Secundària Memòria

(Efectes restringits: bloc de l'Antoni Casals i Pascual) antonicasals@mesvilaweb.cat

Arxiu de la categoria: allò que escric

Presentació conjunta amb la Núria Sagués a Granollers

27 de novembre de 2007
allò que escric
Dijous a les 8 del vespre presentem a la Biblioteca de Can Pedrals a Granollers el llibre La Xarranca, de la Núria Sagués i Els murs de l’odi. És la segona presentació conjunta i en aquest cas també hi haurà una exposició fotogràfica de’n Narcís Civil acompanyant fragments dels llibres. La presentació anirà a càrrec de l’Israel Clarà, editor i escriptor polifacètic (ho fa en català, castellà i italià) dedicat bàsicament a la poesia, però també a la novel.la.

No vull parlar dels meus poemes, que com més va i més me’ls llegeixo més limitacions i defectes els trobo. Però sí que vull dedicar unes poques línies a La xarranca.
Es tracta d’un relat relativament curt i que es llegeix d’una volada. Una història a mig camí entre una mena de realisme màgic i la prosa poètica, feta per ser llegida en veu baixa. A La xarranca s’hi barreja en una unitat sense fisures la història real i la imaginació, que moltes vegades pren forma de reflexió simple, senzilla. O fins i tot de record. El record, real o imaginat, verídic o ficció, és l’excusa per reflexionar sobre la malaltia, sobre el dolor. Però també sobre l’esperança i la felicitat.
Un dia li vaig dir a la Núria que m’imagino el seu llibre fet guió, potser d’un curt, potser d’una mena de documental en blanc i negre, d’aquells en que les imatges ho diuen tot i només una veu en off ens ajuda, de tant en tant, a contextualitzar l’ació. I sembla que no he estat l’únic que ho ha vist d’aquesta manera.
Un suggeriment, doncs: comproveu-ho.

Presentació a Osona d’EROTISME SOM TU I JO

20 de novembre de 2007
allò que escric
Devia ser el mes de febrer o març que el web Relats en Català va convocar un concurs entre els seus usuaris per publicar un llibre de poesia eròtica. El llibre, que recull textos d’una vuitantena d’autors, entre els que tinc el plaer (mai millor dit) de trobar-m’hi, va sortir el dia de Sant Jordi, editat per Emboscall.
Des de llavors se n’ha fet vàries presentacions, la primera i potser
més multitudinària a la seu del Col·legi de Periodistes, amb
participació de’n Miquel Desclot.
Ara toca fer la presentació a Osona, a càrec dels autors d’aquesta
comarca que van participar-hi. I si puc, jo també hi seré ja que tot i
que no sóc osonenc, ens els darrers quatre anys m’hi he passat entre un
terç i la meitat de les meves hores, donat que hi treballo.
O sigui que diumenge dia 25 a les 17 h (les 5 de la tarda) a l’Ateneu
de Sant Hipòlit de Voltregà, (Batlle Serrallonga 1) passarem una bona estona llegint els
nostres poemes (i els dels que no vinguin, també). Serà una presentació
molt… calenta.
En l’arxiu adjunt hi va el cartell.

Divendres 19, presentació a Cardedeu

17 d'octubre de 2007
allò que escric
Divendres vinent presentem junt amb la Núria Sagués a la llibreria Pla de la Calma, a Cardedeu els respectius llibres. Amb la Núria ens vam conèixer a la paradeta que van muntar els de Relats en Català, per Sant Jordi i sense saber ben bé com (o potser per mimetisme amb altres autors d’aquest àmbit) vam acabar plantejant-nos la possibilitat de fer presentacions conjuntes. Aquesta n’és la primera (però no l’última!).
De fet, des del dia 1 d’octubre que a l’esmentada llibreria hi presentem una exposició de fotografies de’n Narcís Civil amb textos dels llibres "A peu coix" i "Els murs de l’odi", exposició que culminarà en l’esmentada presentació el dia 19 a les 8 del vespre. No cal dir que hi esteu convidats.La presentació anirà a càrrec de’n Vicenç Ambrós. I al final de l’acte hi haurà una copa de cava i una mica de pica-pica.

ALZHEIMER

21 de setembre de 2007
allò que escric
Com avui és el dia Mundial de l’Alzheimer, he decidit que al bloc hi toca monogràfic. Per tant, aprofito per fer una mica d’autobombo i hi penjo un poema que vaig publicar al meu llibre "Els murs de l’odi".


ALZHEIMER


No serà aquest penós transcórrer de les hores
el que t’ha de permetre emplenar els racons
d’una cada vegada molt més fràgil memòria.
Com no es dibuixaran en els solcs del teu rostre
el plaer ni l’angoixa de passades vivències
que d’una altra manera potser convertiries
en vincle inexcusable amb un passat rotund
que t’hauria agradat compartir a la vora
d’un foc o bé al voltant d’una taula amb els fills
dels teus fills o amb incerts amics dels qui només
resten cares anònimes en un àlbum de fotos
oblidat a un prestatge que ja no saps trobar.
Moren al fons d’un pou d’on mai no n’han d’eixir
imatges del que un dia vas ser, o ho pretenies.
I et veus, desposseït, reu d’injusta condemna,
que et porta a esdevenir un Sísif estrafet,
que tot just recupera dignitat momentània
per a tornar-la a perdre en arribar al cim
des d’on records, imatges, instants i joventut
s’aboquen pel pendent, una vegada i altra.
T’has convertit així, en tu mateix, record,
l’únic record possible del tu mateix que et resta.