Connexions des de #Badalona

“També us dic que d’aquí en sortiré amb el puny alçat i la mà estesa a tothom, amb voluntat de cosir, de teixir complicitats.” Aquesta cita de l’Oriol Junqueras (📝 llegiu l’article original) explica pq és tan ‘perillós’ a ulls d’un estat articulat sobre la imposició. Fa unes hores hem conegut l’impresentable auto del Suprem que ha decidit mantenir-lo a la presó. Estem amb tu, Oriol, estem amb vosaltres Quim i Jordis.

A continuació alguns articles que amplien i reflexionen sobre la vergonyosa decisió judicial/política. El manteniment de la presó per Junqueras, Quim Forn, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez és un escàndol democràtic i no cal ser independentista per dir-ho: un magistrat emèrit del Tribunal Suprem ho té clar (📝 entrevista)  i en Pérez Royo, constitucionalista de prestigi, també (📝 article). En Joan Queralt també s’hi ha referit en aquest interessant article.

Per cert, a Badalona, cada dilluns la plaça de la Vila es queda petita per recordar i reivindicar els presos polítics. Podeu accedir a un 📷 recull d’imatges de les concentracions.

SÍ a la unilateralitat si vol dir no parar fins aconseguir-ho, creant els escenaris q faran possible la República; NO a la unilateralitat entesa com a convenció per saltar-se els condicionants polítics. No només es tracta de voler-ho o de ‘tenir raó’.

Negociar, sí. Però com que dos no negocien si un no vol; ¿com aconseguim que l’estat s’avingui a pactar una solució política? En tot cas, hauriem d’assegurar una part important de les següents condicions: (FIL)

1. persistència i eixamplament de resultats ‘indepes’ en les diferents eleccions a partir d’ara; aconseguit amb la suma de polítiques socials i de prosperitat des de les institucions catalanes + reconstrucció grans consensos 2/3 al Parlament.
2. reforç de la mobilització pacífica i multitudinària (#11s, #3o).
3. explotació de les contradiccions de l’estat i del bloc del 155.
4. desprestigi internacional de l’estat.
5. millorar la capacitat d’influència en la política estatal.

Si algú se li acut una via més ràpida i efectiva, que la digui. No serà ràpid ni fàcil. Però serà. Tenim feina… i moltes mans i raons. Som-hi.

Està bé dir on volem anar, però és inexcusable que diguem també quins factors s’haurien de complir per a fer efectiu de veritat el nostre objectiu.

[Aquest post surt d’aquest fil al meu perfil de Twitter]

Democràcia amenaçada, un dia més. Avui en suport a Jose Téllez a la Ciutat de la Justícia.

Aquí trobareu més informació, explicada pel mateix Jose.

• Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
• És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
• I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.

(més…)

Benvinguda República, has vingut per quedar-te. Però t’haurem de cuidar (… i ens haurem de cuidar, també).

I tanmateix, la primera estructura d’estat que haurem de defensar és l’acord civil i cívic dins la nova República. Catalans tots, els del Sí a la República, els del No i els que no ho veuen clar. Ens cridaran a resistir. Naturalment. Ens tindran al costat de les institucions. Però resistir també és i serà, potser principalment, defensant la cohesió i capacitat de consens que ens han fet un projecte polític de suma.

La República comença avui.

>> Aprofito aquest apunt per enllaçar alguns enllaços que tenyeixen l’alegria d’aquest cap de setmana d’un tel de gravetat i també de la necessària fredor.

El primer és l’article que l’Oriol Junqueras ha publicat aquest diumenge a El Punt Avui: Front ampli contra el 155 + “Mai” renunciar a les urnes x revalidar la #República. Val la pena llegir-lo.

Altres articles que m’han interessat i considero valuosos en aquest crucial moment de (més…)

Aquí teniu l’entrevista que Josep Rexach em va fer per a Vilaweb pels fets del 12 d’octubre. La transcric completa, però en la seva versió original la podeu recuperar en aquest enllaç.

De l’un dia per l’altre, i sense preveure-ho, Oriol Lladó (ERC) s’ha convertit en la cara visible de l’Ajuntament de Badalona, arran de la polèmica del 12-O. ‘Quan vius en la teva pell l’engranatge de l’estat és dur’, confessa per telèfon després d’haver anat a declarar davant el jutge per haver obert les dependències municipals durant la festa de la Hispanitat. Ens explica que van prendre la decisió els regidors, tot i que en un primer moment havien dit que acatarien la interlocutòria. Diu que ho tornaria a fer i confessa que el gest d’estripar el document no va ser compartit. Lladó creu que, de tot plegat, se n’ha d’extreure una lliçó: amb vista a futures situacions similars, s’ha d’adoptar una estratègia per consens a tot el país.

—Sou el batlle en funcions per l’absència de Dolors Sabater. Com ho viviu?
—Han estat tres bastant durs, sí. Ho visc bé, però ha estat un tobogan ple de revolts on de cop els esdeveniments s’han precipitat. No deixa de (més…)

L’arquitectura és cultura. #Badalona serà la ciutat convidada del Open House BCN amb 15 edificis visitables i 4 itineraris arreu del municipi. Una excel·lent notícia, que avui m’ha fet moltíssima il·lusió presentar.

Sempre que he participat en aquest festival a la ciutat veïna m’he mirat amb enveja l’esdeveniment. Per primera vegada, l’exportem a casa nostra, amb ànim de continuïtat. A Badalona tenim un patrimoni que hem de posar en valor… i no només pels que poden venir de fora a visitar-lo, també en clau de ciutat!

+ http://elPeriodi.co/jcqwm1

1. L’acord d’ahir clarifica i obre espai de treball pq tots construïm més i millor x República de tots. És una bona eina. Som-hi. Amb ganes!
2. Pactes preferencials forces sobiranistes als municipis? La decisió la prendrà cada agrupació segons realitat local. http://ow.ly/Hl5mm
3. A #Badalona és clau tb agenda social i difícilment n’hi haurà prou amb pactes a 2. Aquí l’acord seran acord(s).Tot x assegurar alternança.
4. Hi haurà, això sí, responsabilitat i coordinació per falcar el paper dels ajuntaments (clau) en transició nacional. Escenari excepcional.
5. I la constatació q l’evident diferència sb model de ciutat i valors és compatible amb el respecte, la generositat i el sentit del moment.
6. A #Badalona tenim feina per aconseguir d’una vegada un govern eficient, transparent, útil i JUST. Som molts els q estem cridats al repte.
7. Amb ICV-EUiA, Avancem i NEC hem treballat un document q articula prioritats x nou govern a #Badalona. Cal obrir-lo. http://ow.ly/Hl9wr 
8. Q les eleccions del #27s2015, tan importants com són, no ens facin passar per alt els ENORMES desafiaments dels nostres municipis avui.
9. … aprofitem per subratllar que parlar d’ajuntaments més oberts i propers és també (i sobretot) parlar del #noupaís i la nova república.
10. al davant, el convenciment que… sí, #hofarem i #hofarembé. 😉

Aquest migdia l’alcalde de Badalona ha reaccionat així davant del terrible atemptat a la llibertat d’expressió (a les llibertats en general, vaja) perpretat a París contra el setmanari satíric Charle Hebdo. N’he fet denúncia al TW aquí i aquí en unes piulades que han aconseguit una significativa viralitat.

Ho podeu veure replicat a continuació.

• Vergonyós oportunisme i encara +vergonyós subtext en aquesta piulada de l’alcalde del PP a #Badalona. #CharlieHebdo

• I espera, que continua i empitjora (més)… L’alcaldia ‘lepenitzada’ de la tercera ciutat de Catalunya, #Badalona. Sort d’haver caçat al vol aquesta segona piulada i que tb ha reaprofitat @palauJosep. L’ha borrat pocs minuts després. #Badalona

Inculpats per seguir les lleis del #Parlament: solidaritat i reconeixement al president i als consellers. Per un #noupaís sense por al vot.

D’altra banda, l’executiva d’ERC Badalona es va ‘autoimputar’ dimecres 24 de desembre al jutjat.

Retalls sobre el míting de Pablo Iglésias (Podemos) al Velódrom:

• L’independentisme, Podemos i les 5 fases del dol: negació, ira, depressió, negociació i acceptació. Estem en la 2a i 3a, clarament.
• Hem de superar les tres primeres per adaptar-nos (no resignar-nos) a aquest nou condicionant… i refer estratègies. És urgent.

Més:

• Em quedo amb aquesta frase de l’article de @RogerPala: “no podem esperar guanyar sempre per absència d’alternativa”. http://ow.ly/GgwVP 
• I ja per acabar ;-), aquestes dues anàlisi sb #Podemos: la d’@apuente http://ow.ly/GgArH  i la de @jordimunozm http://ow.ly/GgArI .

Els companys d’@ERCBcn han debatut aquest cap de setmana sb el seu projecte de ciutat. #Badalona hi ha estat present. Vaig participar en una de les taules de debat sobre urbanisme i transformació social. Més info: http://ow.ly/GgJ5b

1. Des de l’independentisme, he escoltat arguments convincents sb llista paraigua o unitària. No n’he escoltat a favor d’ajornar eleccions.
2. Una cosa afecta la forma (i no és menor, és clar, pq implica eficàcia) però l’altra em temo que és nuclear. En depèn l’èxit del projecte.
3. 
Convocar eleccions no hauria d’admetre condicionals. En això estem d’acord i aquí hi tenim el gruix de la gent. El mandat del #9N, V, etc.
4. 
Estic per llistes diverses unides x #Sí (la realitat de #Badalona m’hi aboca), però accepto q no se sap del cert quina és la millor opció…
5. 
i5 … parlem, negociem, és clar… tanmateix, sabem quins són els RISCOS de no votar abans del maig. Aquí és on ha d’anar la pressió, crec.

Les piulades originals, aquí.

L’11 de desembre es presentava la candidatura d’Alfred Bosch a la ciutat de Barcelona. Em quedo amb aquestes dues idees:

• “No es pot ser patriota de país sense ser patriota de barri.” Veure tuit.
• M’agrada el q diu @junqueras: les ciutats metropolitanes reforcen i donen sentit a la capitalitat de Barcelona. Veure tuit.
  

Fa una estona he penjat aquestes deu piulades a Twitter:

Els següents interrogants articulen, avui, i des de l’àrea metropolitana, els meus dubtes sb la valuosa proposta de llista del pres. Mas:

1. És el millor q tenim x seduir els 300.000 vots q ens falten, adscrits + a l’esquerra? No se’ns deslligaran independència i canvi social?
2. No és per aquest lligam q hem crescut tant? Q passarà si a l’àrea metrop. el discurs regeneració ens queda només en mans de Podemos?
3. Tant pot ‘convèncer’ posar un ‘Nom’ en majúscules a davant? Perdrem algun sí-sí pel fet de no anar junts? En perdrem x fet d’anar-hi?
4. Podrem congelar la política de deconstrucció del benestar q afecta TANTA gent durant 18 mesos? Hi haurà pau social x fer-ho factible?
5. I amb els nous casos de corrupció? Podem anar a aquesta ‘batalla’ sense tallafocs? Sense l’encaix q facilita sistema de partits divers?
6. Entenc q això cal guanyar-ho (també) a fora; però abans cal assegurar q a dins n’has convençut a més dels q ara tenim segurs.
7. No ho tinc clar encara però penso q el dubte i el contrast, més q les emocions, és el q devem al projecte q ens ocupa. Ens ho juguem tot.
8. Vull creure q hi ha recorregut a fer i q és possible (i cal) trobar punts de trobada. M’encantaria no tenir aquests dubtes. Però els tinc.
9. És clau (la clau de tot, al capdavall) veure com hi juga la societat civil i quins noms es perfilen en la llista.
10. Reflexions obertes, camí de formar-me una opinió sb un tema crucial. Si a algú li han servit, bé; sinó, disculpeu l’allau… 😉