Entre el Túria i el Ridaura

Aquests dies de desescalada i mentre torna la “normalitat”, torne a viatjar literàriament per Roma, les illes Eòlies, Atenes, Santorini i Creta de la mà del ganxó Josep Cullell. M’agraden els seus viatges literaris dels quals tinc dos, aquest llibre i un altre titulat “Geografia d’Homer” i val la pena visitat amb ell els llocs que has visitat i els que no, ja que et venen ganes d’anar-hi. Passa una mica com quan llegeixes Pla o Gaziel, o més recentment Carod-Rovira i la seua passió italiana.
Al mateix temps recorde les vegades que anàvem a córrer amb altres companys per la Vall d’Aro i discutíem sobre política, educació, cinema o del tema d’actualitat aquell dia. Records ganxons!

Des del dia 15 d’aquest mes fins al dia 29 es pot observar com el sol passar per darrere de l’arc que s’ha format a la muntanya de Penàguila (l’Alcoià), aproximadament a les 15:50 hores de la tarda, deixant un sorprenent joc de llums. Es recomana mirar-ho amb ulleres, les mateixes que s’utilitzen pels eclipsis de sol.

Maria Mestayer obri un restaurant a Madrid abans i després de la guerra. Josep Piera conta:
“..aplica els mètodes racionals de l’escola francesa i la cuina internacional als distints gustos dels espanyols: els dels liberals republicans (amb èxit) i els dels franquistes (amb fracàs).”
Res a comentar, fins i tot per menjar són diferents!
No dura molt el seu restaurant, entre altres coses perquè els seus clients tenen “més fums que diners”!

Se montaban puestos ambulantes a la largo de la subida, y en la explanada del templo se vendian “buñuelos, tejeringos, aguardiente, vinos, licores, cacahuetes, nueces, acerolas, torrados, pasteles, etc, y especialmente los higos chumbos, de los cuales se hace un gran consumo”. Surroca añade que el día de San Miguel la juventud granadina enamorada “tiene por costumbre los regalos de un girasol y ramas de erizos verdes” (es decir, castañas).
Se ven desde las barandas
por el monte, monte, monte
mulos y sombras de mulos
cargados de girasoles.

Una altra manera de celebrar la festivitat de Sant Miquel, de les més populars al meu poble, l’he trobat a Granada. Però segons l’autor del llibre, és un celebració que es feia en temps del poeta, però que actualment ha perdut molt. Potser que aquestes celebracions siguen més comunes en pobles o ciutats petites que no pas a l’actual Granada, ja convertida en una gran ciutat invadida per turistes durant moltes èpoques de l’any.

L’autor l’anomena el patró gay de Granada. I potser entendreu la raó si mireu l’imatge del sant, una imatge una mica andrógina i amb un posat gens masculí per l’acció de matar al dimoni.

“Frente a la Capilla Real està el Bar-Restaurante Sevilla, uno de los pocos establecimientos de hosteleria anteriores a la Guerra Civil que todavía sigue en la brecha. Aquí ocurrió un episodio que gustaba de relatar a Dámaso Alonso, que estuvo en Granada a finales de 1927 después de haber participado con Lorca y otros compañeros en el famoso homenaje a Góngora celebrado en Sevilla. Una noche Federico le invitó a cenar con és en este restaurante y, nada más sentados, llamó al camarero y le pidió “Las Soledades!” , Alonso creía que se trataba de alguna especialidad de la casa, o quizás algún exquisito vino local, pero para su asombro el camarero empezó a recitar, con verdadero esmero y retentiva perfecta, los difíciles versos de la Primera Soledad del maestro cordebés. Unos dias antes, en Sevilla, Dámaso, férvido gongorista, había logrado el prodigio de recitar el poema entero de memoria. Ahora Lorca había organizado las cosas para que cayeraen la cuenta de que tenía un rival de cuidado en Granada. El “camarero” resultó ser el propietario del establecimiento buen amigo de Federico.”

La meua anècdota és més terrenal i no tan culta: haver sopat la nit de cap d’any del 1999 en aquesta mateix restaurant al costat de la catedral de Granada. Sí, aquell any que tot pensaven que era la fi del mil·lenni per no saber comptar i un poc de matemàtiques bàsiques. Després del sopar anàrem a escoltar les suposades campanades de final de mil·lenni a la plaça de l’ajuntament.