Chào ông Viêt Nam

Tê’t Nguyen Dan (el primer matí del primer dia), la festa més important de l’any a Viêt Nam. Aquesta paraula, Tê’t, podríem dir que podría significar el nostre Any Nou, passant per Nadal, la festa d’aniversari, el dia dels difunts. Aquest Any Nou Lunar té el seu origen a Xina, i Viêt Nam se la va fer pròpia adaptant els rituals i la festa a la seva cultura. És la seva manera per celebrar la unió entre l’ésser humà i la natura, els vius i els morts, la cultura, les relacions humanes. Regals, desitjos de felicitat i fortuna, esperances, passar pàgina, tota una celebració familiar entre uns rituals i unes menges ben especials. Enguany el Tê’t és el 10 de febrer. Any de la serp.
El dia es determina per el calendari lunar i fent uns comptes aproximats, resulten 355 díes en un any. Normalment sempre coincideix entre els mesos de gener i febrer del nostre calendari.

Els deus de la cuina ja hauran arribat a totes les cases. Arriben sempre vuit díes abans per veure com ha anat l’any, si tot s’ha fet bé, i es troben amb un altar ple de menjar que s’han d’emportar per els ancestres de la família, que esperen, els feran un bon informe per poder començar bé l’any.  Aquesta setmana s’anomena Tet Nien (la fí d’un any). Els infants tenen vacances a escola i la gent no treballa. Tothom fa festa. Els camps de conreu estan nets de les males herbes i l’incens es crema juntament amb una safata ben plena de flors i fruita i demostrar així el seu respecte envers els seus ancestres.

Mentre, els carrers de les ciutats i pobles són plens d’arbres amb flors d’albercoc o préssec, esperant compradors. També pots trobar kumquats i tarongers. És una veritable parafernàlia de colors, olors i moviment de persones. Nhat Tan és un poblet no gaire lluny de Hà Nôi a l’altra llera del riu Roig on tot és ple de plantacions d’arbres de presseguers, Hoa Dao majoritàriament, intentant que la flor sigui la més vermella possible. Hi ha gent, però, que la prefereixen més rosada. Els horticultors de Nhat Tan són veritables mestres en aconseguir els arbres més bonics. Saben que han d’oferir una bona mercaderia als compradors que són molt exigents. L’arbre ha de viure dins a casa com a mínim de vuit a quinze díes.

Hoa Dao, el presseguer en flor, és un arbre molt decoratiu i és utilitzat per fer fora tots els mal esperits. El Kumquat ha de tenir com més fruits millor. El fruit són els avis, les flors els pares, les fulles verdes els infants.

El color vermell de la flor del presseguer o albercoquer té un significat important per els vietnamites. Creuen que aquest color és el de la felicitat, i tots els desitjos són escrits en unes cartolines i penjades als arbres. Els convidats, familiars, se’ls convida a menjar síndria, una fruita vermella. És el color de la sang, del foc i del sol, és a dir, el color de la vida.

Els carrers s’omplen també de flors, especialment narcisos i crisantems. Nhung ja ha anat a Nhat Tan i ha tornat a casa amb unes branques plenes de flors vermelles de presseguer i un kumquat. També ha comprat les síndries per oferir-ne un tall als convidats i a la família. Serà una setmana frenètica per tenir-ho tot a punt.

Fotografia: Nha Tan. Horticulturs cuidant els arbres.

Fotografíes arxiu: Escollint un Kumquat. 
                           Tot és a punt a casa.
          

 

El 10 de febrer 2013 entrarà el Nou Any a Viêt Nam i la serp és l’animal del zodiac d’enguany. El drac haurà acabat el seu any.
La serp no parla gaire, però és molt sàvia. Està associada amb la terra humida, els pantans, els manglars. La serp simbolitza la revolució eterna de la vida de l’ésser humà i la seva regeneració, successió o dissolució. Els nascuts al llarg de l’any de la serp són amables, bona gent, solidaris, calmosos, però tenen uns rampells sobtats que els fa perdre els estreps. Són persistents i saben prendre decisions. Les seves millors hores són des de les 9 a les 11 del matí.

Els que han nascut en els anys 1917-1929-1941-1953-1965-1977-1989-2001 tenen com a símbol del zodiac vietnamita, la serp.

A Viêt Nam la serp és molt venerada i és considera un animal que dona sort, feina i es prenen bones decisions per un futur. Vaig escriure un apunt del poble de Lê Mât on tothom viu, treballa i guanya diners gràcies a la serp. 

Quan vaig viatjar per primer cop a Viêt Nam l’any 2006, vaig anar de Hà Nôi a Sa Pa en autobús. El canvi de continent, de menjar, va provocar que el meu estomac no funcionés com era habitual. En una parada per dinar, la senyora del petit establiment hem va convidar a beure un gotet de ‘licor de serp’, molt bona per el cos, se’m va dir. Dins la botella hi havíen un parell d’aquests animals. Vaig acceptar el convit. No tenia mal gust, amargant, i vaig repetir. El que sí puc dir és que en arribar a Sa Pa el meu estomac es va revolucionar del tot, una neteja total, i l’endemà fresca com una rosa. El licor de serp va fer miracles.

Els amics ja m’han escrit que han començat a preparar el Tê’t. Jo de moment aniré a dinar el proper dia 2 de febrer, la nostra Candelera, a un restaurant vietnamita, dels de veritat, i podré començar també la celebració de l’any de la serp. Tot és un batibull a Viêt Nam, ara, avui i al llarg dels propers quinze díes per preparar el Tê’t.

Fotografia: Segells de Viêt Nam per commemorar l’any de la serp.

Arxiu: Licor de serp. Camí de Sa Pa. Setembre 2006. RG.
Viatgera convençuda que la serp pitó em donarà sort. Delta del Mekong. 2006. RG.
 

Enguany és l’any del drac en el zodíac de l’any llunar de Viêt Nam. Tots els nascuts els anys 1904-1916-1928-1940-1952-1964-1976-1988 són dracs. L’únic animal mitològic del calendari vietnamita. En un apunt de fa uns anys vaig explicar el mite d’aquest drac vietnamita  
 – clickeu ací –

El drac vietnamita és diferent del xinès. Més allargat, sembla més una serp, amb un cap petit i unes potes amb ungles grans. A Viêt Nam les figures dels dracs estan fetes de fusta o de ceràmica. A mí m’agraden els dracs de ceràmica, perque utilitzen plats, platets, tasses, culleres, taulellets. Són espectaculars. Arxiu: Teulada d’un palau i Drac amagat dins la Ciutadella de Hu’ê.

Els vietnamites que es van casar l’any passat, que van ser molts, esperen ja un infant que naixerà enguany. És el que desitgen, tenir un noi nascut en aquest any, perque porten la sort, la noblesa, la força, el poder, la sabiduria a la família. Si és una nena, ho tindrà una mica més difícil.
Són molt supersticiosos, molt. Quan una parella festeja s’ho miren molt l’any del casament, depenent de l’animal del calendari del zodiac.
El drac d’aigua és el millor any que un pot somiar per nèixer. És l’animal mitològic que viu entre els núvols, el lloc més proper de la terra per arribar al cel. Les noies nascudes en un any del drac tindran prosperitat al llarg de la seva vida, i molta independència i saviesa.
Arxiu: Calendari del 2011 fins el 2022.

Gao Xingjian, Bruce Lee, John Lennon, Ringo Starr, Pele, Nicholas Cage van nèixer en un any del drac.
Els nascuts en l’any del drac són persones sinceres, fortes, potser una mica malacaroses, independents, valents, savis. En definitiva, si et cases amb un home drac, tens el futur assegurat. Les dones, com sempre, no som tan ‘valuoses’. Una dona drac té tots els punts per, ni trobar company i si el troba els divorcis seran una constant.
De ben segur que més d’una noia ha falsejat l’any del seu naixement si desitja casar-se. 
Conec dues noies que mai s’han casat, i viuen plenament dels seus estudis i saviesa. A més una d’elles ha guanyat molts diners.

A Viêt Nam també creuen que l’any del drac, malgrat la prosperitat que sembla que genera, diuen que millor guardar el menjar a casa. La fam apareix en aquests anys.
I de fam aquest país n’ha passat i molta.

El dia 23 de gener 2012 comença l’any lunar, lluna nova. En el nostre calendari estem a dia 23 de gener, en el calendari vietnamita, dia 1 de l’any del drac.

Chúc Mùng Nâm Mó’i Nhâm Thin – Feliç Any Nou a tothom, any del drac.

 

Ja han arribat a Hà Nôi. Els familiars del senyor Thin viuen als EE.UU. i han estalviat tot l’any per poder passar les festes del Tê’t Nguyên Dán, amb els pares, germans, cosins, oncles, tietes.
El senyor Thin viu en un poblet al nord de Hà Nôi, Cao Thon. Ell i la seva família han treballat de valent aquests últims dos mesos. Elaboren encens i han de produïr-ne molt per aquestes festes. Són la quarta generació de la família que es dediquen a aquest ofici. Més de cinc-cents anys que l’encens és el mitjà econòmic del poble. És bonic veure el seu treball acabat ( arxiu ) en una botiga on vaig fer la fotografía.

Tres díes de celebracions, tradicions, desitjos, any nou, aniversaris. El senyor Thin és un home feliç. Els seus familiars que van marxar als EE.UU. abans d’acabar la guerra, tornaran al poble per les festes.

Els vietnamites creuen fermament que els seus ancestres els visiten aquests díes, i és per això que han preparat uns altars dins a casa on sempre hi és l’encens, les flors i les fotografíes dels familiars que ja no viuen a la terra. No falten les menges i els diners, i la branca amb les flors de presseguer o albercoquer que simbolitzen la sort i la prosperitat durant tot l’any.

Hien, el fill petit del senyor Thin, ha trobat a bon preu un taronger ple de fruits, i aquest és un bon senyal ! Com més fruita té l’arbre, més bona sort i prosperitat per la família.
El transport de l’arbre, com podem veure en la fotografia, és una característica molt habitual en aquest país. La motocicleta serveix per a tot i no hi ha la Urbana per posar multes !

El primer dia del Têt esperen la visita d’una persona. La primera que entra per la porta de casa. És un familiar o un amic, però escollit. Una persona amb diners, de prestigi, feliç. El senyor Thin està content, per partida doble. Enguany serà un molt bon amic que no s’han tornat a veure des de fa molts i molts anys i que ha fet fortuna a Europa i és un home ric, feliç i bona persona. Els portarà sort a ell i a tota la família.
El segon dia per ser a casa tot el dia esperant les visites d’amics, veïns i conversar, beure, menjar, plegats al voltant de les diferents taules repartides per tota la casa.
El tercer dia és el senyor Thin i la seva família que visiten els mestres de l’escola dels seus fills o professors d’universitat, i els socis o propietaris d’empreses per qui
treballen, en aquest cas les botigues que li compren la seva producció d’encens.
 

Prohibides les converses negatives, les discusions i enfadar-se. I el comiat sempre desitjant el millor per a tothom, com per exemple:  Desitjo que flueixin molts diners dins a casa teva com l’aigua del riu, i marxin poc a poc com una tortuga.

L’últim dia també és el moment per anar a visitar les tombes dels ancestres. Deixen encens, flors i espelmes. Els budistes van a resar a la pagoda i els catòlics assisteixen a una missa al vespre, una mica com la missa del gall de casa nostra.

El Tê’t no és només el primer dia del nou any, també celebren l’aniversari de tothom. Encara avui és una mica difícil saber el dia del naixement d’un vietnamita. Els infants celebren l’aniversari el primer dia de l’any sigui quin sigui el seu signe del zodiac. Pel matí del primer dia del Tê’t els pares feliciten la canalla per ser un any més grans i els donen un sobre de color vermell – li xi ( el color de la sort ) on hi han posat diners, normalment un bitllet de 10.000 Dongs. Pares, avis, familiars, amics, tothom té el sobre preparat. (Arxiu : L’infant obrint el li xi.) Poden arribar a recollir un munt de diners, si la família és nombrosa !

Són petites històries que es repeteixen en les llars de milions de vietnamites aquests díes.
 

A partir d’avui i al llarg d’una setmana, Viêt Nam es paralitza. L’any nou, el tê’t, és a tocar. Tothom va molt atrafegat fent els preparatius per viure plenament aquestes festes.

El poblet de Trang Cat proper a Hà Nôi ja fa díes que tothom és al camp treballant.
El conreu de la dong és molt important per la seva economía. Aquestes fulles de color verd intens són l’embolcall del bánh ch’ung, una menja imprescindible per aquestes festes. Una nació amb quasi noranta milions d’habitants i tothom, tothom, menja el bán chu’ng, el primer dia del Tê’t.
                                           — clickeu ací —

La senyora Dinh (fotografia) és la propietària de la plantació més gran del poble, 360 m2. Conrear el la dong no és car. Per els 360 m2 de terra necessitarà una tona de fertilitzant i podrà aconseguir dues collites l’any. Aquestes fulles aguanten molt bé les inclemències del temps, pluja, vent, fred. Pot plantar entre 20,000 i 30,000 fulles.
Enguany té previst uns ingressos de 2.500,- US$.

A Trang Cat no hi ha conreu d’arròs, sorprenentment. Els camps s’omplen de verdures, blat de moro, arbres fruiters i fulles de la dong. La gent prefereixen les fulles cultivades en aquest poble perque el color verd és molt intens.

Ja és a punt el carrer de Hà Nôi, al costat mateix del Temple de la Literatura on el cal.lígraf senyor Cung Khac Luoc ( arxiu ) exposa els seus ideogrames per vendre’ls a la gent.
Escriuen els bons desitjos per un nou any. 
Les botigues ja tenen el rebost ple de les menges per les festes, per aquelles famílies que no poden cuinar o no tenen temps.
Els camperols han baixat dels seus pobles els millors galls per vendre’ls i les famílies es disposen a matar el gall al pati de casa seva ( arxiu ).
Ja fa díes que s’han fet les matances i dins les cases preparen moltíssims plats on la carn de porc és essencial, com el bánh chu’ng ( arxiu ).
Els carrers són plens de flors i arbres ( arxiu ) i tot és un anar i venir carretejant els arbres que presidiran les llars i on penjaran els ideogrames vermells amb els bons desitjos per el nou any escrits amb amor per el senyor Cung Khac Luoc.

Tots els matins vaig passant el full de calendari de color vermell, vistós, gran, amb dibuixos representant fets culturals del país i que em van portar la setmana passada de Viêt Nam.
Compraré una branca de presseguer en flor. Diumenge hi haurà menjar especial i celebració. El menú ja està decidit:
Laphet – Entrant de fulles de te macerades i fruits secs.
Nem – Rotllets de primavera del nord de Viêt Nam.
Kyar San Chat – Sopa de mung bean noodles (fideus), shitake, fungus d’arbre i pollastre.
Postre: Pastisseria del Vallès Oriental acompanyada d’una bona ratafia.

L’any del drac porta bones sensacions, i també preocupacions.

 

Els meus amics en A. i na T. van ser a Barcelona uns díes, poquets.Ells van ser els que em van ‘convidar’ a visitar el seu país ara ja fa sis anys. Com passa el temps! Des de aleshores he fet diferents viatges i no fa dos anys vaig tornar a Viêt Nam. Continúa la meva seducció per aquest país i la Ciutat de Hà Nôi, aquest poble-ciutat o ciutat-poble.
Amics, coneguts han viatjat a aquest país i sempre m’expliquen les anècdotes, els indrets visitats, el menjar, la gent, els paisatges, els arbres, la natura, Ha Long.
Amb na Thuy tinc un contacte regular via email. Ens expliquem les coses de cada dia.

L’altra nit, tot sopant els tres en un molt bon restaurant de la meva Ciutat, en A. i na T. em porten una bossa plena ….. Un calendari preciós en el que cada dia és un full i on puc veure escenes quotidianes del país, el dia i el mes, i també el dia llunar. Hauré de fer ús del diccionari, perque hi ha molta lletra i he de saber què vol dir !
Paper d’arròs per fer nems (rotllets). Els que trobo en alguna botiga asiàtica no són ni de bon tros de la mateixa qualitat.
I també m’han portat bolets, shitake petits, i fongs assecats, que ells anomenen ‘orelles d’arbre’, collits a Viêt Nam.

Finalment dos paquets de fideus de mongetes mung. Sí aquells paquets de fideus tan i tan primets i que són tan bons en una sopa, o amb els shitake, o fregits.
Tinc doncs intendència de productes asiàtics per alguns díes. I un afegitó: Amics han tornat de Birmània i m’han portat laphet ! Un complet, vaja.

Parlem que el dia 23 de gener és el Nou Any, la festa del Tê’t, l’any del drac. I tot són preparatius. Ja comencen a cuinar i guardar les menges. Comprar flors. Enguany ha estat un hivern molt fred. Fins i tot a Sa Pa l’estany s’ha glaçat i molts búfals s’han mort de fred! La gent els cobreix amb mantes o els entra a casa. Sense ells, no poden treballar.
Però els cultius de presseguers i albercoquers han florit molt i molt bé. Perque no és festa del Tê’t si no tens un petit arbre o branques d’aquests arbres fruiters en flor a casa.
També m’expliquen com estan arribant molts europeus cercant feina al seu país, titulats universitaris i com han minvat els turistes occidentals, no pas els asiàtics, de Xina majoritàriament.

La família està bé, els pares, oncles, tietes, nebots i nebodes. Vaig preguntant i tot són respostes positives. Els pares han rehabilitat una vella casa de la família en un poblet no gaire lluny de Hà Nôi i estàn cofois. 

I jo escolto i escolto, i conversem i recordem. La meva imaginació vola envers Hà Nôi per viure les festes del Tê’t. Em diuen que més de mig milió de vietnamites que viuen a l’estranger tornen aquests díes per anar als seus pobles i viure les festes amb la família que encara són a Viêt Nam.
El dia 23 de gener és a tocar la cantonada. Un nou any i el drac que és a punt d’entrar per la porta.

Fotografia: La taula preparada per els ancestres familiars. Els menjars i les flors, i les notes en paper vermell penjades de les branques.

Arxiu: Transport en motocicleta dels arbres i branques en flor.

 

Malgrat a Viêt Nam celebren l’any nou els mateixos díes que a la Xina, és evident que mantenen unes tradicions culturals pròpies des de fa molts i molts anys. Tê’t és el començament d’un nou cicle, un canvi d’estacions, primavera, tardor.
L’any nou, el dia 3 de febrer 2011, és la explosió, el missatge d’optimisme, d’amor, de joia, de confiança, d’esperances, de vida per tots els habitants d’aquest país.

Els vietnamites han adoptat diverses tradicions, diferents de la Xina, però també han continuat i preservat les que van deixar la cultura confuciana xinesa. 
He rebut la felicitació i els desitjos dels infants a Hû’é; un dibuix fet per els propis infants discapacitats. La família a taula, i els bánh chu’ng i les flors. En l’arxiu podreu veure una fotografía que he trobat de com unes mans, de l’àvia, embolcallen el farcit en unes fulles de la dong amb una sutilesa i amor, que podem copsar en el seu moviment i les seves mans.
La descripció de les festes durant els anys de colonització francesa no són tan i tan diferents de les d’avui. Sí, hi ha més consum, pot ser s’ha perdut aquella frescor, però la alegría, optimisme, amor i gaudir d’aquests tres díes, no, no s’han perdut i podríem trobar famílies que fan exactament el que ens descriu Hoàng Dao Thúy, mestre i precursos de l’escoltisme a Viêt Nam.

Ja es respira la primavera; les branques dels arbres llueixen les seves flors. Els carrers són plens de gent comprant les branques o petits arbres, perque a casa no poden faltar.
Els infants estrenen vestits nous, mengen bánh chu’ng, llencen petards. No hi ha escola. És festa i a casa no hi haurà espai per a ningú més; els avis, tiets i tietes, cosins.
Les famílies pobres celebraran el Tet sense grans menges, les justes, i l’altar estarà preparat per deixar el poquet menjar als seus ancestres juntament amb l’incens.

Les famílies de classe mitjana comencen a treballar per celebrar el Tet. L’àvia visita diferents mercats per trobar l’arròs, glutinós al millor preu, i també alguns pollastres per preparar la vianda. Amb la complicitat de les veïnes, compren un porc sencer, a repartir i peix i fulles de la dong , per poder elaborar el bánh ch’ung.
Els infants no deixen de recordar als pares que han d’estrenar un nou vestit. La majoria de mares i àvies passen tota la nit cosint els nous vestits per els petits.

L’avi ha sortit a comprar tres bulbs de narcissos o flor de lotus. Els posa en aigua durant tot el dia. Seguidament fa un tall a la tija, i els torna a posar en aigua durant un altre dia. Els bulbs els posa en un bol ple d’aigua i els deixa al sol durant més d’una setmana. L’avi vigila i cuida les flors perque el primer dia de l’any puguin lluir tota la seva esplendor.
L’avi també té una altra tasca a fer; escriure els ideogrames en paper vermell per a tota la familia. 

Si la casa familiar té un pati, s’ha de posar una tija ben bonica de bambú de 5 a 6 metres d’alçada, i a la seva punta es pengen flors de paper de tots colors, i petit papers de color vermell amb els ideogrames, que no són res més que els desitjos dels infants.
Al llarg del matí del primer dia del Tê’t tothom espera la visita d’una persona, familiar o amic, que és el portador del benestar, felicitat i salut per tot l’any. Aquesta persona s’ha d’escollir molt bé; no ha de tenir ni deutes, ha de ser treballador, bons sentiments.

El membre més jove de la família, en aquest cas una noia, visita als seus pares, el mestre d’escola dels seus infants, el metge de família, els amics. A cada visita s’intercanvíen desitjos. Val a dir que les noies a Viêt Nam quan es casen van a viure a casa de la família del seu home.

Penso que el Tê’t vietnamita és l’expresió més gran com a poble per aconseguir la pau, concòrdia, felicitat, amor per la gent … Durant aquests díes tot el país està en moviment; totes les llars són plenes de gent; les flors, els bonsais, els fruits donen color i olors; els infants juguen i juguen; les dones a la cuina preparant les menges i d’altres cosint; els homes cuidant les flors i els arbres i escrivint els ideogrames.

Gràcies Dr Nhan i Phuong per els vostres desitjos.

Els arbres s’han d’escollir molt i molt bé, doncs han de compondre una ombra simètrica, les fulles han de ser d’un color verd intens i la fruita, kumquat o mandarines, han de tenir un color brillant. La fruita madura, però també, si pot ser, alguna encara verda, ja que representarà bona salut als membres de la casa familiar mentres vagi madurant.

Les fulles gruixudes, d’un verd fosc, però sempre que es vegi algún brot a punt d’esclatar.

La fruita madura simbolitza els avis, les flors dels arbres fruiters els pares, les poncelles els fills i les fulles verdes i brillants els més petits de la casa. Vàries generacions ténen la seva simbiologia en l’arbre, taronger o kumquat i les branques dels arbres fruiters en flor.

Les branques del presseguer, al nord del país, i de l’albercoquer al sud, tampoc poden faltar a les cases i han de mostrar la seva bellesa amb les seves flors ben arrelades a les branques. Arbres i branques en flor, sempre junts.

La llengua vietnamita té sis tons; les paraules ‘taronja’ i ‘salut’ ténen la mateixa pronunciació, i les paraules ‘mandarina’ i ‘ bona sort’ també. És molt imperceptible el to de cada una de les paraules, però ells ja ho saben, és clar !

La festa té sentit; tot té una explicació i un fet cultural que vé de lluny. Van apropiar-se d’aquesta festa durant els més de mil anys d’ocupació xinesa, però se l’han fet seva, a la vietnamita.

Per més que Viêt Nam sigui una de les economíes dites ‘emergents’, la seva cultura, les seves tradicions continúen, no les volen perdre, encara que a les grans Ciutats comencen a veure’s canvis, però quan arriba el Têt …… 

Malhauradament i amb molta melangia no he viscut aquestes festes personalment.

He trobat aquesta fotografia per fer-nos una idea del tràfec que provoca la vigília del Têt i també m’he arriscat de fer l’explicació del signe del zodíac corresponent als nascuts durant l’any de la rata :

1924, 1936, 1948, 1960, 1972, 1984, 1996.

Us desitjo un graner molt plè i molta inspiració durant la hora establerta: 11 de la nit fins a l’1 de la matinada !!

Jo encara haig d’esperar nou anys fins arribar al meu signe que és el gall  ( dau ) !!

He trobat moltíssims videos de com es prepara el bánh chu’ung i penso que el que he trobat és el més complet i amè , perque es veu molt bé de quina manera més artesanal es prepara aquest pastís d’arròs glutinós, carn de porc i llegums secs, embolcallats amb fulls d’un arbre anomenades la dong.

En aquest cas veig que de les mongetes seques han fet una pasta i juntament amb la carn de porc deixen a punt aquest pastís per coure.

”””’

”””’

Durant els díes del Têt, l’Any Nou dels vietnamites, no pot faltar a casa el bánh chu’ng i el bánh dày. És com la nostra escudella, pollastre, indiot o canelons.

Si es viatja per Viêt Nam es veuen en moltes botigues de queviures uns paquets penjant d’una corda de bambú embolcats amb fulles de la dong i lligats amb tiges de bambú; és el bánh chu’ng de forma quadrada o el bánh dày de forma rodona.

No pots fer més feliç a un vietnamita si li portes com a regal un bánh chu’ng o bánh dày.

És una tipus de pastís fet amb arrós glutinós i barrejat amb mongetes seques blanques i carn de porc.

Una vegada fet el pastís prenent la forma d’un quadrat o rodó, s’embolica amb fulles de plataner i es lliga amb tiges de bambú.

A les zones rurals es couen en unes olles-bidons al foc de llenya durant tota una nit, mentres els avis expliquen els contes i les històries als infants.

””””’La història de la procedència d’aquesta menja té el seu origen a l’edat de bronze, al delta del riu Roig i va ser escrita al secle XVè per Lînh Nam Chích Quái ( ‘Els contes de Lînh Nam ‘ ). 

””

””’