Apòstata desficiosa

Raons no en falten, no.

Apostateu!

La imatge ho diu tot. Beatus Camps va a fer-li el rendevouz al papa de Roma. I l’acompanyen Garcia-Gasco, Alfons Rus i… Rita Barberá.

Que s’ha de tindre valor per ser tan hipòcrita, una vegada més. M’encén.

Buscant imatges d’una altra cosa, he trobat això.

I m’ha semblat d’allò més adient per aquests dies tan “sants”.

Bones vacances a tothom.

M’agrada que els bisbes hagen triat el cardenal Rouco Varela per estar al capdavant de la Conferència Episcopal. Segons com es mire, és una mostra de sinceritat i honestedat: s’ha acabat això d’intentar fer veure que són una altra cosa. Ja no cal que dissimulen més.

Per si els seus principis no quedaven clars, ara han nomenat com a cap de la inquisició l’arquebisbe de València (el mateix que fins ara m’ha negat l’apostasia, però ja li arribarà ordre de l’agència de protecció de dades, ja, que no pense donar-me per vençuda). Bé, ara ja no li diuen inquisició, sinó “comissió per a la doctrina de la fe”, però vaja, que ve a ser el mateix (tot i que ara no cremen gent a la foguera, encara que em sembla que no per falta de ganes).

Jo el que espere és que amb aquests moviments els no sé quants milions de catòlics que diuen que viuen entre nosaltres se n’adonen de com tenen el panorama. Que no aspire a què deixen tots de creure d’un dia per l’altre ni que acaben apostatant en massa (seria tan bonic!), però si més no que aprenguen a destriar el gra de la palla i a saber quan els estan manipulant i en quin sentit, i que la seua religió (que em sembla molt respectable) no hauria de tindre res a veure amb retallar les llibertats de les persones, insultar els que pensen d’una altra manera ni, fins i tot, votar el PP. Perquè ben entés, el cristianisme hauria d’estar més prop de votar a l’esquerra més radical que a cap altra cosa. O no?

Segons informa hui la premsa valenciana, el capellà de l’església de Santa Maria (la més important) d’Alcoi, José Cascant (quin cognom més apropiat), que ara se’n va a València, es va acomiadar ahir amb un discurset que, des del meu punt de vista, mereixeria la detenció immediata per apologia de la xenofòbia, el masclisme i la intolerància.

Entre altres perles, sembla que va dir que…
…l’Islam és un perill per la cultura occidental i que aquesta religió s’ha caracteritzat sempre per esclavitzar cristians i jueus (i el seu cristianisme què fa, bon home?)
…és insultant plantejar que una xiqueta puga ser la figura central de les festes de moros i cristians (l’any passat ja va dir que seria tan absurd com que una xiqueta prengués la comunió vestida de marineret)
…els alcoians són "necessàriament" georgians (ah sí? Aleshores no sóc alcoiana si no tinc devoció a un sant? I puc empadronar-me o m’ho haurien de prohibir si no demostre la fe?).

Per què els capellans poden dir el que els isca dels collons i quedar impunes? Per què permetem que aquesta secta tinga el poder que té? Això es pot dir i que no volem rei no?
I encara gràcies que vivim a un estat laic!

L’Arquebisbat de València, amb el suport de l’ajuntament (que els hi dóna el terreny), vol fer una gran església dedicada a 233 ‘màrtirs’ de la guerra civil.

Ara el Fòrum per la Memòria recull adhesions per oposar-se a aquesta nova barbaritat, més bèstia encara si recordem el que s’ha fet (res) per les més de 26.000 persones enterrades a les fosses comunes del cementiri, víctimes d’aquells que diuen que van ser ‘màrtirs’.

Sincerament, no crec que es puga posar fre al mauseleu franquista (con la iglesia hemos topado!, que diuen els castellans), però si voleu unir-vos a la causa, cliqueu ací.

Mare-de-deu-senyor. Em connecte a la portada del Levante-El Mercantil Valenciano (que, per cert, ha canviat el disseny de la web) i només començar el dia em trobe tres titulars que per si sols ja em farien perdre la fe en la raça humana:
– Tres skins ataquen un grup de menors homosexuals a Gandia
– El capellà substitut per vacances d’una ermita de Bincàssim exigeix els feligresos que donen bitllets i no monedes
– Les escoles privades (gairebé totes catòliques) augmentaran els beneficis un 170% per les ajudes públiques

I, com dic, això només a la portada. M’he negat a entrar a les diferents seccions. Crec que si ho arribe a saber, m’haguera quedat hui sense llegir la premsa valenciana en lloc d’haver d’indignar-me amb el món de bon matí.

A Alcoi, com a tants altres llocs, molts pares no poden portar els seus fills i filles a l’escola que més els agrada perquè no n’hi han prou places. Fins ací, res d’extraordinari. Però a Alcoi, tindre lloc a una escola pública i laica és quasi un miracle. De totes les escoles de primària i secundària, per a una població global de més de 60.000 habitants, només hi ha quatre escoles públiques!!! Quatre!!!

On van els xiquets que no tenen la sort de tindre plaça? A un dels altres nou col·legis, que són tots centres religiosos concertats. En algun cas, com a Sant Roc, el director diuen que és dels Kikos i fan resar a les criatures tots els dies dins de l’aula.

Ací va el (breu) llistat d’escoles públiques: El Romeral, Horta Major, Miguel Hernández i Sant Vicent (el meu primer col·le!!!).

I la llista dels concertats: Sant Roc, Santa Anna, Sant Vicent de Paül, Josep Arnauda (teresianes), Presentació (carmelites), Salesians del centre, Salesians de Joan XXIII, Sagrada Família (esclaves) i La Salle.

Només els noms ja posen els pèls de punta. I no exagere, no. Ja m’agradaria. La cosa és així de bèstia: quatre a nou. Nou escoles que, no ho oblidem, estem també pagant entre tots.

I la majoria dels pares ho accepten, perquè no veuen què més poden fer. O fins i tot prefereixen les escoles religioses perquè així eixiran ‘millor preparats’. Però dic jo que ha d’haver una manera de plantar cara: si som a un estat constitucionalment laic, no ens poden obligar a deixar les criatures en mans de doctrinaris catòlics. O sí?

P.S.: A més, i segons la web de la conselleria d’educació, només els quatre col·legis públics ofereixen línia en valencià. Anem bé.

Com ja haureu vist a molts mitjans, i com m’indicaven als comentaris de l’apunt anterior, Benet XVI ha decidit que es pot tornar a dir la missa en llatí. No sé si també tornaran a fer-la d’esquenes als feligresos, però no m’estranyaria: seria una imatge ben coherent de com va l’església.

Pel que fa a la llengua, jo que he anat molt poc a missa i que no en vaig sentir una en català fins fa molt poc, a un funeral al Berguedà (a Alcoi en deuen haver, però totes les comunions i batejos que m’he hagut d’empassar han segut en castellà), no acabe d’entendre això de fer-les en llatí.

Perquè si es tracta de fer-ho inintel·ligible i misteriós, si més no
que siga útil. De què els servirà el llatí quan vagen al cel i es
troben al de les barbes? Molt millor que les feren en arameu
directament, dic jo.

ACTUALITZACIÓ: En previsió per quan em deneguen l’apostasia, he pensat que igual és que ara s’ha de sol·licitar en llatí, i per això he demanat l’autor de Hic et nunc que m’ajudara, per començar, a traduir el meu nom. Però resulta que els romans això del desfici no ho coneixien i l’adaptació aproximada seria ‘fastidiosa apostata’, que no sona malament, però no m’acaba de convéncer.

Sembla que la catedral de València ha decidit finalment no cobrar als familiars de les víctimes de l’accident del metro per la missa que van fer ahir. Sembla que quan s’ha sabut que els volien fer pagar 300 euros, s’han fet enrere, i els han ofert a més una altra missa un altre dia, com si fóra una oferta 2×1 del carrefour.

Però el trasfons de la notícia és que, d’habitud, sí que cobren. No sé a com estan les tarifes, però la qüestió és que per portar una criatura a batejar o a fer la comunió, casar-se per l’església o fer un funeral (d’aquests se’n fan molts, entre altres coses perquè no tenim encara un altre tipus de cerimònia que la puga substituir), s’ha de passar per caixa.

I no m’estranyaria que tot això, a més, acaben sent diners negres. O a algú li han fet factura alguna vegada?

L’estrenen la setmana que ve, al barri de Campanar, en un terreny de 3.200 metres quadrats que l’Ajuntament els va donar dins les compensacions pel solar de l’Almoina.

Serà la primera església del món dedicada a San Josemaría Escrivá de Balaguer. Oficialment és de l’arquebisbat. En la pràctica, està en mans de l’Opus.

Si voleu saber-ne més, el Levante en parla ací.

Jo em pregunte si Camps hi anirà a la inauguració. Cotino segur. I la meitat de la direcció de Canal 9, i bona part dels constructors enriquits amb la Copa Amèrica, i uns quants alts càrrecs del govern valencià…

Fa uns dies explicava els meus records de comunió i confessava no saber ben bé com funciona ara això dels regals. Ahir, dinant amb la L., vaig saber una miqueta més. Encara hi ha llibre de signatures. Però el fet més important és que la comunió sembla convertir els xiquets i xiquetes en xicotetes bèsties avaricioses.

Segons sembla, la seua cosineta, fins ara molt assenyada a l’hora de demanar regals per nadal i aniversaris (demanava llibres!), de sobte ha passat ja no a suggerir sinó més bé a exigir què li ha de regalar cadascú. I els regals són del tipus un iPod. Com el que demana uns calcetins de colors. Marededéusenyor.

A més, sembla que a alguns pobles a més de la festa del dia de la comunió, se’n fa una altra prèvia amb els amics, amb el vestit posat en un maniquí. Lloatsigadéu.

Ahir va fer 23 anys que vaig fer la comunió. Que es diu ràpid (ai, em faig gran!). En realitat l’havia d’haver feta un any més tard, però com que havíem de canviar de ciutat, ma mare va parlar amb el mossén per veure si podia fer els dos anys de catequesis en un. Recorde el catecisme aquell, de tapes verdes, del qual t’havies d’aprendre de memòria diversos llistats: els manaments, els sagraments, els pecats… Tot en castellà rigorós, clar.

I t’havies de confessar, que feia molta por, perquè ja t’imaginaves cremant a l’infern. I total, el dia de la veritat, només podies dir que li havies furtat un duro a la mama per comprar-te xiclets, i que havies dit alguna mentida xicoteta. I amb un parell de parenostres t’ho perdonaven. Ben pensat, no és mal negoci això de la confessió.

Jo no tenia massa ganes de fer la comunió (era un rotllo tot plegat), però em van convèncer amb allò dels regals. Dos van valdre la pena: una màquina d’escriure i un àlbum per col·leccionar-hi segells. Encara el tinc, i ara la col·lecció és extensa i creixent, i d’aquell àlbum primet i blau he passat a tindre’n més d’una dotzena de ben gruixuts i tots colors.

El que no vaig entendre mai és perquè et regalaven coses d’imitació de nàcar. Un àlbum de fotos, un diari o el llibre aquell perquè la gent escriguera alguna cosa (jo no en vaig tindre i mai sabia què posar). I havent dinat, havies de repartir els ‘recordatoris’, aquells paperets
amb dibuixos com de postal nadalenca naïf que deien ‘la xiqueta
fulaneta ha fet la comunió tal i tal dia’, i als qual mai no els he
trobat cap utilitat.

També solien regalar-te un joc de coberts amb el teu nom. I el jesuset, que ja era per tallar-se les venes. Ara sembla que fan llistes de comunió al Corte Inglés, però no sé si les criatures poden triar els jocs de la Playstation o continuen endosant-los aquests objectes tan inútils.

El que pareix que continua igual, pel que he vist als aparadors, són els vestits. Però, segons he constatat amb altra gent, el trauma no ens el va causa tant el vestit propi com la resta de modelets que et compraven per anar a la comunió dels altres, que solien ser conjunts de pantaló i jaqueta del mateix color pàl·lid, o amb estampat de floretes, o si encara tenies pitjor sort, vestidet i calcetinets de perlé dels que piquen, com els del dia de la palma.

I tot plegat, per a què? En teoria, per fer-nos part de l’església i bla, bla, bla (i ja veieu que el resultat no estava garantit). En realitat, ‘perquè toca’ i per ‘què dirà la gent si no ho fem’. Afortunadament, cada vegada se’n fan menys, de comunions. Però encara hi ha qui pensa en el què diran quan el xiquet o xiqueta se’ls rebota i diu que de princeseta o marineret, que es disfresse un altre.

La santa mare església, podrà ser moltes coses però no inamovible. Quan han de rectificar, rectifiquen.

Ara, per exemple, han dit que d’això dels llimbs, que res de res. Des de l’edat mitjana deien que els xiquets (i xiquetes, dic jo) que morien sense estar batejats, anaven a un lloc lluny del cel per no sé quina culpa que tenien del pecat original. Abans d’això, la teoria és que anaven directets a l’infern. Ara, però, diuen que no, que van al cel directes. (Aleshores, per què cal molestar-se en fer el bateig i pagar el capellà que ho fa?)

Una assemblea d’experts ha determinat que tenen "sèries bases teològiques i litúrgiques" per canviar d’opinió, tot i que reconeixen que "no tenen proves".

I jo estic impressionada. Potser ara resultarà que iniciaran molts altres canvis i, com que seran coses per les quals tenen proves, no es passaran quinze segles per arribar a les conclusions. O encara no es creuen que els condons poden frenar l’expansió de la sida i que farien un gran bé a la humanitat si els digueren a tots els seus seguidors que no aniran a l’infern si en gasten?

Acabe de saber (gràcies, carabassa), que més de mig any després, el govern valencià fa públic quants diners es va gastar en la visita del papa: 1.943.778 euros. Menys de dos milions. I, atenció, "l’impacte econòmic" va ser de 223 milions. És a dir, que als ciutadans de València els deuen estar eixint els diners per les orelles gràcies a la visita.

I es suposa que ens ho hem de creure. I votar-los al maig, clar.

Primer: aquesta xifra de despesa no se la poden creure ells mateixos ni el dia dels innocents. Recordem: desplegament de policies proper a l’estat d’excepció, lloguer de centenars de lavabos públics, allotjament per a no sé quants bisbes, pantalles gegants per tota la ciutat, regals institucionals… Si només l’altar temporal va costar quasi un milió! I no parlem de la retransmissió de Canal 9 (o és que ara diran que la tele no la paga el govern?).

Segon: això dels ingressos sí que no m’explique d’on ho han tret. Ho diré en paraules d’una amiga meua, propietària d’un bar i d’un restaurant al barri del Carme: va ser un desastre monumental. Com que el govern insistia tant amb la invasió de masses beates que patiria la ciutat, els restauradors es van afanyar a comprar menjar i begudes per abastir un regiment. Però els quatre gats que al final van anar no van gastar pràcticament res, anaven amb l’entrepà de casa i l’ampolla d’aigua que els donava no sé quina marca. Al mateix temps, els autòctons van fugir de la ciutat aquell cap de setmana. Les begudes encarregades als establiments de la meua amiga (refrescos, sucs, cervesa) li van durar fins a ben entrat l’estiu. I aquells dies va perdre molts diners.

Jo no entenc molt de política, constitucionalitat i justícia, però no deu haver alguna manera de denunciar i processar els que no paren de dir mentides?