE MAIN ARCHITECTURAL PIECE:

 

The corridors are axes which structure the house.

3 areas:

1. Familiar area.

2. Guests area separated but linked to the main area through designed access. 

3. Employers area and garage both separated.

 

The representative access. Hall design is to an exhibitions room for matching elegance.


Back front overturned on the beach



Family and guest areas separated by a terrace. Domestic work rooms which articulate both areas but let them their autonomous function.

Family members and guests can use different ways of access or sharing them.  It shared elevator.

 

Storage linked to the kitchen and to the utility room with direct sun dried though an opening including a palm.

All the bedrooms have sights to the sea. There is a 3rd bedroom to the inside area for disabled persons with adapted bath.

axes of communication cross the different volumes tangentially.

the doors are sliding panels with guides on the walls cutting the sights between the private and the public area.

 

Simple and elegant composition of the fronts tries to emulate the order of imperial palaces and the attached zengarden next to the living-room and the games zone.

Construction based on a totally precast concrete system.

Supports, walls, beam are concrete forged: only the great cover sustained by thin steel columns that the height of the two floors.

platform cleaning and maintenance.

 

Hall stairs and gangplanks: profile of stainless steel, steps of glass. The gangplanks between the corridor of the family area and the external terrace are of glass on an steel structure.  Protection from the children. Every room has crossed ventilation. Emptiness between ceiling -floors to get the installations.

 

Hurricane: windows to have monoblocks external protection and folded motorized structures. mosquito-nets between large window and hurricane protection.

Si voleu saber com són les làmines i el vídeo que vam muntar passeu al “Vull llegir la resta…”

ARCHITECTURAL VISUAL POEM from Josep Blesa on Vimeo.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 18 d'abril de 2009 per josep_blesa

CONCURS DE PLAÇA AMÈRICA.

Deixa un comentari

Si voleu saber els fonaments de la proposta i contemplar les perspectives podeu passar al “vull llegir la resta de..”

LEMA:
CAP DE PONT.

Cap De pont:
Tros de terreny en què una força armada aconsegueix d’ocupar a l’altra banda
d’un riu, en territori enemic, des d’on pren embranzida i prepara el pas del
gros de l’exèrcit.

Cap
de pont:
porque estamos al lado del puente a punto
de pasarlo.

Cap
de pont
: su fuerza proviene de lo que tiene detrás.

Cap
de pont
: su atracción de lo que tiene adelante. Al otro lado.

Cap de pont:
arquitectura de transición de lo que tiene al lado y mejora.

Cap
de pont
: arquitectura que suaviza lo de sus costados.

Cap de pont: serpenteando une los siglos XIX, XX y
XXI.

Cap de pont: mantiene el programa y significa los límites.  

Cap de pont  bordea la ordenanza pero se somete.

Cap de pont: respeta los invariantes de todos los
siglos.

Cap de pont: significa las horizontales y las hace
de escala urbana.

Cap de pont: ordena los huecos y macizos.

Cap de pont: habla con el lenguaje de hoy, no
caricaturiza el pasado.

Cap de pont: usa de la cerámica como los demás,
pero en uso actual.

Cap de pont: usa la mallorquina, para protegerse.

Cap de pont: usa el vidrio para que su habitador
pueda otear el cielo.

Cap de pont:
usa el hierro con descaro. Como hace un siglo.

Cap
de pont
: usa el basamento a la manera clásica. Como todos los siglos.

Cap
De pont
: usa el vuelo para soñar.

Cap de pont: la cubierta para nutrirse y
compensarse energéticamente.

Cap de pont:
se modula para ser económico y viable.

Cap
de pont
: se construye con prefabricados.

Cap
de pont
: se prefabrica pero no se hace monótono, sino singular.

Cap
de pont
: porque surcara entre el verde urbano del Túria.

Cap
de pont
: porque los áticos son torres de guaita.

Cap
de pont
: porque la composición es actual, pero de siempre.

Cap
de pont
: porque se construye con la industria de aquí.

Cap
de pont
: la mejor manera de proteger patrimonio es hacerlo crecer.

 Si bien es cierto la existencia de una urbanística dieciochesca que se implanta desde finales del siglo diecinueve hasta el primer cuarto del siglo XX, que se transmite por una manera edilicia del momento, también es cierto que hasta finales del XX no se produce una reconversión con arquitecturas del momento que inician la expansión hasta la otra ribera del río. Y es en este caso donde, entorno a la plaça d’Amèrica se produce el cambio de paradigma. La propia pieza que sustituimos así nos lo indica: una obra racionalista de influencias italianas y madrileñas.

Al otro lado las arquitecturas de las dos últimas décadas se expanden al otro lado del río y en ésta. Conservar los modelos dieciochescos e iniciales del XX?

Posiblemente fuere más interesante conservar las invariantes que esta sociedad ha ido destilando a lo largo de los siglos y no unos que están concentrados en una zona y una época como meros ítems de un momento.

Por ello proponemos una arquitectura de transición que explica y califica el paso entre dos épocas entre las que median ochenta años de vida social, económica, política, de cambios estructurales, etc.

LES PROPONEMOS:

– Una arquitectura de ahora, sin grandes alardes.

– Una arquitectura que muestra el serpenteante movimiento hacia el otro lado del río.

– Una arquitectura que muestra el prestigio de esta ciudad siempre en tránsito. Como cualquier otra que se autovalore.

– una arquitectura que valora aquello que recoge el principio de Navarro Reverter, las cabezas de puente de Sorní, etc. Y mira hacia el otro terreno sobre el que se estableció l’Exposició de 1.909.

– Una arquitectura que mantiene el programa, como expresión de una industria, la de la promoción inmobiliaria.

– Una arquitectura que remodela el exterior para significar la situación actual. Que discurre bordeando las ordenanzas del PGOU. Que ordena a la antigua pero con criterio contemporáneo. NO un remake, sino un hacer de nuevo. Desde aquí.
– Una ordenación no sólo de las cuatro fachadas a la vía pública sino la quinta, la cubierta, la que hace que sea coherente la València a vista de pájaro. Con la implementación de elementos necesarios para asegurar la sostenibilidad del propio edificio.

Perspectiva des del pont de les flors.

Perspectiva des de c.l de Navarro Reverter.

Perspectiva des del Passeig de la Ciutadella.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 15 de març de 2009 per josep_blesa