El Ramonet de Cal Ferrer de Vilafranca de Riuderes no podia somniar. El Ramonet de Cal Ferrer de Vilafranca de Riuderes no podia somniar.Els seus companys de jocs al carrer major, o al jardí de l’església, explicaven els seus somnis, però ell feia molt i molt temps que no n’havia tingut, i els nens del
Little did I know how it would all turn out…A shy glimpse, a wondrous gasp.An explosion of surreal, drunken shadowed beacons. Me, surrounded by a shyly lighting, velvet smog.Aghast with anticipation, slowly raising my heavy arms to the source.Clanking sputters deafen my senses. Floating in the cloud of unconsciousness, of lazy reactions,desperately extending my hand,
Va llençar el casc brut sobre el que intentava ser una taula, esbufegant. Entre el fang sec i la pols del casc fosc, semblava entreveure’s una creu vermella sobre fons blanc. . Va llençar el casc brut sobre el que intentava ser una taula, esbufegant. Entre el fang sec i la pols del casc fosc,
. Recull de poemes brevíssims No m’estimes? M’enyores? Ho sento. No s’hi pot fer res. Ens tornarem a veure? Ja no puc més. Et trobaré a faltar… I si em diu que no…? Sento un no-sé-què… Tant se val, tant se val. Torna. No
Segona entrega de les pàgines viscudes de n’Amadeu Duran. . Els tres van deixar els capells sobre la taula del cafè. Van encendre un cigarret i van esperar que vingués el cambrer. Dos gotets d’anís i un conyac si us plau. La gent al seu voltant estava nerviosa, tothom discutint les notícies del diari. La
Un conte de les desventures del senyor Duran: "El viatjant i les llenties". . -Déu vos guard – digué el senyor del trajo gris de llana fina, tot traient-se el capell i reposant-lo sobre el mostrador. -Bon dia tingui. Voldrà una cambra? – respongué l’encarregat, aixecant-se de la butaca, amb una lleugera reverència. -Sí, si