. Mare, recorda que et cal un aparell per a l’oïda (…). . I, ara!. Si hi sento bé, i no me’n cal cap, d’aparell. . Coi, no em diguis això. . Que sí, home, que no veus que em van treure allò de l’orella i ja hi sento molt millor. I a més, al
Jo, amb el menjar (…), m’hi apanyo prou bé. Ara he descobert una cosa ja preparada, que m’agrada molt. I és que no en tinc ganes, de cuinar. Ara, no és com abans. Des que he anat perdent el cap, el que faig és dormir molt i veure la televisió. Tot el dia. Sort del
Aquest dies (…) no paro quieta ni un moment. Vinga anar amunt i avall, d’un metge a l’altre. Però no cal que m’hi amoïni gaire. El meu fill se n’encarrega de tot: metges, proves, horaris, comprovants, medicaments, radiografies … No cal amoïnar-s’hi gaire. Però estic molt atabalada. Infermeres. Una doctora de família. L’altra doctora. Els
S’hi belluga poc, fora del barri i la seva ciutat, paradís de xemeneies fumejants,(…) la senyora Joana. Els 82 anys hi pesen molt i molt, les malalties i devastacions encara més. L’altre dia, el seu, de fill, la va anar a cercar per dur-la a la gran capital cosmopolita, a la bicapital d’Espanya i olímpica
Agafo el metro (…) per anar a casa de ma mare i dur-la, encabat, a l’ambulatori. Baixo a "Sant Roc". Figures fosques de rostre fosc i roba fosca, emergeixen de les cases i dels blocs. Els homes s’adrecen, diligents, a la feina. Són pakistanesos, la immensa majoria. La cara del nou proletariat, precariat, també?, que
quins dies déu meu (…) perdre mica en mica el cap el senderi no recordo res em diuen una cosa i en un tres i no res ni fava a casa no trobo res esclar com canvio les coses de lloc i les deso en llocs diferents cada vegada no li ho desitjo ni al
La malaltia (…) segueix manifestant-se, i avançant, de diverses maneres: desorientació, pèrdua de la memòria recent, anar a comprar i tornar sense res, després de voltar i voltar, per haver oblidar què hi havia anat a fer, allà. També té tendència a descarregar a algú altre la responsabilitat del canvi de lloc de les coses…
la visió era ben neta i clara: (…) una estança a la penombra, amb finestres obertes de bat a bat, l’aire batent portes i bellugant cortinatges, la televisió inesperadament muda i cega. i al bell mig, transitant per corredors i espais, la figura fantasmagòrica de la senyora Joana (pas dubitatiu, insegur, mirada curulla d’estranyesa). feia
Alzheimer: (…) És una malaltia neurodegenerativa que provoca un deteriorament global i progressiu de les funcions cognitives i de la personalitat. El nom prové del neuròleg Alois Alzheimer (segons definició recollida pel portal lingüístic És a Dir).