llegir-escriure

No sóc sinó la mà amb què tu palpeges. (…)

així semblen talment els desigs que han passat (…)

per ta força la força que el salva als cops de fortuna (…) 

i en silenci dens d’uns besos folls (…)

Posseït

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs

faran un sopar fred amb el meu cos

trobaran un regust de tu. I ets tu

que indecentment t’has estimat per mi

fins al revolt: saciada de tu,

ara t’excites, te me’n vas darrera

d’un altre cos, i em refuses la pau.

No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

                                               Gabriel Ferrater

Desigs

Com cossos bells de morts que no han envellit

i els han tancats, amb llàgrimes, dins una tomba esplèndida,

amb roses per capçal i llessamins als peus,

així semblen talment els desigs que han passat

sense que els satisfessin; sense una sola nit

de goig que els fos donada, o un sol matí lluent.

                                                          Kavafis (traducció de Carles Riba) 

Elegies de Bierville

II

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

                                                           Carles Riba

Estimada Marta 

VI

Abrupte i prepotent, aquest esclat

que em serva erecte i m’empeny cap a tu

muda la sorra en sang i estampa noms

a totes les parets. Indiferent

a la crida del temps, deturo el temps

en el teu cos i et beso els llavis molls

i els pits i el sexe, moll també i suau.

A trenc de somnis pel crestall dels mots

i en silenci dens d’uns besos folls

i alhora astuts, conjurem els perills

i les temences. Glops de boira i mar

fan d’horitzons que vulnerem, i tot

és el teu ventre lleu i els teus malucs

durçissims i tan dòcils. Marta, el goig

abriva la creixença del desig.

No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

ni cap vent tan subtil com els teus dits.

                                            Miquel Martí i Pol 

@cot_julia: Moody’s rebaixa la qualificació de “policia valenciana” a “grisos” #primaveravalenciana

@xalomon: –Mare, vine a recollir-me. –On? –A comissaria. –Què has fet? –Res! La delegada del govern, que em té mania #primaveravalenciana  

@juangomezjurado: La màquina del temps segueix retrocedint. Anem per 1968. #primaveravalenciana

@LarrySion: Calefacció no en tenen, però avui dormen calentons. #primaveravalenciana

@kurioso: Si us plau, algú pot passar les fotos de la temible brutalitat adolescent contra la policia? … #primaveravalenciana

@jordievole: Demà passat és 23-F. A veure si a algun nostàlgic se li acut treure a passejar els tancs per València. #primaveravalenciana

@Assekes: 150 polis x 10 hores x 15€/hora = 22.500 € Un depòsit de gasoil per a la calefacció 1.500 € #primaveravalenciana

@mimesacojea: La culpa és dels pares, que els vesteixen com a ‘rojos’ #primaveravalenciana

@jose_asecas: Nens valencians que s’enduen les hòsties dels vots dels seus pares #primaveravalenciana

@desdelmasalla: Uns salvatges estan sembrant el caos al centre de València i ningú no diu res. Se’ls identifica per l’uniforme #primaveravalenciana

@minipunk: S’està rifant l’hòstia de l’any i tu fas cara d’estudiant… #primaveravalenciana

@ElFregonero: –Hi ha l’enemic? Que s’hi posi. –No pot, està fent els deures #primaveravalenciana

@mimesacojea: L’ESO és la nova ETA #primaveravalenciana

@midaiquiriblues: Si us plau, no em pegueu al cap que demà tinc examen #primaveravalenciana

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
         Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
         m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
         món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
         Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
         I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
         I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
         que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Gary Morgan oferirà dimecres que ve, 21 de març, a les set de la tarda a la sala Pi i Sunyer de l’IEC una conferència sobre llengües de signes amenaçades. El títol de la conferència és prou significatiu: En les mans dels nadons: el futur de les llengües de signes. L’acte està organitzat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA).

Morgan és membre del Centre de Recerca de Sordesa, Cognició i Llenguatge (Deafness, Cognition and Language Research Centre, DCAL) de l’Escola Universitària de Londres i professor de la Universitat City de Londres. 

La Marta Ortells farà la interpretació en llengua de signes catalana.

Aquesta és la primera activitat que organitza el GELA per celebrar els seus 20 anys.

 Ara deu fer un any que col·laboro esporàdicament al magazín Tot és comèdia, de Ràdio Barcelona Cadena Ser, amb Rosa Badia. Com diu la seva web sobre la secció Classe pràctica de català: “Cada dissabte amb l’ajut d’un professor de guàrdia, aclarim dubtes, corregim errades, aprenem o recordem frases i mots que ens ajudin a enriquir la nostra parla; i triem la paraula que més ens agrada en català.”

 Un cop fetes les presentacions, vull destacar com amb la mateixa intervenció i amb tot naturalitat un membre d’Els Amics de les Arts parla de disco i disc, i això ens va donar a peu a comentar com en una entrevista informal podem ser incoherents amb nosaltres mateixos, ja que la informalitat és això.

 L’any bixest és una forma existent en català des del segle XVI i que encara ara ens sembla un castellanisme enfront del popular any de traspàs. Potser perquè de fet és un llatinisme que es remunta al calendari de Juli Cèsar.

 No dir ase ni bèstia o no dir ni ase ni bèstia és una frase popular per dir que algú no ha dit res, però amb un matís: no ha dit res quan tothom esperava que parlés. Quan volem que algú parli i aquest s’entossudeix a no fer-ho, és quan diem que no ha dit ni ase ni bèstia, en comparació d’aquestes nobles animals, que quan es planten i no volen caminar ja els pots anar xiulant.

 Explicar les diferències entre cadascú i cadascun en un minut per la ràdio és molt complicat. Així que em vaig quedar que cadascú és un pronom, equivalent a tothom, cadascú fa el que vol… I per a la resta de casos, cadascun.

 Una oient va trucar en directe perquè està llegint Manuel de Pedrolo i troba als textos la partícula car i no sap què vol dir ni l’ha trobat al diccionari de català de la seva filla… Em va encantar aquesta curiositat en una dona que tot just arrencava amb la nostra llengua, ja que parlava mig en català mig en castellà americà. Li vaig explicar que car és un arcaisme, equivalent al ja que, i li vaig llegir l’exemple que vaig trobar en aquell moment al diccionari de l’IEC.

 L’oient que va trucar per comentar aixopluc se li feia estranya la traducció al castellà. “Guarida no vol dir el mateix”. Només vaig poder dir que això és el que passa al traduir d’una llengua a una altra, que es perden matisos, i que és molt difícil trobar una paraula igual encara que la traducció sigui entre llengües germanes, com el català i el castellà. Lost in translation. Quan ja havíem acabat el programa va trucar un oient per proposar cobijo. Millor.

 El tercer oient em va demanar pel significat i l’origen de vatua l’olla. I aquí sí que em va agafar per sorpresa. De fet, el significat és ben minso, tant sol com seguit de l’olla, el vatua només vol indicar sorpresa. Diguem que el significat és purament expressiu. Un cop tancat el micròfon, vaig descobrir al diccionari d’Enciclopèdia Catalana que l’origen de vatua podria ser un eufemisme, la deformació del voto a…. No ho hauria dit mai. I l’olla?