SEGON AVÍS A NAVEGANTS Avui pujarem uns 30 articles nous que duraran fins el començament d’estiu. Publicarem tots els diumenges, com a bons columnistes que som, just abans de l’aperitiu, a les 12 aproximadament. No tenim més temps, ja que el nostre projecte social de teatre musical per a joves amb síndrome de Down
Aquí teniu un altre informe delvostre agent secret de confiança. El president de la Generalitat em va enviar a Sicília per resoldre un misteri que el tenia intrigat des de feia temps. Havia observat que molts diputats assistien a les sessions del Parlament amb ulleres de sol posades… dins l’hemicicle! I no semblava pas per
He trobat una cançó de Joan Manuel Serrat que es diu Conillet de vellut i, sorprenentment, descriu amb gran precisió la meva primera gran història d’amor… amb tan sols 12 anys! No, no era cap model d’ulls blaus ni musa de cabells al vent. Jo em vaig enamorar… de la fotografia. Tot va començar
Novembre del 1971. Amb un contracte com a rentaplats sota el braç i molta il·lusió, vaig agafar un vol cap al Regne Unit. Era el vol del migdia, i com aleshores no existien les companyies low cost, la puntualitat era una obligació. Vaig arribar a l’hora, nerviós però decidit. L’hostal on havia de treballar em
La meva infància i adolescència van transcórrer amb gran felicitat durant els anys seixanta. El que per als adults era sovint un món gris, rígid i repressiu, per a mi es convertia en una descoberta constant de música, colors i sensacions. Els llibres d’aventures van ser l’excusa perfecta per escapar mentalment de les misses dominicals,
Bon Nadal, però sense empalagar! No tinc pessebre, ni arbre, ni torrons, però sí moltes ganes de desitjar-vos bones festes amb un somriure i una mica d’ironia. Si el Nadal us fa feliços, gaudiu-lo! I si no… tranquils, que tot passa. Ens retrobem l’any vinent amb més històries i menys neules! Sylvester Jones sylvesterjones.bcn@gmail.com WhatsApp:
Sylvester ha arribat a la feina més content que un gínjol: és divendres i, com cada setmana, toca esmorzar croissants amb sobrassada. Però, oh sorpresa! En lloc de trobar-los a la cuina, s’ha trobat el festí sobre la taula de treball del laboratori forense. Una de les neveres del mortuori —on Sylvester sol guardar les
Em dic Adolf, i el meu alter ego és en Sylvestr Jones: un personatge excèntric però encantador, eternament jove (sempre té 27 anys), doctor en biologia, amant de la música i del silenci. La seva feina? Molt poc estressant: treballa al mortuori d’un hospital de Londres. No té caps molestos ni reunions absurdes. Només calma,