Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Arxiu de la categoria: Aquest país és tan petit

Acords preferencials 24M / 27S

0
  1. L’acord d’ahir clarifica i obre espai de treball pq tots construïm més i millor x República de tots. És una bona eina. Som-hi. Amb ganes!
  2. Pactes preferencials forces sobiranistes als municipis? La decisió la prendrà cada agrupació segons realitat local. http://ow.ly/Hl5mm
  3. A #Badalona és clau tb agenda social i difícilment n’hi haurà prou amb pactes a 2. Aquí l’acord seran acord(s).Tot x assegurar alternança.
  4. Hi haurà, això sí, responsabilitat i coordinació per falcar el paper dels ajuntaments (clau) en transició nacional. Escenari excepcional.
  5. I la constatació q l’evident diferència sb model de ciutat i valors és compatible amb el respecte, la generositat i el sentit del moment.
  6. A #Badalona tenim feina per aconseguir d’una vegada un govern eficient, transparent, útil i JUST. Som molts els q estem cridats al repte.
  7. Amb ICV-EUiA, Avancem i NEC hem treballat un document q articula prioritats x nou govern a #Badalona. Cal obrir-lo. http://ow.ly/Hl9wr 
  8. Q les eleccions del #27s2015, tan importants com són, no ens facin passar per alt els ENORMES desafiaments dels nostres municipis avui.
  9. … aprofitem per subratllar que parlar d’ajuntaments més oberts i propers és també (i sobretot) parlar del #noupaís i la nova república.
  10. al davant, el convenciment que… sí, #hofarem i #hofarembé. 😉

#CharlieHebdo, derivada a Badalona

0
Publicat el 7 de gener de 2015

Aquest migdia l’alcalde de Badalona ha reaccionat així davant del terrible atemptat a la llibertat d’expressió (a les llibertats en general, vaja) perpretat a París contra el setmanari satíric Charle Hebdo. N’he fet denúncia al TW aquí i aquí en unes piulades que han aconseguit una significativa viralitat.

Ho podeu veure replicat a continuació.

B6v9ssbCQAA8Vgl

  • Vergonyós oportunisme i encara +vergonyós subtext en aquesta piulada de l’alcalde del PP a #Badalona. #CharlieHebdo

B6v-nCyCcAEHPbD

  • I espera, que continua i empitjora (més)… L’alcaldia ‘lepenitzada’ de la tercera ciutat de Catalunya, #Badalona. Sort d’haver caçat al vol aquesta segona piulada i que tb ha reaprofitat @palauJosep. L’ha borrat pocs minuts després. #Badalona

Podemos i les 5 fases del dol

0

Retalls sobre el míting de Pablo Iglésias (Podemos) al Velódrom:

  • L’independentisme, Podemos i les 5 fases del dol: negació, ira, depressió, negociació i acceptació. Estem en la 2a i 3a, clarament.
  • Hem de superar les tres primeres per adaptar-nos (no resignar-nos) a aquest nou condicionant… i refer estratègies. És urgent.

Més:

Convocar eleccions no hauria d’admetre condicionals

0
  1. Des de l’independentisme, he escoltat arguments convincents sb llista paraigua o unitària. No n’he escoltat a favor d’ajornar eleccions.
  2. Una cosa afecta la forma (i no és menor, és clar, pq implica eficàcia) però l’altra em temo que és nuclear. En depèn l’èxit del projecte.
  3. 
Convocar eleccions no hauria d’admetre condicionals. En això estem d’acord i aquí hi tenim el gruix de la gent. El mandat del #9N, V, etc.
  4. 
Estic per llistes diverses unides x #Sí (la realitat de #Badalona m’hi aboca), però accepto q no se sap del cert quina és la millor opció…
  5. 
i5 … parlem, negociem, és clar… tanmateix, sabem quins són els RISCOS de no votar abans del maig. Aquí és on ha d’anar la pressió, crec.

Les piulades originals, aquí.

Patriota de barri

0

B4mOgZrCUAANCFY

L’11 de desembre es presentava la candidatura d’Alfred Bosch a la ciutat de Barcelona. Em quedo amb aquestes dues idees:

  • “No es pot ser patriota de país sense ser patriota de barri.” Veure tuit.
  • M’agrada el q diu @junqueras: les ciutats metropolitanes reforcen i donen sentit a la capitalitat de Barcelona. Veure tuit.

 

Dubtes que volen ser raonables a la proposta del president Mas

0

Fa una estona he penjat aquestes deu piulades a Twitter:

Els següents interrogants articulen, avui, i des de l’àrea metropolitana, els meus dubtes sb la valuosa proposta de llista del pres. Mas:

  1. És el millor q tenim x seduir els 300.000 vots q ens falten, adscrits + a l’esquerra? No se’ns deslligaran independència i canvi social?
  2. No és per aquest lligam q hem crescut tant? Q passarà si a l’àrea metrop. el discurs regeneració ens queda només en mans de Podemos?
  3. Tant pot ‘convèncer’ posar un ‘Nom’ en majúscules a davant? Perdrem algun sí-sí pel fet de no anar junts? En perdrem x fet d’anar-hi?
  4. Podrem congelar la política de deconstrucció del benestar q afecta TANTA gent durant 18 mesos? Hi haurà pau social x fer-ho factible?
  5. I amb els nous casos de corrupció? Podem anar a aquesta ‘batalla’ sense tallafocs? Sense l’encaix q facilita sistema de partits divers?
  6. Entenc q això cal guanyar-ho (també) a fora; però abans cal assegurar q a dins n’has convençut a més dels q ara tenim segurs.
  7. No ho tinc clar encara però penso q el dubte i el contrast, més q les emocions, és el q devem al projecte q ens ocupa. Ens ho juguem tot.
  8. Vull creure q hi ha recorregut a fer i q és possible (i cal) trobar punts de trobada. M’encantaria no tenir aquests dubtes. Però els tinc.
  9. És clau (la clau de tot, al capdavall) veure com hi juga la societat civil i quins noms es perfilen en la llista.
  10. Reflexions obertes, camí de formar-me una opinió sb un tema crucial. Si a algú li han servit, bé; sinó, disculpeu l’allau… 😉

 

Més força a l’àrea metropolitana

0

Captura de pantalla 2014-11-25 a les 16.01.23

Dues fotos de la Trobada Municipalista d’ERC, que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Castelldefels:

  • Candidats a alcalde de les ciutats grans de Catalunya. Badalona reivindica el seu lloc. + info
  • La diversitat d’accents a la proposta municipalista d’ERC és ben evident en aquesta foto amb bons companys de la família socialista. + info

Coincidència en el diagnòstic

0

Quatre reflexions a 140 caràcters:

  1. Hem de fer compatible el compromís i la il·lusió amb el #9N amb la definició valenta i clara del següent pas: eleccions x independència.
  2. Valenta i clara, sí. Acceptar d’una vegada q l’estat no permetrà CAP encaix legal i assumir q ARA toca exercir la nostra sobirania a 100%.
  3. I entenc que la coincidència en el diagnòstic d’on estem i què ens cal és imprescindible per articular qualsevol unitat. Anem avançant.
  4. Rera el fum de la confusió actual… què n’emergirà? Espero que un panorama més clar i la certesa que el procés de veritat comença ara.
  5. Declares o exerceixes?

Alguns articles aclaridors / inspiradors:

 

Unitat bàsica de la democràcia republicana

0
Foto de @msubirats a El Tot Badalona.
Foto de @msubirats a El Tot Badalona.

Des d’una plaça de la Vila, unitat bàsica de la democràcia republicana, aquest vespre diem: #vullserlliure. Badalona va tornar a estar a l’altura, ahir al vespre, en una mobilització sense precedents.

És la tercera entrada consecutiva al blog en que enllaço i comento una foto. Bona senyal: és la prova gràfica que les coses, malgrat la confusió imperant, ja estan passant…

Anàlisi ràpid sobre l’#indyref

0
 Una seqüència eloqüent. Imatge: araeslhora.cat

Una seqüència eloqüent. Imatge: araeslhora.cat

Alguns apunts solts sobre el NO a la independència a Escòcia, just saber-se el resultat.

  1. Participació massiva. La ciutadania vol decidir-ho tot. El vector va, cada vegada més, de baix a dalt.
  2. Statu quo. La doctrina del shock (la por) cada vegada menys efectiva, però manté influència amb col·lectius menys polititzats. Avís.
  3. Escòcia, amb CAT, fa emergir nou relat de ‘nacionalisme’ cívic vinculat amb projecte + humà i just. Moviment de fons.
  4. El reflex d’Escòcia ens ajuda (malgrat tot): desdramatitza canvis territorials, ofereix claus de desbloqueig i convida a no confiar-nos.
  5. Una altra Europa és possible. Fins i tot avui.
  6. Escòcia, #continuarà. Gràcies per intentar-ho. Lliçó.
  7. #catalansvote9N.

A continuació alguns anàlisi d’urgència:

L’aparent modèstia d’un post-it (ara és l’hora!)

0

Captura de pantalla 2014-09-17 a les 17.36.07

“Abans del 9N necessitem 100.000 voluntaris per anar porta per porta a escoltar com tothom vol que sigui el nostre país. Ara és l’hora d’arribar a totes les cases de Catalunya. Volem escoltar a tothom, fent la mobilització més festiva i participativa de la història. Amb només una tarda de la teva vida faràs possible aquest moment històric.” Així es presenta la campanya que avui Òmnium i l’Assemblea han presentat a Barcelona.

Segons informa l’ARA, “la tasca dels voluntaris (ja n’hi ha d’apuntats 15.000) serà fer una enquesta de tres minuts a la gent, perquè exposi els seus “somnis” sobre com volen que sigui el nou país. Uns somnis que els promotors de la campanya només veuen possibles, “sí o sí”, en el context d’una Catalunya independent. Alguns d’aquests desitjos de futur quedaran reflectits en “post-its” grocs en forma de cartells, pancartes o grans lones per fer-ne difusió.”

La campanya m’ha despertat aquestes reflexions, enllaçades amb aquesta piulada a Twitter.

  • Un post-it! Potent imatge quotidiana, la seducció del full en blanc per a imaginar entre tots un país millor. #SíoSí
  • Tothom té post-it a casa… el missatge de fons de la campanya és brutal. Les eines per a un país millor ja les tens damunt la taula. #SíoSí
  • I tb m’agrada l’esforç d’empatia q obliga la campanya,q posa en valor la diversitat,la conversa necessària en tot procés constituent. #SíoSí
  • I finalment, mirem més enllà de la bandera per centrar-nos en l’únic que ens ha d’importar: ¿com podem fer, #SíoSí, un #noupaís millor?

Ja fa dies que en sóc voluntari… i tu? Pots inscriure’t a: araeslhora.cat

 

El ‘nacionalisme’ cívic, segons Billy Bragg

0
Foto: Murdo MacLeod

Foto: Murdo MacLeod

Avui en Billy Bragg ha escrit aquest article al diari The Guardian sobre el referèndum a Escòcia. En podeu veure un resum en aquest recull de piulades que he fet.

El desembre de 2007 vaig escriure aquesta entrada al blog que tenia aleshores i que ara replico aquí. Era un apunt sobre el seu llibre The Progressive Patriot.

“Sempre m’ha agradat, en Billy Bragg. El poeta punk que, sol amb una guitarra elèctrica, convertia diatribes contra el sistema capitalista, la institució del matrimoni o el treball infantil en delicades cançons d’amor, on la tendresa esdevenia, sorprenentment, una eficaç arma de transformació política. Bragg va ser un dels músics que va capitanejar la potent oposició al Thatcherisme i va viure el naixement de ‘Rock against racism’ dins del moviment punk a finals dels setanta. Aquest passat maig, Bragg va publicar un recomanable llibre:‘The progressive patriot’, editat per Black Swan. És curiós perquè una de les veus més ‘internacionalistes’ que ha tingut el rock fa una reflexió ‘en búsqueda de la pertinença’. Què vol dir ser anglès, avui? Perquè és important reconèixer-se d’un lloc i estimar-lo com si fos de la família? És possible fer això i no caure en el xovinisme? Hi ha una forma progressista de ser patriota? La resposta és si, naturalment. Bragg fa un particular repàs de la història del seu país -entre l’erudicció, les memòries i la crònica musical- tot subratllant la suma de cultures que sempre s’ha donat a Anglaterra, tot remarcant les consecucions socials, la lluita per la justícia. La patria de Billy Bragg té un passat i un present multicultural i un valor d’exigent equitat i una mirada generosa i fraternal amb la resta de món, començant per Escòcia, Gales i Irlanda. Bragg vol reinventar en positiu el ‘nacionalisme’ anglès, ben conscient de com en són d’importants les qüestions identitàries; ben conscient que si això no es fa des dels valors progressistes és farà des dels extrems excloents. El músic fa un pas, doncs, més enllà de la frivola indiferència de l’esquerra europea per les qüestions nacionals. Està bé, això.”

+ Aquí podeu accedir a un altre article sobre Billy Bragg d’aquest mateix blog, en aquest cas més musical.

V: escola de ciutadania

0
#veigV
#veigV

Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:

1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.

2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de la demostració. La V serà estudiada per si mateixa com una inèdita acció política.

3. La festa començarà al matí, com va passar el 2012 (a Barcelona) i el 2013 (arreu) i perquè per a molts la Diada serà (també) un dia bonic, alegre i EMOCIONANT. Estem cansats, potser; però no hem perdut el bon humor, l’alè íntim de l’anticipació i una certa tendresa (que caldrà saber modular). El somriure i les ganes de sumar continuen sent, tres anys després, les nostres eines més poderoses. I de solvència contrastada. Vegeu: l’acte de Súmate el passat dissabte (aquesta foto ho explica per si sola) i la ironia com a resposta davant dels intents de manipulació o de guerra bruta amb l’ANC perpretats aquesta setmana.

4. En la V tornarem a trobar els múltiples accents del país, i malgrat bona part de la gernació serà dels grocs o els vermells (seguint la consigna del mosaic), hi haurà, segur una gran diversitat d’eslògans, motivacions… de tonalitats, vaja. Serà una bona notícia, perquè la singularitat de Catalunya és la seva diversitat. Fa unes poques hores Ada Colau i Guanyem han anunciat que, és clar, seran a la V, pel dret a decidir el model territorial del país (i tantes coses més).

5. Aquesta nova demostració ha requerit i requereix assajos i això implica entrentament, contrast, aprenentatge… organització a peu pla. Molts dels voluntaris d’Ara és l’hora és gent que ve d’associacions i partits, ben foguejats per tant; però molts no, molts participen activament per primer cop. Aquesta és una de les millors notícies.

Al voltant del procés s’articula una gran escola de ciutadania, de gent que, sortosament, ja no tornarà al sofà de casa. L’anomenat procés reflecteix el protagonisme creixent (qualitativament i quantitativament) de la gent. És això, no només el que digui un DNI, el que configurarà la nova república.

És d’això que va la V i per això és tan important ser dijous a Barcelona. Perquè ara som protagonistes i per què cal pronunciar-ho amb veu pròpia, en primera persona.

Ara és l’hora. Inscriu-te si encara no ho has fet i segueix les indicacions de la campanya.

Ens veiem a la V!

——

* En aquest enllaç he aplegat diferents recursos per a preparar bé la “V”: una guia pràctica de l’ARA, una recopil·lació de llocs on menjar i beure de Time Out, i consells per a connectar-se a internet.