Dins del màster de Comunicació científica, mèdica i ambiental que organitza la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), fa uns dies es va celebrar una taula rodona per parlar del paper institucional i de gestió que la comunicació té dins d’una institució de recerca. La comunicació més enllà de la divulgació
La normativa europea i l’espanyola diuen clarament que la recerca és una activitat econòmica, i com a tal no ha de suportar IVA. El Ministeri d’Hisenda, però, no es dóna per al·ludit i a les liquidacions anuals es nega a retornar l’IVA a universitats i centres de recerca. Hisenda proposa “pactar” un retorn parcial, on
Una de les gràcies de les matemàtiques és que preguntes com aquesta tenen una -i només una- resposta correcta. Dos mes dos fan quatre, i qualsevol altra resposta és incorrecta. Una de les desgràcies d’aquest país és que és molt fàcil fer una recopilació de respostes incorrectes, com les d’aquest post. N’hi ha que fan
La Unió Europea considera que la recerca científica és una activitat econòmica, i com a tal està exempta de pagar IVA. La mesura està pensada per impulsar la recerca com a motor de desenvolupament econòmic i de benestar social. Els autònoms i els empresaris ja saben que a Espanya estar exempt d’IVA no vol dir
“El menjar és dolent. I, a més, les racions són petites”. De la política científica espanyola en podríem dir el que Woody Allen deia d’aquest restaurant. Qui més qui menys ja sap que les racions (el finançament de la recerca i les universitats) són insuficients. I cada cop més petites. Però el que poca gent
Al 2001 el Tribunal Constitucional va dictar una sentència on deia que les beques universitàries són competència de la Generalitat i demanava el Govern central que en transferís la competència i els diners corresponents. Encara no ho ha fet, perquè els successius governs espanyols porten 14 anys incomplint la sentència. Mentrestant, Catalunya té el 15%
Com afectaria la independència el nostre dia a dia? A quina lliga jugaria el Barça? I a quina lliga jugarien les nostres universitats? Hi sortirien guanyant? Primer vídeo d’una sèrie de tres sobre els possibles efectes que la independència tindria en les universitats, centres de recerca, empreses i investigadors. Dimarts vinent el segon vídeo de
Els aficionats al futbol sabem que per fitxar un crack mundial no n’hi prou amb diners, també cal un projecte esportiu engrescador. Per això a lligues com les de Qatar només hi aterren els grans noms quan el seu millor moment ja ha passat. Perquè fins aleshores jugar a un gran club, al costat dels
No és una qüestió menor, perquè el tipus de recerca que es fa depèn força de qui la finança: rere la recerca més propera al mercat hi solem trobar el sector privat, mentre que la recerca més allunyada del mercat depèn més del finançament públic. És per això que quan la Unió Europea va situar
Palex Medical és una empresa de materials i serveis mèdics. L’empresa, amb seu a Rubí, té més de vuitanta anys, però no sempre s’ha dedicat al mateix perquè quan es va fundar exportava productes agraris. Però dues dècades després Palex va arribar a un acord amb la multinacional Braun per fabricar fil de sutura, i
– Que què tenim? Tenim tres universitats entre les 50 millors del món de menys de 50 anys. I tenim la segona ciutat del món, i la primera d’Europa, amb més universitats en aquest rànquing. Tenim un dels 13 instituts universitaris que l’ONU té arreu del món. I tenim la segona ciutat i el cinquè
El proppassat novembre, l’INE va publicar les principals dades d’R+D per al conjunt de l’Estat, però no ha estat fins aquest gener que n’ha publicat el desglossament per comunitat autònoma. Després de l’impacte inicial de la crisi, que va afectar sensiblement tots els indicadors, tant el nombre d’investigadors com el personal dedicat a l’R+D a
L’any 1975 la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va iniciar una política per corregir desequilibris entre les regions dels seus països, que aleshores només eren nou: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. En aquestes quatre dècades han canviat moltes coses: d’una CEE amb nou estats hem passat a la
Fa uns dies el Consell de Ministres va aprovar un decret que autoritza les universitats espanyoles a impartir graus de 180 crèdits (3 anys). És una decisió que pot tenir molts efectes i que ha generat tota mena de reaccions, en funció d’on es posava el focus. Temps era temps… Cada Estat regulava les titulacions
…i la 6a millor ciutat d’Europa. Aquest és el lloc que ocupa a la classificació “Best Student Cities” elaborat per QS, una de les principals institucions especialitzades en rànquings universitaris. És una dada important, perquè l’atracció de talent internacional és un element cada cop més important en la política científica dels països líders en aquest