ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: ARCHITECTURES

NOU TRAST

Deixa un comentari

Post dedicat a En Miquel Àngel Moyà (Els límits de la terra).

NOTA PRÈVIA: EL TRAST ÉS UN CONCEPTE ÚNIC DE CIUTADELLA.

LA VILA VELLA DE CIUTADELLA DE MENORCA té un encís especial per la dimensió i traçat dels carrers, on s’arrengleren les cases profundes una al costat de l’altra, donant lloc a les cases de trast. Que és el mateix concepte pel qual ens encisa El Cabanyal. És la dimensió entre dues mitgeres. No confondre amb el concepte valencià de navada. Que seria en la dimensió perpendicular.  Tenen una dimensió pràctica d’acord a les mesures i dimensions dels arbres, idò, són les de les bigues i biguetes amb que podien traginar i bastir les construccions d’edificis i embarcacions.

A.  EMPLAÇAMENT.
INTEGRACIÓ EN L’ENTORN

 

Resoldre la complexa forma
planimètrica i topogràfica de la petjada de la parcel·la que acull la
futura
Escola de música i dansa municipal.

Cream un NOU TRAST
amb passera. Incorporar les permanències existents considerades
una oportunitat per sobre de la dificultat. La successió de trencaments
de
línies de les mitgeres és una avantatge que aprofitem per a crear patis
de
respiració i il·luminació. Les diferències d’alçades són emmarcades per
jardins
verticals. El desnivell topogràfic és aprofitat per a inserir la forma
corba de
la sala d’audicions. El pas entre la contramurada i el
carrer
de na Rossinyol és convertit en una mena de passatge obert entre
la
caixa/casa de la música i la dansa entre tots dos plans. De plaça a
plaça. La
plaça de dalt pot esdevenir un petit auditori obert en certes èpoques de
l’any.
Fer-hi de la activitat vital el seu leitmotiv.
Fer un pol urbà, d’encontre. En trànsit pels carrers podem
detectar que allà hom es fa art, música, dansa i amistats.

Els volums transparenten eixa
activitat civilitzada de la ciutat.  I de tota
l’illa.
Transposam la idea de ciutat a la de l’edifici. Immergint-nos-hi, de bell
nou,
en ella i bevent de la seua essència.

L’orientació de la parcel·la és
cabdal. L’edifici s’obre cap al nord i est. Bon matí llum tènue, a la
tarda la
llum natural penetra per la façana nord. Notam la frescor del passatge i
de la
coberta vegetal que acull, també, les plaques solars i fotovoltaiques.

Simbiosis entre vegetació,
arquitectura
i ciutat viscuda: arquitecturbanisme.

La façana interior del petit pati
es tanca per a evitar convertir els espais en hivernacles. Sols
l’element de
comunicació vertical acull les plaques energètiques i fa de brise-soleil
de la
incidència del sol de migjorn. 
Il·luminem l’escala i alhora guanyam energia per a poder encendre
els
llums nocturns. Compensam la despesa energètica. Cercam el balanç Zero
de CO2.

Slider  mostra l’evolució del disseny al llarg de tot el procés amb els dubtes, encerts, marxes arrere i avant pròpies de qualsevol tasca subjectiva.
 

Si voleu llegir més punxeu ací

 

Memòria tècnica de l’escola Municipal
de música i dansa.

 

 

 

ÍNDEX

 

A.EMPLAÇAMENT.INTEGRACIÓEN L’ENTORN.

B.      
SOLUCIÓ
ARQUITECTURBANA.

C.      
SOSTENIBILITAT

D.      
CRITERIS
DE PROJECTE

E.       
PROPOSTA
ECONÒMICA


 


 

 

 

 


 

B.   SOLUCIÓ ARQUITECTURBANA

 

 

La traça urbana ens mana. El
trast i la passera. Les mitgeres ens indiquen on cal recolzar l’edifici. També
el seu perfil i els daltabaixos de les mateixes, on aprofitam per a
urbanitzar-los i incloure’ls. Incorporant el jardí vertical al nostre espai
urbanitzat. Per la inserció de l’artefacte arquitectònic. Servem les condicions
ordenancistes del planejament escrupolosament. Cream carrer.
Passatge-passera protegit de la solana però no de la llum. Amagam l’accés que
obliga al seu pas. Obrim les sales de grups i d’audició als plans d’accés i
d’evacuació que poden esdevenir lloc de representació mitjançant l’emPLAÇAment.

L’encavallament intern de volums
sols és la transposició de les diverses sales i els seus espais sobre una línia
pròxima a una bisectriu de les mitgeres preexistents sobre una columna vertebral
que és el mínim corredor de cada planta. Tal i com passa en les traces de la
planimetria de la Ciutat.

El resultat formal final una
sèrie de paral·lelepípedes que fan sensació d’un únic volum que crea la façana
del passatge. Les irregularitat s’amaguen al darrere i se’n distancien de
l’altra façana que fa lloc al pati de ventilació del sud.

Les activitats de la banda i del
petit auditori resten en planta baixa amb l’arxiu de suport.  Auditori amb doble sortida. La gent transita
i observa els membres de la banda assajar. Els grups de música poden oferir
concerts en la placeta superior àdhuc des de les aules d’assaig. Una coberta
prima els fa de recer i s’endinsa en la placeta donant continuïtat al bloc
central.

En segon nivell hi ha la sala
dels professors, secretaria i arxius. També les saletes d’estudi
individualitzades. 3 aules de música i 
moviment. 2 de llenguatge musical que taponen.

En el tercer nivell els volums de
dansa guanyen en alçada. S’hi connecten ambdues sales. Podent conformar-ne una
de 160 m2. Envà flexible i mòbil. Taponem als dos caps amb sales de
música de cambra i les de música i moviment.

Tots els elements humits i
vestidors es trobem situats dins de la pròpia zona superposats. Hi ha quartos
de neteja i sales tècniques estratègicament situats en totes plantes i
coberta. 

Hipòtesi de partida és el PEM.
Curt per al programa. Tesi és aconseguir-ho i comporta la inclusió de tot en un
edifici que no tinga ni tan sols semisoterrani. Evita problemes de bestreta amb
els veïnats.

 

C.  SOSTENIBILIDAD

 

Estudi de Gestió i Reciclatge de residus de la construcció.

Aplicació projectual de materials reciclables.

Autosuficiència: arquitectura i
enginyeria que cobreix el 90 % de les necessitats energètiques.

Sistemes passius: il·luminació
solar, ventilacions i renovacions. Vegetació incorporada en passatge i cobertes
vegetals.

Sistemes actius: solar per a ACS
i fotovoltaica (coberta i façana de buc d’escala) més biomassa.

Ús de materials sostenibles i
registrats. Suro i parquet en paviments i alguns revestiments. Així com els
elements de vidre de la fulla interior del tancament exterior.

Insonorització amb panells de
cartró-guix reblert amb tres planxes de 60 m/m llana de vidre. L’ús dels
materials que empram siguin en un futur reciclables.

 

El projecte tècnic presentat
cobreix el 90 % de les necessitats energètiques, amb els conseqüents estalvis
en la despesa de funcionament de l’edifici. Això ha de permetre la reversió del
cost d’inversió derivat de la implementació d’aquesta proposta.

La construcció
de les façanes es basada sobre l’ús de formigó armat in situ.

Aixequem un
sistema de façana que està d’acord amb tots els requeriments de façana de
qualsevol edifici dedicat a la música i dansa. Endemés de les exigències
arquitectòniques, incloses les proves de les característiques constructives
d’humitat i d’intercanvi de ventilació tècniques. A més a més, les façanes
ofereixen un sistema de control i d’il·luminació.

Segons els
nostres precàlculs podem tenir una producció anyal en coberta de 74.404 Kw. Amb
coberta impermeabilitzada de làmina polimorfa; més uns 29.840 Kw./any en façana
de buc d’escala recoberta amb plaques fotovoltaiques. Per tant, l’edifici
autogeneraria un total 104.244 Kw./any, que l’empresa municipal podria disposar
per compensar les pròpies de l’edifici.

 

Cal fer un
estudi de la petjada ecològica que produeix la construcció i fer seguiment de
l’ús de l’edifici.

 

Mitjançant la incorporació de la
làmina fotovoltaica en zona de coberta de volum nord, on situem les sales de
dansa compensem per damunt les necessitats anyals de l’edifici. També la pèrdua
de calories en el recorregut de conductes
. Incorporem la acumulació es realitza mitjançant
dipòsit centralitzat per cadascuna de les instal·lacions independents, sense
intercanviador. L’acumulació hi haurà de portar, en paral·lel una caldera  per a poder arribar tot el volum com a mínim
a 70 ºC, i poder deixar córrer l’aigua en punts terminals a 65ºC i eliminar el
bacteri de la legionel·losi. El volum d’acumulació de 15 l./ dia x 10 (núm. de dutxes
i d’altres usos) = 150 l més . Pel que podríem anar a un de 200 l. Per si podam
treballar en paral·lel. Els intercanviadors se col·locaran independents i de
plaques 2 bateries (2+2) col·locant bombes de circulació centrífugues.

 

No obstant, actualment la
millor opció que es pot plantejar és una instal·lació mixta amb caldera de biomassa més panells solars de
recolzament.

 

Basar una instal·lació 100% en solar
tindria problemes amb l’excedent de calor que podem  trobar-nos entre estiu i hivern. Recomanem
una caldera de 100KW de pellets.

 

Il·luminació: S’ha intentat en el projecte produir que sigui al màxim de natural. Per a
hores nocturnes hi ha previst que tot/ els llums i totes les lluminàries hi
siguen ecoeficients a base tubs TheLight i de leds a tot les estàncies i focus.

 

Ventilació: el dissenys d’interior han tengut sempre present la creació de
circulacions de ventilació creuada directa de l’exterior així com l’existència
natural de xemeneies xunts que es practiquen en mitgera i l’obertura dels racons
panells de les finestres accionables així com la circulació de vapors i gasos
de vestidors mitjançant el pati, passatge i galeries de façana nord, per
renovació extracció d’aire.

 

 

En resum, la proposta tècnica
presentada recull les següents característiques

 

Energia

Ventilació natural i amb desplaçament natural de la massa aèria.

Aprofitament de la llum natural diürna.

Massa tèrmica elevada i exposada per elements de coberta i façanes.

Elements de protecció solar segons l’orientació.

Recuperació del calor residual.

Aïllament reforçat mitjançant la triple fulla dels tancaments i panells
sandvitx d’insonorització. Cobertes invertides de protecció pesant vegetal.

 

Aigua

Inodors de doble descàrrega. Aixetes amb airejador. Urinaris amb sensors.

Recollida d’aigües pluvials.

 

Materials

Ús de materials reciclats / reusats / renovables: acer, vidre, suro, fusta,
etc.

Ús de materials locals: ceràmics, fusta, pedra, vidre, guix, calç, etc.

Construcció desmuntable: F.A. prefabricat, estructura i subestructures
d’acer i vidres. Panells de cartró-guix en divisòries, maons ceràmics,
linòleum, etc.

Materials d’alta tecnologia en instal·lacions energètiques: Panells Würth
acrílics i d’altres en façanes. Captadors de membrana o làmina solars i
captadors de fotovoltaica en coberta i en façana sud d’escala.     

 

Salut

No hi ha previsió de generar clima artificial; no hi haurà aire condicionat,
idò es resoldrà tot de manera natural i autosuficient.

Materials de baixa toxicitat: limitat al ciment del formigó i l’alumini en
alguns casos. Ambient i materials naturals. Bons espais de relació humana.

Naturalesa visible des d’endins i des d’enfora.


 

D.   CRITERIS DE
PROJECTE

 

 

REQUISITS FUNCIONALS

 

1.      Unim sales extremes que fan de caps que taponen els extrems. L’edifici s’ha
de llegir com única peça arquitectònica. Una columna vertical que és circulació
del corredor es penja a redós d’ambdues mans les sales que conformen el
programa. Significar una àrea residual dotant-la de contingut no marginal.

 

2.      Treballem un doble pla. Subsumint-nos a les alçades preexistents de l’avinguda
de l’antiga contramurada i el nivell de la Plaça, d’un costat i per un altre mitjançant la diferent plàstica formal
dels materials diferenciem funcions a tres nivells sobre la cota  ±0’00. Conformant-los en una única unitat.
Buits oberts a la llum, massissos que se’n tanquen a la incidència directa.

 

3.      Fugim d’excavar idò se’ns en va el PEM. Tres nivells doncs. Buc de
comunicació vertical a mig camí dels corredors. Sales d’ús directe i general en
planta baixa amb sortida a via pública, ço és , el passatge vegetal. Professors
i arxius en la primera i aules individualitzades assistides de professor. En
tercer nivell de sales d’usos depurats i massius de dansa i grups musicals.

 

4.      Es pretén que tinguem el màxim d’il·luminació natural durant el dia,
malgrat la sensació de volum tancat que presenta. Això s’aconsegueix mitjançant
el disseny de façanes i cobertes resoltes amb vidre, i amb la manipulació de
les lames de les façanes sud-est i nord-est per a que la claror incideixi sobre
aules, espais, sales, etc a la cara nord aconseguim la il·luminació amb
envidrat de façanes.

 

5.      El TRAST, edifici i pas, s’estructuren en volums funcionalment, en tres
parts clarament diferenciades. Per alçades.

             

Volums multifunció, acull
les diverses funcions necessàries per al correcte desenvolupament de les
activitats musicals i dansaires o de qualsevol altre caire.

Nucli de instal·lacions en un
volum vertical. Junt la mitgera i en planta baixa les elèctriques, aigua
potable, calderes, bateries de fotovoltaica, ACS, vestidors, etc.

Fotovoltaica i solar en coberta
en buc d’escala. Una única zona establint els buits i patiets de pas
d’instal·lacions, etc. Espai d’instal·lacions tècniques i maquinària.

 

Planta baixa: accés principal de filtre,
vestíbul i connexió amb  nucli de
comunicació vertical (ascensor i escala) espai polivalent junt a vestíbul i
accés. Centre de transformació, CGP, junt a l’entrada i recepció. Audició i
assaigs jovenívols amb accés directe.

Planta primera. Pal·ladianament:
la del mig, d’administració i representació i activitats d’infants i majors
tutoritzades. Els professors veuen i són vistos des de sa plaça.

Planta segona. La més alta. Simbòlicament són
les espirituals, la dansa i la música culta,i la intimista de cambra. S’oculten
a la vista més pública.

 

 

 

S’ha creat sèrie de patis
d’instal·lacions per a que quedessin integrats i amagats en el disseny
arquitectònic.

 

 

CONSTRUCTIUS

 

Fonaments i estructura.

Fonaments fet a base de sabates corregudes o llosa armada ens pot
estabilitzar el terreny en el seu desnivell. Sobre ella cream un mur de formigó
vist que du els pilars embeguts que coronaram en el seu final per tal de lligar
tota la part superior. Es pot resoldre tota l’estructura mitjançant ELEMENTS
PREFABRICATS de formigó armat. Des d’ací perllonguen els pilars o murs de
formigó armat (F.A.) fins la coronació. Les bigues transversals hi aniran entre
pòrtics longitudinals. En la part superior, la coberta de les sales de dansa és
inclinada per a rebre claror i la incidència dels raigs solars sobre la
membrana fotovoltaica. En la zona posterior tenim dos elements que ens
relliguen l’estructura: el mur i l’escala d’evacuació de públic, que a més, és
manteniment d’instal·lacions, que ens traven els murs. La caixa d’ascensor serà
de FA in situ, element de suport. L’estructura forjats serà de llosa armada
alleugerida o de plaques alveolars de formigó tesat prefabricada. Per una altra
banda la part del volum d‘entrada, al nord, està resolt igualment mitjançant
element de F.A. prefabricats.
Les grades de la sala d’audicions resoltes amb elements
prefabricats i in situ.

 

Cobertes
planes
:
invertida de protecció pesant de terres vegetals i graves i vegetació.  

Coberta inclinada: instal·lacions
de captadors solars i d’altres mitjans d’enginyeria.

Tancaments.

Tot tancament
massís estarà compost per tres fulles. Sandvitx prefabricats. Fulla exterior i
interior de formigó, fulla mitja d’aïllant interior.

Tancament d’escala
serà de vidre sobre subestructura metàl·lica i una exterior composta per lames
de vidre PV-mòduls acrílics de la marca Würth Solar per a captació de
radiacions solars i amb inserció discrecional de plaques de cèl·lules
fotovoltaiques PV-mòduls de film CIS de la marca Würth o similar.

En algun dels cossos
opacs, la primera fulla serà de maó massís ‘Gero’ i la interior de panell de
cartró-guix.

 

Particions i divisions. Insonorització.

Mitjançant subestructura d’alumini i  panells de cartró-guix segons funció i espai
a dividir. Igualment alguns murs caldrà resoldre’ls amb maó semi-massís tipus
‘Gero’. L’envà de separació de les dues sales de dansa serà mòbil i motoritzat.
Amb miralls per a que els dansaires puguin emmirallar-s’hi.

 

Portam de vidre subestructura de perfilaria d’acer.

Vidre de
doble fulla amb càmera de deshidratació buida. 6+8+4.

 

Paviments.

Les sales seran de Biosuro® de 8 m/m sobre tauler marí
contraplacat de 15 m/m i sobre contraplacat marí de xapat de 12 m/m assentat
sobre tascons esmortidors sobre làmina de barrera de vapor col·locada sobre la
solera de 20 cm i finalitzada sobre morter autoanivellant al 1/ 1000
. Les sales seran de parquet sobre làmina anti-impacte.

La resta de elements
comuns de l’edifici es resoldrà amb paviment continu de formigó, resines i
quars. Acabat amb pintura.

En els
vestidors serà de lloseta ceràmica antilliscant de junta ampla.

La decoració de les parets d’accés seran panellades amb DM contraxapat de
fusta de cirerer per a donar calidesa a la dita zona.

Marquesines d’entrada i filtre de la part superior seran resoltes amb
lloses de formigó armat i perfilaria embeguda d’acer.  

 

Altres.

Les portes d’accés serà resolt amb perfil d’acer pintat amb esmalt rugós i
fusta de tauler d’IPE.

 

 

                                                                    

E.  PROPOSTA ECONÒMICA

 

 

La superfície total construïda és
de 1.732 m2

El pressupost total d’obra és
1.956.224,00 €

 

Per tant la relació quantificada
és de 1.956.224,00 € / 1.732 m2 =
1.129,46 €
/  m2
 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 11 d'abril de 2010 per josep_blesa

COMPETICIONS 2009

Deixa un comentari

CON-/-CURS

No en són tots, però,
n’estan els claudàtors.
Embrutem esborranys.
Tovallons taquem.
Somiem. I ensomniem.

A l’inici, sents la foscor.
Sents el vent, refilar fullams.
S’endevinen tes mans,
lletres que acompanyen.

A l’inici sents salnitre,
ensordidor bategar de cors.
Entre costats d’un arbre,
besllumem clarors.

Una música finíssima
t’adorm, mansívola sent,
s’apodera de la ment.

Mescladissa coneixedora,
agredolça de l’averany.
S’imposa retronadora,
arrauxada, corprén el seny.

Ta essència cridanera,
retruny, endins d’idees.
Cerquera i masovera.
Ataülles ça i lla. Salpes.

No n’hi ha, de braus mariners,
que solquen els teus oceans?

Natura acompassada.
N’aprens. Eficaç tornada.
Quan n’eres. T’embolcalla.
Defuig d’incontaminacions.
Autodisciplina contaminant
d’antigues civilitzacions.

Positius albirons,
d’éssers i encontorns.
Obssessiva satisfacció.
Comunicativa obstinació.

Bases que cerquem,
basses on s’ofeguem.
Diagonals vèrtex tomben,
s’alliten incertes.
Secció àuria divinal,
retallada lateral.

Ta presència, és
oogàmia dels cors.
Sageta mental,
cleda on romandre.

Arc, on tu, gairebé,
no tens lloc jamai.
Blanc de l’ànima.
Negra fermesa.
Ònix envermellit,
Tulipa.Verd de mar.

Persones inànimes
poblen els espais.
Cerquen robins d’amor,
troben rovellons coures.

Triangles mironians.
Segments mondrianians.
Rectangles fractals.
Mons fragmentats.
Colors banals.
Urbs, banalitzacions.
Oblidats precedents.

Deixes caure la marca,
peungla encastada.
Talles a colp sec. Eixut.
Silent. Brogit sorrut.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 17 de febrer de 2010 per josep_blesa

MANIFEST DELS ARQUITECTES NO PROSTITUÏTS ARRAN EL CABANYAL

Deixa un comentari

Vos vaig fer aquesta entrada fa uns dies arran d’una recent prostitució professional covada i perpetrada endins de la mateixa seu del CTAV. A ser veraços, covada a un restaurant, en un sopar on acudí l’alcaldessa, membres del consistori valencià i algun membre de la junta de govern, on es produïren un bescanvi de favors, segurament, no confessables.

No totes i tots els professionals de l’humil ofici de ser UN ARQUITECTE (artesans de la tècnica) tenen la mateixa escala de valors morals, ètics sobre el vell i bell ofici de contruir.

PS: DE MOMENT N’HI HA 200, DE SUBSCRIPCIONS DE COL·LEGUES VALENCIANS-NO PROSTITUÏTS-, A FAVOR DEL MATEIX.

Heus ací el manifest:

ELS/LES ARQUITECTES I EL CABANYAL

El Col·legi d’Arquitectes (COACV) ha emés un pronunciament oficial sobre la hipotètica generació d’espoliació patrimonial a causa del projecte urbanístic que promou l’Ajuntament de València, conegut com a ‘Prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar’, a través del cor dels barris històrics del Cabanyal-Canyamelar.

Segueix en el vull llegir ( + )

El
Col·legi, com a organització professional és plural i, evidentment, no
en tots els casos cada col·legiat/ada ha de sentir-se plenament
representat/ada davant l’opinió pública. Per això resulta exigible, si
vol mantenir el seu ascendent i prestigi social, que incentive des de
l’àmbit col·legial els debats necessaris perquè hi puguen aflorar les
diferències, abans de pronunciar-se en conflictes que, com el del
Cabanyal, han adquirit una dimensió compromesa, de gran abast.

Res d’això s’ha produït a l’hora de dictaminar que el pla municipal no
genera espoliació patrimonial. No només això, sinó que no s’ha comptat
amb cap dels arquitectes que, des d’un indiscutible reconeixement
professional i/o docent, han qüestionat aquesta actuació de forma
raonada i pública.

Però a més de ser objectable el procediment, l’informe resultant defuig
un pronunciament lliure i propi de la nostra qualificació professional,
inhibint-se de la seua responsabilitat tècnica.

L’informe emès ve a dir
que, com que unes determinades sentències judicials han avalat la seua
legalitat, no és possible que s’hi produesca espoli, una argumentació
discutible i que no té res a veure amb el nostre ofici. Sorprén quan,
pel contrari, el Col·legi ha mantingut una trajectòria que tenia a gala
pronunciar-se sobre diverses polèmiques urbanes des d’una posició en
general gelosa de la seua independència i del seu fonament
professional, esgrimint arguments d’arquitectura, urbanisme i
patrimoni, els que corresponen a la seua esfera de coneixement.

Per això era d’esperar una anàlisi feta amb rigor en resposta a la
petició que va motivar la comanda ministerial, evitant-nos al
col·lectiu d’arquitectes l’assumpció d’una afirmació infundada i
acientífica, com ho és dir que “el passeig al Mar, el seu projecte i
traçat formen part de l’estructura urbana del Cabanyal-Canyamelar,
(…) constituint una traça històrica d’enorme valor estructurant”. Una
afirmació que va servir en el seu dia per a confondre els tribunals,
però que no pot enganyar cap professional que així es valore dins del
camp de l’arquitectura i de l’urbanisme.

Qui subscrivim açò no ens podem conformar que s’utilitze la representació del col·lectiu sense una mínima exigència professional, immune a interferències i servituds de tot tipus, i ens veiem obligats a discrepar d’aquest informe del COACV.

Som molts els col·legiats i col·legiades que considerem aquest projecte
un atemptat contra un patrimoni singular de la ciutat, que produeix
espoli manifest i que no existeix recolzament raonable que ho
justifique.

Ens sembla un pla socialment inacceptable, a més de ser econòmicament
inviable, urbanísticament desaconsellable i patrimonialment recusable.
En cap cas és real la vinculació de la prolongació del passeig amb la
rehabilitació del barri; aquesta és una teoria improvisada, que no
respon a la realitat i que no està contrastada.

Malauradament hi ha exemples, fins i tot a València, que demostren la
ineficàcia d’actuacions desproporcionades i alienes a l’entorn,
inductores de major deteriorament i que, no obstant això, van nàixer
justificant-se en suposades millores que mai no han pogut garantir.
Igualment afirmem que hi ha solucions urbanístiques capaços de resoldre el problema de connectivitat i d’articulació entre barris sense haver de
recórrer a actuacions reduccionistes i agressives contra la seua
caracterització.

Com a professionals de la matèria no podem admetre aquest fals
apriorisme que pretén vincular el futur del barri del Cabanyal amb la
prolongació d’una avinguda de trànsit que li és aliena i que no
reconeix ni respecta els seus valors. Per això manifestem el nostre
desacord amb l’informe emès pel COACV, així com amb el pla aprovat, i
reivindiquem la necessitat de reconduir el procés renunciant a aquesta
prolongació i abordant la rehabilitació integral del barri del Cabanyal
com a patrimoni dels seus habitants i de la cultura de la ciutat.
Donat el conflicte plantejat, en lloc de manifestar-se de la manera que
ho ha fet,haguérem preferit que el Col·legi actuara com a mediador, no
només a favor dels que s’estan veient directament afectats sinó, en
general, en benefici de València, que és alguna cosa més que una
abstracció urbana. Parlem d’un espai de concòrdia i acord ciutadà
mereixedor d’una governança participativa.

A València, febrer de 2010

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 12 de febrer de 2010 per josep_blesa

THINKING ABOUT AUDITORIUM-THEATRE

Deixa un comentari

We are going in final work process……..fast, fast, quickly….. !
Three volums interact among them.
Auditorium more theatre and one small concert room.
Three underground floors for parking.
We still need to design the ground.
We have a lot of gradient between streets for a good planning.
It’s very difficult to get it !

Here the slider in the middle of process.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 22 de gener de 2010 per josep_blesa

AN INTERESTING ARCHITECTURAL COMPETITION…..

Deixa un comentari

Competition launched to design Dundee V&A

11 January, 2010

An international architectural competition has been launched to design a landmark building for the Victoria & Albert Museum in Dundee.

The £47 million project – a centre for 21st century design in partnership with Dundee University – is part of a regeneration scheme for the city’s waterfront. The site for the new building will extend out into the River Tay.

“We want to find a design team that can deliver a world class building fitting for such a high quality project,” said Mike Galloway, director of city development for Dundee City Council, which is backing the project.

“A two-stage architectural competition is about to be launched and we expect to have interest in this project from prominent architects and designers from around the world.”

The V&A at Dundee is due to open in 2014, hosting a range of exhibitions and events with some of the content provided by the V&A. Funding will come from the Scottish Government, other public bodies and private donations.

scotland’s culture minister Fiona Hyslop said: “The V&A at Dundee will boost the city’s – and Scotland’s – reputation as a thriving centre for the creative industries.

“The Scottish government has put on record its strong support for this exciting project, so I am pleased to see the partnership making good progress.

“I look forward to seeing many innovative and high-quality designs coming forward.”

V&A director Mark Jones said: “The creation of the V&A at Dundee fulfils the V&A’s aim of sharing its collections, exhibitions, skills and resources, reaching new audiences and giving access to more people nationally and internationally.”

A feasibility study on the scheme predicted that the V&A at Dundee would attract 500,000 annual visitors to the city, create up to 900 jobs and add £5.7 million output to the Scottish economy.

Details of the competition will be published in the Official Journal of the European Union (Ojeu).

Read more: http://www.bdonline.co.uk/story.asp?sectioncode=426&storycode=3156074&channel=783&c=1#ixzz0cnJeehxW

We shall maybe can to show one proposal there it. The Dundee Council is thinking in great architect teams. But to those will be as amazing opportunities as to the little teams to bet competing (own cas), when there is long time ahead…..
The Scottish city Dùn Dèagh (
Dundee in English) seems a society wants beating up. It haven’t a waterfront well resolved, fault of communitarian infrastructures, etc. like València, Palma or Barcelona twenty five years ago. We have a good know how in that stuff. The river is very big. There are very much a only one politic actions to recuperate urbanism history than that operation

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 16 de gener de 2010 per josep_blesa

ARCHITECTURAL VISUAL POEM

Deixa un comentari

Fa uns mesos vam participar en un concurs internacional.
POEMA VISUAL ARQUITECTÒNIC.

Heus ací el resultat:

  

No vam poder acabar la nostra proposta amb millor embolcall. Hem représ la tasca de poder visualitzar allò que vam dissenyar. Amb nous ulls. Al capdavall tot hi era però no vam poder expressar el que s’estimàvem mostrar. Agraesc la intervenció de totes aquelles persones que ens acompanyaren en aquells dies de nervis i pantaix; i també les afegides a l’actual, més assossegadament, d’ara.
Hi hem afegit l’àudio ACT A FOOL de la Bryan Cherry Band.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 6 de novembre de 2009 per josep_blesa

TRIANGLE

Deixa un comentari

Aquesta és la nostra proposta per al concurs promogut per l’IVVSA  a la Pobla de Vallbona.
Haig d’esmentar i agrair l’esforç intens desenvolupat per totes les persones de l’estudi en aquesta recta final per a poder arribar-hi en temps. Soterrada hi ha una forta proposta d’autosuficència però les bases concursals no deixen expressar-ho contundentment. Els textos en parlen a doll, però no ha estat possible ser molt més explícit per tractar-se d’avantprojectes.
La forma avui, tota sola, no té cap esdevenidor. Recorda ‘l’art per l’art” dandista del XIX.

Promoció de 50 habitatges de lloguer per a persones grans, minusvàlids i famílies joves. Hi ha la llavor intestina de desenvolupar-lo en tres fases d’edificació i una quarta per als elements comuns. Doncs sabem –off the record– que no hi ha diners per a fer-ho tot d’una.

Com es tracta d’una parcel·la periurbana: hem intentat de crear els blocs d’habitatges al voltant d’una plaça pública, d’encontre de tots els veïns, amb forma aproximadament triangular. Amb creació de passeigs, òbagues, solanes, piscines, parc infantil, etc. Lloc on propiciar la trobada entre les persones que hi viuran. 


La topografia és una miqueta en pendent amb un desnivell aproximadament d’uns tres metres entre la part del nord i el sud de la parcel·la. Per això funciona en dos nivells. El superior al nord que acull els blocs 1 i 3, i la part inferior que acull el bloc 2 i els accessos a les plantes semisoterrades d’aparcament i trasters.


La tipologia de bloc s’ha disgregada per a augmentar el ventall de possibilitats:

Planta baixa dedicada a persones majors i minusvàlids són hbitatges adaptats i d’accessibilitat plena d’un o dos dormitoris. Sútil : 40-45 m2
Planta 1ª : habitatges símplex de tres dormitoris  Sútil : 70 m2
Planta 2ª i 3ª : habitatges dúplex de tres dormitoris  Sútil : 70 m
  
Si voleu conèixer més dades i perspectives de la proposta passeu al “Vull llegir +”

Ací vos posem la làmina de les superfícies per les a les diverses tipologies d’habitatge:

Solucions tècniques i superfícies:

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 20 d'octubre de 2009 per josep_blesa

NOU MESOS DESPRÉS….

Deixa un comentari

VAIG DESAR UN COMENTARI EN UN BLOC D’ARQUITECTURA AMERICÀ FA 9 MESOS.

I ARA M’HAN CONVIDAT A SINDICAR-ME I PARTICIPAR-HI AMB ELLS, SEGONS UN CORREU PRIVAT QUE ACABE DE REBRE’N.

QUIN MÓN AQUEST, EL DE LA XARXA  !

ÉS BRUTAL.  

Chicago Spire Caisson Construction

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/369px-chicago_spire.jpg

The Chicago Spire is a supertall skyscraper under construction in
Chicago, Illinois. The skyscraper will become North America’s tallest
free-standing structure and the world’s tallest all-residential
building, eventually standing taller than Chicago’s Sears Tower and New
York’s upcoming Freedom Tower, as well as Toronto’s CN Tower. The
building was designed by Spanish architect Santiago Calatrava and is
being developed by Garrett Kelleher of Shelbourne Development Group,
Inc. The Chicago Spire is scheduled to be completed in 2011 with 150
floors.

Originally announced in July of 2005 by Christopher T. Carley of the
Fordham Company, the project was supported by many Chicagoans and city
officials. After several months of development, Carley failed to
acquire necessary financing and the project was taken over by Garrett
Kelleher of the Shelbourne Development Group. Three major revisions
have been made since that time.

Work began in June 2007 and in preparation, a cofferdam over 100ft
wide and 120 ft deep will be installed that will later act as a
foundation for the building. These are some photos of the early stage
of construction. And all I can say is – that’s a big hole. In the
background of the last photo, the Trump Tower construction can be seen
in the background.

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/800px-chicagospire_from_lakepointtower_1_12_08_closeup.JPG

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/1126952468_b8cacd894f.jpg

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/1132419621_c5e22416e9.jpg

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/1210643736_7e26e3013d.jpg

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/1200559754_3790742f65.jpg

http://www.globalconstructionwatch.com/wp-content/uploads/2008/02/1846747883_4d4a8cec8b.jpg

Photo Credits

Share This

5 Responses to “Chicago Spire Caisson Construction”


  1. function.join]: Invalid arguments passed in /homepages/29/d161728157/htdocs/Global-Construction-Watch/Blog/wp-content/themes/k2/app/includes/info.php on line 709
    ” id=”comment-277″>

    1
    max

    the spire is gonna kick new york out of the tower race. then after the spire we are gonna whop dubai with some new tower.

  2. function.join]: Invalid arguments passed in /homepages/29/d161728157/htdocs/Global-Construction-Watch/Blog/wp-content/themes/k2/app/includes/info.php on line 709
    ” id=”comment-286″>

    2
    Josep Blesa

    Several things:

    Santiago Caltrava i Valls, belongs not from Spanish culture. He’s
    from Catalan culture. As well as Antoni Gaudí i Cornet (born in Reus
    town).

    The form of Chicago Spire Caisson is same the salomonic column of the ‘Llotja of València’ in our city. Gothyc style.

    Santiago is my friend, too.

    Yours sincerely

  3. function.join]: Invalid arguments passed in /homepages/29/d161728157/htdocs/Global-Construction-Watch/Blog/wp-content/themes/k2/app/includes/info.php on line 709
    ” id=”comment-313″>

    3
    logan

    you
    may think that the circle thing will be tall, but the freedom tower in
    new york will show, and remember what happend on 9 11 and will never be
    forgotten it will be 1776 feet tall right next to the old trade centers

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 17 de setembre de 2009 per josep_blesa

SPIRAL TOWER a BCN.

Deixa un comentari

Ací teniu el vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=kNgbSukEUHk&feature=player_embedded

Aquest apunt està íntimamant relacionat amb aquest altre que vos vaig escriure en l’antic bloc. En parlava dels esforços heròics d’una sèrie d’arquitectes a Londres, entre els que es trobava  Zaha Hadid per eixir de la teranyina ideològica que hi havia creat el postmodernisme. Una mena de tenalla amb dues palanques: l’europea de petjada italiana (Aldo Rossi, G. Grassi, el nostre O. Bohigas, etc.) que anomene tendenzziós (de tendezza) i l’americà (Charles Moore, Colin Rowe, R. Venturi, etc.) de resignificació icònica, però buida.

Joan Fuster deia que els fracassos no s’improvisen, per la mateixa regla de tres:Els èxits, tampoc.

El text següent, que he manllevat d’un bloc americà, crec que paga la pena. Pot ser siga una miqueta extemporani però està força documentat.
La meravella de la xarxa, en què et pots trobar informació eficient d’una peça propera, més aviat a l’altra banda del món que l’entorn mediàtic proper t’oculta, per les circumstàncies que siguen. La humanització i personificació de la universalitat.
He remembrat els treballs d’anàlisi de Manuel Solà-Morales, Joabn Busquets, M. Domingo, A. Font i J.L: Gómez Ordóñez, per urbanitzar i relligar aquell tros, dit aleshores ‘ Sector de La Ribera Oriental de límit de no-ciutat pels anys ’70. M’he sentit reconfortat. Sé que molts han blasmat sobre aquest entorn en contra a causa de l’especulació que s’ha produït esbandint molt de persones curtes de recursos producte de les onades d’immigració dels ’50 i ’60 que hi vivia. Res a veure amb la malifeta i malpensada causa d’El Cabanyal. La mancança de trava social entre uns doblement castigats (als 60′ i als ’90) i els altres que ja venien molt travats des d’antic i, fins i tot, independents de l’urbs metropolitana.
Vaja com si diguéssem el barri de Gràcia, per posar-vos-hi un exemple als barcelonins.

First stone of the Spiral Tower by Zaha Hadid in Barcelona

14
Jul 2009
 

4-copy

Today at 11.00 AM took place the laying of the foundation stone of what will
be the new iconic building in the area of Barcelona’s Forum, the Spiral Tower.
This university campus will be located at the end of Avinguda Diagonal, one of
the main avenues of Barcelona, beside the Forum building designed by Herzog
& de Meuron for the Forum of Cultures held in 2004.

Zaha Hadid came around 11:15 and the event had an intense political presence
(the Mayor of Barcelona Jordi Hereu, mayors from areas like Maresme and Besós
and key representatives of the Consorci). The building, located at the
confluence of streets Taulat and Sant Ramon de Penyafort, will have a ground
surface of 20,650 sqm.

img_1366

Hadid’s speech was short, she recalled his first trip to Catalonia when she was 7
years and then she talked about a competition in which she participated 20 years
ago, related to the design and extension of the Diagonal Avenue. At that moment
she had the opportunity for a better understanding about the urban development
of Barcelona and [as she said there] it has been a big influence on the design
of the Spiral Tower.

2-copy

Design and Context

Zaha Hadid’s design for the Edifci Campus confrms the role of the 22@ area at
the very forefront of Barcelona’s changing water edge. The tower’s striking
design creates a new presence in a territory of transition. The spiralling tower
stitches the border of the municipalities of Barcelona and Besòs, creating a new
infrastructure that is a joint venture of the two cities and two clients: El
Consorci, Zona Franca de Barcelona y b-TEC, Consorci del Campus
Interuniversitari del Besòs.

The design articulates the transition between the forum and the campus,
between the new equipments and parks water-front area, in Barcelona, and the
requalifcation of the delta of the river Besòs area, in Sant Adrià del Besòs.
The formal theme of the spiral actively binds the two together with an
encompassing movement, stimulating the seamless integration of the city fabric,
connecting in a dynamic way, the different surrounding areas.

situation plan

situation plan

Synergies and Opportunities

The new node created at the Edifci Campus anchors itself on the functional
mix of university and office spaces, establishing a bridge between the world’s
of education, research and business, promoting new opportunities of interaction
between the diverse types of users through its new public spaces, the courtyard
and the atrium. Our design proposal takes on the challenge of combining the
needs and aspirations of the two clients and creating a symbiosis between their
programmes. Thinking of the two briefs as one single building is the most
coherent, effcient, sustainable and cost effective way to fulfl the potential of
this great opportunity. This new building form, defned as a combined entity
created by fusion, will set a new typology of intervention within the Knowledge
City concept. The critical mass generated at the site will act as a catalyst on
the transition between the forum and the campus, creating potential new
synergies between the different stake holders and contributing actively to the
overall redevelopment of the 22@ area.

img_1352

5-copy

Connectivity and Public Space

The fluid character of the tower is generated through an intrinsically
dynamic composition of volumes that dissolves the classic typology of the tower
and the podium into a seamless piece. The building uses the site’s inclined
topography to redesign the landscape in order to create seamless accessibility
between the new campus and the forum. Through the use of cantilevers, the
building lifts from the street level, releasing the ground to be occupied by
civic / public uses. The continuous, ‘choreographed’, spiral movement ‘weaves’ a
series of public spaces, connecting the campus, through the courtyards and under
the cantilevers, to the forum beyond.

 

Credits

Architect: Zaha Hadid
Architects
and Patrik Schumacher

Location: Barcelona,
Spain

Project Director: Tiago Correia
Project
Architects: Alejandro Diaz & Aurora Santana
Project
team: Fabiano Continanza, Víctor Orive, Rafael González, Oihane
Santiuste, Mónica Bartolomé, Raquel Gallego, Esther Rivas, Jessica Knobloch,
Hooman Talebi, Maria Araya, Ebru Simsek

Local Architect:
Ferran Pelegrina Associats SL [Barcelona, E]
Technical
Architect: J/T Ardèvol i Associats SL [Barcelona,
E]

Structural Engineering: BOMA Brufau, Obiol, Moya &
Ass. SL [Barcelona, E]

Structural Engineering: Adams Kara
Taylor [London, GB] (Concept Stage)

M/E/P Engineering: Grupo
JG. SL [Barcelona, E]

M/E/P Engineering: Max Fordham LLP
[London, GB] (Concept Stage)

Facade Engineering: Ferrés
Arquitectos y Consultores.SL [Barcelona, E]

Lighting Design:
Architectural Lighting Solutions [Pamplona, E]
Health &
Safety: J/T Ardèvol i Associats SL [Barcelona, E]
QS /
Cost: J/T Ardèvol i Associats SL [Barcelona, E]
Geotecnia:
Losan [Barcelona, E]
Project Area: 27,650
sqm

Project Year: 2006-2011

FOTOS/ PHOTOS


Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 11 d'agost de 2009 per josep_blesa

SELF ONESELF

Deixa un comentari


Aquest és el text i el vídeo que presentem al concurs de Google i Guggenheim Museum.

SELF-ONESELF

There’s more than just study
and sleep. One’s own social responsibility of resources. Through natural
elements such as water, light and wind, we reach autosufficiency. The light
will come from the“WindBelt” and electricity will flow through the photovoltaic
roof.

The rainwater will be drained
to become potable water. Bed and table are rotary. Table will have two
functions: studying and eating.

We separated the living room from the washing room. The “stay” zone is the
kitchen, the bed and the living room. The washroom is shower, sink and toilet.
The union zone is the hallway and the terrace. A part of the wall becomes a
terrace sitting on a bench that stores chairs and a table. This fractal
new-plasticist composition is homage to Mr. Wright.

 

Hem decidit de situar-lo prop de la riba de l’estany del Central Park. A escassos metres de distància del Guggenheim Museum. Crec que hem sabut fugir de la mera composició arquitectònica. Inserit-ne més qüestions tècniques i d’autosuficiència. Hi hem fet, tanmateix, una clucada d’ull a l’època neo-plasticista del Wright arravatat i enamorat de l’esposa d’un client, fuig amb ella cap Europa deixant-ho tot arrere a Amèrica. Malgrat tot seria reemcimbellat de nou per l’avantguarda holadesa i el Bauhaus d’aleshores.

Dels 9’30 metres quadrats màxims de superfície tancada útil hem intentant discriminar funcions amb els dos volums paralel·lelípeds. Un per a funcions d’higiene (wc-dutxa-pica) i l’altre per a zona de vida interior (dormir-menjar-estudiar). Com la superfície era esquifida hem assajat d’estirar-la tot creant una zona exterior a partir de pivotar una paret que es convertís en terrassa recolzant-se en el banc dels passejants. Al seu interior alberga la taula i les cadires de la terrassa. Passadís i terrassa conformen el nexes i connexió amb l’exterior per a estar-s’hi. La coberta recollidora d’aigua i d’enegia relliga el conjunt de peces soltes. Les emmarca.

Les bases del concurs incidien  molt sobre la mancança de fluid elètric i d’aigua, i això ens ha esperonat a pegar-li la volta. Tindrem llum i aigua.

Fer una cèl·lula on es poguera viure-hi. El jurat diu: sols dormir i estudiar.

Nosaltres podem esmenar-los la plana: Menys NO -sempre- és més.

Més amb menys, potser, és millor.

 

Si voleu veure el vídeo paseu al “Vull llegir més ..:

PS: ens agradaria conèixer les vostres crítiques, per a millorar-lo, afanyeu-vos perquè el volem presentar la setmana vinent. La funció bàsica dels concursos és la de plantejar-se reptes que després podrem aplicar-los o no.

Com l’acudit aquell:

– ens encisa presentar-nos a concursos i perdre’ls.

– I guanyar-los-en?

– Això deu ser l’òstia !

Gràcies, de bestreta, per la col·laboració !

 http://www.youtube.com/watch?v=mSYp8rvfJ1E

Encara ens resta la inserció en un punt de la terra mitjançant el Google Earth.
 

http://sketchup.google.com/3dwarehousedetails?mid=e93fba223319a60bf33ed8995e20e297

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 8 d'agost de 2009 per josep_blesa

ANTICALATRAVIANA

Deixa un comentari

Malgrat la croada iniciada per professors d’escola i opinadors arquitectònics, a un servidor li continua semblant un dels grans de finals del XX i de principis del XXI.

La premsa de València la té presa amb ell. Ha treballat per a tiris i troians. Les premses respectives partidistes han pres partit sempre a la contra i en funció del moment i dels interessos particulars per a qui servien.

Tinc l’honor d’haver estat un dels primers a escriure (1) i (2) d’ell quan gairebé ningú no sabia ni que existia. Si més no, en aquesta ciutat.

Ecos que s’han enjogassat en assabentar-se dels problemes actuals que ens atansen a tothom. Ací s’ha venut com a que els promotors novaiorquesos estaven fart d’ell. Quan llegeixes la premsa no nacionalista com El País (de ellos), i contrastes amb la nordamericana, te n’adones que el que s’esclamen és pel retardament de les obres a causa de la manca de diner per a tirar-les endavant. Estem parlant del major nuc de comunicacions de tot Nova York. HUB  que, com sabem tothom, se li  encarrega a tots i cadascun dels professors de l’escola d’arquitectura de València tots els anys. 

Un antic (i astut) professor de la politècnica, molt esbiaxadament i sibil·linament, m’acaba d’enviar el següent document mig elaborat per ell i que trobareu en l’arxiu adjunt de dessota. Amb la rancúnia els va pena. HI dese el power-point, no el seu escrit que resta en la meua bústia secretament amagat.

Quan arriba a València els títols posa que són a Spain. Els escriu en español, off course. Sort que ens avisa que és la seua ciutat d’adopció.

Per contra a Santiago, se li sap des d’on ve i des d’on dissenya:

Charlie Rose Santiago Calatrava via Noolmusic.com

Hi ha una frase de l’arquitecte llombard Vittorio Gregotti que sempre m’ha fet pensar:

Qui en sap, fa. Qui no en sap, ensenya.

Gent amiga d’una intatxable trajectòria s’ha apuntat a la foguera.  Amics meus del col·lectiu Terra Crítica s’ha fent del rogle d’inquisidors, també Joan Josep Isern que fiu un post i que vaig respondre-li açò. De vegades les línies adversàries es personifiquen mitjançant la personificació endimoniada d’alguna persona. I això no té massa sentit. Tothom celebrem Leonardo da Vinci, però pocs recorden la persecució a què fou sotmès de no pocs arquitectes francesos al geni en terres gal·les a causa del seu nomenament, com a arquitecte de l’amplicació del Louvre, fins a assolir la seua destitució.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 29 de juliol de 2009 per josep_blesa

UNA PASSA MÉS EN EL PROCÉS DE DISSENY

Deixa un comentari

Anna ens va fer unes acotacions que ens han vingut bé per a repensar una miquiüa el disseny. Hem retocat la coberta, que hem perllongat. Ella ens deia que era massa aerodinàmica. Hi ha una idea materilitzada per la coberta:aconseguir que siga -l’habitatge- el més autosuficient possible. Amb la qual cosa perseguim recollir el màxim d’aigua possible i tindre-la el màxim d’exposició envers el sol de la vessant encarada a migjorn (sud) on posarem membranes fotovoltàiques.
El que passa realment, al meu parer, és que funciona a l’inrevès.
La coberta per la part de la façana de davant, en la regla general dels projectes, és la que s’alça, però ací funciona al revés por l’orientació. La que s’alça és la del darrere. Això, potser, siga allò xocant del disseny.

Tot i que no es veu massa, la planta soterrani té diversos espais per a ubicar la maquinària, magatzems, etc. requerits per assolir els objectius -adés esmentats, entre d’altres- de major autosuficiència.

Hi viuran persones majors que ens agradaria que arribassen a tot arreu, per això hem inserit la rampa i l’elevador interior a l’habitatge, per a que tothom puga arribar a totes les plantes del mateix. També Roser ens féu una al·lusió
sobre l’ús perllongat de les persones que anem perdent facultats, com més va, més.
Hem fet un intradós (part vista de la coberta) amb un disseny escacat. Les finestres de la piscina del passatge dels cotxes les hem engrandit per a que il·luminassen, encara més, el pas soterrat. Amb el què hom pot veure les persones nadant des de eixe carreró obert per ambodós costats.

També el carreró rep la llum -matisada- pels entreoberts dels taulons de bengué o ip del terra de la terrassa davantera. Crec que ha agafat un aire força més ‘japonès’ que ja en tenia. Almenys el sketch-up que ha muntat Emiliet va millorant. Hem introduït una música de jazz de Acoustic Project.

Vos dese el vídeo en el “Vull llegir més…
Li dec a ella ,especialment, haver-me estat, des de l’inici dels primers esbossos, aconsellant i donant encertadament i discreta, opinions ben enraonades.

Agraesc tothom que ha incidit, opinat, etc. a ajudar-nos amb els seus consellsa realitzar aquest disseny que cada volta és més 2.0, amb el vostre ajut. Avui hem lliurat el projecte bàsic al seu promotor. En el propcés constructiu poden produir-se moltes modificacions. Tanmateix, sembla, que quan es té una guia més segura, les improvisacions són menys distorsionadores i més del tombant de la millora.
Esperem-ho !

El vídeo no el coneixia el promotor, sembla que li ha fet gràcia.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 23 de juliol de 2009 per josep_blesa

PETER ZUMTHOR (i 2)

Deixa un comentari

En el lliurament del primer post PETER ZUMTHOR (I) -que teniu enllaçat- vaig fer un petit esquema per a endinsar-nos en el pensament i pràctica d’aquest arquitecte suís guardonat enguany amb el premi més important d’arquitectura que es concedeix a tot el món.

Les crítiques americanes, han estat molt radicalitzades entre els opinadors mediàtics, què ens porten a reflexionar sobre aquest fet. De fet, fan emergir el malestar regnant i les diverses preses de posició davant la realitat. Primer creen un terreny enfangat de debat contraposat induint-hi dos pols -falsament i maniquea- irreconciliables en els pressupòsits, en les realitzacions materials i els resultats socials.  

Cercant que es consolide un estat d’opinió contra la variabilitat i diversitat qualitativa i quantitativa de les arquitectures. Perquè un estat d’opinió així és molt fàcil de crear -mediàticament- i molt difícil de contrarestar. Ni que siga, com és el cas,  amb poc de sentit, més enllà de consolidar posicions personals. Com provarem a esbrinar.

Els dos pols de tensió són, d’una banda els arquitectes ignorants i de l’altra els arquitectes polítics. I açò és traslladable a tants i tants camps de la condició humana. 

És una mena de reglotada d’aquell debat del XIX entre els artistes de l’art pour l’art i els compromesos amb unes causes socials. Debat que és un parany, perquè tothom som polítics -per acció o omissió- i tothom, en cadascuna de les nostres accions, induïm unes maneres de fer intencionals. Àdhuc els nihilistes.
Hi ha qui creu que per estar feta una acció per una persona compromesa socialment política té el salconduït de la seua bonesa social. Hi ha qui creu que qui no fa bandera de deteminades posicions polítiques té un resultat menys eficaç socialment. Posarem uns exemples contundents en la gran art del nostre temps, el cinema: John Ford i Clint Eastwood. Dos personatges manifestament (conservadors), sense ideologia social (progressita), però quina potència social !.
Algú creu que el poder persuasiu dels germans Coen, Woody Allen, Tarantino, etc. n’és equiparable?

Les crítiques americanes a Zumthor semblen paral·leles a les fetes a Emir Kusturica.     

VEGEM-LES SINTÈTICAMENT:

1.  La seua arquitectura no està inserida en els ítems de l’activisme social, el desastre de l’agressió a la topografia, en la sostenibilitat, en el nou disseny amb software, en la constucció de mega-ciutats, en la accessibilitat de minusvàlids o en la ideació de mega-infrastructures.

2. Zumthor fa arquitectura MONSTER (?) i és un outsider.

3. Aquesta ja ni la traduesc: His buildings are both regionally flavoured, like a meal prepared with only local ingredients, and remote, at least for anybody living outside central Europe.

4. Cameron Sinclair, fundador de Architecture for Humanity , fou un dels primers a blasmar la concessió del guardó a Zumthor. Dilema entre l’arquitectura de l’excés i la de la rellevància. Tot al·legant-hi, amb molt de fonament, que calia visualitzar-ho tot amb una visió més ámplia. Considera Sinclair que és una mena de penediment i redempció del paper de comparsa, assumint les regles de joc imposades des d’aquest premis, que envalentonaren i vantaren els luxosos gratacels que trepanaven els cels. Però una cosa no trau una altra, al nostre entendre. Vull fer-li un post dedicat a la seua tasca arreu del món. Una crítica avalada pel pensament fonamentat en l’ètica, el treball i els fets.

5. Frances Anderton, replica Sinclair sobre la base d’un cert lloccomunisme. Curiosament, amb els successius comentaris, ella va modulant i aproximant la seua postura i la crítica a Cameron Sinclair. Si podeu, féu-ne el seguiment per fils. 

Si voleu continuar i esbrinar un poc sobre el pensament de Zumthor al respecte, us pregue que m’acompanyeu al “vull llegir…”

1. Zumthor s’estigué durant 11 anys fent la creació del centre TOPOGRAPHY OF TERRORS, sobre el quarter general de l’antiga GESTAPO.  Una gàbia confomada mitjançant una estructura de barrots i usà un missatge altament i incòmodament ambigu. O semblava totalment transparent o fermament sòlid. Les autoritats adduiren problemes econòmics que portaren no sols a desfer-se’n de Zumthor sinó que enderrocarien allò que ja estava bastit. Al meu mode de veure no sols feia recordança sinó que feia una denúncia silent davant la vigència existent d’aital horror en els dies actuals. Aquestes denúncies són més poderoses si es fan des de postures polítiques liberals. Esparveren. D’un suís que, a sobre, s’ha format als EUA. Ens posen l’espill massa a prop.

2. Zumthor ha construït relativament poc. Ha destriat molt els seus encàrrecs. Ha fet d’arquitecte de poble. Ha pertangut durant dècades a la comissió de preservació patrimonial del seu cantó. Ha rebutjat treballar per a grans firmes comercials. Construeix petites peces, no megaestructures. Dissenya amb detall. Té una vida familiar com la de qualsevol de llurs veïns. Òbviament no és un arquitecte a l’ús. Li molesta la fama perquè diu que li’n trau temps. Té ofici, i professa la professió com un artesà. En sap d’història. Té publiats un parell de llibres. Tan estem en braços de la indústria i els consultings que desenvolupen la totalitat dels projectes que els arquitectes de prestigi es limiten a dibuixar el que seria el projecte bàsic i al resta es dediquen a passar per l’obra per a fer acte de presència. El Guggenheim de Bilbo és un dels casos flagrants. Circulava en la revista dels aparelladors españols ‘CERCHA’ tota l’epopeia de la construcció del dit museu. I, al capdavall, l’única cosa d’interès que perseguien era la signatura per part de F. Gehry.

3. És usual que quan no s’entén una obra iterativament, els liders del lloc, si damunt es troben casualment en algun centre de poder et pengen la llufa de tindre sabor regional, i que la teua obra és molt casolana. Remota. Estranya. Intel·ligible sols per aquells del teu redol. No deixa de ser una manera de ser egocèntrica. Tot allò que no surt o és metabolitzat per les metròpolis és titlat d’aquests adjectius, que tan bé coneguem els que vivim arreu del món, defora d’elles. Sense franquícies.

4. En mereixerà parar-hi atenció mitjançant un post al respecte.

5. És consegüent amb les deliberacions del punt 3; al voltant d’una periodista especialitzada en art que viu a San Francisco.       

La diatriba ha tingut efectes immediats en el món del negoci editorial, Peter Zumthor comença a ser reconegut als EUA:

Efectes secundaris de la controversia.
Hi ha quelcom que puga incrementar en el seu valor de 39,06 $ a $836.00 en menys de 10 anys?

Seeing Zumthor–Images by Hans Danuser: Reflections on Architecture and Photography by Hans Danuser and published by Scheidegger & Spiess. Fou posat a la venda el 15 de juliol.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 18 de juliol de 2009 per josep_blesa