Connexions des de #Badalona

“I no ha estat fàcil. Els que han governat ajuntaments del canvi han hagut de mantenir una relació dialèctica entre l’ètica de les conviccions i l’ètica de la responsabilitat, gestionant contradiccions, aprofitant els atributs i mecanismes de la democràcia representativa per posar-la al servei de l’energia social acumulada de l’esquerra que abans era radical i ara del sentit comú. Per decantació, els ajuntaments del canvi s’han situat en un espai d’intersecció entre la socialdemocràcia atenta i rejovenida de partits com ERC, amb l’energia i radicalitat maximalista dels activistes forjats en les xarxes crítiques de tombant de segle. Co-producció, interseccionalitat, economia social i cooperativisme, governança, proximitat, sobiranies, transparència, pragmatisme, justícia global, dret a la ciutat, han estat, i segurament continuaran sent, conceptes clau en el qual es transitarà els propers anys de la mà d’ambdós espais. L’experiència a Badalona ha funcionat prou bé, també per la capacitat dels lideratges locals -Dolors Sabater i Oriol Lladó- fet que demostra la rellevància de la part relacional en la política local.”

“Menys del que volien segur. Però també més del que es pensaven. Els ajuntaments del canvi doncs, són aquí per quedar-se.”

Serveixi aquest tastet per fer-vos venir gana de més. Per exemple aquest article publicat a Nació Digital, però en especial el llibre de Pagès Editors, “Els (més…)

[Text de Xavier Mir, adaptat d’un fil seu de Twitter]

Badalona és un municipi clau per diverses raons. Com en el cas de Castelldefels, hi ha un alcaldable molt personalista i molt poc amant de la convivència i de la cohesió social que intentarà escapolir-se de la tendència a la baixa del PP, però es trobarà al davant un molt bon projecte que hauria pogut acabar el mandat si no hagués estat per una moció de censura tan absurda com injusta. I malgrat tot, Dolors Sabater i Oriol Lladó i tot l’equip de #LaBadalonaValenta (suma de Guanyem Badalona i ERC pel #26M) continuen treballant en positiu amb rigor i amb entusiasme. No s’han deixat vèncer en cap sentit. Badalona, a més, és un dels llocs on ERC (més…)

El #28A, a guanyar, guanyar i guanyar. Aquest divendres hem omplert la Plana a #Badalona, en l’acte de final de campanya d’Esquerra Republicana de Catalunya:

➖Fil ERC: http://ow.ly/M2bd30oynan
➖Fil Esquerra Republicana Badalona: http://ow.ly/yrry30oyn8r
➖Notícia: http://ow.ly/3a3r30oyndn
➖Vídeo: http://ow.ly/moAS30oynfM

De l’acte em quedo amb l’emoció desbordant d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i la Marta Rovira i que
avui han trencat barrots i exilis; l’abraçada de Gabriel Rufián i Joan Tardà, el ‘sumar, sumar (més…)

Es va passar prop de quatre hores a peu de plaça; un més entre la gentada i la calor de juny. Volia veure’ns sortir i fer-nos una abraçada, aquell dia que tornàvem la dignitat al govern de #Badalona. Així és en Joan.

La política és també, i potser principalment, anar més enllà del discurs còmode dels ‘teus’. Enllaço aquí aqusta entrevista, conversa exigent i rica entre en Joan Tardà i l’Arturo Puente per al elDiario.es, i que sintetitza el més destacat de la seva mirada política. Gràcies Joan per la valentia, la lucidesa i el compromís. Ara que has anunciat que ja no repetiràs de cap de llista a Madrid per ERC… dir-te de nou el que sempre t’he dit: has estat, ets i seràs referent.

“La memòria del futur: Com conservar el patrimoni del segle XXI”, la quarta de les jornades Cultura i Memòria, emmarcades dins de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, ha tingut lloc aquesta setmana a l’Espai Francesca Bonnemaison. La sessió s’ha centrat en el debat sobre la conservació i transmissió dels nous patrimonis i en l’art i el patrimoni a l’espai públic, amb la participació de professionals i estudiosos del patrimoni en dues taules rodones. Les dues il·lustracions que acompanyen aquest apunt són obra de la il·lustradora Maria Calvet (visual thinking), i s’han fet ‘en directe’ mentre han tingut lloc les xerrades… són un resum estimulant dels temes a debat de la jornada (per cert comisariada per Pia Bosch, sobre una idea treballada inicialment amb Eduard Miralles) i que, d’altra banda, podeu ampliar aquí:

• Jornada completa en vídeo.
• Resum 2.0.
• Programa.
• Notícia al web.

La visió (inter)territorial —rica, desacomplexada, ambiciosa— és segurament un dels factors de més singularitat i valor de la proposta republicana d’Ernest Maragall per a la capital del país. La reivindicació d’una nova i reforçada governabilitat metropolitan va ser un dels elements clau de la conferència que el polític d’ERC va fer dilluns passat al Campus de la Ciutadella de l’UPF, tal i com recull aquest vídeo.

Aquí podeu repescar un recull de piulades per part d’ERC Barcelona.

El procés de metropolitanització continua avançant: cada cop hi ha més població q surt del seu municipi per treballar. Imprescindible revisar i enfortir sistema de governança a l’àrea metropolitana. Podeu accedir a l’enquesta de l’Iermbcn.

Lleuger descens dels moviments dels residents a la ciutat mentre que el transport públic segueix guanyant quota al privat, segons l’última Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (📊 accedir a les dades). Al voltant d’aquestes dades, dos breus apunts:

Per a qui pensem les nostres ciutats? Anar a peu continua sent el mode de desplaçament majoritari, i el transport públic manté la línia de creixement respecte vehicle privat. Tenim marge per ser més valents quant a una #mobilitat més sostenible.

A la primera corona (on hi ha #Badalona) l’ús del vehicle privat és sensiblement superior que a la ciutat de Barcelona, i també hi ha una ocupació més gran via pública per aparcament. Cal continuar avançant per extensió metro i per regular millor estacionaments.

És com d’un altre temps (vist el q ha vingut després); i tanmateix aquí, en part, comença a assajar-se una interpretació profundament restrictiva de la llibertat d’expressió i els drets polítics.

Tornem-hi amb el 12 d’octubre. Ara la fiscalia ens demana 15 mesos d’inhabilitació i una multa. En aquests moments, estem preparant el nostre escrit de defensa, previ a que es designi el jutjat que portarà el nostre judici i la data en què haurem d’asseure’ns a la banqueta d’acusats.

Fiscalia demana que es condemni els 6 regidors de #Badalona que van obrir oficines de l'Ajuntament el 12 d'octubre a 15 mesos sense poder exercir de regidors o diputats i una multa a cadascun de 4.200 € https://t.co/E7U9B3O1X0 vía @elmundoes

— Jordi Ribalaygue (@JRibalaygue) August 5, 2018

De de les controvertides accions dels CDR en diferents partits, en especial per la seva significació a la seu d’ERC (📰 notícia al diari ARA), un seguit de reflexions, inicialment compartides a Twitter. Aquí van:

L’ensulsiada d’octubre i les eleccions en estat de xoc van fer que les diferències estratègiques de l’independentisme NO es poguéssin comptar bé en les eleccions. El 155 i la repressió judicial van mantenir excepcionalitat. Guerra pel relat, encara.

L’independentisme, que tant va excel·lir (potser tb abusar) en la gestió de les emocions, es confronta avui al seu mirall invers, la gestió de la frustració. En part, els CDR surten d’aquí. Alguns creuen que poden ‘pescar’ en aquestes aigües barrejades. Irresponsables.

La ‘unitat’ com la vam viure no tornarà per molt temps; això no està al caure; calen acords fora del perímetre; la independència no és només qüestió de desitjar-la i la política espanyola és encara un camp on fer feina. Sí, costa de pair. I per molts és indigerible.

El que ha passat avui ha estat depriment, però segurament no és tan greu, o no és més greu del que ja fa dies que passa, també en (més…)

⬆️ “Estimo Badalona, on han viscut molts dels meus avantpassats i que tant s’assembla a la meva ciutat.” Il·lusió i energia, via postal. Aquest dimecres m’esperava una carta de l’Oriol Junqueras a l’arribar a casa.

⬆️ I l’endemà, aquesta de l’amic Raül Romeva, que conté unes paraules que em semblen valuoses i que crec que paga la pena compartir.

“Sóc conscient que la situació és complexa, però justament és a Badalona on trobem la fórmula a imitar.

Ara, més que mai, ens cal mantenir el cap alt (dignitat), la mirada llarga (estratègia), el (més…)

L’independentisme i les 5 fases del dol: negació (Europa no ho permetrà), ira (l’actual), negociació (entendre la correlació de forces), depressió (assumir tempo llarg) i acceptació (el primer pas per TRANSFORMAR la realitat: acceptar els condicionants en què treballem).

Seguim i seguirem, sí… perquè ‘acceptar’ no significa rendir-se ni resignar-se; significa entendre les eines i forces que tenim. Precisament perquè volem (necessitem!) la República com a projecte per millorar la qualitat de vida de tots… l’anàlisi realista i rigorós és imprescindible.

Com diu la màxima marxista, conèixer la realitat és el primer per a poder transformar-la.

Un nen de tres anys (el meu fill petit) dibuixant una presó, i un nen de sis anys (el meu gran) a qui encara no sabem com dir-li q la mare de l’Agnès ha hagut de marxar de Catalunya per les seves idees.

Moments durs i difícils, de nou. He aprofitat per escriure a l’Oriol, un pont Badalona Estremera, via correu postal.

➡️ Aquí podeu accedir a totes les adreces dels presos per si ho voleu fer vosaltres.
➡️ I en aquest enllaç, llegir un article preciós dedicat a la Marta Rovira Vergés per part de l’exdiputada de Podemos Àngels Castells… descobrint que hi ha política en tot, també en les qüestions més íntimes.

100 dies de la presó de l’Oriol Junqueras. Repesco la carta que li vaig fer arribar a principi de novembre passat i que avui encara em sembla pertinent. Com ha dit avui el president del Parlament Roger Torrent: “no serem lliures fins que sigueu lliures”.

Estimadíssim Oriol, aquesta foto mostra un fragment d’un grafit pintat fa anys en una de les parets de l’autopista C31 al seu pas per Badalona. Dues finestres pintades sobre el ciment: provocació i invitació, a la vegada.

La dura i tossuda bellesa de la Catalunya metropolitana, que sempre ha estat al cor del teu missatge polític. 

L’autopista és un mur, a la meva ciutat… En aquest mur trobarem resumides decepcions i oportunitats perdudes. Però en el mur hi ha finestres i roba estesa, i fins i tot testos i flors. En el mur, l’oportunitat. Gràcies x tot, amic!

#freeJunqueras #LlibertatPresosPolítics

La majoria independentista a Catalunya ha sobreviscut a les trampes de l’estat, al joc brut, a la mobilització total de la societat i a una participació rècord; “fins i tot, s’ha pogut sobreposar als seus propis errors, dubtes, esquerdes i contradiccions”. El politòleg Jordi Muñoz reflexiona avui al Diari ARA (📝 accediu a l’article) sobre l’independentisme i apunta a “notícies no tan bones que plantegen, cruament, els reptes pendents”, per bé que és cert que en termes absoluts s’ha produït un petit avenç de 112.832 vots que confirma una tendència lenta però segura de creixement de la base.

Segons l’article:

• en percentatge de vot, l’independentisme és pràcticament allà on era: al voltant del 47%. Tres punts per sota del 50%. La gran mobilització no ha aconseguit acabar amb la majoria independentista, però sí que n’ha neutralitzat el creixement. Això ja no és, per tant, tan bona notícia.
• l’independentisme necessita encara una acumulació més gran de capital democràtic. Superar el 50% potser no serà suficient, però segurament sí que és necessari.
• no sembla que puguem esperar, a curt termini, grans transvasaments de vot entre blocs: les posicions sobre la independència estan força cristal·litzades. Si hi hagués canvis significatius en la correlació de forces vindrien, en tot cas, per la desmobilització d’algun sector. I, més a llarg termini, per l’efecte de la (més…)