‘Aquí ningú no es fa vell, tothom es queda amb l’edat que té en el moment d’arribar. Tampoc no hi ha nit ni ple dia. Com la tènue claror de l’alba quan encara el sol no ha sortit, així és la llum d’aquesta terra. Tan sols coneixen una estació al llarg de l’any, ja que sempre és primavera, i bufa un únic vent, el Zèfir.’
Llucià: Històries verídiques. Barcelona: La Magrana, 2000.
‘El rostre blanc fa lleig en un mariner: ha d’estar negre per l’aigua del mar i també pels raigs del sol. També fa lleig en un pagès, que sempre remou la terra sota el sol amb la rella ganxuda i els rascles pesants. Si el teu cos estigués blanc pàl·lid, també faria lleig en tu, que aspires a la fama de la corona de Pal·las. En canvi, ha d’estar pàl·lid tot aquell que estima: aquest és el color adequat per a un amant. Aquest color li escau; gràcies a ell molts creuran que no es troba bé. Pàl·lid per Side, Orió errava pels boscos; pàl·lid estava Dafnis per amor vers una Nàiada insensible. Que la teva magror mostri el teu ànim i que no et sembli lleig cobrir els teus cabells lluents amb una caputxeta. Les nits en vetlla, les preocupacions i el dolor que neix d’un gran amor, demacren els cossos dels joves. Per aconseguir el teu desig fes-te digne de llàstima, per tal que el qui et vegi pugui dir: ‘Estàs enamorat’.
Ovidi: L’art d’estimar. Barcelona: La Magrana, 2000.
‘Quan pensaràs d’aparellar-te predi, tingues en valor de no comprar amb passió, ni et planyis el treball de mirar-lo arreu, ni en tinguis prou amb una sola vegada de rodar-lo tot. Com més hi aniràs, tant més et plaurà ço que tindràs de bo. (…) Si pot ésser, que sigui situat a peu de muntanya, en un lloc sanitós, i guaiti a migjorn: que hi hagi abundor de jornalers, sigui prop de bon abeurador, de vila pol•lent o de mar o de riu per on passin naus, o de camí freqüentat.’
M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Tirsis: Pastors, coroneu d’heura el naixent poeta, pastors d’Arcàdia, a fi que d’enveja les illades de Codrus rebentin; o bé, si Codrus el lloa més que no li plauria, cenyiu el meu front de valeriana, no sigui que la seva mala llengua nogui el poeta futur.’
Virgili: Bucòliques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1956.
‘Mopsus: No, m’estimo més assajar els versos que fa poc he gravat damunt la verda escorça d’un faig i on, tot component-la, he anotat també la música que alterna amb ells. Tu, després d’això, invita Amintas a contendre amb mi.
Menalcas: Com el salze vincladís cedeix a la pàl·lida olivera, com l’humil espígol als purpuris roserars, tant, a judici meu, Amintas et cedeix a tu. Però, no parlis més, minyó: ja som dins la balma.’
Virgili: Bucòliques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1956.
‘Sempre va sentir un gran desig de fama eterna i constant, però d’una manera eixelebrada. Fou per això que, després de fer canviar el lloc de moltes coses i llocs, els en posà un de nou, segons el seu: el mes d’abril l’anomenà Neronià; àdhuc havia pensat de canviar el de Roma i anomenar-la Neròpolis.’
Suetoni. Neró. Barcelona: La Magrana, 1998.
Conta la Viquipèdia que Maya Angelou, nascuda tal dia com avui del 1928, va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EE.UU
I autora d’aquesta frase: ‘He après que les persones oblidaran el que els vas dir, oblidaran el que vas fer, però mai oblidaran com les vas fer sentir.’
‘Però d’entre els pagesos ixen els homes més forts i els militars més valents; i fan guany de bona llei, el més estable i gens envejat; ni són gens malpensats els que s’ocupen en tal ofici. – Ara, per tal d’anar al meu propòsit, aquest serà el començament que tinc promès’.
M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
Avui, 25 de març, dia litúrgic de l’Anunciació del Senyor, plau de rememorar aquell passatge de les Geòrgiques, d’Ovidi, que diu:
‘Aleshores, el Pare Omnipotent, l’Èter, baixa en les pluges fecundes cap al si de la seva alegre esposa i barrejat amb el seu gran cos, ell, que és gran, nodreix tots els embrions.’
Cita extreta de: VERT, Lluïsa. L’anell misteriós. Festes, tradicions i símbols de l’any. Tarragona: Arola, 2011.
‘D’altra banda, mercader massa afanyós i massa interessat, el considero, com he dit, verament arriscat i noïble’.
M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la república. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien els pontífexs d’intercalar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués tres-cents seixanta-cinc dies, pel sistema d’intercalar i d’afegir-hi un dia cada quatre anys. D’altra banda, per tal que el còmput cronològic fos més coherent en el futur a partir de les següents calendes de gener, entre els mesos de novembre i de desembre d’aquell any va intercalar-ne altres dos, de manera que l’any en que s’aplicaren aquestes modificacions tingués quinze mesos, comptant l’intercalar, d’acord amb el còmput tradicional, havia caigut en aquell any.’
Suetoni: El diví Juli. Barcelona: La Magrana, 1995.
‘Quan lloaven un home de bé, així el lloaven: bon pagès, bon masover; i qui rebia tal lloança, es tenia per pagat sobre tota ponderació’.
M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘És a voltes prestància, de cercar riquesa en la mercaderia, si hom no s’hi arrisca massa, i també de donar a interès, dins límits d’honestedat. Els nostres avantpassats tingueren per bé, i ho posaren en lleis, que el lladre fos condemnat del doble, i l’usurer de quatre tants més. D’aquí es pot entendre com tenien l’usurer per pitjor ciutadà que el lladre.’
M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘La por neix sempre de la ignorància’. Ralph Waldo Emerson. The American Scholar, 1837.
Omnia uincit Amor. (L’Amor ho venç tot.)
Èglogues 10, 69.