^{L’urbs
és
un
condensador
de
tota
la
violència
que
som
capaços
de
projectar
sobre
el
seu
territori
i les gents
que
el trepitgen al llarg del temps.}

Què és l’arquitectura?

Aqueixa és la pregunta que quasi tots els arquitectes i crítics de prestigi porten fent-se les darreres tres dècades amb la irrupció dels mitjans de comunicació massius.
Sembla que l’arquitectura continua sent el resultat d’aqueixa activitat híbrida on s’emmarquen totes les vicisituds humanes.

Activitat que no cal que siga desenvolupada sols pels professionals dedicats nominalment a aital construcció material i immaterial alhora i simultàniament.
L’arquitectura de profit és aquella que produeix un esclat en les consciències.

Aquelles que trenquen amb la “familiaritat” de l’entorn construït viscut. Aquelles per la seua desfamiliaritat ens podem enfurismar perquè quelcom se’ls trenca per dins. Aquella que arriba a commocionar. Aquella que construeix i se’n ix de la “normalitat”. De la comoditat urbana. De la Geborgenheit que diuen en alemany. Que podríem fer una traducció lliure propera amb els nostres “meninfotisme” i “panxacontentisme” psicosociològic que domina l’esfera privada.

Aquella que trenca la igualtat reaccionària i la jerarquia imposada. Aquelles arquitectures adoptades amb indolència que perpetuen l’statu quo de la jerarquia social expressada pel mass media que és el fet construït.

Amb aquella banalitat del prestigi que és soi-disent sense recordar-nos-en que l’arrel dels mots prestigi i prestidigitació és la mateixa.

Amb la irrupció dels mitjans de comunicació el torrent d’imagineria s’ha exponencialitzat l’exposició al públic en general. Abans d’aquesta aparició en les nostres vides sempre l’arquitectura crítica hi havia estat un trencall. Una intervenció per contrast sobre la impossible continuïtat, malgrat que els valedors dels historicismes maldaren per la “refamiliarització” amb un passat de trencadissa negant amb una continuïtat inexistent. Avui i sempre, fer ciutat, amb eixe híbrid anomenat arquitectura és transgredir.

“Aparteu eixa pintura de la meua vista, perquè si no acabarà agradant-me”.

Les construccions per assimilació a l’entorn existent mai no qüestionen la situació on es basteixen. Hom diu que es tracta d’acomplir els requeriments de llurs propietaris i/o usuaris d’aquell moment. I és una premisa vàlida tant per a aquella que qüestiona (avançada) com la que manté la situació del lapse temporal (memental) que en poc de temps esdevindrà reaccionària, doncs, el programa d’usos per al que fou bastida passarà ràpidament a ésser obsolet. Tot i que alguns arquitectes, com Bohigas, han defensat que “cal dissenyar contra els promotors” escrit, però, des de dalt de la peanya del poder polític i mediàtic.
L’arquitectura considerada com a territori de l’experimentació de la societat contemporània.
L’arquitectura independent és on es basteixen el marcs de funcionament o/i d’anorreament social d’una col·lectivitat humana.

Segueix més avall (+)

 
     

Res no queda ja per a afermar fixament. Les certituds són una a-topia del passat provinents de “les llums” divuitesques. Avui ja tot territori és fragmentació, disjunció, dislocació, desconnexió, etc…si no ho havia estat des de sempre. Passegem per qualsevol ciutat antiga i sols resten dempeus aquelles fites que van ser inserides amb violència contra l’entorn o/i la població que hi habitava. L’arquitectura és, també, la combinatòria multidisciplinar que pot copsar el dolor que s’entretix entre llurs fenedures. La cerca de l’ordre, una quimera. La norma és el canvi enmig del caos.

Sols als superdotats és concedit el do d’actuar amb violència “donant merla per perdiu” encara que embolcallada de la violència que suposa alçar en “ordre gegant” uns palaus sobre una plataforma al Vaticà de Roma. Quan deambulem pels carrers d’una ciutat cada edifici és ell i se’n distingeix dels confrontants per a remarcar la seua individualitat fruit de la libertat pròpia dels components i agents que el van aixecar. Qualsevol fet urbà, d’enginyeria, grafit, conforma un acte violent que amb l’ús el teintroduïm com a de la familia. A força de veure’l.

Conformant-ne un “esdeveniment” singular si és “parlant”. Constitueix allò que Derrida qualificà com a “una emergència d’una multiciplinitat esparsa“. Construcció, estructura, usos diversos, programa mutant, materialitat, imatge, funció, ficció, moviment, silueta, espai intern i urbà en un tot híbrid i superimpostat. Dos exemples pràctics:

1. La Place Vendôme fou traçada per Hardouin-Mansart a instàncies de Lluís XIV tan sols es tractà de realitzar una ordenança dibuixada i que les cases dels nobles s’acoblaren a les dites traces de buits, massissos i cobertes. Aquí l “violència” es projectada sobre un grup reduït de notables del reialme resident a París.

i 2. Quan en 1837 l’arquitecte municipal de València Salvador Escrig dissenyà la Plaça Redona va fer la mateixa operació però 136 anys després. En aquest cas les cases de menestrals situades properes a El Clot que feia de peixateria esdevindria una peça única de l’urbanisme mundial, tot fent acoblar a buits i massissos les estances situades darrere dels murs de frontera. Ni la plaça ovalada de Lucca bastida sobre la petjada de l’amfiteatre és acomparable a la violència de la inserció transgressora portada a cap amb una violència fora del comú. Veges-tu i Mediterrània…amb el consistori els ha passat el de sempre: pegar-li un colp al bescoll al conill per a deixar-lo atontoloninat fins que muiga per innanicció.
I si hagueren tancat per dalt amb una cúpula de vidre a l’estil de la galeria Vittorio Emmanuele, prop del Duomo milanés, no l’hagueren inferit d’un alé de vida que de moment no hi té?
Al meu parer:
Calia una intervenció contemporània i no poreguita com la portada a cap, que ni és carn ni peix. Que de les tres possibles posicions és la pitjor i la típicament “valencianeta” en el sentit pejoratiu del mot.
Quina moniatada l’actual intervenció, o no? 

La proposta d’avantprojecte adoptada respon a una triple acció:

1.  Obtenir a partir de les preexistències força condicionants una solució positiva al desordre provinent de l’entorn immediat mitjançant la creació d’ordre. No criticant-lo, al contrari, assumint-lo i posant-lo en valor amb la focalització sobre la interacció del vell i el nou. Tradició, memòria i avantguarda. Vindicació i actualització del llegat científic d’en Comas i Solà.

2.     Singularització urbana mitjançant la composició cromàtica ordenada pels volums.

La fluïdesa espacial a través de la flexibilitat de les plantes. Inclús la possibilitat de creixement futur en no acabar de forjar alguns vans.

Segueix més avall..si pitgeu ací

* Un entorn urbanístic fruit de l’atzar de la transacció immobiliària que no ha creat espais d’evocació. S’hi pretén polaritzar l’atenció urbana així com l’atracció a les activitats socials que acollirà. La proposta es sotmet als requeriments de servituds de llums i vistes dels edificis veïns convidant-los a integrar-s’hi. Fent els retiraments que l’ordenança municipal i el codi civil estableixen. Evitant tensions amb els veïns. La qual cosa, si bé distorsiona el cartesianisme formal dels espais, ajuda a individualitzar espais interiors i fer distingibles cadascuna de les activitats desenvolupades en les diverses plantes

* En les plantes del nou edifici hi ha un segment-torre d’elements de concentració de serveis: escales, magatzems, bucs d’instal·lacions, armaris de recolzament i lavabos invariable a totes les plantes i ventilades als celoberts. En la mitgera de la dreta construïda, mirant des de Via Augusta, on hi ha mitgera, es col·loca un jardí vertical. On hi ha obertura de pati quedarà obert per interacció visual amb complex d’equipament.

* La interacció interior/exterior està garantit per les transparències. Els espais restants del nucli segment de servei de les plantes són fluids i amb possibilitat d’intercanvi d’activitat.

*

* Les distribucions fetes amb material mòbil i mobiliari, on els espais poden ésser acomodats a necessitats diverses. En tots els casos la superfície útil obtinguda ultrapassa la indicada en el programa funcional.

* L’estratègia inclusiva està basada en conservar la tradició de la Vil·la d’en Comas, fent-la copartícip destacat del complex. Restaurant la materialitat noucentista en la planta baixa i semisoterrani i sobre ella elevar unes plantes que contribuïsquen conjuntament a  desenvolupar les activitats de l’edifici principal de nova planta mitjançant passos que relliguen ambdós. Metàfora, on la tradició científica sosté l’avantguarda en bona mesura.

Hi hem ampliat el PROGRAMA FUNCIONAL que teníem assignat, tot fent un homenatge creant en la planta 6ª un observatori astronòmic, on alhora de dipositar el llegat de l’astrònom pioner en la sala que dóna a Via Augusta hi ha instal·lat un telescopi d’observació astral que servisca d’atracció dels interessats en aquesta matèria de barcelonins i forans, tal  i com deia el testament de l’homenatjat.

LaLa composició de la peça de nova planta és finalitzada en ambdós extrems amb sengles buits que són embolcallats amb planxes de vidre amorf fotovoltaic entonades de color roig/grana esgrafiant un mapejat de les traces de les constel·lacions celestes en referència a En Comas que permet l’entrada de claror i dibuixar sobre els murs les variacions lumíniques tornasolades. Eixos buits, que tapats als extrems, deixen tres (3) possibles construccions de forjats per ocupacions futures en el tap de Via Augusta i  dos (2) al buit de c. Saragossa. Amb la qual cosa tenim la possibilitat de creixement futur assegurada. També hem elevat tres plantes sobre la vil·la Urània que interactuen amb el nou volum. Creant-hi la barreja social de personal de diferent edats i interessos.

A les dues cobertes s’ha inserit horts urbans, plaques fotovoltaiques, armaris de transformació fotovoltaica contínua-alterna per bescanvi de consum i generació i la cúpula de l’observatori astronòmic per a contemplar el cel. També les sales de maquinària d’ascensors i escales tancades amb vidre motlejat U-glass. La part central exposada en les plantes superiors i central sobre la façana de la part nova es protegeixen per la inserció d’una façana ventilada de lames abatibles que regulen l’entrada de llum amb la qual cosa assegurem un notable estalvi energètic en il·luminació.

Tots els materials són reciclables i recuperables. Encadellar l’extens programa, pressupost inicial, manteniment barat, qualitat estètica i estàndards de sostenibilitat ha condicionat força l’elecció dels sistemes constructius, tipologia de materials així com la decantació cap a la adopció de components prefabricats per a l’estalvi de costos i temps d’execució. El que requerirà un projecte executiu molt precís i exhaustiu.

 

– Fonaments sobre llosa armada. Murs de contenció de terres de F.A. prefabricats.

– L’estructura portant porticades a base de pantalles, pilars i bigues és de formigó armat prefabricat en el cos central i metàl·lica inserida des de la Vil·la Urània cap amunt i en les parts altes del nou edifici principal.

– Els terres-forjats de llosa armada alveolar prefabricada o llosa armada massissa segons casos.

– Paviment dels terres tècnics extra plans amb terratzo per inserció d’instal·lacions, ceràmics en zones humides, falsos sostres de plaques de cartró-guix fono-absorbent combinant amb panells d’acer inoxidable desmuntables per a encabir les instal·lacions en el plènum. Els panells d’acer del fals sostre serveixen per a conformar l’acabat de registres de l’aire condicionat i maquinària de climatització artificial. La fluïdesa espacial garanteix el creuament de ventilació i renovacions d’aire natural.

– El portam de tancaments exteriors és d’alumini PS9 antirobatori, lleugers 32 kg/m², amb vidres dobles 9’5/6/2+2 amb càmera de deshidratació monoblocs sencers muntats sobre marc d’acer pintats subjectes a la part interior de l’estructura portant. Al defora una façana ventilada de lames exterior subjecta a la cara exterior sobresortint un poc de l’estructura portant protegides per a visera superior de coberta. 

– Acabats interiors/vestíbul. El vestíbul tindrà les parets de formigó vist. Els paviments són de terratzo gris clar en plantes -1 i PB, en les altres plantes proposem modificar colors segons activitats, tant a nou edifici com plantes superposades a la vil·la. Les particions són de cartró-guix, panells de vidre en despatxos i mobiliari. Col·locació de BIES en zones centrals pròximes a nucli d’ascensors i bucs d’instal·lacions. Les particions i envans amb pantalles de F.A. i cartró-guix 110 m/m cargolada sobre subestructura d’alumini subjecta a terra i sostres. Despatxos de vidre amb dibuixos glaçats i transparents. Cuina i bancades d’acer inoxidable. Zones d’infants pavimentades amb linòleum de colors per a evitar el fred. Terrasses resoltes amb coberta invertida sobre plaques prefabricades sobre creuetes amb suports regulables, excepte passeres i places de caixons d’horts. Palmera i altres arbres seran replantats i la zona dreta de la parcel·la plantada de gespa o grama amb matoll.      

 – Les baranes a tot arreu són de platina d’acer pintades amb esmalt antiòxid rugós. Així com les platines verticals de 2’40 m. Sobre mur F.A. vist de 40 cm d’alçada de Via Augusta que permeten visualitzar els espais de l’interior del complex en continuïtat amb la porta d’accessos de vehicles i vianants. També portes corredisses sobre guies per a obertura de furgonetes del mateix  material.

 

CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

Generació fotovoltaica: hi ha previst un càlcul pessimista de 96.068 KW./ any que cobriria un 65 % del consum elèctric anual global del complex. Percentatge fàcilment millorable amb estudi profund. A planta baixa de Via Augusta situem el centre de transformació i bescanvi.

ACS: s’hi disposarà d’unes plaques amb acumuladors per a subministrar en lavabos i cuina. No obstant, actualment la millor opció que es pot plantejar és una instal·lació mixta amb caldera de biomassa (100 Kw de pel·lets) més panells solars de recolzament per a sistema de radiadors.

Il·luminació: S’ha intentat en el projecte produir que siga al màxim natural. Per a hores nocturnes hi ha previst que tots els llums i totes les lluminàries hi siguen ecoeficients a base tubs TheLight i de leds a tot les estàncies i focus.

Estalvi d’aigua potable: Inodors de doble descàrrega. Aixetes amb airejador. Urinaris amb sensors. Recollida d’aigües pluvials.

A/C. S’hi pretén un ús de recolzament puntual i moderat o quasi nul amb sistema geodèsic partit.

 

P.E.M.

Urbanització i condicionament de parcel·la exterior en pl. baixa:

110,00 €/ m² x 448’15………………………………………………….49.296,50 €

Condicionament de cobertes vil·la més edifici nou:

125,00€/ m² [197’80 x 448’15] ………………………………………80.743,75 €

Cúpula observatori astronòmic………………………………………..9.500,00 €

Instal·lació fotovoltaica plaques coberta i sobrecost

de façana per pell de façana a V. Augusta, sota hipot.

 autoamortitzable en vuit anys

i 25 anys de vida útil……………………………………………………160.194,44 €

Sup.Cotr. tot x pr.unit……………………………………………….3.552.464,50 €  

Total……………………………………………………………………..3.852.199,19 €

Escrivim arquitectura sobre arquitectures ja presescrites. Matèria amuntegada que esborrem de llocs anteriors. Creant-hi nous topos. Esborrant els kitsch preinstal·lats. Superant l’estultícia veïna. Adoptant solucions inèdites als encontorns. Colpejant l’ànima que ens paga. Desoïnt el seu tarannà. Car, ens esbandí el nostre prec. Tornant-li amagat el deshonor. Clavant-li als fronts les barres que vitupera. Barres esgarradores alenadores de la podridura interior.
Barres que bateguen incansables. Marca de la casa, de la polis i el país. Vull que produesca por en enlairant-se del terra que el sosté. Capsa que substentarà els nostres morts.

Òstia en la galta pel rebuig de la contemporaneïtat esventrada per la llum cegant del sol. M’heu fotut la geperuda emplomada i estanyada. Jo vos fot la creu l’enigmàtica dels quatre braços d’acer resplendent manllevada del Parc Güell. Vos estaque al cim el record de les Tres Creus talaiòtiques preses en homenatge sincrètic d’en Gaudí.

A sota cou el forn de calç blanca folrant els vostres nínxols de blanc d’Eivissa on destruïrem les ànimes gasiveres. Vos he encolomat la cúpula catenària de barret. No és pas un motiu ortodox, sinó ben heterodox. Us he separat del negre granit amb estructures per que els vostres sucs putrefactes s’escolen entre els racons eixalbats sense embrutar-me l’envolvent. 

He fet volar llindes i llindars per a poder assentar els florons d’espines i roses per on desagnar la mala fel. He traçat les seccions aúries invisibles de gairó que jamai trobareu. Heu prescindit del vitrall d’en Paco Maria que matisava la llum de l’interior, bandejant la coentor. Kitsch i discreció demanàveu i vos he fotut un bell panteó. Una capsa a quatre aigües que sobreïx del seu solar.

Hem emmarcat el nom de la tribu dins de la tarja superior del portal. A sota, a un angle poc perceptible hem signat el picapedrer i un servidor per a memòria del crim imperfecte obrat.
Requiescat in bella.

Estem començant a desenvolupar uns treballs a l’Àfrica. Ací vos mostrem el primer. Ha passat un terrabastall per ací en els darrers anys i hem de cercar nous llocs de treball on desenvolupar allò que creiem que podem fer. Ens ve  a la memòria aquelles paraules de Gottfried Semper  que deia, més o menys, que “els homes tecnòlogics europeus s’enfronten al seu coneixement real quan estan desproveïts de l’entorn desenvolupat esdevenint també homes primitius subdesenvolupats tecnològicament“.

AQuest espai treballa a dos nivells principals:
COTA 0’00: botigues, elements d’esbargiment social (beisbol, pisines, petanca, centres socials, futbol americà, futbol europeu, pistes de tennis, de handbol, de basquet, plataformes de skateboards, etc..)
COTA +7’00 m. : plataforma d’encontre amb accessos a edificis, horts urbans del veïnat, umbracles, etc, àgores, teatres,  i elements.

Nova densitat: passem dels actuals 2.152 pers. /milla quadrada a 20.000 persones per milla quadrada i el trenatge d’usos defugint de l’especialització funcional de l’espai.

Hem confeccionat cinc panells a partir de desenes d’esborranys i vistes: aquest n’és el resultat. Acabem d’enviar-lo al centre de recollida de propostes.
La proposta pretèn ser un pol d’atracció d’una zona perifèrica de la ciutat de Sòfia (Bulgària). Construcció oberta i sostenible amb estalvi energètic. Interconnectat amb els barris residencials propers, també amb els edificis industrials relativament propers. Fer diluir la seua inserció en la mixtura d’usos. Atractiu des de l’estació del metropolità, com a ús de transport públic, portant a mínims el garatge que requerien les bases concursals. Incloent-hi una àgora en els terrenys propers, pistes d’atletisme, jogging, escalada, piscina envoltada de “platja artificial” amb pista de Volei-platja. En definitiva, un element on la gent puga “emplaçar-s’hi” per a xerrar, conversar, divertir-se i fer esport o trobar-se a prendre qualsevol cosa. Una peça edilícia que “faça amics i ciutat” alhora.

Sistema de contrucció prefabricada que fuig de l’estandardització homogènia.
Llum artificial diària, generació d’aigua calenta sanitària per a tot el complex.

Generació, possible, de fotovoltàica. Estudi de fluxos d’aire calent cap al fred. Ubicació dels spas, saunes, sales fredes, dutxes fredes, massatges, sales múltifuncionals de grans i menuts, etc en soterrani creat dins del “pati anglès” per a conservar la calor generada en ascensió. Restaurant integrat en l’edifici junt la platja i piscina.

Ubicació de bar en interior que domina les vistes diverses internes on estan els murs d’escalada, “funtopia”. I La terrassa-restaurant per a contemplar la ciutat i l’imponent vista vers el sud de la muntanya Vitoxa (Vitosha). Hem inclòs un hivernacle amb plantes, arbres, etc. amb vegetació per a passetjar al seu interior amb la coberta mòbil que puga fer-se servir tant en hivern com en estiu, enmig del petit espai annex en la zona de cascades i escalades a l’aire lliure.

Arribar ací ha estat intermediat per la confecció de maquetes de recolzament, esquetxos fets a mà, a sketch up, perspectives en 3D, etc.

Si voleu fer una ullada al procès passeu a visualitzar el slider fotogràfic que hem anat acumulant durant l’evolució projectual. En teníem una solució primigènia –bastant més “atrevida”–que finalment vam desestimar perquè excedia molt el pressupost que l’organització havia fixat a les bases.

Slide

Estem desenvolupant un avant-projecte.

Recuperem pel bloc un projecte que vam desenvolupar al voltant dels anys 1996-97.
Creiem que té el valor de tractar-se d’una iniciativa privada però amb rerefons públic. La propietat pertanyia a la família dels Rocafull. Se’ns va encomanar la rehabilitació de l’immoble per a destinar-la a habitatges d’un cert mitjà-alt estànding. S’hi situava al centre de la ciutat de Sagunt. La perspectiva del temps ens dóna llum sobre diversos motius que cal destacar.

1. La inserció urbanística i el bescanvi de benefici social i privat.
2. La recuperació d’un edifici històric amb criteris de diversitat funcional.
3. Augment de l’edificabilitat per a aconseguir una ràtio sostenible.
4. Consecució de durabilitat i manteniment.
5. Priorització de l’ús de llum diürna i ventilació natural.
6. Millores d’eficència energètica del conjunt. Il·luminació-Calefacció-aïllament i comandaments de regulació.

1. La inserció urbanística i el bescanvi de benefici social i privat.

La casa pairal era una masia situada a l’extraradi del recinte emmurallat, la qual pertangué a la família Romeu i Parras. Vinaters i comerciants benestants procedents del Principat. Estudiant el recinte de la propietat vam poder esbrinar que s’estenia fins al camí exterior que unia la murada i el camí reial. La casa en l’actualitat ha estat engolida per la connurbació urbana i eixample, situant-se arredossada a un bancal entre dos carrers quasi-paral·lels: el carrer del camí de Romeu i el del general Canino, havent-n’hi un desnivell entre ambdós d’uns 160 cm.

La proposta que vam dissenyar per als Rocafull, que sols buscaven fer negoci, fou convéncer-los que calia procurar un bé social per a la ciutat a canvi de procurar la possibilitat d’edificar un edifici multifuncional amb un cessió a l’ajuntament de dues sales d’exposició i encontre d’artistes i intel·lectuals. Per això en planta baixa, per la porta principal es creà una Sala-Espai Sala Romeu i en la planta superior una Sala-Espai Rocafull en honor al, ja traspassat, patriarca familiar Josep Mª Rocafull. I hi crear un local comercial en la zona de tap de la mitgera, amb accés directe per una porta secundària del c. Romeu. Les plantes superiors serien dedicades a habitatges d’un cert estànding. A més d’edificar una planta superior d’apartaments en el edifici principal i un bloc apartaments en la zonade pati o quadra; que quedaria unida mitjançant un pas semi-públic entre els dos carrers. Teníem la sort de tindre l’edifici del conservatori musical també al carrer del general Canillo, el que feia imbricar un focus cultural i pol d’atracció d’activitats formatives. Idea que fou acceptada per la propietat i aprovada per l’ajuntament i concedida llicència. Vam establir l’accés principal dels habitatges pel carrer del General Canino, que independitzava els espais cultural cedits. Amb la qual cosa establíem una barreja de usos que és el que en l’actualitat sabem que funciona, tot intentant l’augment de densitat i no la dispersió i zonificació d’ells.

2. La recuperació d’un edifici històric amb criteris de diversitat funcional.

Els murs eren de pedruscall assentat amb llit de morter de calç. Encara que les portes i algunes motlures eren de carreus ben treballats i d’estil neoclàssics. Vam proposar reforçar l’estructura malgrat l’atac de tèrmits i la recuperació dels tinells i bòts soterrats en planta baixa. Les distribucions i folrat de murs amb divisòries de panells de cartó-guix industrial. Renovació de tota la coberta i la claraboia que il·luminava l’escala imperial que posseïa. Refers els murs exteriors cobrir-los i revocar-los amb estuc venecià i ressaltar els carreus que valgueren de ser destacats. A més de crear l’escala secundària d’accés privat dels habitatges. Amb el dubte de la inserció de l’ascensor que quedaria per decidir i ubicar en el desenvolupament de l’obra.

3. Augment de l’edificabilitat per a aconseguir una ràtio sostenible.

Actualment sabem que els edificis que són sostenibles en una petita ciutat estan al voltant de quatre alçades. I això fou el que van fer perquè amb els càlculs econòmics no ens sortien els números d’inversió, ni d’estalvi energètic suficient. Per això vam convéncer la muncipalitat a elevar la planta sobre columnes metàl·liques i disparitat de tipologies que anaven de dos dormitoris a quatre. L’existència de murs de 50 cms ens asegurava una bona inèrcia tèrmica tant en hivern com en estiu amb poca o gens de despesa en climatització artificial.

Teníem el problemade la insonoritzció d’espais i l’alçada dels pisos, que vam solucionar amb la inserció de falsos sostres aïllants.

4. Consecució de durabilitat i manteniment.

Amb aquesta solució aprofitem un bé material històric que revertesca a la ciutat i el manteniment de la trama urbana de la que parla Aldo Rossi en el seu assaig L’architettura de la città a partir de les investigacions del geògraf Poète. Una altra aportació era el manteniment i harmonitzaió dels buits amb el manteniment i respecte envers els esplandits tan interiors com exteriors propis de l’arquitectura neoclàssica civil. En algun cas amb “festejadors” inclosos.

5. Priorització de l’ús de llum diürna i ventilació natural.
Un del temes recurrent és la insecióde ventilació en totes les habitacions i, si fóra possible, creuada com podem veure en les plantes adjuntes, així com la generació natural del corrent de mobilitat i cicles de renovació de l’aire de l’escala com a ximeneia reguladora de temperatures entre obertures d’accés i claraboia zental.

6. Millores d’eficència energètica del conjunt. Il·luminació-Calefacció-aïllament i comandaments de regulació.
Durant el procés de realització de cales i testeigs ens va causar sorpresa l’existència d’una capella religiosa tapiada i emparedada suposem per algun procés de la guerra del 1936-39. En la coberta vam trobar inscripcions en català fetes per en Josep Romeu en parets i bigueria de les encavallades que duien la seua signatura de “Joseph Romeu y Parras.” 

Amb la realització d’envans i baradats van albirar la possiblitat d’inserir mecanismes i control domòtics per l’interior dels revestiments de panells de cartró-escaiola. Per tal de controlar la il·luminació, climatització necessària en època de rigors. Així com la possibilitat de crear caleccions centralitzades de l’edifici en la seua generalitat. Costum que s’ha perdut en pro del sentit individulista que ens mena avui en dia. 

Quan ja ho teníem tot llest, àdhuc l’aprovació de la Direcció generalde patrimoni de la Conselleria de Cultura dde la Generalitat Valenciana, la família  Rocafull descobrí que la marmessora que regia les seues propitats estava malversant els cabals en benefici propi i la restauració, rehabilitació i promoció del nou bloc d’apartament quedà deturada fins al dia present.

En un món on tot és moviment, canvi i avanç, l’arquitectura ha d’acoblar-se a tots aquestos canvis.

Avui volen un pavelló per a 30 persones i demà, qui sap?

En l’exemple que us mostrem, ens proposaven un espai temporal – desmuntable- per a activitats de tot tipus en un entorn on el jardí ha de ser el màxim protagonista.

Envoltat d’una vegetació atemporal en un jardí dissenyat pel gran arquitecte Luis Barragán, i al costat de l’impressionant jardí de la Casa Ortega, amb 3000 m² de jardins Barraganians, el jardí es converteix en el protagonista del nostre disseny. El centre del debat i l’intercanvi de parer de les obres exposades.

Lleugeresa, flexibilitat, funcionalitat, reutilització i sostenibilitat són els condicionants què ens hem exigit per a dissenyar aquest pavelló temporal en el concurs convocat per Arxiu Disseny i Arquitectura als jardins de la seu seu, a la ciutat de Mèxic, endins d’un barri humil però amb gran importància cultural com a conseqüència dels exemples d’arquitectura moderna que ens podem trobar en la zona i amb la ubicació d’importants punts artístics, com la Casa-Estudi Luis Barragán, la Galeria d’Art Contemporani LABOR i l’Archivo de Diseño y Arquitectura, que fan d’aquest barri punt de trobada intel·lectual i cultural a la ciutat de Mèxic D.F.; cal dir que és l’únic habitatge unifamiliar que l’UNESCO ha concedit el guardó com a patrimoni de la Humanitat.

L’objectiu del concurs és dissenyar un espai efímer, temporal, que acoste l’activitat cultural de l’Arxiu a la gent del veïnat, amb una ideologia de flexibilitat, d’us multifuncional, que puga ser utilitzat per tothom que s’hi aplegue.

En aquests moments, on el futur del nostre planeta està en perill, dissenyem sempre amb les condicionants de sostenibilitat i ecologia com a punt de partida. Per això hem tractat de fer un espai sostenible, amb unes qualitats climatològiques i d’il·luminació natural a l’interior que eviten l’ús d’energia en la major mesura possible, amb sistemes de reutilització d’aigües que estalvien el consum d’aigua i amb l’ús de materials ecològics, reciclats i que permeten el reciclatge després del seu ús, una vegada desmuntat el pavelló.

UNA arquitectura DISCRETA I RECICLABLE

La nostra arquitectura dissenyada en aquest espai privilegiat es basa en obtindre el millor espai amb el mínim impacte a l’entorn. Per això hem dissenyat un espai bàsic, flexible, rodejat de vidre i tancaments perforats que ens permetan gaudir de l’espai exterior a l’interior, introduint el jardí dins del nostre pavelló d’una forma visual, i donant uns tancaments al espai només per a obtindre les condicions ambientals de qualitat que l’espai requereix. Produir la retroalimentació entre les sales d’exposicions i el petit espai polivalent de trobada.

El petit pavelló és muntable i desmuntable amb eleemtns industrials amb subjecció amb cargols. Aquest era un ítem de partida del concurs.
Us mostrem algunes imatges de la nostra proposta, on pretenem que tothom gaudisca del pavellón i dels jardins on s’ubica.

***************************************************************************************

I EL GUANYADOR N’ÉS…
A continuació us mostrem algunes imatges de la proposta guanyadora, on el principal protagonista és l’ús de la ceràmica i l’arquitectura artesanal, amb un pavelló realitzat amb un conjunt de testos…a veure que us en sembla.
Estrany, no?

Concurs de vivendes del IVVSA de l’any 2009, basat en l’ordenació d’una parcel·la per a desenvolupar en ella aproximadament un màxim de 50 vivendes protegides amb destí lloguer per a jóvens i majors. La importància social estribava en el fet de re-crear un lloc comú i perifèric d’una població dormitori com ha esdevingut La Pobla de Vallbona. Vam proposar que la part central de la parcel·la fóra el lloc d’encontre intergeneracional, tot i enviant els blocs a les bandes del triangle que conformava el solar.

Un dels objectius d’aquest concurs era reflexionar sobre la vivenda protegida, buscant la millora de la qualitat funcional i arquitectònica de les vivendes, d’una banda, i incorporar criteris d’eficiència energètica i noves tecnologies, per un altre costat. Tot el que fem avui en dia, i en el futur haurà de ser autosostenible. En aquest cas, sabíem que hi hauria un parell de transformadors de corrent elèctrica de mitja tensió a baixa dins del solar. Eixe fou un altre dels punts del disseny: que fóra possible construir-lo en dues fases. Una construcció de tipus de junta seca. És a dir, prefabricada. On ací tan sols es procedira al muntatge.

Per a la distribució de la parcel·la ens hem basat en un triangle, lema de la nostra proposta, i hem distribuït els blocs de vivendes entorn d’ell, generant un espai central d’ús comú que actua com a zona d’interacció pública entre els veïns: passejos, parcs de jocs, places, piscines, etc. En la nostra busca de l’estalvi energètic, es creguen elements de distribució amb arbres-fotovoltàics per a autosuficiència del conjunt, interrelacionats amb arbres vegetals.

Quant a la distribució de vivendes, destinem la planta d’accés per a la ubicació de les vivendes destinades a persones majors, per a facilitar-los l’accessibilitat sense dependre de cap tipus d’element (ascensors) que poden fallar. Les plantes superiors es destinen a les vivendes destinades a lloguer de jóvens, oferint diverses tipologies per a adaptar-nos a les diferents necessitats que cada un puga necessitar. Totes les tipologies, no obstant això, mantenen un mateix llenguatge que crega un conjunt unitari de vivendes.

Un altre dels ítems fou la fluencia de l’espai, ddeefugint d’espais tancat, per això crearem recirculacions i mobilitat mitjançant els panells mòbils dels envans. Hem volgut conjuminar diversos tipologies i llurs variants. Tot sobremuntat sobre un basament seccionat que absorbeix el pendent de la parcel·la propiciada sobre el turonet sobre el que s’assenta la parcel·la, bàsicament des del carrer vicari Camarasa.

Ací vos deixem el “Slideshow“

Us mostrem una nova imatge de la nostra proposta i algunes de l’original.

Des de fa un temps estem intentant millorar la presentació de propostes en les xarxes socials.
A mitjan d’agost vam emprendre un nou vídeo per tal de millorar les presentacions amb eixes eines. Alhora que ens ajuda de cara a clients i concursos la seua millor percepció en tres dimensions.
Açò que vos presentem són una sèrie de talls inconnexos. Sense música.
Faena oculta que fem en paral·lel a la quotidiana que ens serveix per a traure-li profit a la crisi actual.

Sense poder ni independència, les ciutats podran albergar bons ciutadans, però mai podran tindre ciutadans actius.

                                    Alexis de Tocqueville

  

Treball nostre en procés de composició i millora.
 

Treball reeïxit i finalitzat d’un arquitecte de Chicago sobre el mateix tema.

Autor:

Michael Heinrich, arch.

PS: la col·locació dels panells fotovoltàics darrere de la coberta més alta i orientada a migjorn és una falla conceptual. Possiblement fruit de donar solució sostenible sense massa meditació.

RESTORATION STUDY FOR THE NOLLA PALACE

2012

L’equip el formen:
XAVIER LAUMAIN, arquitecte coordinador.
ÁNGELA LÓPEZ SABATER, arquitecta.
JORDI RÍOS ALÒS, arquitecte.
BRUNO RIVES CALBET, arqueòleg.
RAFEL RUBIO GALÁN, arqueòleg.
CARLES HUERTA GABARDA, ceramista.
ALBERT FERRER ORTS, Historiador de l’Art.
El projecte, presentat a EUROPA NOSTRA 2012 en la categoria 4 (investigació), té com a títol: “ESTUDI CONSTRUCTIU DEL PALAUET NOLLA EN MELIANA”.

“The jury appreciated the depth, and the interest and care invested in this investigation made prior to the restoration of the Nolla Palace, a monument that while “modest” is full of significance and historical value, witness to activities linked to the production of Spanish ceramics in the 19th century. Through the analysis of the context, of the construction of the original 17th century building, of its rehabilitation as an object and a symbol, and of the ceramics which were produced, the study has not only established the sequence of a process of recuperation, but has also won the interest and the recognition of the citizens of Meliana.”

This research focuses on one of the most emblematic monuments of the nineteenth century in Valencia: the Nolla Palace. This palace, situated in Meliana, was the symbol and the exhibition centre of a ceramic factory of outmost importance in the history of Spanish industrialization, and whose magnificent mosaics have decorated innumerable Art Nouveau buildings throughout Europe, such as those built by Antoni Gaudí.
In order to perform this restoration, and given its historical and artistic importance, a international multi-disciplinary team of experts carried out a study for the exhaustive comprehension of the structure, volumetric, decoration, history and conservation state of the building, all necessary information for the establishment of intervention criteria.
This project has allowed the discovery of the building’s evolution, the documentation of all its constructive and decorative elements and the understanding of its pathologies.