“En conjunto, era lo que suele llamarse provocativa, ya me entendéis; pero con compostura. !Con absoluta compostura!”
Canción de Navidad, de Charles Dickens.
Políticament correcte.
“Rouco Varela passà rabent davant meu, amb aquell rostre inalterable de policia dolent, que expressa no saps ben bé si problemes de caràcter digestiu o ideològic. Desconec si és que no es va adonar que jo hi era o bé si ho va fer veure, tant se val”.
Després de criticar el discurs del llavors ministre d’exteriors, el Sr. Moratinos i els seu frac ple de condecoracions, conta una anècdota sobre el vestit que ell portava:
“Vam quedar que a la delegació espanyola tots els homes anaven de frac…” Somric lleument i amb la mateixa cordialitat amable li responc: “Tranquil, no pateixis. Tots els espanyols de la delegació porteu frac.”
Per continuar contant com d’exagerades són les cerimònies de beatificació al Vaticà.
Bé, després es queixen de les crítiques del nord cap al sud. No confondre l’esquenadret amb el Dolce Farniente, que Pla explica més endavant.
Potser el Vesuvi no es farà moure, però potser la màfia que denuncia Roberto Saviano al seu llibre “Gomorra” sí que ho pot aconseguir.
” ..y ella cerró los ojos, un instante, dio la vuelta al libro maquinalmente,
Carlos Fuentes
La muerte d’Artemio Cruz”
Però no és l’única, també parla de la “recherche” de Proust i de molts quadres que es poden veure pels museus Holandesos.
La novel·la per ara té un trama complicada sobre espionatge que aprofita per parlar sobre altres temes: la república, la guerra civil, l’exili, les purgues al països de l’est, Trotsky, Mercader,……
“- La felicidad es vivir -habías dicho.
Ella reía.
-¿ Eso se te ha ocurrido a ti solo?
En efecto, se te había ocurrido a ti solo. Incluso era un hallazgo reciente.”
Per cert, la novel·la original no és en castellà, és en francès.
La Razón dedica la 4 i la 5 a posar dues fotos de José Breton -acusat de matar els seus dos fills- gairebé a pàgina sencera. La primera és de fa dos anys. L’altra, de dilluns, dia en què va començar el seu judici. “Un home a qui el patiment no ha deixat ni una sola marca”, titulen. La tesi del text és que qualsevol persona normal, després de perdre els dos fills i ser acusat de la seva mort, estaria demacrada. Probablement.
Quina casualitat que jo el dia abans acabava de rellegir “El retrato de Dorian Gray” d’Oscar Wilde, on el protagonista no queda mai marcat per cap marca d’aquestes que insinuen al “diari raonable”, ja que aquestes es fan al seu retrat-ànima. Que potser el Sr. José Bretón ha tingut el mateix desig que Dorian Gray i té algun retrat de la seva ànima amagat? Potser els periodistes de “La Razón” podrien investigar aquest fet.
“Tengo celos de mi retrato pintado por usted. ¿Por qué ha de conservar él lo que yo perderé? Cada instante que que pasa me arrebata algo y le da algo a él. !Oh, si pudiera ser a la inversa! !Si el retrato pudiera envejecer y yo permanecer tal como soy ahora!”
Potser els redactors de “diari raonable” han llegit Wilde i s’han inspirat en ell per redactar aquesta notícia?
Això ho canta Antònia Font a la seva cançò, Me sobren paraules. En pocs dies he vist aquesta paraula en dos llocs prou diferents, en la cançò esmentada i en la novel·la de Raymond Chandler, “Adéu, nena”:
“La intenció era fer-la aparèixer molt jove i que els ulls de lapistàtzuli es veiessin ben blaus”
Total que l’he cercada al diccionari.
Humor anglès esperant una tempesta, que potser acabarà amb els seves vides.
(l’home és gran d’esperit, però els seus acte són tan nimis…)
“Himmelhoch jauchzend, zu Tode betrübt” (Goethe)
(De la més alta eufòria a la més profunda aflicció.)
Amb algunes cites que fa l’autora no pot amagar el seu origen alemany. Coneix la llengua, ha nascut a Frankfurt i de família jueva alemanya. Coneix els clàssics alemanys i ella mateix reconeix que els seus pares tenen problemes amb la llengua neerlandesa, que ella si que ha estudiat a escola.
El meu coneixement d’aquesta llengua és el que vaig fer amb un anys d’estudi, molt poc, i a voltes em fa gràcia trobar-me algun escrit que entenc mínimament, com el primer exemple. El segon, no, impossible.
