Chào ông Viêt Nam

Aquest és un plat vietnamita que podeu trobar arreu.
Són els ‘nems’ o rotllets de primavera. Estàn embolcats amb paper d’arròs. Uns són en cru i els altres fregits.

Podeu veure la salsa de nuoc mam, on hi podem veure uns trocets de gengibre, però també hi ha un polsim de sucre, vinagre, pebre i una mica de bitxo.

Utilitzo el nuoc mam que trobo a França i de tant en tant aquests nems formen part del meu sopar o dinar.
”’null”’

Encara que he estat viatjant per un altre continent, no he deixat per aquest motiu de seguir amb els meus contactes de Viêt Nam. Tot repassant els posts, veig que no he escrit res sobre el ‘NUOC MAM’, bé sí que l’he esmentat en diferents ocasions, però no he explicat ben bé com és d’important aquest producte en la cuina vietnamita.
La olor és veritablement repel.lent, però una vegada dins la cocció dels plats, desapareix totalment. Molts hotels i restaurants a Viêt Nam pensen que per els forasters pot ser dolent condimentar els plats amb el nuoc mam.
No ho permeteu, és un consell; probeu la extraordinària cuina vietnamita amb aquest condiment tant peculiar.

””””’Al Museu Oceanogràfic de Nha Trang hi han unes sales dedicades a l’art de la pesca i a tota la seva economia.
La fotografia correspòn a una de les tines on es fermenta.

El nuoc mam és totalment diferent a tots els altres
condiments de salses de peix. És el líquid extret i fermentat de peix, majoritàriament blau, petites anxoves. Es sala i es deixa en tines com la de la fotografia com a mínim durant tres mesos en un procés de drenatge. El líquid es torna a posar novament en la tina durant tres mesos més. Després d’aquest segon drenatge, ja es pot posar a la venda o pot ser encara envellit durant més temps. El gust millora amb el temps … i la olor és cada vegada més forta.

Igual que amb el nostre oli d’oliva el millor grau és després del primer drenatge. Normalment el color és fosc i molt dens. Si en l’ embotellat es llegeix ‘ngon’ o ‘thu’ong hang’, indiquen la seva alta qualitat. Els de més baixa qualitat estàn fets després del primer drenatge, hi afeigexen aigua i després de ser premsat, el posen a la venda.
Aquest ‘nuoc mam’ és el que he trobat a França en els supermercats.

Durant la guerra amb els americans , molts francesos i vietnamites es van emportar botelles de ‘nuoc mam’ a França i encara avui hi ha gent que cerca una d’aquestes preuades botelles, ja que la qualitat del nuoc mam sería única.

El millor és produeix a l’Illa de Phu Quoc i a Cat Hai. Porta minoàcids, sodium, histamines i fosfors minerals i orgànics.
Si hi poses una mica de gingebre, és ideal per cuinar l’ànec.
Si hi poses vinagre, llima, all i ceba, perfecte per una fregida de peix.
Per menjar els ‘nems’ – rotllets – amb paper d’arròs i els ingredients amb verduretes crues i gambes, pots fer una salsa simplement amb sucre, vinagre i pebre.
L’any passat vaig poder portar una botella de ‘Nuoc Mam’ i veritablement aquest condiment dona un sabor extraordinari als plats, sopes i altres coccions. No utilitzo la sal, només unes gotes de nuoc mam.

Una anècdota, real, en que el nuoc mam és protagonista.
Durant la guerra, els americans van ensinistrar el gossos fent-los olorar el nuoc mam i els feien entrar als tunels per poder trobar els vietnamites. Els vietnamites, sempre més llestos, durant la nit sortíen dels tunels, i agafàvem pasta de dents i ‘after shave’ dels americans.
Així quan els gossos entràven als túnels la única olor que sentíen era de pasta de dents, after shave i colònies americanes ……. és evident que els americans mai van arribar a conèixer ni les habilitats ni els costums ni la cultura vietnamita.

La cuina vietnamita es distingeix de totes les altres cuines per aquest condiment – el ‘nuoc mam’ . La salsa de soja o el curry són les predominants en les altres cuines asiàtiques. Aquí podem trobar una ‘salsa de peix’ tailandesa. Sincerament, es com comparar un ‘Priorat’ amb un ‘Baturrico’.

””””’

Avui penso que és el dia més difícil per anar a comprar si t’has quedat a Ciutat. De fet sempre va bé caminar una mica per anar a comprar la premsa del dia; les botigues del barri són tancades, excepte les petites propietat dels pakistanís i que ara ja veus que fan servei i pots comprar articles de primera necessitat; a la plaça hi han molt poques parades obertes, però te’n pots sortir i omples el carretó.

Aquest any he vist més rètols que mai ‘tancat per vacances’ i fins i tot amb un retorn més tardà; fins el 26 d’agost o el 3 de setembre.
”’La situació i circumstàncies de diferents països del món fan que no tothom pugui gaudir de vacances.

A Viêt Nam evidentment no en fan i tots el díes les botigues són obertes. No tothom té frigorífics ni congeladors.

Al veure aquesta fotografía d’una parada de qualsevol mercat del país, pots comprar el peix assecat amb una tècnica, evidentment, molt acurada i que pots guardar a casa durant mesos abans de menjar-lo.

Aquests calamars són vistosos i a la cuina vietnamita és un ingredient important i molts dels seus plats estàn cuinats amb aquests cefalòpeds. Ara que estem a l’estiu (o això sembla .. ) una amanida de calamars és molt bona.

Tallar els calamars a tires, ben nets i trocets petits.
Fer-los bullir de 30 segons a 1 minut (compte de no passar-se de temps, ja que els calamars es converteixen en trocets de goma… ). Passar-los per aigua freda immediatament. Es posen en un bol i podem fer una bona amanida mixta amb :
– ruca, verdolaga, sarró (espinac de muntanya), enciam, pastanaga, cebetes tendres ( llibertat total d’escollir els ingredients ).
-amanir amb oli d’oliva o sèsam, ví d’arròs o xerès o vinagre al gust, pebre en grà xafat.
-en un morter fer una picada amb cacauets torrats (sense sal) julivert o cilantre, salsa de peix o de soja, una mica de suc de llima.

Tots aquests ingredients barrejar molt bé amb els calamars.

Com es pot veure segueixo amb la barreja d’ingredients tant mediterranis com del mar de Tonkin. Amanir al gust, és el millor !

”’

M’ha estat difícil trobar la paraula justa per el ‘dòn gánh’.
Són els cistells de bambú units per una peça també de bambú i que sobre les espatlles té un moviment d’oscil.lació regular.Amb la flexibilitat del bambú i el ritme que les dones fan en el seu pas, aquests cistells són plens a vessar i els productes són transportats fàcilment.
Sovint a Viêt Nam no ens fixem en les fruites, les hortalisses, les flors. Els productes ens miren a nosaltres.
Amb aquest mitjà de transport tant i tant antic, senzill, eficient i barat, transporten desde totxos, fins a hortalisses i fruites, infants que no volen caminar i el menjar per sopar, dinar o esmorzar …
””’De vegades per aquests carrers tant de Hà Nôi, com Hue, Hoi An, Ho Chi Minh City, pots veure dones que porten la cuina a sobre amb el menjar fet o per cuinar ! En un cistell poden dur els fideus d’arròs i les hortalisses i la carn, juntament amb els bols, culleres, bastonets, gotets. En l’altre cistell porten una olla amb el brou per el ‘pho’ a sobre d’una petita cuina de carbó.

En la fotografia ( Hà Nôi ) ho podeu veure perfectament com en el dos cistells porta tot el necessari per oferir un menjar en qualsevol raconet del carrer sota l’ombra dels arbres de Hà Nôi.

I no us preocupeu, ella es fa responsable de netejar degudament els plats, les culleres,els bastonets, ja que
sap perfectament que si no acompleix amb la higiene necessària, exactament igual que a casa seva, els clients fugiran.

Si no porteu les butxaques molt plenes, aquestes dones amb els seus cistells us poden oferir uns plats senzills, higiènics, com també fruita, sucs naturals de coco, a un preu veritablement molt per sota de qualsevol petit restaurant i us poden solucionar el problema.
Però fixeu-vos bé amb el que paguen els vietnamites; és possible, i habitual, que als estrangers els cobrin més; però estem parlant de 5.000 a 10.000 Dongs, és a dir, 0,20 a 0,50 cèntims d’Euro, i mai em vaig veure en cor de regatejar davant aquests preus.

La vida és al carrer, i sí que puc dir que el que mengeu és del tot fiable, higiènic i boníssim.
Si voleu menjar pa, com bons catalans que som, cap problema ja trobareu una venedora de baguetes molt a prop i podreu tastar un pa acabat de coure. Que voleu beure un bon got de ‘bia’ (cervesa a presió) de ben segur hi ha un ‘Bia Hoi’ al costat.

Aquest tipus de ‘ restaurants de carrer’ són arreu del país, i en cada Ciutat trobareu el seu estil i el seu menjar habitual; Hà Nôi, Haiphong, Hué, Danang, Dalat, Hoi An, Nha Trang, Ho Chi Minh, Can Tho, Lao Cai, Sa Pa.

Quan trobes una petita ‘concentració’ d’aquests restaurants ambulants, els olors són increïbles; anís estrellat, gingebre, nuoc mam, menta ….. Comencen aviat; els que van a treballar esmorzen al carrer.

Els carrers són vida; tot passa al carrer; sabaters; mecànics; el barber és al carrer; els òptics també són al carrer; pots graduar-te la vista i les ulleres te les fan en mitja hora. Però ja es comencen a ‘modernitzar’ i hi han botigues d’òptica grans i modernes …… però sense portes …… si vas en motocicleta pots entrar-hi dins la botiga davant del mostrador …

Coses que passen i t’hi fixes, quan camines per les ciutats vietnamites !””’

Els científics del menjar ens endinsen en la filosofia dualística del YIN & YANG, és a dir, calent & fred. És important recordar-ho, si comencem a parlar de la cuina vietnamita i les espècies. La seva cuina vigila aquesta dualitat. Els productes d’energia vital ( ‘khi’ ) ténen emanacions ascendents o descendents, poden, per tant, ser estimulants o sedants. Pel que fa el gust ( ‘vi’ ), els ténen agrupats en cinc categoríes : fred, calent, moderat, tebi i fresc. Les carns riques en proteïnes, com els animals de pagès i els salvatges estàn dins la categoría de ‘calents’, mentres que la carn dels animals d’aigua són considerats freds. El pollastre el ténen classificat com a tebi.
”Per assegurar el balanç perfecte del Ying & Yang, les espècies són fonamentals : bitxo (yang), bitxo per productes marins (yin), sal ( yang ), sal per carabasses (yin), els alls (yang), sopa de ceba (yang) un remei febrífug molt efectiu.

El bitxo s’utilitza moltíssim a la cuina vietnamita arreu del país, però sobretot al centre i al sud. Us preguntareu el motiu. No és cap misteri i suposo que tothom ho sap, ja que tots els països on la calor es fa sentir de valent, utilitzen el bitxo en les seves menges. La medicina tradicional ens diu que el nostre cos està bullint (yang) i el nostre organisme reacciona segregant líquids freds (yin) per mantenir l’equilibri intern. Una beguda molt freda a l’estiu ens dóna frescor, però tot seguit tenim la sensació de calor. Per això la sensació ‘yang’ del bitxo ens dóna cremor, però immediatament de forma natural el nostre cos ens proporciona el ‘yin’.

El gengibre s’utilitza sobretot en el peix, la carn de bou o el porc; la galanga (un gengibre amb més flaire) per neutralitzar la furtor de l’olor del peix i fer la carn més digestiva; el safrà per el peix, cargols, granotes. La llista pot ser infinita. No l’acabaríem.

Però el ‘nuoc mam’, la salsa de peix per excel.lència a Viêt Nam, i l’únic país del sud est asiàtic que l’utilitza en tots els seus menjars, fa que la seva cuina sigui més especial i única. Hi han moltes imitacions del ‘nuoc mam’ a Thailandia, Xina o Taiwan, però es pot ben bé dir que el ‘nuoc mam’ té D.O. i no valen les imitacions.
Si es prepara amb all, llima, vinagre, pebre molt, bitxo no gaire picant, i sucre, tot junt amb el ‘nuoc mam’, ens queda una salsa deliciosa per acompanyar els ‘nems’ els rotllets vietnamites o les seves crepes tant i tant especials.

Altres espècies de la cuina vietnamita:
‘Cai Cuc’ – crisantem. Obligat en la sopa d’arròs amb peix.
‘Hung Lang’ – (menta – molt diferent de la que coneixem).
Dóna un sabor intens als plats de carn d’ànec i porc.
‘Hanh Hoa’ – Cebetes de primavera. Hi són en tots els plats i sopes.
‘Rau Mui’ – Cilantre. No sempre ben acceptat per nosaltres, però dóna el toc final de qualsevol menja. Curiosament durant el Têt s’utilitza en els banys purificadors per la seva fragància.

Els viatgers ens sorprenem dia a dia d’aquesta cuina. Puc ben dir durant la meva estada que mai vaig repetir el mateix plat.
He tractat de menjar en restaurants que es diuen ‘vietnamites’ en el nostre país, però en realitat són xinesos que ‘intenten’ cuinar com els vietnamites, i no cal anar-hi.
A França sí és possible. Hi ha més d’un mil.lió de vietnamites que hi viuen i pots trobar restaurants de qualitat.

Però, ja sabeu per els meus posts, que aquest poble sempre ho relaciona tot amb la vida:
‘gengibre i sal’ : Fidelitat conjugal.
Una cançó popular ens explica: ‘Aquí teniu un plat de gengibre i un de sal; el gengibre és calent i la sal salada; els hem tastat tos dos, no els separem ara’.

‘bitxo’ – Desil.lusió o gelosia.

‘safrà’ – Covardia. Els que es fan el valent i peguen als altres, les seves cares ténen el color vermell; però quan els guanyen i els deixen a terra vençuts, les seves cares es tornen grogues com el safrà.’

La fotografia la vaig fer al mercat ‘ Cho Bin Thay’ de Ho Chi Minh City, antiga Sài Gón; barri de Cholon.
Mercat a l’engrós. Hi pots trobar-hi totes les espècies, fruits secs i altres plantes, inimaginables. Però també trobes venda a l’engròs de sabates, estris de cuina, maletes, teixits, capells, escuradents, bastonets i moltes coses, però moltíssimes. T’hi perds. Finalment vaig comprar una maleta per poder encabir-hi tot, i sobretot, de la mida per portar-la dins a cabina de l’avió de retorn !’

No puc deixar d’escriure, i així ho vaig fer en el meu bloc de notes, el dinar que el Coronel Van i la seva família ens van oferir un dilluns, 2 d’octubre de 2007.

– Xúp cúa : Sopa de crancs amb hortalisses.
– Xà lách quà du dù cà rôt : Amanida de papaia i pastanaga.
– Nem : Rotllets camperols embolicats amb paper d’arròs.
– Ca ham trau / co’m trang : Carpa amb arròs. El peix el ténen dins la cendra durant onze hores amb mel i gengibre.
-Cha nuong / bun: Porc a la brasa amb ‘vermicelli’ d’arròs.
– Hoa qua : Fruita del temps.
– Tè o cafè.
‘Ja era ‘una mica’ experta en utilitzar els bastonets, però quan veuen occidentals, sempre et posen els coberts tradicionals, com una atenció, però crec que més aviat per ajudar-nos a menjar millor. De fet quan aprens a utilitzar els bastonets, acabes menjant sense presses, a poc a poc, descobrint uns sabors desconeguts.

La carpa, un peix que mai he menjat aquí, fet d’aquesta manera, va resultar un plat exquisit i no em vaig deixar ni les espines.

Els nem ja he après a fer-los a casa. M’agraden els embolicats amb paper d’arròs, amb les verdures crues i unes cuetes de gamba saltejades a la paella. La salsa amb el nuoc mam, vinagre d’arròs, una mica de bitxo, no gaire picant, i un afegit de sucre.

La fotografía correspòn al menjador de la casa del coronel Van amb la taula preparada. No cal dir que vaig deixar ‘una petjada’ meva en una de les cadires ……..
Fixeu-vos en l’altar dels ancestres del coronel Van al fons.
Vagis on vagis, una casa particular, un bar, un restaurant, un cafè, una botiga de roba de seda, tallers, els seus ancestres sempre hi són presents.’

Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
A Viêt Nam no saben de frigorífics i neveres i congelats.
Compren cada día i ténen una cuina molt bona i senzilla.
Adapto la seva cuina a la nostra. La sopa, el Pho, ja el tinc dominat. Un bon brou amb un jarret de bou o cua , gingebre, cerfull, unes estrelles d’anís i a més jo hi afegeixo pastanaga, àpi, nap. Fer bullir la pasta, d’arròs sempre, fideus o tallarines. No posar sal, però sí unes gotes de nuoc mam. En el tassó hi començo a posar menta, ciboulette, enciams varis, cilantre i qualsevol herba que trobi.
”Tot cru. Hi poso també uns cacauets torradets. Escaldo trocets de carn de bou o pollastre dins el brou i tot barrejat dins al tassó juntament amb la pasta d’arròs. El toc final és exprèmer mitja llima.

Al mercat de Bahneres de Luishon trobo molt bona verdura dels pagesos del Pirineu i a la gran superfície del supermercat puc trobar la pasta d’arròs i el nuoc mam ( aquest condiment autènticament vietnamita mereix un post especial ), com també cilantre, gingebre, cerfull. Les herbes vàries, menjables, les trobo passejant pel bosc.

De ben segur que aquest Pho particular no seria del gust del vietnamita ( ténen altres tipus de verdures a més a més de les que coneixem nosaltres ) però he après a aprofitar el que t’ofereix una cultura diferent i adaptar-la a la meva.

Menjar verdura al vapor, però posada dins un cistellet de bambú i l’aigua bullint poc a poc dins un wok, és certament una delícia.

Els nem i els rotllets dónen més feina, però també són una delícia, sobretot els embolicats amb paper d’arròs i que vaig veure com els feien durant la meva visita al Delta del Mekong.

Ara bé, un bon arròs caldós amb verdures i colomí, o un brou amb cigrons, patata i la pilota o un bacallà amb samfaina o una butifarra amb seques, de ben segur que seríen plats de molt èxit en qualsevol racó de menjars dels carrers de Hà Nôi o Sài Gòn.

El Pho que podeu veure en aquesta fotografia és ‘de categoria’ i cuinat per un chef d’un dels hotels més sofisticats i històrics de Hà Nôi – el Metropol, construït l’any 1921 per els francesos, d’arquitectura colonial i que encara conserva avui. Noms il.lustres que van dormir en les seves suites; Charles Chaplin, Graham Greene, Marguerite Duras.
Evidentment el meu Pho és més senzill, però igual de perfumat i bò !

”

Recordeu aquest nom si visiteu Viêt Nam : BIA HOI.
Trobareu aquest rètol en molts llocs als carrers de Hà Nôi, Ho Chi Minh City o altres Ciutats.
És senzillament el lloc on pots beure una molt bona cervesa a presió, fresca i lleugera.
No hi han molts occidentals que formin part de la clientela i la veritat és que després d’una llarga passejada i la calor, seure en aquests raconets del carrer i beure un got de 400 cl de cervesa molt fresca et recomforta.
També pots menjar en aquests establiments; vaja, jo que sóc persona del clàssic ‘vermut’ del diumenge matí, em vaig sentir com a casa.
”M’assabento que aquest tipus de cervesa pilsen a presió va ser introduïda al país per els txecs !! És a dir, la qualitat és insuperable. A més en en un Bia Hoi si vols fer-te conèixer, només has de convidar al grup de gent del costat a una ‘ronda’ i ja formes part del grup d’immediat. I novament no patiu per el preu; 4.500 Dongs / 0.20 Euros el got !!
A Hà Nôi és on existeixen més i millors Bia Hoi, al barri vell, el dels 36 carrers i al costat del Llac Hom Kien.

Els meus records d’infància van aparèixer quan tot de sobte un noi va arribar amb la moto i va descarregar les barres de gel per refrescar els bidons d’aquesta cervesa lleugera que es serveix diàriament i que es fabrica de manera artisanal i natural.

El gel ! Igual que prop de casa, al Bar de la Pepeta o a Can Benet, quan em feien anar a comprar gel per la nevera i poder així preservar els aliments, no tant abondants, que l’àvia havia comprat a la plaça ! O quan feiem el ‘vermut’ dels diumenges, amb la cervesa, el seitó, les escopinyes, les olives, abans de dinar.

A Viêt Nam, la majoria de la gent compra cada dia els aliments i no tothom té una nevera moderna.
Vendre gel, encara avui, és un negoci, com molts d’altres que es poden veure passejant per aquests carrers tant i tant vius.’

Tant lluny de casa i tant a prop quan era en un Bia Hoi davant la cervesa del diumenge matí !’

Lê Mât és un poble situat a només uns 20 kms de Hà Nôi direcció aeroport. Va ser fundat el secle XI i sempre ha estat un poblet pobre en recursos, de pescadors ( és al costat del riu Roig ), però de sempre ha estat el poble de les serps.
Els seus habitants s’han dedicat a criar-les, caçar-les i fer fabricar tot tipus de medicines i aiguardents. Molts han patit ferides greus, però totes les famílies ténen el seu secret dels antídots que fan falta per guarir les ferides. Xina és un dels seus millors clients. La vida al poble es va tornar miserable a partir de l’any 1945 entre les guerres amb els francesos i els americans. No preníen precaucions i la fam podía més que tot i van morir molts dels seus habitants per el verí de les serps. És aleshores quan van començar a menjar-ne la carn.
Però avui, aquest poble és prosper gràcies a les serps. La indústria farmacèutica compra el verí de les serps i els restaurants, on es pot menjar la seva carn en diferents tipus de plats, proliferen en l’entorn. Les famílies conèixen avui en dia perfectament quines són les herbes que fan d’antídot quan els mossega una serp, i és un secret molt ben guardat.

El 23è dia de la tercera lluna fan un festival molt famós honorant a la persona, l’heroi, que va salvar a una princesa de morir per una serp. Les representacions al carrer són espectaculars.

Quan entres al poble hi ha una activitat frenètica i moltíssims scooters, totes anunciant el nom d’aquell o l’altra restaurant on fan el millor menjar amb carn de serp.
Avui van a caçar les serps lluny del poble i molts pensen fins on es podrà arribar ara, avui en dia, amb la globalització, a la desaparició de l’animal si no s’hi posa frè.

Però pensem per un moment que entrem en un restaurant.
De primer ens ofereixen un aperitiu, bilis de serp, que va molt bé per la lumbàlgia i ens fa aixecar l’ànim ….. ( per provar-ho és clar! ).
Després ens presenten tota una sèrie de plats a escollir per menjar : Curiosament civet, però de porc sanglar ( ja m’està bé ), de tortuga, de mona, de gat negre, de salamandra i més animals que podem veure vius al jardí del restaurant. Molt difícil l’elecció ….
També ens ofereixen rotllets amb carn de serp, carn de serp fregida amb oli de cacauet i suc de llima, amb arròs.
Finalment un gotet d’una barreja de sang de serp amb ví d’arròs, però veritablement s’ha de tenir molt de coratge per beure aquesta ‘barreja’ ……

No és dolenta la carn de serp, i es pot menjar. Curiosament els vietnamites no menjàven aquest tipus de carn fins que va arribar la fam, però avui, aquest prosper poble de Lê Mât ha estat fent un ‘marketing’ tant gran que la seva vida ha canviat totalment.

La cuina vietnamita és fantàstica …. menys la carn de les serps, però es pot provar, una vegada a la vida.
Com també beure un gotet o dos del licor espirituós que fan de la serp. És amargant, però et fa una neteja del cos perfecta.

Torno a Hà Nôi, i em menjo un Pho i uns rotllets embolcats amb paper d’arròs i a dormir. Demà serà un altra dia.

Si es considera el Têt com una simple festa d’Any Nou dels occidentals, està molt equivocat i malhauradament tenim poquíssims coneixements d’aquest esdevinement, jo la primera. Els vietnamites no accepten encara, sempre hi han excepcions, les festes consumistes dels occidentals, i no crec que les acceptin mai. La seva festa té un caràcter humanístic, espiritual i de concòrdia molt elevat. És un festival tant i tant popular que fins i tot el Vietnam News que és una de les meves fonts d’informació, ens comunica que està tancat durant els tres díes del têt i et desitja tot el millor. Però no s’acaba aquí ….. després arriben els festivals de primavera arreu del país.
Tenim el Têt Cà – any nou; têt del 3r de la tercera lluna; Têt del 5è dia de la cinquena lluna; Têt del 15è dia de la 7a lluna ( similar els nostres Tots Sants), Têt del 15è dia de la 8a lluna ( festa dels nens ). En aquesta última vaig ser-hi testimoni i era increïble els festivals organitzats única i exclusivament per els nens, a pobles, ciutats, llogarets. La primavera és un bon moment per visitar aquest país i ser-hi present en les festes populars.

Qualsevol fet o acte durant els tres díes del Têt és molt important, ja que dóna unes perspectives de futur importants; així la primera sembra; la primera escriptura d’un nen; el prometatge d’un fill o filla.

Al carrer es poden veure magnífics castells de focs articials;
partides d’escacs representades per nois i noies; representacions de les titelles dins l’aigua ( únic en el món ), teatre, lectures, desfilades.

Hi ha també la tradició dels desitjos escrits i tota la familia penja un paper de color vermell ( ha de ser obligatòriament d’aquest color) escrit a mà amb els seus desitjos particulars per cadascún de casa seva. Avui és difícil trobar persones que escriguin en un caligrafia meravellosa aquests desitjos. És un ofici que s’ha anat perdent, però que continúa dins a casa.
Fins i tot en el Vietnam News, tancat aquests díes, puc veure el targetó vermell desitjant als lectors tot el millor per aquest nou any !

Finalment una curiositat; a Viêt Nam l´últim dia del Têt es canta la cançó ‘ L’hora dels adeus’ ….. El moviment escolta a Viêt Nam va ser important durant la colonització francesa. Després de 1945 líders del moviment escolta van ser personatges clau dins la resistència:
Hoàng Dao Thúy – Coronel, Cap de comunicació de l’exèrcit
Cao Vân Khánh – General.
Ta Quang Bû’u – Vice ministre de Defensa.
Nguyên Lân – Pedagog i lexicògraf.

La fotografia correspón a la Pagoda Dau – no gaire lluny de Há Nôi. Si no t’hi porten, impossible de veure-la. Al costat mateix d’una carretera amb un moviment de gent, bicicletes, motos, búfals, terrible.
És una de les més antigues i està en fase de restauració, però es pot visitar. Una monja budista t’obre la porta i pots fer la visita tranquil.lament.
Aquestes escultures de fusta són de monjos que van ser importants al llarg dels secles.

Acabem doncs el tema Têt, una festa molt vietnamita, que es va introduïr al país per els xinesos, però ells l’han adaptat a la seva cultura i manera de ser.

Penso que més que celebrar la festa del Têt -Any Nou – és millor dir ‘ fer una bona menjada durant els díes del Têt’.
El primer dia la família al complet es reuneix a casa i omple la taula de menjar, ja que és el primer àpat que es serveix per a tots els seus ancestres que han tornat per ser-hi presents. El cap de la família ofereix la menja, encén tres bastonets d’incens, i comença una pregària. Anomena pèr el seu nom a tots els familiars morts fins a la cinquena generació i els convida a participar en la festa que tota la família ha preparat.
Se’n diu ‘ donar la benvinguda’ i és de fet el preludi de la festa del Têt.
Aquesta cerimònia es fa tots els matins durant els tres díes de la festa reafirmant així la unió de la família i davant dels altars amb les fotografíes dels familiars morts, fan la seva pregària, molt curta.
És tant important per els vietnamites aquesta festa que entre ells no comenten ‘ on celebraràs el Têt ? sino ‘ feràs la menja del Têt amb tota la família ?’.
El menjar es cuina uns díes abans, de manera especial, perque durant els tres díes no es faci malbé i tenir-ho tot a punt.

Hi han unes menges especials i que mai poden faltar en aquests díes. Fins i tot els regalen als estrangers i turistes que en aquest moment són a Viêt Nam.

Banh Chung – Arròs glutinós amb carn de porc dins unes fulles de banana i bambú i embolcat com un regal.
Durant aquests díes se’n poden veure milers i milers arreu del país en totes les botigues grans i petites, als carrers, per els pobles.

Banh Day – Senzillament arròs fet especial i prensat en un plat com si fós un pastís.

Mút – Fruites, vegetals i hortalisses, assecades amb sucre.
Gengibre, coco, pinya, plàtans, llimes, aranja.

En la fotografia podeu veure mút en una petita botiga de Hà Nôi. Es pot trobar al llarg de l’any.

Evidentment hi han molts més plats sobre la taula. Fruita fresca com el drac vermell o la síndria tampoc hi falta.

També tothom té un arbre a casa, el ‘kumquat’ o un presseguer en flor. Els carrers són plens de flors i de bonsais en flor. I he estat mirant els preus d’aquests arbres, i veritablement són cars, poden arribar a 20 Euros, tota una fortuna per els vietnamites, però per aquests díes no se sap com, però ténen tots un ‘raconet’ per poder tenir-lo a casa.

I sobretot les llegendes, els contes. Tot té un significat.

Després de copsar la importància de celebrar el Têt, i ara entro en el tema ‘guerra’ que voldria obviar; els americans mai es van imaginar que els vietnamites començaríen un àtac total a totes les bases americanes durant aquests tres díes del Têt, i va ser el punt d’inflexió fins arribar a la derrota i expulsió de l’invasor del país.

Chúc mùng nam mói – Feliç Any Nou.

La República Democràtica de Viêt Nam ( RDV ) té encara ferides obertes entre el Nord i el Sud. Però a poc a poc es tanquen i tothom té la sensació que d’aquí a pocs anys es podran guarir per complet.
La paraula têt té el seu origen de la paraula tièt, literalment, la interjecció d’una canya de bambú, la conjunció, la unitat.
És el moment, els díes, on existeix una transició entre les estacions o les èpoques i és sobretot la conexió en la que tothom es retroba i conviu.
Però encara avui a Viêt Nam no ha arribat la llibertat d’expressió en la seva totalitat i els vietnamites del sud que van fugir no tots ténen la mirada posada en el nou Viêt Nam.
Lentament, sense presses, es van aconseguint fites importants i són molts ja els vietnamites que tornen a casa
per aquestes festes.
El Têt és el començament de la primavera. És el moment de reafirmar-se en els principis morals i ètics d’un mateix. De fer-se perdonar per les malifetes, de pagar tots els deutes, de celebrar un nou any del seu naixement. El medi ambient i la terra han de ser purificades i per això es poden veure molts rituals en aquest sentit; rentar-se els cabells ( no es veu cap dona o noia vietnamita amb els cabells curts !!), netejar bé les figures de bronze o els mobles, plantar nous arbres, flors …..

No pot faltar un proverbi relacionat amb el Têt :
– Els arbres ténen arrels; l’aigua brolla de la terra, i quan beus aigua d’una font, no hem d’oblidar mai el lloc de les deus – . El sentit d’aquest proverbi es posa de manifest en els rituals i ofrenes per els familiars ja morts i que van treballar amb gran esforç perque avui tots puguin viure millor.

La foto d’aquest mosaic fet per una nena a Nha Trang em va semblar significatiu; prou de guerres, genocidis i ecocidis i respectar l’ésser humà i les seves llibertats i independència i no malmetre la natura.

Ara mateix, avui, m’agradaria ser a Viêt Nam. Ja han començat a preparar l’any nou, el Têt, fa més d’una setmana i l’activitat al país és frenètica. Milers i milers de vietnamites arreu del món preparen ja el seu viatge per ser amb els seus familiars i celebrar aquesta festa tant i tant important.
Els díes 17 i 18 de febrer són els díes de reunions familiars, i tot tipus de festivals al carrer.
Però abans ja han començat els preparatius.
Dels dotze animals del zodiac el que representarà aquest nou any 2007 serà el ‘hoi’ ( porc ).

Tot comença set díes abans del 17 de febrer 2007. El Tao Quan – els tres esperits de la llar que es troben a totes les cuines de les cases – marxen a l’infinit i a cercar l’emperador de jade per donar les explicacions i informar de tot el que ha passat l’any anterior. Els tres esperits anomenats Tao Quan acostumen a viatjar amb una menja especial; peix de riu – la carpa -. Tothom a casa ténen menjar suficient per aquest viatge i la carpa és el centre d’aquest festí. Tots pensant que els tres esperits amb el menjar que han trobat a casa seva, tornaran contents i amb bones notícies.

També en aquests díes visiten les tombes dels seus familiars perque siguin presents a casa novament per celebrar aquest nou any.

En un post ja vaig dir que a Viêt Nam no és el país de les pagodes, temples o monuments a visitar, però de contes, llegendes, representació d’escenes i cerimònies, n’és plè.
I el més curiós és que encara que tot va canviant i la gent jove té mitjans per veure el que passa al món, i sobretot els vietnamites que viuen en altres països, aquests costums no s’han perdut.

En la fotografia es pot veure com una família comparteix el menjar preparat amb els seus familiars en un temple, a Hoa Lu, en un paisatge paradisíac anomenat Tam Coc.
Dins el temple es poden veure tots els queviures de la fotografia que abans han ofert als altars.

Seguiré en els propers díes escrivint sobre el Têt. Una mica complicat, però intentaré fer-ho d’una manera senzilla i entendedora per nosaltres els occidentals, i que
de vegades n’hauríem de treure lliçons per viure una mica més en pau.

Ignorància pura; Viêt Nam és el tercer país exportador de cafè. Els francesos també van introduïr el cultiu del cafè al país durant els anys com a colonitzadors. Les muntanyes del centre del país és un lloc idoni per les plantacions de cafè; el sol, el clima, altitud, mètodes. Exporten el cafè per a les grans companyies, tipus arabica, robusta i altres varietats.
Però hi han dues coses a tenir en compte; beure un cafè és tot un ritual i conéixer la llegenda de la fura també val la pena.
Us recomano de visitar la pàgina web: www.trung-nguyen-online.co.uk. Podeu trobar tota la informació necessària d’aquest cafè vietnamita d’un sabor i aroma molt especial.
A Viêt Nam pots beure cafè als establiments on es pot llegir ‘ ca phe ‘. I ens trobem amb uns cafès franquícia molt populars arreu del país – Trung Nguyen ca phe. En aquests establiments podeu assaborir totes les varietats, i us puc assegurar que si sou cafeters, disfrutareu molt.

Una recomanació: si voleu un cafè amb llet com a casa, s’ha de demanar ” ca phe sua da”, però compte, te’l serveixen amb llet condensada …… i si fa calor amb glaçons ! I si voleu el veritable ca phe vietnamita, només cal demanar un ” ca phe phin”.

La infusió és individual, tal i com podeu veure en la fotografia. És el millor moment per comentar totes les vivències del dia i parlar, mentres el cafè es va filtrant i ja comences a olorar el seu aroma.
Sobretot, s’ha de beure a petits glops, fer temps.

Existeix el nom de ” ca phe chon” – llegendari – fet amb les defecacions de la fura que viu a les muntanyes de les plantacions de cafè. Diuen que el grà és tant i tant deliciós que aquest animal se’l menja com a dieta.
Et poden vendre aquest cafè dient que és extraordinari i el preu també …. Compte, no us deixeu enganyar. Avui en dia no existeix aquesta varietat …

Als cafès de Trung Nguyen ténen una varietat anomenada ‘Legendee’ i han aconseguit un sabor molt especial, però evidentment res a veure amb les defecacions de la fura.

Comprar cafè vietnamita i portar-lo a la maleta no és problema i a més un molt bon regal.