Entre el Túria i el Ridaura

Humor anglès esperant una tempesta, que potser acabarà amb els seves vides.

(l’home és gran d’esperit, però els seus acte són tan nimis…)

“Himmelhoch jauchzend, zu Tode betrübt” (Goethe)

(De la més alta eufòria a la més profunda aflicció.) 

Amb algunes cites que fa l’autora no pot amagar el seu origen alemany. Coneix la llengua, ha nascut a Frankfurt i de família jueva alemanya. Coneix els clàssics alemanys i ella mateix reconeix que els seus pares tenen problemes amb la llengua neerlandesa, que ella si que ha estudiat a escola.
El meu coneixement d’aquesta llengua és el que vaig fer amb un anys d’estudi, molt poc, i a voltes em fa gràcia trobar-me algun escrit que entenc mínimament, com el primer exemple. El segon, no, impossible.
 

Així descriu Pla als manirers d’un vaixell grec que està a punt de naufragar (per cobrar el segur) a cala Montjoi. No sembla, pel que he vist a Grècia, que els temps hagen canviat molt respecte a la seva descripció. 

Vaig viure, a l’illa d’Eubea, una situació semblant, quan un vella, d’aquelles que vesteixen de negre, amb mocador negre al cap, es va amagar en el moment que vaig treure la càmera de fotos a la taverna per fer unes fotos dels que estàvem sopant. No m’ho podia creure i vaig recordar que la les “pelis” els indis tambè tenien por a que la fotogràfia els robés l’esperit, com el personatge de l’Anthony Quinn a “Lawrence d’Aràbia”.

Un intercanvi de personatges entre els dos escriptors americans?
Per cert, una soletat molt poblada la d’aquest llibre.
 

Viu i deixa viure. Quin ecologisme més bàsic! Aquestes tortugues deuen de ser de les que encara es veien quan jo era petit, abans de la invasió comercial de la depredadora tortura de Florida.

No sé si és grec modern o clàssic, però crec que qualsevol que haja estudiat una mica de matemàtiques ho pot llegir fàcilment, ja que coneixerà les lletres gregues i la seva pronunicació.
Aquests són dos records dels meus viatges per Grècia. El primer, Pitàgores el vaig comprar al barri de Plaka (sota l’Acròpolis) en una botiga de souvenirs. Hi havien moltes figuretes, de filòsofs i polítics sobretot. Vaig estar prou estona per trobar l’únic matemàtic que hi havia. El segon, Arquímedes, el vaig comprar a Olímpia durant el segon viatge per terres hel·lèniques.
A Olímpia ens vàrem portar una agradable sorpresa, entràrem en una llibreria (possiblement l’única del poble) i mentre miràvem llibres  i parlàvem entre nosaltres, de sobte ens adonem que la música que sòna de fons és…… Viatge a Ítaca de Lluís Llach. Vàrem acostar-se al propietari, que ens va explicar que l’havia posat per nosaltres. Havia viscut a Barcelona i encara li sonava la nostra llengua. Vàrem parlar de Llach, Maria del Mar Bonet (que tambè va sonar) i dels poemes de Kavafis traduïts per l’editorial Curial per Carles Riba i Alexis E. Solà. Llibres que feia poc havia comprat per regalar a un noia que entenia les dues llengües, el grec modern i el català i que la veuríem un dies després a l’illa d’Eubea.