ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: ARCHITECTURES

UNA ALTRA IDEA DE MUSEU.

Deixa un comentari

ANTECEDENTS

  1. Tenim un museu que ha quedat petit i obsolet per als requeriments actuals.
  1. Existeixen uns jardins que constitueixen un passeig escultural que conforma ciutat en forma d’una gran L.
  1. Hi ha dues places importants: una urbana i una altra de espectacles taurins o d’altra índole.
  1. Ens trobem en una àrea residencial, a més a més, fortament caracteritzada.

Les imatges poden conduir a una errònia percepció de l’avantprojecte. Un error d’escala comprehensiva. Per a situar-vos, us done aquesta informació:

La superfície construïda total proposada és de 3.741’34 m2, en dos cossos. El primer de 2.715’99 m2 i el segon de 1.025’35 m2.

La L de la parcel·la és de 27.000 m2 i els jardins abasten una superfície lliure d’edificació aproximada de 18.000 m2. La longitud dels tancaments de vidre són de 789’11 m i en general tenen una alçària lliure de sis (6) metres en la major part en d’altres resta encaixat en el terreny, tenint una superfície encristal·lada total de 4.734’66 m2.

Estem parlant d’un museu més gran que l’IVAM o MACBA actuals, tot i que no ho semble, per a una població de la grandària i població similar a Paterna de l’Horta més o menys.

Els fons escultòrics que motiven l’ampliació són aquells què no poden ser-hi estotjats pel Centre d’Art Reina Sofia. El topall de pressupost són sis milions. Nosaltres ho hem deixat en 5.350.000 € deixant l’escreix, 650.000,00 € per a poder adobar i reformar l’edifici actual (l’antic) al programa resultant. 

Si voleu llegir i veure el recull fotogràfic que explica els conceptes vos convide a passar al ” Vull  llegir més…

ANTECEDENTS

  1. Tenim un museu que ha quedat petit i obsolet per als requeriments actuals.
  1. Existeixen uns jardins que constitueixen un passeig escultural que conforma ciutat en forma de gran L.
  1. Hi ha dues places importants: una urbana i l’altra d’espectacles taurins o d’una altra índole.
  1. Ens trobem en una àrea residencial significativa.

Àlbum fotogràfic

Amb tot dins d’una intervenció regeneracionista de fa anys. Entenem que la intervención ha de respectar el patrimoni preexistent, bo i incrementant-lo.

La necessitat actual consisteix a substituir, remodelar o ampliar l’edifici original per a incrementar la col·lecció exposada després del llegat de fondos procedent del MEAC, endemés d’altres que s’hi han afegit amb posterioritat. O en vindran. L’heterogeneïtat intrínseca de les obres actuals i de les què podran fer donacions o adquisicions, ha constituït una de les claus de la proposta, com hi veurem posteriorment.

PROGRAMA

Dintre del programa proposat, encloem també la creació de sales polivalents de reunions de provisió de coneixement per a col·leccionistes, representacions d’ empreses privades inversores en obres d’art, coaching per a crítics, tècnics, comissaris, curadors d’exposicions, etc.

CONCEPTE I IDEES FORÇA DE LA PROPOSTA

  1. Conservació íntegra de l’edifici actual. Per motiu de sostenibilitat creiem que el patrimoni existent no s’ha de derribar, ans, pel contrari, fer-lo acréixer. Per això l’edifici actual cal mantenir-lo i adaptar-lo en el temps als requeriments que precise el conjunt rere la travessia que encetem ara.
  1. El conjunt que proposem és el tricicle harmònic dels tres elements constitutius:
  • La parcel·la urbanitzada amb l’enjardinament proposat en aquesta proposta.
  • L’edifici existente actual del museu.
  • L’edifici de nova planta proposaten aquesta solució.
  1. Potenciació de l’entorn urbà existent després de la intervenció.
  1. Viabilitat económica futura. Baix cost de manteniment.

Amb aquesta proposta hom pretén de crear un conjunt museístic viu. La zona de la parcel·la caient a la Avenida del Doctor Fleming s’hi destina a les escultures albergades per al nou museu. La zona de parcel·la que queda entre el nou edifici i l’existent es concep com a museu a l’aire lliure.

Algunes de les escultures rebudes no poden ser expoades a la intempèrie, però sí, poden estar connectades visualment amb l’exterior. Integrem els espais expositius amb el parc, car únicament s’hi separen del jardí per un tancament encristal·lat.

L’edifici de Las Dehesillas es dedica a la gestió, reparació, restauració, preparació i emmagatzematge de peces escultòriques. També hom pot fer-hi exposicions de manera puntual.

La proposta destaca l’espai exterior i amb allò n’integra, en ell, el nou edifici. Serà en la ‘promenade’ escultòrica del jardí i en el nou edifici transparent on es contemple l’obra exposada, tant des del seu recorregut interior com des del circundant exterior a ell.

L’EDIFICI NOU ÉS UN NO-MUSEU

Aquesta proposta arquitectònica no pretén de fagocitar les obres escultòriques, instal·lacions o performances que pogueren exposar-s’hi, sinó que tracta d’esvair els límits entre el parc i el museu, per a exhibir-les a l’exterior.

La vegetació circumdant ens ajudaràen tal escomesa. Mitjançant les fites de la coberta que sobrevolen els arbres, que des de la llunyania nos ho amollona; en la proximitat, la crida al vianant se produeix per la visió directa de les obres.

Peguem la volta als museus tancats de pintures o d’altres espais artístics. Les escultures resten protegides, però integrades en el paisatge urbà de la ciutat. L’ objecte arquitectònic queda reduït a la simple cobertura que ‘vola’ entre l’alberola perifèrica.

El vidre que semble sostindre la coberta. Com hemos dit adés, el fondo del museu és heterogeni. La proposta rebutja l’encotillament omnipresent d’una alçada única, doncs les altures de les obres són força variades. Creem sales amb altures variables i distintes per a poder albergar les diferents obres. De diversos artistes, col·lectives o d’un mateix en el temps. La proposta crea espais que admeten des de la petita vitrina-museu beuysiana fins uns possibles gran formats d’un Calder, Giacometti, etc.  

Cada exposició és matèria d’estudi, augmentant-hi la complexitat, però també les possibilitats d’ubicació de les peces exhibides, que se veuran diferents en funció de l’ entrada de llum natural.

La inserció dels xiprers als patis intersticials és un toc internacional de benvinguda, tot i modificant la semàntica tradicional funerària hispànica.

L’edifici nou transcorre al llarg del braç paral·lel de l’avinguda del Dr. Fleming. Hi ha dos nuclis ben diferenciats, units però amb una única coberta que creua “l’Avenida de los Derechos Humanos”. L’edifici de majors mides alberga les sales d’exposició i l’edifici menor se’n dedica a usos de divulgació i formació.

En cobrir també  el tram de l’Avenida de los Derechos Humanos es crea una espècie de passatge que dóna continuïtat visual a l’esgarradura dels edificis situats entre els edificis confrontats de l’altra galta del carrer. S’hi tracta de fer ús d’un recurs visual similar a les finestres nipones shinden, que focalitzen el que hom vol que s’hi veja. 

L’entrada principal s’hi situa al vèrtex exterior de la cruïlla junt a la rotonda de vies urbanes principals, on situem la coberta del vestíbul d’accés. En aquest edifici trobem en primer lloc el rebedor, que conté el punt d’informació i la botiga. Els aseos públics són a un espai annex. A l’esquerra del rebedor hi ha el restaurant, que en té també accés des de l’exterior, per al seu funcionament independent dels horaris del museu.

Des del vestíbul s’accedeix a una gran sala d’obres permanents i de major rellevància, des de la què parteixen dos itineraris que recorren les set sales d’exposició.

El recorregut del nou museu se planteja al mode clàssic de sales successives. Aquestes sales, però, tenen formes orgàniques en contes dels tradicionals paral·lelepípeds provinents del segle XVIII germànic, i que s’arredossen com si foren una massa  d’oòcits de dona humana o d’amfibi. En els intersticis buits entre les sales creem xicotets jardins zen, que permeten l’entrada de llum natural a les sales, matisades per les masses arbòries. Alguns ‘patiets’ tenen xiprers o abets que sobreeïxen per damunt de la coberta.

El segon cos de l’edifici nou s’encontra a l’altre costat de l’Avenida de los Derechos Humanos, n’és qui acull la sala de conferències, aules, tallers i d’altres activitats de nova programació adesiara enumerades en un museu de nova emprenedoria.

Expressament se repiteix el model de la part anterior, amb un vestíbul d’accés i distribució, amb recepció i zona d’espera que connecta amb la gran sala de conferències directament. El hall d’entrada posseeïx una sala d’exposició que distribueix, a l’igual que el primer cos, amb les sales polivalents, de cursos, aules, etc. N’existeixen dues sales d’exposició i tres d’aules per a organitzar les activitats de difussió de coneixement, coaching artístic, etc.

S’ha optat per fer sales d’exhibició ovoïdals en contraposició a les sales rectangulars que permeten zones ‘obscures’ , sense visual, mentres que en aquest cas hom percep la totalitat de l’espai en el tránsit al voltantal de cadascuna de les peces exhibides…i més enllà.

Tots els murs de tancament seran de vidre com es desprén de les imatges  aportades en la proposta, tret d’aquelles sales que requereixen certa privacitat, com ara, són aseos, lavabos cuina, etc, que foren de formigó armat vist blanc. Per a la construcció d’aquesta façana transparent emprem diferents tipus de vidre en funció de l’assolellament, per tal de protegir les obres escultòriques.

La forma dels paraments-façanes, com hem dit adés, és oscil·lant, tot seguint les formes ovalades de la petjada en tota sa alçària.

Les cobertes es construeïxen amb lloses de formigó armat de vint centímetres de gruixa, existint un tauler pla que s’hi subjecta sobre pilars situats estratègicament davant de cada perfil rigiditzador del vidre circundant de les façanes que en el seu perímetre conformen les superfícies de doble corbatura que emergeixen  en llur perfil a partir de l’eix de major longitud.

La coberta en les zones planes entre els oòcits en contacte i els voladissos dellà de la petjada són de coberta vegetal.          

URBANITZACIÓ

La proposta s’ajusta a la topografía original del terreny, obtenint una zona orgànica i natural, que embolcalla el nou edifici  i l’integre en la naturalesa del lloc. Conservem la majoría d’arbres existents, i aquells que ocupen l’espai del nou museu o recorreguts del nou dissny del jardí entre ambdós edificis, també es transplanten a d’altres zones del propi jardí resultant.

La intervenció pdrocura d’assolir que tots els espais del jardí i nou museu siguen accessibles per a discapacitats mòbils. La zona central del tram paral·lel a l’Avenida del Doctor Fleming s’aterra i explana, quedant-ne emmarcada entre dos eixos paral·lels peatonals. La inserció de rampes suaus d’accés des de les voreres fins l’edifici permet la visita del museu sense gens de dificultat.

En el tram de jardí paral·lel a l’Avenida del Museo s’organitzen tres eixos: dos perimetrals vegetals i un pavimentat central que constitueix el camí de trànsit peatonal entre l’edifici antic, actual museu, i el nou proposat en aquesta solució.

Els diversos paviments, voreres i àrees enjardinades creen circulacions al voltant de les escultures implantades en l’exterior, tot seguint el criteri zevià (Bruno Zevi) de produir la ‘contemplació escultòrica’ en girar sobre l’objeccte escultural, que se diferencia de la visió interna de l’espai embolcalaldor de l’arquitectura, mirada que guia en la promenade sculpturelle. A elles s’aplega, igualment,  per camins perpendiculars traçats des de voreres perimetrals.

AVANÇ GLOBAL DE PRESSUPOSTOS DE LA INTERVENCIÓ
  1. 1.    CAPITUL RESUM EUROS D’OBRA CIVIL EDIFICI NOU

1   MOVIMENTS DE TERRES I DEMOLICIONS……………5.000,00 €

2   XARXA DE SANEJAMENT……………………………..45.000,00 €

3  FONAMENTS………………………………………….350.000,00 €

4   ESTRUCTURA………………………………………..975.000,00 €

5  COBERTA……………………………………………..900.000,00 €

6   FAÇANES DE VIDRE…………………………………800.000,00 €

7   PORTAM I MANYERIA EXTERIOR……………………25.000,00 €

8   PORTAM I RAM DE PALETA………………………….45.000,00 €

9   PORTAM I MANYERIA INTERIOR…………………….50.000,00 €

10  REVESTIMENTS DE PARETS, SOSTRES

I TERRES…………………………………………………500.000,00€

11  INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA………………..15.000,00 €

12  SANITARIS I AIXETAM……………………………..10.000,00 €

13  INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ELECTRÒNICS……..295.000,00 €

14  DECORACIÓ I MOBILIARI………………………….285.000,00 €

15  INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ I REFRIGERACIÓ

 A.C.S. I SOLAR………………………………………..100.000,00 €

16  INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA…………………..190.000,00 €

17  INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS……………….170.000,00 €

18  INSTAL·LACIONS ESPECIALS………………………40.000,00 €

19  URBANITZACIÓ VOREJANT D’EDIFICI……………..60.000,00 €

20  VARIS. EQUIPAMENT………………………………..40.000,00 €

21  GESTIÓ DE RESIDUS………………………………..30.000,00 €

22  CONDICIONAMENT DE PETJADA D’EMPLAÇAMENT

     I DEMOLICIÓ…………………………………………..5.000,00 €

23  SEGURETAT I SALUT………………………………..65.000,00 € 

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL
DE L’OBRA (P.E.M.)……………………………….4.810.000,00 €  

 

  1. 2.    EQUIPAMENT I URBANITZACIÓ EXTERIOR

 

CAP1   DEMOLICIONS………………………………….15.000,00 €

CAP2   MOVIMENT DE TERRES……………………….20.000,00 €

CAP3   PAVIMENTS…………………………………..110.000,00 €

CAP4   DRENATGES…………………………………….25.000,00 €

CAP5   XARXA AIGUA DE REG I  POTABLE………………20.000,00 €

CAP6   ENLLUMENAT I XARXES BT I MT……………….150.000,00 €

CAP7   JARDINERIA (TRANSPLANTAT)…………………..10.000,00 €

CAP8   FORMIGONS……………………………………….85.000,00 €

CAP9   VARIS………………………………………………15.000,00 €

CAP10  MOBILARI URBÀ…………………………………..82.000,00 €

CAP11  FONTS (INCLOSES EN CAP 5 I 8)………………..0.000,00 €

CAP12 SEGURETAT I SALUT I CONTROL DE  QUALITAT…8.000,00 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL…………………………….540.000,00 €

 

  1. OBRA CIVIL 4.810.000,00 €
  2. EQUIPAMENT I URBANITZACIÓ EXTERIOR 540.000,00 €

TOTAL 5.350.000,00 €

 

Asciendeix el pressupost d’execució material de la URBANITZACIÓ I ACOBLAMENT DE LA PARCEL·LA I L’EDIFICACIÓ DEL NOU EDIFICI DEL MUSEU D’ESCULTURES  a l’ expressada quantitat de CINC MILIONS TRES-CENTS CINQUANTA MIL EUROS.

Especificacions:

– L’obra d’urbanització contempla la inserción de components fotovoltàics per a generació autònoma d’electricitat en conveni i dispositius d’il·luminació.

El nou edifici contempla l’equipament d’aire condicionat pel sistema d’intercanviador geotèrmic.
Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 1 de novembre de 2011 per josep_blesa

ALBERG A QUESA

Deixa un comentari

MEMÒRIA EXPLICATIVA.

En el present avantprojecte es condensa la nova edificació en un medi rural d’alt valor col·lectiu.

Concreció espacial d’un hàbitat per a tot tipus de persona quina sia sa Mobilitat, en un medi natural a respectar i compartir.

Tot pensant en sa viabilitat econòmica futura.

Cost de manteniment baix.


SITUACIÓ:

La parcel·la d’emplaçament se situa a un poliesportiu de  Quesa (La Canal de Navarrés).

Entre la falda de la muntanya i les instal·lacions de frontó, tennis i camp de futbol. La topografia de la parcel·la és plana, està situada en una espècie de terrassa abancalada del pendís de la serralada. Enbolcallada d’arbres mediterranis que matisen les vistes panoràmiques quedant amagades entre llurs capçades, el trasdós del frontis del frontó té tallades les visions en planta baixa. Els arbres de la costera del nordoest impideixen les vistes envers el POBLE I EL PAISATGE DE LA VALL. El costat est té les vistes cap a la muntanya i sa esplèndida visió natural.

Existeix un pronunciat desnivell entre els diversos elements del complex.

A la parcel·la s’ accedeix  des dels nivells inferiors d’accés al poliesportiu, per una zona atasconada que separa el camp de futbol proper.

URBANITZACIÓ EXTERIOR A LA PARCEL·LA.

La intervenció és aprofitada per a fer-la accessible a tothom, àdhuc als minusvàlids, que en aquest moment és innaccessible. Per això s’hi proposa un desmuntatge i inserció de rampes suaus d’accés i escales fins el nou alberg i camps de jocs. En acompliment de la llei vigent. Els diversos paviments, voreres i zones enjardinades ens condueixen cap a la recepció de l’alberg-hotel. 

EMPLAÇAMENT:

La parcel·la de l’antic camp de bàsquet té forma romboïdal.

Hem fraccionat els usos del programa.

  1. Trapezi petit de recepció i direcció junt a l’accés. Cos

en dues plantes.

  1. Trapezi gran extrem de recolzament logístic amb dos dormitoris, 1 i 2, dedicats a disminuïts. Cos d’una planta baixa.
  2. Un paral·lelepíped de vida comunitària amb dues plantes. La baixa oberta visualment sobre l’espai d’encontre anterior a l’oest. I una posterior a est a la què s’accedeix per sengles espais oberts. En planta baixa tenim cuina, menjador-i-estar amb possibilitat de modificar llurs límits o unir-los. Endemés de 2 lavabos de recolzament. La planta superior s’hi dedica a situar 8 habitacions dobles i un xicotet magatzem logístic.

 



El paral·lelepíped genera dues terrasses. Una davantera vers ponent junt al menjador i l’estar. I una posterior vers llevant més arrecerada amb paeller, barbacoa, etc. Inserció paisatgista amb materials propis de la  comarca i terme.


Entre el paral·lelepíped i la recepció s’ha creat un corredor deambulatori que recull els elements de comunicació vertical. Una escala i un ascensor exterior que desembarquen ambdós a un corredor-balcó de distribució d’accés a les habitacions i a una “passera” sobre el trapezi de l’extrem per a generar el manteniment dels sostres vegetals incloent-hi l’evacuació ràpida en cas d’ incendi. Per tal d’evitar aglomeracions en cas de perill.


A partir dels seus extrems hem regularitzat mitjançant dos romboïdes que ens deixen un ‘rectangle’ central més net i profitós. Nos separem dels obstacles com el frontó i els murs de contenció de terres de la falda muntanyenca. Sobre el trapezi nord sobre muntem un paral·lelepíped d’hostes. On diferenciem les funcions de la intervenció.


S’hi aconsegueix la regularització de la superfície de la parcel·la plana i la incorporació de les preexistècies topogràfiques.  Mitjançant buidats de pendents excessives actualment.

 

TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA:

Es genera a partir de l’aprofitament màxim de l’espai i mínim de construcció per a regularitzar la peculiar forma.

Tipologia edilícia típica d’hotel-motel amb dormitoris encadellats pels banys en sèrie. Ventilats directament a l’exterior

Tot distribuïnbt funcions. Comunitàries a planta baixa. Zona de dia. Privades en superior. Zona de nit. Tret de les dues habitacions de disminuïts físics en planta baix.

Programa

Recepció. Despatx de gerència i apartament-estar en planta alta.

– 8 dormitoris dobles.

2 dormitoris en planta baixa de minusvàlids.

  10 dormitoris totals

El cos de recepció i direcció és fàcilment adaptable a apartament-habitatge. La planta baix del cos central dedicat a cuina, lavabos, menjador i sala d’estar oberta tota envers la terrassa de ponent, protegida per l’arbreda. Existeix una terrassa posterior que serveix de lloc de trobada arecerada per a reunions, dinars camperols, etc. habilitada amb graelleres, piques, cadires i bancs.

Construcció semi-autosuficient d’energia i residus.

Zona d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a cobertes futures.

Instal·lació de col·lectors solars tèrmics per llei per a funcionament d’Aigua Calenta Sanitària i en part de la calefacció.

Recollida i acumulació d’aigües de pluja per a reús en recs, neteja, etc.

Reciclatge d’aigües grises i grogues.

Il·luminació pública de captadors de bateries solars i eòliques previstes en un futur proper.

Cobertes vegetals que augmenten la inèrcia tèrmica considerablement i el manteniment de la construcció.     

 

 

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES

Urbanització……………………………………………………. 525’00 m2

 

ÚS DIRECCIÓ

Recepció, despatx, lavabo…………………………………… 66’50 m2c

ZONA Estar en planta superior………………………………. 26’50 m2c

                                                                                                                                                                                                                 TOTAL  93’00 m2c

 

ÚS SERVEIS+INSTAL·LACIONS

CUINA…………………………………………………………… 27’00 m2c

ASEOS………………………………………………………….. 29’00 m2c

SERVEIS I INSTAL·LACIONS………………………………….. 34’80 m2c

MAGATZEMATGE………………………………………………. 13’20 m2c

                                                                                                                                                                                                              TOTAL  104’00 m2c

 

ÚS ZONA COMUNITÀRIA

MENJADOR……………………………………………………… 43’25 m2c

SALA ESTAR……………………………………………………. 46’55 m2c

                                                                                                                                                                                                                  TOTAL  89’80 m2c

 

ÚS DORMITORIS

DORMITORI 1 (adaptat)………………………………………………………. 24’00 m2c

DORMITORI 2 (adaptat)………………………………………………………. 26’00 m2c

DORMITORIS 3-10 (8 uts – 21’90 m2c)…………………… 175’20 m2c

                                                                                                                                                                                                              TOTAL  225’20 m2c

 

total construcció alberg                                                                                                                           512’00 m2c

 

Urbanització interior de parcel·la:

Incluu ambdues terrasses, dos passos entre elles, l’obert i el túnel. A més del triangle vegetal de la zona d’ccés front la recepció


 

Urbanització exterior de parcel·la:

Incluo la ‘falca’ d’accés  des de la platja d’aparcaments inferior, el seu  desmuntatge i la construcció de la nova escala i la rampa d’anada i tornada per a minusvàlids. I la nova escala que salva el desnivell creat junt al frontó.

 

AVANÇ GLOBAL DE PRESSUPOSTOS DE LA INTERVENCIÓ

Les valoracions inclouen tots els factors i l’IVA del 18 %

  1. OBRA CIVIL……………………………………………….…261.960,00 €
  2. EQUIPAMENT I URBANITZACIÓ EXTERIOR…..48.140,00 €
  3. HONORARIS TÈCNICS…………………………………..18.880,00 €
  4.                                               TOTAL…..330.340’00 €

Especificacions:

L’obra civil consisteix en l’edificació de l’alberg però no inclou el sistema de la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

L’equipament i urbanització inclou la rampa d’accés des dels aparcaments de cotxes i buidatge de dita ‘falca’ fins el nivell de la parcel·la d’emplaçament.

Es honoraris tècnics inclouen la intervenció d’arquitecte superior (projectes i direcció d’obra), arquitecte tècnic (direcció d’ execució i seguretat i salut), enginyer de C.C.C com assessorament estructural,  la intervención d’engenyer agrònom en assistència en jardineria i paisatg i una engenyera tècnica industrial per a control d’obra d’instal·lacions diverses.

  

CAPITUL RESUM EUROS D’OBRA CIVIL

 

CAP1. MOVIMENT DE TIERRAS………………………………..1.500,00 €

CAP2 FONAMENTS…………………………………………….10.000,00 €

CAP3  ESTRUCTURA…………………………………………..75.000,00 €

CAP4 REVESTIMENT EN FAÇANA I COBERTES……………100.500,00 €

CAP5 REVESTIMENT INTERIOR……………………………...35.000,00 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL..……….…………………222.000,00 €

18,00 % I.V.A………………………………………………….39.960,00 €

TOTAL PRESSUPOST GENERAL OBRA CIVIL………..261.960,00 €


SOLUCIONS TÈCNIQUES

SEGUEIXEN EN EL VULL LLEGIR MÉS..

Tots els fonaments estaran confeccionats amb formigó armat in situ amb sabates aïllades i corregudes. Àdhuc el fossat de l’ascensor.

L’estructura volada: pilars, bigues seran totalment prefabricats.

Els forjats seran de F.A. amb plaques alveolars i puntualment in situ  unidireccional. Hom realitzarà una capa acústica a impacte en forjat de ssotre de planta baixa en zona comunitària.

En els trapezis de recepció i el de fondo d’una planta seran de pedruscall escairat pres amb argamassa o/i morter de calç, s’intentarà que alguna escola d’oficis tradicionals pogueren realitzar-la per a preservar la dita tènica constructiva.

En façanes ventilada d’estructura ‘steel framing’ de murs de perfils d’ acer galvanitzat de c-200 u-200 i omegues.  Aïllamento isover 18 cm, tauler osb de 12 m/m. Amb film impermeable en façana. Trasdós amb placa de cartó-guix tipus pladur o similar i exterior resolt com a façana ventilada a base de posts encadellades en vertical d’iroko amb mà d’ imprimació de fondo, anticorc i antihumitat cargolades sobre llates o cabirons de 45×25 cada 30 cm.

 

Envans divisoris amb subestructura de perfils d’acer galvanitzat de c-100 u-100 i omegues steel framing similars a les anteriors farcides amb aïllament i acabat amb placa de cartó-guix tipo pladur, tot diferenciant el tipus per a les zones humides i les eixutes.

Cada element portarà sa capa de morter autonivellant.

Les cobertes vegetals són les definides en plànols i les referides en qualsevol manual de fabricants, com ara, Asfalts Chova, etc, seran invertides amb graves preparades per al seu emmagatzenatge i re-ús.  

Hi haurà fls sostres prefabricats bicapa d’escaiola-aïllant. A la zona de planta baixa del paral·lelepíped serà amb inclinació per a dur les conduccions i col·lectors penjats de sostre sobre la façana de fondo per a desaiguar els banys de la planta superior. En ella s’hi troba l’eixida del tir de la xemeneia  que surt per ella vora la porta del quarto de logística entre els dormitoris superiors.

Existiran portes abatibles de DM cantejades i xapades amb iroko igualment tal i com mostren els plànols amb brise-soleils verticals per ser la incidècia solar de ponent en la dita zona.

Parets d’estància i dormitoris pintades amb acríliques o plàstiques segons els casos.

Banys i cuina entaulellats amb placa ceràmica 60×30 cm.

Paviments d’interior d’alcoves ceràmics.

Paviments d’exterior, si pot ser en pedra escantellada i farcida de macadams, o de gres simulant pedra c-m antilliscants de roques.

Portam interior i exterior d’alumini d’alta qualitat.

Vidreria de doble fulla o lluna,  càmera aïllant deshidratada.

PRECÀLCUL DE NECESSITATS CALORÍFIQUES

 

 

 

 

 

 

          m2

persones

       Cal__

     W/m2

        W

Planta Baixa

 

 

 

 

Hab 1

12,12

2

100

1212

Bany 1

4,66

2

70

326,2

Hab 2

14,00

2

100

1400

Bany 2

5,37

2

70

375,9

Cuina

20,88

2

70

1461,6

Menjador

38,65

20

120

4638

Sala estar

41,60

20

120

4992

Planta Primera

 

 

 

 

Hab 3

13,92

2

100

1392

Bany3

3,51

2

70

245,7

Hab 4

13,92

2

100

1392

Bany 4

3,51

2

70

245,7

Hab 5

13,92

2

100

1392

Bany 5

3,51

2

70

245,7

Hab 6

13,92

2

100

1392

Bany 6

3,51

2

70

245,7

Hab 7

13,92

2

100

1392

Bany 7

3,51

2

70

245,7

Hab 8

13,92

2

100

1392

Bany 8

3,51

2

70

245,7

Hab 9

13,92

2

100

1392

Bany 9

3,51

2

70

245,7

Hab 10

13,92

2

100

1392

Bany 10

3,51

2

70

245,7

 

 

 

 

 

 

 

 

 

27507,3

 

 

 

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 25 d'octubre de 2011 per josep_blesa

WHIRLPOOL

Deixa un comentari

We are inside a heterogeneous  environment. It caters for a general urban infrastructure system. A suburban zone. We are going to create a new urban centre. We will transform the ancient memory into a new contemporary architectural landmark.

Sublime forms of Istanbul.

The dome of Hagia Sophia is the only central point that promotes the mosques looking for the nuance of natural light.

A piece that expands like a tsunami in the middle of the area that extends its waves throughout the city. Here is the location within the site.

 

The centre is a capacitor of science and wisdom. It is also a tourist attraction.  The building itself spins around dragging items in an orderly pattern. We are reversing the general concept by sending the spaces of public space, conference hall and planetarium upwards to attract people toward the last floor. In this way the building will have a continuous circulation of visitors.

In the central courtyard we focus attention on a performance simulation of earthquakes in a glass case visible from every floor. The addition of multipurpose spaces on the various floors for both hardware store, lecture theatres, special exhibits or samples on the movement of tectonic plates. There is a peripheral ramp (slope 6%) that surrounds the outside in helix forms that provides a panoramic view across the city. All installations are conducted in two circular trapezoid-shaped towers of reinforced concrete next to the entrance lobby which houses two panoramic lifts that are visible from the entrance hall. These two cores host two fire escapes, a peripheral ramp and also bathrooms.

 

The central space is completed with a glass dome that  recalls mosques. This central space is dramatic in two ways. Firstly it aims to subvert the accentuated rise in Wright’s New York Guggenheim building. Secondly the supporting structure of the entrance hall is designed in the form of ribs inserted into the radius circular concrete slabs holding horizontally and radially on the exterior ramp to offset loads. The building opens in its ascent as if a bouquet of flowers were tied around the perimeter of the floor-level deck. The design also incorporates overhangs that cover the entire base of the building and receive delivery of the metal beams for the dome’s glass. 

 

An external layer is motorized and computerized and is controlled by solar incidence and photovoltaic power generation. The second inner layer is a glass skin that protects against the elements: heat, rain, snow, etc.. The floors have technical floors and ceilings for the passage of all installations: installations of water, fire, home automation, electrical services and air conditioning systems. The sustainability of the building is complemented by the existence of solar panels, photovoltaic panels and the inclusion of air conditioning heat exchangers based on geothermal heat pumps.

It also incorporates the reuse of rainwater for use in toilets, garden irrigation, general cleaning and in fire fighting systems (sprinklers and hoses etc.).

The parking area symbolizes the fall of an object in the middle of the zone which is surrounded by concentric waves. It accommodates 204 cars and 20 buses between a green area surrounded by shrubs and trees

The trees and shrubs will be jasmine (jasminum), weeping willow (salix babylonica) and Judas trees (cercis siliquastrum).     

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 24 de setembre de 2011 per josep_blesa

REMOLÍ

Deixa un comentari

Estem dins d’un entorn heterogeni. Trinxat per infrastructures del sistema general urbà. Una nova zona. Creem una nova centralitat periurbana. Transportem la memòria antiga transformada en una nova fita arquitectònica contemporània.

Formes sublims de Constantinoble.La cúpula de Santa Sofia, el buit únic central de les mesquites que ascendeix buscant el matís de la llum natural.

Una peça que s’expandeix com un tsunami enmig de l’àrea que perllonga la seues onades per tota la ciutat. Heus ací l’emplaçament dins del solar.

El centre és un condensador de ciència i de saviesa popular. També un pol d’atracció turística.

L’edifici giravolta arrossegant els elements del programa de manera ordenada. Inverteix els elements, d’espectacle públic, de conferències i de planetari cap l’últim planta per a que l’edifici tinga circulació i vida contínuament. Concentrem en el pati central l’espectacle de simulació de terratrèmols dins d’una urna de vidre visible des dels deambulatoris abocats a l’espai central des de totes les plantes.

Afegim uns espais polivalents en les diverses plantes tant per a guardar ferraments, dedicar a classes, exposicions particulars o mostres sobre el moviment de les plaques tectòniques origen de tots aquests fenòmens.

Hi ha una rampa perifèrica que circumda en hèlix i exteriorment l’edifici que permet la visió panoràmica de tota al ciutat.

Totes les instal·lacions són conduïdes dins de dos nuclis estructurals amb forma de trapezis circulars junt al lobby d’entrada que acull dos ascensors panoràmics que es veuen des del vestíbul d’entrada. En els dits dos nuclis s’acull les dues escales d’emergència i fugida en cas d’incendi.

Així com la rampa perifèrica. Junt als dits nuclis inserim els lavabos.

L’espai central finalitza amb una cúpula de remembrances formals de mesquita-otomana.

L’espai central sols és dramatitzat en dues ocasions: el l’última planta on el planetari envaeix el nucli circular caient cap avall la seua forma en equilibri inestable; i en l’accés principal on el gran lobby ascendeix fins la coberta i on podem veure-hi passar els trams de rampa de quatre metres d’ample en voladís suspesos en l’aire per on circulen els visitants amb un pendent suau d’un sis per cent (6%).

S’intenta subvertir l’ascens wrightià del Guggengeim novaoirquès en externalitzar visualment i efectiva l’ascens.

L’estructura portant està dissenyada  de forma de costelles inserides en els radis circulars de formigó armat que subjecten radialment els forjats horitzontals i la rampa per l’exterior compensant les càrregues. L’edifici s’obre en el seu ascens com si fóra un ram de flors que és lligat perimetralment a nivell del forjat de coberta per a que no s’òbriga superiorment i alhora –per al seua forma- reculla els voladissos que cobreixen tota la base de l’edifici i reben l’entrega de la coberta metàl·lica de perfils amb dues capes.

Una exterior, motoritzada i computeritzada, de control de la incidència solar i generació d’energia fotovoltaica. La segona capa interior que és una pell de vidre que és de protecció a la intempèrie: tèrmica, pluges, neus, etc.


Els forjats posseeixen terres i sostres tècnics per al pas d’instal·lacions d’aigua, contra el foc, d’aspersors a pressió, boques d’incendi, d’instal·lacions domòtiques, elèctriques, electròniques i tubs d’aire condicionat, situant les toveres dirigides als diferents espais servits i tancats, com els de circulació pública oberts.

La sostenibilitat de l’edifici passa per l’existència de plaques solars, de plaques fotovoltaiques i la inserció d’aire condicionat a base d’intercanviadors de bombes de calor geotèrmics.

 

També s’incorpora la reutilització d’aigües pluvials recollides en dipòsits soterrats en el subsòl que serà usada per descàrregues de lavabos, neteja i aspersors d’incendi contra el foc, mànegues de boques d’incendi, rec dels jardins, etc.

La zona d’aparcament simbolitza la caiguda d’un objecte enmig de l’àrea amb ones circulars on hi ha cabuda a 204 vehicles particulars i vint autobusos voltats entre zones verdes de matolls (llessamins) i arbres de l’amor (cercis siliquastrum) i salzes plorós (salix babylonica). 

En el “vull llegir més …” hi ha un poc més de l’evolució del projecte..

Ací vos dese un petit slidestream sintètic.
Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 15 de setembre de 2011 per josep_blesa

Cabanyal’s Paradigm

Deixa un comentari

L’única manera de dialogar críticament en les arts és fer-ho des de fets concrets des de la pròpia art. Com és el camp de l’arquitectura. Vos mostrem un exemple ubicat en El Cabanyal, on tanta violència i dolor s’ha generat. La proposta alternativa ve de la mà de la tranquil·litat, la calma, la viabilitat i l’amor concret a una societat i llurs materialitats que conformen un tot únic. Insubstituïble. Davant d’una reacció agressiva, una resposta amable, amorosament suau.
PS: El Cabanyal no és un fet immaterial, per això ens hem permés la llicència gramatical d’usar el genetiu saxó. Un fenomen paradigmàticament viu. Un toll de petits diferencials anònims que en el conjunt de l’agressió perd l’anonimat. El vídeo, el missatge i eixa rehabilitació és la nostra petita contribució a la propaganda pel fet humà. Per a ésser acurats, caldria parlar més prompte, de Poble Nou de la mar. Tot esperant que vos agrade. Un homenatge també per a l’arquitecte suís-americà,  Bernard Tschumi, qui des de Londres estant durant els anys 1970′ ens explicà casos semblants en Irlanda del Nord.

A tomb d’aquesta situació creada cal veure una fal·làcia promoguda pel consistori municipal amb l’anuència de la legalitat existent i del sistema de representació ciutadana. A propòsit de les darreres eleccions municipals semblava que tota la ciutadania votàvem sobre l’esdevenidor urbanístic d’El Cabanyal. Aquells que no som ciutadans directament afectats dels districtes marítims del Poble Nou de la Mar no hi hauríem de poder modificar què vol la ciutadania implicada. Aquest sistema s’aplica en sistemes polítics immadurs. Més burocràtics i opacs. Possiblement el desenvolupament, en el cas contrari, seria més lent i caldria aplicar-se més a fondo en el debat i major participació directa del ciutadà. Vos mostre un exemple que s’esdevé aquests dieas a Zuric amb la ubicació del projecte guanyador del Kunsthaus museum, projecte guanyat per David Chipperfield i que està generant molta polèmica i que properament serà sotmés a referèndum per a que el seu emplaçament siga desplaçat 10 metres per a poder permetre certes vistes que oculta i els veïns no volen perdre’n. Alhora de que l’edifici projectaria ombres que no en volen. En cas de guanyar el corriment, tindria la conseqüència immediata de que Chipperfield hi hauria de modificar el projecte.
La democràcia, feta des de baix, no pot ser aliena al fet del planejament urbanístic i l’arquitectura. I a la inversa. Un bon urbanisme no pot restar al marge de l’opinió i l’acció pública. e la transparència que tant ens cal a tot arreu del món. Un petit cercle d’escollits documentats, per molt formats que estiguen, no pot esdevenir el cenacle de gurus de la tribu. Perquè estan fets per al conjunt de la ciutadania. I cada petit col·lectiu ha d’ésser responsable del seu entorn immediat.

Ací teniu la polèmica zuricenca:

Protesters devise alternative plans for Zurich gallery extension

Campaigners are trying to force David Chipperfield to move his
planned £100 million Kunsthaus extension in central Zurich by 10m.

The
project will have to be approved by a city referendum, and the council
is taking the well-organised protest seriously. But it denies the Open
Peacock campaign – named after the square where the Kunsthaus stands –
is responsible for the project falling six months behind schedule.

Chipperfield,
who won the scheme in competition in 2008, has already been forced to
shrink it by 6% following recommendations from the jury.

The
protesters, who support the project in principle, claim it would
overshadow the square in its planned location and cause overcrowding
when visitors queue for what would be Switzerland’s biggest art gallery.

They have drawn up their own detailed plans showing how stepping it back by 10m would create a more generous entrance.
Gabi
Hildesheimer, one of the leaders of Open Peacock, said: “It’s not
Chipperfield but council planning officers who made the mistake by
designing it where you feel scared by the huge mass of the building.
It’s a very narrow street and there’s no air between the street and the
building. The extension is 21m, almost twice as high as the existing
building.

Plans from protest group Open Peacock showing the position of the Kunsthaus as Chipperfield proposes it (left) and (right) moved back 10m into the art garden.

Plans
from protest group Open Peacock showing the position of the Kunsthaus
as Chipperfield proposes it (left) and (right) moved back 10m into the
art garden.

“Zurich has a long history of shooting down good
projects because some groups don’t agree with the details. The last
four or five big projects in Zurich were stopped completely because of
our very democratic system. We are trying not to do that.”
Caruso St
John’s Nail House and Rafael Moneo’s Congress Centre are among previous
victims of Zurich’s planning referendums. If the Kunsthaus receives
planning approval this summer it will be put to a public vote in 2013.
It could open in 2017.

Chipperfield’s office stood by the plans and said any move would result in the partial loss of an art garden behind the museum.
The
city council invited Chipperfield to Zurich to address a meeting of 400
local architects, who it hopes will act as ambassadors for the scheme.
Urs Spinner from the council said Chipperfield had been “warmly
welcomed.

He defended the fact that campaigners were not invited
to the meeting, saying some groups were “more equal” than others and
that architects were “very important stakeholders”.

He said: “They
were free to think what they want but we wanted them to understand the
project. They were pleased so we were lucky. It’s not manipulation, it’s
very open and democratic.”

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 8 de juliol de 2011 per josep_blesa

QOTERBA

Deixa un comentari

With the appearance of new technological elements that we have to insert in our buildings we have to think of another way to explain them. With this competition we have started to move toward that goal. Now we present only a slideshow of photos. How we are working. Without any preconceived sense of what is right. It is an hazard. But not too much of the risk, if we want to develop a discourse about some body of architectural building, we must establish an appropiate conceptualization within which that regard can unfold. We must have a strategy for segmenting architectural compositions into parts and a way to refer to parts by name. As in the tradition of classical architecture, for example, there is a standard system of segmentation and naming. We must also have sufficiently extensive and finely differentiated vocabulary relation between relations and function symbols for use in specifying the properties and interrelationships of parts of building systems.
We need a system for constructing assertions from names of parts, in the new buildings, relation symbols, and function symbols. To be understood. We should construct a new set of first-order logic sentences, or we could allow the discourse to unfold as a sequence of constructive sentences. In the future we will make our own personal choice among every photo. Therefore, at the moment there is only a previous chaotic discourse. To be continued…
Here you can watch the slideshow.

Untitled from Josep Blesa on Vimeo.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 24 de maig de 2011 per josep_blesa

Amb JAUME (i ENRIC) LLORET i BOSCH, Arquitectes.

Deixa un comentari

POLÍTICA EDUCACIONAL.
Ho dic amb orgull de company d’ofici. Sense un bri de gremialisme. Avui en que les paraules han perdut el significat per a caure en meres formes sense un sentit sentit. Se’ns ha tornat tan difícil treballar en allò en què gaudim que qualsevol fita és un poc miraculosa. No sols per als arquitectes. En general.
De sempre m’ha molestat l’atribució de “genialitats” a joves procaços. Joves o no tan joves que amb penes sabien fer la O amb un canut. La banalització de les actituds socials ens vénen des d’aquest cantó. Pot semblar més estimulant en un món múltiple com l’actual el capteniment d’en Salieri que el d’en Mozart. Un Amadeus Wolfgang apareix cada tres segles. Amb la proliferació de la informació sembla que en tinguem un, o un Leonardo cada any. La correcció en la tasca diària és el bé que al conjunt de la societat més beneficia. La genialitat és l’epígon que en beneficia a tothom al llarg dels segles. En eixir del PFC amb l’aprovat ben alt, els meus professors em digueren que no era un geni, però que faria arquitectura amb correcció. Llavors m’ho vaig prendre a mal, però amb vint-i-cinc anys i els mitjans que tenia a l’abast em sembla tot un elogi. Ells tampoc feien classe amb la metodologia creativa d’avantguarda de l’Architectural Association School of London i el seu caràcter innovador. No, no són l’Escola d’Alacant, ni tan sols la de Barcelona per posar exemples propis. Ací, a l’Escola d’arquitectura de València, ens condueixen per ‘la disciplina’. La seua disciplina. Amb el pas dels anys hom pot comprovar que on han excel·lit és precisament en doblegar l’espinàs amb la consegüent mostra de natges. Hem vist en el Canal de tv.de la Poltècnica fer abraços a Consellers, d’urbanisme i habitatge, dir-los que ‘los querían muchísimo’ de ressonàncies escatològiques…que farien envermellir a qualsevol ciutadà mínimament decent.
  
POLÍTICA ARQUITECTÒNICA.
Com el professorat d’arquitectura de València, els polítics ens condueixen per la ‘política’…, és a dir, per la seua política. Tots i cadascun dels grups. Que el partit dominant en el país faça cacicades té la component que corromp el conjunt del territori social gestionat, al punt de que els altres han de seguir les pautes impregnades per aquells. El cas que ens ocupa es produeix a la mítica ciutat de Sueca, on encapçalen el consistori les forces progressistes. Un company no es presta a doblegar l’espinàs perquè hi ha un bon projecte i una bona execució. Quatre cinquenes parts executades. Una inserció posterior d’un transformador de mitja a baixa tensió inserit en un edifici públic de permanència per part de la ciutadania i l’arquitecte no combrega en portar-ho a cap. Perquè no hi hagué una previsió anterior per part de l’ajuntament? L’arquitecte ha prioritzat la funció social de la sanitat de la població per sobre dels ineressos particulars dels polítics i els propis d’ell.
Heus ací on la professió i el civisme compromesos es dignifiquen.

L’ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ I AMPLIACIÓ.
Hem vist el projecte i la funció que és impecable així com la fluència dels espais. L’estudi de la inserció urbana de manera respectuosa.
Es nota que l’ús dels materials ha estat menant per la contenció pressupostària. Ha predominat més Siza que Calatrava.
La sostenibilitat hipotètica d’arrancada en quant a recursos d’il·luminació i ventilació. Uns tocs wrightians en les façanes i uns volums de l’expressionisme alemany en l’estètica del conjunt de les infografies que resulten adients en posar en valor l’element públic sobre el privat.
A l’Ajuntament de Sueca s’estan equivocant i no donen explicació clara fels perquès de tot plegat. Quès ‘amaga darrere de descavalcar l’arquitecte?
Jaume Lloret, l’arquitecte destituït dóna els seus motius i explicacions.

Jaume gràcies per haver abocat tant d’amor en aquesta professió que és l’art de construir bellament i econòmicament. I vigilar sobre la salut dels teus conciutadans.

Vos dese les raons fonamentades a continuació en el “Vull llegir més…” i que ens convencen..i vos aconselle que lligueu els textos amb les infografies i fotografies del construït fins ara.              

L’Ajuntament
de Sueca enderrocarà obra acabada de la nova biblioteca per valor de més de
200.000 euros

Correu electrònic
Imprimeix PDF

L’Ajuntament de Sueca enderrocarà obra feta i desmuntarà elements per valor
de més de 200.000 euros per a acometre la cinquena i última etapa de la nova
biblioteca municipal a instal·lar a l’antic Molí Fariner, segons ha denunciat
públicament l’arquitecte Jaume Lloret i Bosch, autor del
projecte bàsic que ha dirigit les obres de les quatre primeres fases.

Imatge del projecte bàsic. Font: LLORET ARQUITECTURALa Junta de Govern Local del passat 21 de juny, a
proposta de Joan Baldoví (Bloc), alcalde i regidor d’Urbanisme,
acordà, per unanimitat, apartar el tècnic després de sis anys des de que se li
va fer l’encàrrec i d’obres fetes sense que des del consistori (tècnics o
polítics) li feren cap objecció de manera formal que conste a la documentació
municipal. L’argument que descrit a l’acta a l’esmentada  JGL fa referència,
textualment, a la “desavinença que s’han produit entre la direcció facultativa i
els representats d’aquest ajuntament respecte de determinades solucions
tècniques adoptades i després de mantindre diverses reunions en les quals ha
quedat manifest el desacord existent entre les dues parts”. S’aprovà amb els
vots en contra dels dos regidors de Compromís per Sueca (Iniciativa).

El nou projecte preveu la instal·lació d’un polèmic transformador de mitjana
a baixa tensió a l’interior del nou edifici. Pel seu interès es reprodueix,
íntegrament, l’escrit remès per l’arquitecte Jaume Lloret on explica el precés
seguit des dels primers dies


 

?Nota de premsa

A l’any 2004 (Abril) Se m’encarrega el projecte de Biblioteca Municipal de la
mateixa manera que a altres companys del poble altres projectes, amb la
finalitat de repartir la feina entre la gent del poble, em digueren.

Varem visitar unes quantes Biblioteques,el meu germà també arquitecte,
l’anterior Regidor de Cultura, el Bibliotecari Municipal i jo mateix. L’esmentat
funcionari municipal em passà un programa de necessitats en uns croquis que
encara conserve.

Obra a enderrocar o elements a retirar. Foto: LLORET ARQUITECTURAEl projecte executat fins a dia de hui, contava amb el
vist i plau de Tècnics i Polítics Municipals, com a confirmació d’aquest fet és
l’encàrrec successiu de les fases 1, 2, 3 y 4, cal recordar que l’anterior
alcalde és arquitecte, per això s’aprovà i es presentà a la premsa i al poble de
sueca exposant-lo a l’Ajuntament i l’actual Biblioteca Municipal per més de 2
anys.

El Projecte per tant no te cap deficiència tècnica ni incomplix cap normativa
i s’ajustava al programa de necessitats que em varen passar, al menys a les
previsions que es van fer abans de començar l’obra.

Abans de la redacció del mateix em vaig entrevistar amb el tècnic responsable
d’Iberdrola a les oficines de Cullera, encara estaven allí, el qual em va dir
que en la zona del final del carrer València les línies estaven molt saturades i
més a partir de la construcció dels edificis dels Jardins del Sequial i rodalies
(solar de la Baldovina) i que com allí existien solars buits de propietat
Municipal, actual dipòsit de la grua Municipal, era un lloc ideal per la
instal·lació d’un transformador i solventar les deficiències de tota la zona i
no produïr molèsties; si l’Ajuntament cedia un troç de terreny ells
s’encarregarien de tota la despesa econòmica per a la seua construcció i
instal·lació. D’aquesta conversa s’informà immediatament als Tècnics i Polítics
Municipals competents per a la seua gestió. A les diferents reunions mantingudes
amb Tècnics i Polítics municipals durant estes 2 legislatures se’ls ha recordat
que encara estava el tema del transformador pendent.

Obra a enderrocar o elements a retirar. Foto: LLORET ARQUITECTURAFins a dia de hui s’han executat 4 fases, per un import
de més de 500.000€ sense contar Honoraris Professionals, sense que en cap moment
 se’m comunicara que s’havien de fer modificacions substancials al projecte. Tot
al contrari s’envià la documentació al Ministeri de Cultura per intentar
aconsseguir una subvenció d’1,000.000€, si eixa subvenció s’haguera aconsseguit,
ara es deurien de tornar els diners.

Durant estes 4 fases l’Alcalde anterior i l’actual, també Regidor
d’Urbanisme, sols vingueren 1 vegada a vore les obres demostrant així tot
l’interès que tenen pel projecte.

Obra a enderrocar o elements a retirar. Foto: LLORET ARQUITECTURAQuan s’acabà la 4 fase, l’Alcalde Joan Baldoví
i el Regidor de Cultura Josep Navarro em comunicaren
que anaven a canviar d’arquitecte sense donar cap raó tècnica, per falta de
comunicació amb el funcionari municipal responsable de la Biblioteca, em
digueren.

Actualment s’ha aprovat i s’està licitant un Projecte que no te res que vore
amb el Projecte Bàsic original informant a la gent (comunicat de Premsa
Municipal sobre la licitació de l’última fase) que es vol acabar el projecte tal
i com s’aprovà originalment.

Imatge del projecte original que va ser exposat al públic. Imatge: LLORET ARQUITECTURALes diferències entre el que ara es vol fer i el que es
va aprovar en un primer moment i que és de conneixement públic per descobrir les
causes per les quals decidiren prescindir unilateralment dels meus serveis,
son:

  • -La inclusió d’un centre de transformació de mitja tensió a baixa dins de
    l’edifici i apegat a la vivenda particular del C/ l’Esperança.
    -L’enderroc i
    retirada d’elements i parts de l’obra (inclús estructura) per valor de més de
    200.000€ i amb un cost de més de 10.000€ d’enderroc que ha pagat el poble de
    Sueca.
    -L’augment d’una planta més a l’ampliació, sobrepassant l’altura que
    tenia l’antiga Casa del Pinso, enderrocada per estar en estat ruinós i que
    estretarà el carrer i amagarà la Placeta dels Molins al poble. El manteniment de
    l’altura de la casa del pinso era un dels punts de partida del meu Projecte per
    mantindre unes proporcions al carrer igual que les existents i “obrir” la
    Placeta dels Molins al poble.
    -El canvi total a la façana de l’ampliació
    reduïnt dràsticament la il·luminació i ventilació naturals existents a l’obra
    executada a l’actualitat, de l’ordre del 75% o més.
    -El desmuntatge de la
    protecció solar existent a l’edifici de l’ampliació, aquesta protecció solar
    protegia tots els buits de la façana del sol de Ponent. Cal recordar que
    l’orientació en gran part de la façana és la pitjor pel nostre clima (entre Sud
    i Ponent).

Ara ho comprenc

Jo açò si continuara com a Tècnic responsable de les obres no ho acceptaria
mai.

  • -L’Alcalde Joan Baldoví ha dit públicament que el Projecte tenia
    deficiències tècniques:
  • Qué pensaran d’açò els Tècnics Municipals als quals està acusant com a mínim
    d’incompetència?.
  • Qué pensarà d’açò l’antic Alcalde, també Arquitecte que aprovà el Projecte a
    la seua legislatura i el presentà com l’obra més important que anava a
    fer-se?
  • -Perqué l’Alcalde Joan Baldoví ha dit públicament que este edifici necessita
    d’un transformador de mitja tensió quan els aparells i instal·lacions son les
    mateixes que poden haver en un edifici d’habitatges o a l’Ajuntament mateix,
    ascensor, aire condicionat i res més?
  • Per qué no s’instal·la un transformador que solvente les deficiències de la
    zona i en un lloc que no supose cap perill per la salut de les persones i més en
    concret per als xiquets segons entre d’altres el Dr. Josep Ferrís i
    Tortajada.
    Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica. Unidad de
    Oncología Pediátrica. Hospital Infantil Universitari La Fe que ve a dir al seu
    estudi “Efectos en la salud pediátrica de la radiación electromagnética de
    frecuencias extremadamente bajas”;  “La International Commission on
    No-Ionizing Radiation Protection recomienda como seguras, para la población
    adulta, exposiciones crónicas inferiores a100μT. La exposición residencial
    infantil a dosis superiores a 0,3-0,4μT incrementa el riesgo a desarrollar
    leucemias agudas (LA).”?
  • Al propietari de l’habitatge que va a patir les radiacions d’eixe
    transformador, se li ha informat?
  • -Per què des de l’Ajuntamemt s’em demanà moltes vegades que anara preparant
    l’última fase per poder acabar les obres abans de finalitzar la
    legislatura?
  • -Per què des de l’Ajuntament, encara no s’havia acabat la fase 4, s’em
    demanà que els preparara el Pressupost necessari per acabar l’obra i els
    preparara un plànols per demanar una subvenció al Ministeri de Cultura tal i com
    s’havien aprovat innicialment.
  • -Per què s’han executat 4 fases (2 en l’anterior legislatura i 2 en
    l’actual) per import de més de 500.000€ sense que en cap moment se’m comunicara
    de cap necessitat de més espai ni cap canvi substancial al Projecte?
  • -Per què les obres han estat paralitzades injustificadament més de mig any;
    al dia d’avui podrien estar, pràcticament, finalitzades.
Jaume Lloret i Bosch és arquitecte col·legiat del COACV

MÉS INFORMACIÓ I
FOTOGRAFIES:

Fotografies.

Web de
l’arquitecte.

Blog d’Enric Lloret. Article: “Més val una imatge que mil
paraules” o allò que va poder ser i mai serà…

NOTÍCIES RELACIONADES

4 de
gener de 2011. Els usuaris de la nova biblioteca de Sueca compartiran edifici
amb un transformador de mitja tensió

19 de desembre de 2010.. L’alcalde Baldoví va mentir respecte al comportament de les
empreses que han fet les obres de la nova biblioteca

7
de desembre de 2010. La nova biblioteca de Sueca estarà finalitzada en la primavera de
2012, asseguren des de l’Ajuntament

 

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 31 de gener de 2011 per josep_blesa

A·NOU. CUINA D’INTUÏCIÓ. (i 2 amb vídeo)

Deixa un comentari

Demà presentem els resultats de les mesures d’insonorització acústica a l’ajuntament de València. Els resultats són favorables però mereixen una reflexió al voltant d’ells. Com es pot comprovar al vídeo, resulta del tot impossible en la ciutat de València mantindre els murs, les fàbriques, arcs, etc. i d’altres elements patrimonials puguem trobar-nos-hi i mostrar-los tot posant-los en valor com a element referencial i memoralístic o senzillament decoratiu. Aquesta situació ve donada perquè a la ciutat de València cal complir, a més a més, de la normativa de la Generalitat l’específica municipal de “Sorolls i vibracions” que abarca un ventall de freqüències amplissím entre 50 i 8.000 herz. O calbs o dues perruques, ha estat la tònica municipal. O no es pot dormir, com passà fa uns anys a la zona de la plaça Xúquer i que la denúncia contra el consistori arribà fins a Brussel·les i els van haver de fer acotar el cap o s’inventen unes lleis que ultrapassen el comú europeu i sembla quasi-impossible d’aconseguir el seu compliment, amb les pèrdues patrimonials que resten amagades darrere dels panells d’isolació acústica.

 

Per a  que se’m puga entendre: la intervenció feta en la fusteria per a encabir Vilaweb a dins de l’antiga fusteria del carrer Ferlandina fóra impossible a València a no ser que hom compre l’edifici sencer i s’aïlle ompeltament pels fonaments, mitgeres, etc. En aquest cas que és un local pertanyent a un edifici, ens calgué construir una capsa isolant dins d’una altra com si fossen nines russes. En el nostre cas ha calgut, a més a més, excavar més de trenta centímetres el terra per a renovellar tota la xarxa de col·lectors soterrats de l’edifici.

Vam fer un primer apunt fa uns mesos que vos enllacem ací per si voleu fer memòria.
El soroll que produeix una nevera és de freqüència de 50 Hz. quasi imperceptible. Són les freqüències menors les que són més difícils d’absorbir i aïllar. Les de grans, en són fàcilment aïllables acústicament.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 4 de gener de 2011 per josep_blesa

PLACE LALLA YEDDOUNA. FEZ. VÍDEO

Deixa un comentari

Tot i que la proposta era per a la ciutat vella de Fez, antiga capital del Marroc, avui encara capital cultural del món al·lauïta hem volgut fer un reconeixement implícit al poble saharià en implementar una canço de la ” Veu del Sàhara” és a dir Mariem Hassan.  Podríem dir que és la “seua” Maria del Mar Bonet. Ja, avui en dia, tothom “és” un poc de tothom, sortosament.
Esperem que vos agrade tant la música com la nostra proposta que ha quedat fora de la segona fase del concurs internacional d’entre les 176 que s’hi van presentar procedents de 49 estats. Òbviament agrair a R. la tria i el mp3 que ens ha servit per a acompanyar les imatges del vídeo. 

PLACE LALLA YEDDOUNA. PROPOSAL. (FEZ CITY. MOROCCO) from Josep Blesa on Vimeo.

PLACE LALLA YEDDOUNA. PROPOSAL. (FEZ CITY. MOROCCO) from Josep Blesa on Vimeo.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 21 de desembre de 2010 per josep_blesa

SAHARA’S PAIN

Deixa un comentari

Mentre dissenyem per a vosaltres, poble marroquí, el vostre exèrcit  ataca la població civil saharauí. Fa un parell de mesos que intentem el  millor que podem oferir-vos: la dedicació fraterna. Estem consternats. Fa un parell de setmanes assistíem en el carrer de la Pau (precisament) de la meua ciutat a una protesta tot reclamant la reprovació ciutadana per la mort d’aquell xiquet saharauí de tan sols catorze anys.

Avui, dia del lliurament de la nostra proposta, tornen els vostres militars a agredir poblacions amàziga (tuareg) i/o berber i saharauïna. A l’estudi sentim una gran perplexitat. Dolgudament sentida. Punyentment no corresposta, no amb nosaltres, sinó en la societat subjugada pels vostres poders, que també vos sotmet a vosaltres.

Mai no hem de trobar uns mínims comuns denominadors on poder coincidir els humans?  


Foreword.
Setting in surrondings
. Integration.

We aim for the site’s revival as an urban space, with respect for the city
and its people. We do not come to impose but to listen to and understand, and
learn, as well. With our knowledge, values buried in past times will emerge so
we can avoid mistakes inflicted on this land. Our interventions are always
enhanced by our passion for cities and villages. We test each corner, each
detail as to find the great telluric forces that have preserved the people’s
heritage.
 
We search for the source of pre-existence. We work like detectives.
What was in there first? we ask, and the answer is quite simple most of the
times:
There was a river, orography, landscape.
There, what did people first?
They sketch the alignament of buildings following the model drawn behind
level curves.
Then, what did they do next? They accumulated their spirits. They did culture.
What can we do, now and here, to be honest with the place and its people?

( n’hi ha+ )

El Slider el podeu trobar enllaçat baix.

We have here an old bridge that links two restored riverside constructions
added and removed without criteria and a footbridge linking the car park
outside the zone subject of our proposal with Yeddouna Lalla square.
 
The structural element of this portion of the city that we want to revitalize
is the river. The river is life. The orography is the wound that opens the
river valley between its hills. The three areas have a wealth of culture
accumulated in this area. They represent years of human vicissitudes. We must
rescue it and maintain it.
We have here a piece of the city that shall be interconnected to the rest of it
and thus, create a new pole of attraction for life, not just tourism. Making it
real is the core purpose of this proposal.

It respects the original alignment of the streets, their twists and knots, as
it is a significant feature of their legacy, except for occasional few changes
in the new buildings. That is the pattern. Then, it monumentalises the
riverside that serves as a link to the second zone along the right side of
river. The third area of the proposal focuses on the city’s character and the
spectrum of viewpoints.

SLIDER







Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 9 de novembre de 2010 per josep_blesa

PONT

Deixa un comentari

Ens cal conèixer i entendre la ciutat com a la múltiple dansa dels morts i els vius. Vida contrastada entre la foscúria inimaginable de la mort tendenciosament interrompuda en la seua  exhuberant presència habitual, amb llurs formes grotesques, distorsionades, que infonen energia.

Pont: FRAGMENT DE CIUTAT, LLOC DE TRÀNSIT, desitge que sigues, alhora siti on emplaçar-nos, des d’on guaitar la vida de les persones pausadament i viva. El trànsit del dia i la nit, on exposar-s’hi i exposar-nos-en. Pont que enllaça per dalt entre l’antigor de B. i la modernor; i per dessota entre l’Aigüera i el camí actual de la vida. Intentem acoblar-les, tot urbanitzant infrastructures de ciutat.

(+)

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 26 d'agost de 2010 per josep_blesa

BARCELONA ENAMORA

Deixa un comentari

Sí, ciutat-marca que diu el Francesc Múñoz, al seu llibre URBANALIZACIÓN. Però collons què bona !
Vos dese aquest magnífic vídeo. BARCELONA EN COLORS

Unes preses fotogràfiques magnífiques i una cançó de l’imprescindible Gerard Quintana, crec, de categoria!

Molt de temps hem estat implicat amb entonacions neutres (blancs, grisos i negres) i algun toc subtil d’un primari (vermell, blau o groc). Des de fa uns mesos estic agregat a una  colla molt interessant liderada per l’artista granollerí Vicenç Viaplana que creà al seu voltant aquesta colla l’Imagina’t un Granollers amb + color, a la qual em vaig afegir-hi, sense pensar-m’ho. Tenen unes idees molt punyents.
Granollers és una de les ciutats que millor conec i forma part del meu univers vital més íntim i estimat.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 1 d'agost de 2010 per josep_blesa

PETITA PROVATURA

Deixa un comentari

Aquest micropost està lligat a aquest. Estem intentant de millorar la factura dels vídeos que confeccionem. Tenim el fill d’un amic, que és un crack en aquestes activitats de la creació de vídeos, en qui hem dipositat les nostres esperances.
Continuarem intentant-ho….

PROOF.2 from Josep Blesa on Vimeo.

La veu de na Natalie Merchant és una fantàstica descoberta que ens feu una persona meravellosament creativa. Que desconeixíem abans…..però que ens ha quedat vivament impregnada en la ment.

(*) més tard pense penjar les fotos de la realitat actual del dit entorn urbà. Una llàstimeta. Aquestes  fotos les vaig haver de contractar amb un fotògraf professional de la ciutat. Hom no pot intervindre en un lloc sense saber de què va aquest fet urbà i la societat que l’ha creat. Conec l’illa bastant bé, però des de fa uns anys que no hi he tornat. Abomine de la internacional aquella dels ‘dominadors de tot’. Eixa mentida bavosa i propagandista que ens vénen avui….els mass-media. Ací teniu el SLIDER de dita àrea d’intervenció.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 14 de juny de 2010 per josep_blesa

EL BLA, BLA, BLA DE GERARDO ROGER:

Deixa un comentari

Ací mateix vos dese un article del senyor Gerardo Roger, coautor de la LRAU amb el sr. Paco Blanc, de la dita llei. En l’article el professor Roger diserta sobre la Urbanitat d’El Cabanyal. Comparant-la amb la disposició d’A Baixa pombalina, a Lisboa. Fa molt de temps vaig fer un article referencial, el qual transportí a Vilaweb en format de post, sense els plànols que Alvaro Siza Vieria m’havia donat però que el diari Levante en el suplement d’arquitectura, urbanisme i sostenibilitat del dissabte, sí que me’ls publicà junt al text.

El sr. Roger és militant del socialisme valencià. Aquí se’ns mostren les dues palanques de la tenalla. La de l’ajuntament i la de l’oportunisme de Blanqueries. Corretja de transmissió de la madrilenya Ferraz. Hi suggereix una -nova- accessibilitat tova. En forma de pinta. Front la dura popular de l’esbudellament del barri. Sols n’oblida que la disposició d’A Baixa és just la perpendicular a El Cabanyal. Per tant, no és igual accedir a un nucli urbà segant pel mig en perpendicular, i pel centre del seu cor, que tangencialment en baioneta. Ens menteix, doncs. Deliberadament.

Estrafent Pedrolo: sols discuteixen sobre la llargaria de la cadena, no sobre si ha d’haver-ne o no. Això sí, amb mots immaculats, falsament innocents i serens. Em ve a la memòria l’eixida del Cabanyal del regidor socialista en Vicent Gonzàlez Mòstoles atenallat pels braços dels tres policies municipals fa tan sols unes setmanes. Un altre que tampoc no pintava ni fava en aquells anys. Quasi res!
Serà fruit de la divisió dels treball. I del morro.

La referència més curiosa d’en Roger, és la que fa al Pla d’Habitatge 2009-2014; i (d’Ajudes per a la Rehabilitació) i que no se’ls acudeix que puguen servir per a rehabilitar el barri, sols esponjar-lo.

El darrer més contradictori: hi ha un sector dels hotelers de la ciutat, propers al partit popular, que han optat per rehabilitar-lo i traure’n profit, en cas de que el pla d’esbudellament no siga el guanyador finalment. I li ho han exposat a l’alcaldessa.

Fa mesos que espere que L’Institut d’Arquitectura Avançada de CATALUÑA diga quelcom al respecte. Deuen estar massa enfaenats amb els dissenys de Sociópolis per al sr. Blasco. Valents covards, a sou de la Generalitat de dalt. Venedors del fum més car !

 

Urbanidad para El Cabanyal

La resolución del Tribunal Constitucional que suspende la ejecución del Plan
de El Cabanyal, supone una sobrevenida oportunidad para reflexionar, desde el
sosiego, y tratar de reconducir, desde el consenso, una intervención urbanística
tan controvertida y que tanta crispación ha venido generando en la
ciudadanía.

La finalidad básica de la intervención, según sus promotores, es la de
acceder al mar mediante la prolongación de Blasco Ibáñez, atravesando la trama
urbana y sustituyendo edificios por viario en un ámbito espacial declarado
Conjunto Histórico-artístico y Bien de Interés Cultural. Como ejemplos de
actuaciones históricas de cirugía urbana análogas, se señalan las
operaciones de Haussmann en Paris o la recientemente centenaria Gran Vía de
Madrid.

Sin embargo, desde la urbanística, el objetivo defendido como básico de
acercamiento al mar resulta técnicamente cuestionable. Si lo que se pretende es
facilitar el acceso al litoral desde la mayor parte de la ciudad, dada la
considerable distancia existente entre ambos polos, solo se satisfaría
solventemente mediante la utilización del transporte público o privado y para
ello, en la actualidad, ya se dispone de las avenidas de los Naranjos, del
Puerto, y de Baleares. Por tanto, una nueva vía rodada no resulta imprescindible
para satisfacer la finalidad expuesta. Consecuentemente, debería plantearse otra
modalidad de accesibilidad que partiera del final inacabado de Blasco Ibáñez
mediante la disposición de sistemas de movilidad blanda, de carácter más
urbano y calmado y siempre menos traumática que la planteada, aprovechando
inteligentemente las condiciones espaciales preexistentes.

Para ello, podemos adoptar como referencia la solución que se dio en Lisboa
en los siglos XVIII y XIX. El terremoto que asoló la ciudad en 1755 propició la
construcción del barrio de la Baixa por el Marqués de Pombal, dotándolo de una
estructura urbana de calles paralelas y perpendiculares al frente fluvial
(análoga al Cabanyal), articulándose con él, a través de la plaza Do Comercio
abierta al Tajo. Un siglo después (1880), el gobierno liberal construyó la
avenida de la Liberdade, bulevar arbolado a la manera francesa, de trazado casi
ortogonal a la Baixa, pero que renuncia lúcida y prudencialmente a seccionarla,
vertebrándose con el barrio a través de la disposición de dos plazas contiguas,
la del Rossio y la de los Restauradores, y accediendo al frente fluvial a través
de la utilización en peine de la estructura de calles de la Baixa como
viarios peatonales y de coexistencia que desembocan en la plaza Do Comercio y en
el Tajo.

Este tipo de solución, que responde más a criterios de una deseable
urbanidad urbana que a las intervenciones duras haussmannianas, podría
ser un ejemplo muy sugerente para su aplicación en Valencia, permitiendo
satisfacer los objetivos de facilitar un acceso sosegado al mar desde la
utilización de criterios de explícita e intencionada sostenibilidad urbana y de
tráfico blando, que posibilitaría, adicionalmente, rehabilitar El Cabanyal en su
integridad, poniendo en valor y revitalizando sus singulares características
arquitectónicas y sociales y aprovechando, para ello, los trascendentales
recursos económicos y normativos que las administraciones y, en concreto la
general del Estado, están disponiendo en el Plan de Vivienda 2009-12 y en el
proyecto de Ley de Economía Sostenible y ello, aún más, en una etapa histórica,
en que la promoción de nueva urbanización y, sobre todo, su financiación, se
encuentran gravemente comprometidas.

Esperemos que la tregua que comporta la resolución del tribunal posibilite
llegar a un acuerdo tranquilo y desde la urbanidad, abriéndose un debate
profesional que abandone posicionamientos extremos y permita analizar, desde el
consenso, soluciones asumibles que vengan a favorecer el desarrollo urbano
equilibrado y solvente que nuestra ciudad viene demandando, porque hay que tener
en cuenta que estosololoarreglamosentretodos.org.

 

AÇÒ, SOCIALISTES, SOLS S’ARREGLA FUGINT-NE

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 3 de maig de 2010 per josep_blesa

WALKING AROUND THE CITY OF ARTS AND SCIENCES

Deixa un comentari

 

YESTERDAY WAS A GREAT DAY. I TOLD THIS COMMENTS

(mixed in English or Catalan) DURING THE VISITE WITH THE DUTCH SCHOOL:

 

I) First I’ll explain the evolution of the site.

La història d’aquest espectacular
complex d’edificis sorgeix d’un gran esforç del govern de la Generalitat Valenciana per
integrar i expandir la ciutat a la zona de la periferia sudoriental de la ciutat compresa entre  camps de conreu, l’antiga carretereta que duia a El Saler, unes vies fèrries de tren, una futura autopista, certes àrees industrial en desús dins del llit del Túria i d’altres zones limítofes.

La ciutat de les Arts i de les Ciències tardarien deu
anys a construir-se
. L’aposta fou feta a instàncies del catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València, En López Piñero, que comboià l’economista i urbanista, i  alcalde d’aleshores, en Ricard Pérez Casado en aquesta aventura.

Santiago Calatrava ganyà el concurs
de 2001 per a l’ adjudicació del projecte que, aleshores, incloïa la torre
de telecomunicacions més alta de tot Europa. Ens enlarirava envers el futur més avantguardista i en pro del coneixement. El fus, la torre de comunicacions era substentada por tres gratacels triangulars dedicats a oficines, televisions, ràdios, etc.. Amb una alçada d’uns 327m,  encara hi hagué algun intent de ferla més alta. La torre hi hauria constituït l’element més visible del complex i de la ciutat de València. Ja en temps del PSOE, a punt de caure va denegar un estri, un símbol i un ferrament que ens enlairava dellà de la nostra provincianitat. Denegaren la torre sota l’excusa de que invadia el trajecte d’aterratge dels avions que hi ha entre la mar envers l’aeroport de Manises. La realitat era que una colònia NO podria tenir un element que depassava les possibilitats d’una societat colonial en trànsit cap a la seua llibertat de manera pacífica. Pensaven els ponentins colonitzadors en el seu ‘corral d’estat’ i la subsegüent caiguda de la Generalitat en mans d’En Zaplana. Llavors, els crits en pro de l’estalvi i l’excés de despesa per part dels populars valencians era la mateixa que la que esgremeixen els comunistes españols actuals, però instal·lats a València, amb la prolongació de Blasco i Banyes fins la platja per tal de carregar-se El Cabanyal.   


Els canvis polítics vingueren en 1996 i immediatament dugueren, a substituir la torre
per un centre de música i un d’òpera, el Palau de les Arts.

Anys després, recuperant-se de l’esglai, els espanyols encarregarien la mateixa torre de comunicacions, però aquest viatge, ja no dins d’una colònia conquerida sinó en la gran metròpoli tentacular aquella dita Madrid. L’encarregaren al mateix arquitecte i que encara la volien corregida en alçada. Com correspon a un país no colonial.  Lliure de triar sobre el seu futur com és Espanya. Sense cap crítica economicista o de cap altre caire al respecte de cap segment de l’espectre polític i/o social espanyol.

Ha de fer goig de tindre estat propi, eh !

II) About Santiago Calatrava.

 – Now I’ll explain about the
architect who designed, and taught, the City of Arts and Sciences.

  Santiago Calatrava was born in
València in 1951.

  He studied at the Valencian School
of Architecture.

  After his course he immigrated to
Zurich to study engineering.

  He won several prizes for his
designs in central Europe.

     He never forgot about Valencia and
in 1986 in an exhibition Calatrava explained his vision of Valencia.

   –  In the late 20th century
this area was outside
            València.

  During the 20th century
this was an industrial area linked to the port. And its other auxiliary
industries.

 
I remember when I was ten years old
I came to this site to collect leaves from the trees to give to may
silkworms.

 

L’Hemisfèric,
amb la planta en forma d’ull i la seua cúpula hemisfèrica
de portes i coberta mòbil amb  nervadures, n’ocupa una superfície de
2.561 metres quadrats i es construí des de 1996 a 1998.

El Museu de la
Ciència,  de 241 metres de longitud és una iteració
simètrica de  nervadures, a tall d’arbres closes per 
superfícies vidrades a nord que permeten de dispondre de la màxima llum
natural al seu
interior.

L’oceanogràfic és el més gran aquari de tot Europa. És dissenyat per Fèlix Candela, arquitecte d’origen valencià de Monòver però que emigrà amb al seua  família a Madrid i que després de la guerra d’España li tocà emigrar a Mèxic on desenvolupa tota la teoria i pràctica de fer voltes i formes catalanes en formigó armat a tall de membranes de gruixa primíssima.

Si voleu més sobre les acotacions i comentaris podeu passar al “Vull llegir més…

En un principi, la Ciutat de les Arts i les Ciències
fou pensada com a una àrea que acollia una torre de comunicacions, un museu
de les ciències, l’umbracle i l’ hemisfèric.

No obstant, per qüestions polítiques, i amb l’excusa
de que interferia la trajectòria del trànsit aeri, s’eliminà la torre de
comunicacions del projecte inicial i es substituí pel Palau de les Arts.

At the beginning, the city of the arts and
the sciences was planned to include a communication tower, besides the
science Museum and the hemispheric.

Nevertheless (but), for political reasons,
and with the excuse of interfering with the air traffic, it was eliminated from
the final project and was replaced with the Opera House (Palau de les Arts).

 

En aquest projecte es barregen aspectes plàstics
i tècnics harmònicament, utilitzant els materials més senzills –formigó,
acer, pedra- i els elements essencials intangibles –aire, llum, línia, moviment-
per a oferir un llenguatge arquitectònic propi que el caracteritza.

In this project the plastic and technical
aspects are mixed harmoniously, using the simplest materials – concrete,
steel, stone – and the essential elements – air, light, and line, movement –
to offer an architectural language that characterizes the work of Calatrava.

 

L’arquitectura d’en Santiago Calatrava se basa
en la tradició  mediterrània que usa l’estructura
com a instrument per a aconseguir obres d’art.

The architecture of Santiago Calatrava is
based on the Mediterranean tradition that uses the structure as an instrument
to obtain works of art.

 

El disseny estructural de Calatrava és un art on
hi ha molt d’escultura.

Calatrava´s structural design is an art that
contains a lot of sculpture.

 

L’arquitectura de Calatrava presenta un domini
espectacular de la forma. Aquesta arquitectura té la capacitat de sorprendre
les persones que la contemplen.

The architecture of Santiago Calatrava
presents a spectacular control of shape. This architecture has the ability to
surprise people who see it.

 

En els seus treballs s’observa l’admiració
envers Fèlix Candela. Arquitecte d’origen valencià exiliat a Mèxic a causa de
la guerra d’Espanya (1936-39).

In his work we can see his admiration of
Felix Candela.

 

En l’obra de Santiago Calatrava estan latents els
coneixements d’enginyeria. Tanmateix és ambdues coses. Fora de tot fenomen de
moda, la seua producció anuncia futur. La solidesa i exactitud de llurs
estructures són conseqüència de la precisió d’enginyer. En realitat, la força
de llurs construccions resulta també de la esveltesa de la forma plàstica de les
seues construccions, conseqüència de la precisió d’ arquitecte.

In the work of Santiago Calatrava the
knowledge of engineering is latent. Nevertheless, he is almost exclusively an
architect. His projects announce future. The solidity and accuracy of his
structures are a consequence of the engineer’s precision. Actually, the force
of his constructions also come from the slenderness of the plastic shape of
his constructions, a consequence of the engineer’s precision.

 

 

 

 

Santiago Calatrava està considerat com a un dels
arquitectes de major renom de las últimes dècades. Arquitecte, enginyer i
escultor nascut en la localitat valenciana de Benimàmet

Santiago Calatrava is considered as one of
the great modern architects. Architect, engineer and sculptor he was born in
Valencia.

 

Santiago Calatrava concep cada projecte com a
una obra viva relacionada entre cadascuna de les parts que el componen.

Santiago Calatrava conceives every project as
a living animal, that is related to each of the parts that compose it.

 

Adquireixen una gran importància en les seues
obres els esquelets humans a l’hora de dissenyar les seues obres com a
elements estètics i contenidors de vida.

The human skeleton has a great importance in
Calatrava´s work. At the moment of designing his projects they are like
aesthetic elements and containers.

 

 

 

 

                                                                                                  

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 18 d'abril de 2010 per josep_blesa