TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC
 
     
Com sabeu aviat arribarà la TDT
que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l’arribada
d’aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en
català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més
empetitides i sense possibilitat d’anar més lluny de l’àmbit autonòmic o
local.
     
En efecte, ja sabem que la
reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és
gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les
televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de
mínims i de la Franja de Ponent no se n’ocupa gairebé ningú.
    Davant d’aquest panorama cal
reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un
espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua
residual.
                    És per això que XARXA DE CONSUMIDORS
AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col.laboració. Es
tracta d’enviar una carta al ministre d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya
perquè ell en té la clau tècnica. D’altra banda, creiem que l’Estat ha de
prendre cartes en aquest tema de les televisions en català i que no s’ha de
deixar tot a mans només a mans de les autonomies.
Si us plau entreu a:

http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

 
Seguiu-ne les instruccions i
envieu-la.

Els companys del Col·lectiu Viarany ens enviaren un correu ja fa temps, que el teníem reservat per quan s’apropés la data del 17 de maig, i ara ens han remés un altre, recordant-nos-ho que també el 24 hi haurà un homenatge (i tots els que facen falta!) per al gran Joan Pellicer a Ròtova. Finalment, ens donen una gran notícia també, els dies 4 a 8 de desembre, es celebrarà el 33é Aplec Excursionista del Països Catalans a Benifairó i a Simat.

   Dintre teniu els dos correus.
   Salut i muntanya! (que diuen ells, i ara nosal3 també).

El 14 de maig, a les 13:27 afegim la
XXII TROBADA DE VALÈNCIA. BENIMÀMET, 17 DE MAIG.
Organitzada per CAPPEPV. Col·laboren CP Benimàmet i IES Benimàmet

     Companyes i companyes us escrivim per
informar-vos de les properes activitats que realitzarem:

     17
de maig. Excursió al Montgó. Des de València: 8h a la parada de Túria. Des de
Gandia: a les 8:45 a l'estació de trens. Cal dur esmorzar i dinar.

Homenatge a Joan Pellicer: 24 de
maig excursió a Ròtova.

     Sobre
l'excursió i homenatge a Joan Pellicer en breu us enviarem més informació.
Recordeu, totes aquelles persones interessades en participar a alguna excursió
ens heu d'enviar un mail indicant-ho i fent constar si disposeu de vehicle per
tal de repartir-se en els existents.

Salut i muntanya!

RECORDATORI I GRAN NOTÍCIA!!!

Benvolgudes companyes i benvolguts companys:
 
 Us recordem que
aquest diumenge, dia 17, tenim previst anar al Montgó, que continua
resistint-se'ns. L'eixida està programada a les 8h des de la parada de metro  Túria a València. És probable que isca també algun cotxe des de Gandia i Oliva. Cal dur esmorzar, dinar i aigua. Com sempre, si teniu intenció de vindre-hi, comuniqueu-nos-ho amb antel·lació i indiqueu-nos si disposeu de vehicle.

 Per últim, ens
complau comunicar-vos que Viarany, conjuntament amb el Grup de
Muntanya  Valldigna i el Grup d'Esports de Muntanya de Benifairó de la
Valldigna, organitzarà el 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans els dies 4-8 de desembre als pobles de Benifairó i Simat de la Valldigna. Us  mantindrem informats i esperem la vostra assistència. Aquells que vulgueu col·laborar en l'organització, no deixeu d'enviar-nos un correu,
sereu benvinguts.
 
 Salut, muntanya i Aplec! 

AQUEST
DIUMENGE TOTS I       TOTES A BENIMÀMET

Enguany les Trobades s’organitzen sota el lema “El
valencià és teu” i fan incidència en què la nostra llengua és el rovell de
l’ou, una mostra de la nostra personalitat com a valencians i valencianes. A
més, les festes per la llengua estan promovent la lectura en valencià i per
això les hem anomenta també Trobades Lectores. És per això que a la Trobada de
València Ciutat, que enguany celebrem al barri de Benimàmet, hi haurà un Espai
del Llibre on tots els xiquets i xiquetes participants podran
adquirir llibres en valencià amb vals d’1 euro de descompte.  

Cada any milers de xiquets, xiquetes, pares, mares i
professorat ens reunim a la Trobada de València i la cita d’enguany és el 17 de
maig. Ací teniu el detall de les activitats que tenim previstes per a eixe
dia: 

 XXII TROBADA DE VALÈNCIA. BENIMÀMET, 17 DE MAIG.

10:00h. Concentració a la plaça Luís Cano de
Benimàmet
Cercavila amb bandes de música, dolçainers…, pels carrers de Felipe Valls,
Rafael Tenes Escrich i Parroco Miguel Tarín

En arribar, entrega de records a les escoles
participants.

Fins a les 13:00h un munt de tallers per a gaudir de la
festa.

A les 14:00h Dinar. Recordeu
portar-vos els entrepans!

A les 15:30h Entrega dels premis Sambori als treballs
col·lectius guardonats amb l’actuació de Dani Miquel.

A les 16:30h Actuació de The Skafeinats i grups d’IES
de València

A les 18:00h Fi de la Trobada.

Organitza:CAPPEPV
Col·labora: CP Benimàmet i IES
Benimàmet

Continuen arribant-nos propostes, que anem afegint per al divendres 15. Aquesta ens l’envia Miquel Albero, des del Voling i diu:

Cesk Freixas en concert!
 
 Divendres 15 de maig a les 20h a
l’Ateneu Popular
 c/Pere Bonfill nº12 (Barri del Botànic,
València)
 
 Bo d’Ajut de 2€
 
 
 Assemblea de Joves de València
 – www.ajvalencia.ppcc.cat
 
 Ateneu Popular
 – www.ateneupopular.org

Helena Malonda, una vegada més i des del Voling, ens envia el següent correu.

Afegim a les 23:26 els participants en la mesa de debat:

El valencià a la Facultat de Ciències Socials: del gueto a l’extinció?
Amb la participació de :
Rafael Castelló Cogollos (Vice-degà d’Estudis de la Facultat de CC. Socials)
Josep Vicent Boira Maiques (President del Servei de Política Lingüística)
Albert Moncusí Ferré (President de la Comissió de Política Lingüística)
Elisabet Zacarés Chilet (Estudiant de Relacions Laborals)

   
Benvolguts/des estudiants,

La Comissió de Política Lingüística de la Facultat de
Ciències Socials ha fet un estudi sobre els usos del valencià al centre per
conèixer-ne la situació i veure’n possibles millores. Em plau informar-vos
que el trobareu a http://centros.uv.es/web/centros/sociales/data/informacion/E69/PDF0.pdf

Les conclusions de l’estudi i altres aspectes
relacionats amb el valencià a la Facultat es debatran el proper 7 de maig, a
les 12h al Saló d’Actes de Socials, en una taula rodona que portarà per títol
“El valencià a la Facultat de Ciències Socials: del gueto a
l’extinció?” i a la que sou convidats.

 Ben cordialment,

 Albert Moncusí

President de la Comissió de Política Lingüística de la
Facultat de Ciències Socials.

   Doncs, pel dia i l’hora, i per suposat, pel tema, tal vegada ens puguem passar per allà per escoltar què es pot fer. Ens veiem!.

   Afegim dintre, el resum d’allò que hem pogut apuntar mentre es desenvolupava el debat de la Taula.

Sala d’Actes de la
Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

7 de maig de 2009 a
les 12 hores.

                Aquesta
taula rodona la va proposar el C.P.L.- Comissió de Política Lingüística-, arran de l’estudi que hi teniu enllaçat
a l’entradeta d’aquest apunt, i on es van recollir dades per establir si la
nostra llengua estava ben present a les nos3 aules, o pel contrari està en
recessió. Es va fer per escoltar idees, posar en marxa actuacions per a
refermar la nostra llengua a la Universitat. Albert Moncusí, president del C.P.L. i que actuava com a
ponent i moderador, ha començat amb aquestes paraules i seguidament ens ha
presentat als altres ponents: Josep Vicent Boira, director de l’S.P.L., Rafael
Castelló vicedegà d’estudis de la Universitat i Elisabet Zacarés, estudiant i
representant dels seus companys, amb els quals ha enllestit una lluita per fer que
siga real la presència de la nostra llengua a les aules, i no només es quede en
el paper escrit.

                J.V.
Boira, a qui ja coneixem, i a qui hem saludat, vosal3 també l’heu conegut en
aquest bloc, ja que hi ha transcrita una intervenció seua als sopar-xerrades
del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, titulada “El mal negoci de l’anticatalanisme”, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/127018
, ha començat repartint-nos un fullet de l’S.P.L. on es detallen xifres de
participació en els diferents serveis, cursos, etc., del darrer curs.

                Ens ha
explicat que l’S.P.L. està canviant els seus objectius per fer-se més modern,
més d’acord amb els temps que corren. Les funcions de l’S.P.L. les podem trobar
a la xarxa.  http://www.uv.es/spl/       Dintre d’aquests canvis, ens ha informat
que els C.A.L. -Centre d’Autoaprenentatge de la Llengua- han de canviar els
seus continguts. S’han d’obrir a altres idiomes, com l’anglès, primerament, i
després anirà eixamplant-se. Passaran a ser un Centre d’Autoaprenentatge de Llengües.
Tot açò per que no es convertisquen en un guetho. Al C.A.L. de Burjassot ja s’ha
començat i el proper any està pensat que s’estengui a Blasco Ibáñez i
Tarongers. Després, en el torn de paraula per als assistents, algú li ha
preguntat perquè no incloïen les altres llengües de l’Estat espanyol, com el
galleg o l’èuscar, J.V. Boira ha contestat altres preguntes, però aquesta no. I
nosal3 pensem que és molt bona idea, anglès, sí, però també aquestes llengües
més properes. També ens ha informat que des de l’S.P.L. s’està fent un
Reglament d’usos. Per acabar la seua intervenció ha dit que no creu que la nostra
llengua estiga en un guetho ni que vaja a desaparéixer.

                Rafael
Castelló, ha començat dient que el títol de la Taula li va semblar de primeres
una mica provocatiu. Ha donat l’exemple de Hannah Arendt, qui, exiliada als
E.U.A., va seguir conreant l’alemany, amb obstinació, mai va renunciar a ell,
encara que allà parlés amb quasi tothom en anglès. La identitat va fortament
lligada a la llengua.

                A
continuat dient que la societat valenciana ha millorat molt, es fan cursos,
proves, molta gent ja, a més d’entendre el valencià i parlar-lo, ara també sap
llegir-lo i escriure’l. No passa igual amb els usos que se’n fan de la llengua:
social, familiar i públic. A algunes zones està reculant. I açò és una
contradicció flagrant: s’estudia més i s’usa menys. Es fa una economia, una
política i una cultura especulativa amb la llengua, per aconseguir més punts en
unes oposicions, per passar unes proves, però l’ús està ressentint-se. Açò ens
ha dit que es pot superar anant a l’ús real, així com l’economia ha hagut de
recórrer a l’economia real per a poder plantejar sortides a la crisi.

                Els
usos orals a la Universitat estan per davall del usos més privats. Les
diferents O.C.A. -Oferta de Curs Acadèmic-, que depenen de les C.A.T. -Comissió
Acadèmica de Títol-  han possibilitat
que, havent més d’un grup per a la mateixa assignatura, com a mínim un d’aquests
grups s’ha de donar en valencià. Els P.D.I. -Professional Docent Interí- són la
clau per a que açò es porte endavant, amb més voluntarisme que altra cosa.

                Ha
acabat la seua intervenció dient que no sap si podem parlar de guetho o de si
anem cap a l’extinció, no li agradaria, no és gaire optimista però sí
pragmàtic. Hem de fer un esforç amb més àmbits a cobrir. El progrés/avanç de la
llengua depèn de la política língüística, però no només d’ella, no està
deslligat de les estructures socials de la Universitat.

                Elisabet
Zacarés representa els seus companys que es matricularen per rebre l’educació
en valencià, per rebre materials, classes, examens, etc. en la nostra llengua. Es
considera una marginada lingüística i ens ha explicat el perquè. El conflicte
comença quan a la seua classe hi ha un 50% de castelanoparlants, alguns perquè
no quedaven altres grups lluïres, d’altres perquè el grup era més reduït. El
material didàctic se’ls donava en castellà. Ens hem assabentat que les mestres
tenen l’última paraula, ja que pertanyen a un cos que és estatal, i molts d’ells,
com els alumnes, han “triat” aquests grups perquè no els quedaven altres per
triar. Els primers exàmens, tot i que l’assignatura se’ls donava en valencià i
se’ls havia promès que seria en aquesta llengua, els els presentaren en
castellà, i protestaren. La seua reclamació es va perdre dues vegades, i fins i
tot van recórrer al Síndic de Greuges de la Generalitat. Els altres exàmens del
primer quatrimestre van anar bé, en valencià, però en arribar el segon
quatrimestre, el 40% dels exàmens tornaven a estar redactats en castellà, fins
el punt que un dels companys, un dels més ben preparats, se’n va eixir de l’examen
com a protesta.

                Després,
Albert Monsonís, ens ha explicat les dades de l’estudi, que teniu enllaçat, com
ja us hem dit, a l’entradeta.

                En
acabar el torn dels ponents, els assistents han pogut fer les seues aportacions
i preguntes, que han estat contestades en la seua majoria pels ponents. I cap a
les tres de la vesprada hem donat per acabada aquesta trobada, que creiem s’hauria
de repetir més sovint, per, entre tots i totes, anar treballant per la plena
normalització de la nostra llengua a la Universitat de València.  

Ens ha arribat per correu electrònic el manifest pel primer de maig. 
No sabem si l’hauran publicat en la nostra llengua, però, per si des
cas, us l’hem traduït.
   I demà, tothom cap a la manifestació, a les 11 a la plaça de Sant
Agustí de València. El cartell no l’hem trobat en la nostra llengua, i
com no tenim gaire idea de com funcionen els programes per retocar-lo,
us adjuntem el que ens han eviat.

         VISCA EL PRIMER DE MAIG!    VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

MANIFEST DEL PRIMER
DE MAIG 2009

            El
1er de maig, els treballadors i treballadores estem cridats a celebrar el Dia
Internacional del Treball per a enfrontar la crisi i reclamar amb fermesa un
nou ordre econòmic mundial, que posi a les persones en primer terme.

            Els
sindicats i els treballadors i treballadores als qui representem exigim als
banquers, als governs i institucions que donen una sortida justa a la situació,
i estem disposats a exercir el paper que ens correspon en la construcció d’un
futur més just.

            Amb
la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats,
reafirmem el nostre compromís amb els drets humans en el món, amb la reducció
de les desigualtats, amb la creació de treballs decents, amb la fi de les
situacions de pobresa i amb la distribució equitativa de la riquesa, i
denunciem la vulneració dels drets laborals, sindicals i civils que cada dia
esdevenen a molts països del món.

            Expressem
la més ferma solidaritat amb el poble iraquià, víctima d’una guerra il·legal i
injusta, i amb els pobles que lluiten per la seua autodeterminació  -Sàhara Occidental, Palestina-, exigint a la
comunitat internacional la recerca de sortides pacífiques urgents als
conflictes que pateixen.

Per una sortida a la
crisi favorable a les persones

            La
crisi internacional ha posat en qüestió un model econòmic capitalista que, a més
de ser socialment injust i insostenible medioambientalment, ha fracassat
estrepitosament en el terreny econòmic. El creixent domini de l’activitat
financera sobre l’economia, el predomini de l’especulació per damunt de la
producció de béns i serveis, han arrossegat al sistema econòmic mundial a la
situació de recessió. En aquesta situació és fonamental recuperar la política per
a donar hegemonia a la democràcia front al mercat.

            Juntament
a la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats,
considerem que és necessari revertir l’estat actual de l’economia mundial,
impulsant un nou model de govern del món financer, i generant una regulació que
restablisca la primacia de la política sobre les finances, del treball front al
capital especulatiu, i on es fixen les condicions d’un nou model de repartiment
i distribució de la riquesa.

            La
sortida de la crisi ha de marcar el final d’una ideologia de mercats financers desenfrenats,
on l’autorregulació ha quedat en evidència com un frau, i la cobdícia ha anul·lat
qualsevol consideració racional en detriment de l’economia real. Es requereix
restaurar en els mercats financers la seua funció primària de garantir un
finançament estable i rendible de la inversió productiva, establint un model de
desenvolupament socialment just i medioambientalment sostenible.

            Amb
la Confederació Sindical Internacional i amb la Confederació Europea de
Sindicats, pensem que les polítiques dels distints Governs no han d’orientar-se
cap al proteccionisme dels Estats i es reduisca als àmbits nacionals, sinó que
urgeix un impuls d’integració política que garantisca i harmonitzi homogèniament
els drets socials i laborals en els distints països. En aquest sentit, reivindiquem
la defensa del model social dels tractats de la Unió Europea.

Per un nou contracte
social a Europa

            CCOO
i UGT ens manifestarem, seguint les convocatòries de la CES, en una mobilització
que abasta a España i a Portugal el proper 14 de maig a Madrid, a la que seguiran
mobilitzacions a Brusseles (15 de maig) i a Berlín i a Praga (16 de maig), amb
l’objectiu de denunciar la crisi i en favor d’un nou contracte social a Europa.

            Els
sindicats europeus exigirem en aquestes mobilitzacions un ampli programa de
reactivació de l’economia per al manteniment i la creació d’ocupacions de qualitat,
la millora dels salaris i de les pensions, i Estats del Benestar més forts,
igualtat de tracte i igualtat de salaris per als treballadors i treballadores  migrants desplaçats, i un reglament eficaç
dels mercats financers que impedisca la tornada del «Capitalisme de Casino».

            Des
d’aquest 1er de maig reiterem la nostra crida per a fer del 14 de maig una
jornada que servisca per a donar una sortida a la crisi més favorable als treballadors.

Per l’ocupació, per la
protecció social, per una economia productiva

            A
Espanya, els principals indicadors de l’economia són clarament negatius, com ho
demostren la rapidíssima destrucció de l’ocupació, assolint una xifra total de
desocupats que es situa en 4 milions; el consum en caiguda lliure; els forts
ajustaments en la producció, que s’han anat estenent des de la construcció a la
resta de sectors, i la forta caiguda de la inversió empresarial.

            La
crisi internacional s’agreuja a Espanya per efectes propis, derivats d’un model
econòmic de creixement insostenible com a resultat del nostre feble model
productiu. El nostre Estat requereix canvis transcendentals i urgents, però
aquests no poden consistir en el abaratiment dels costos laborals, tal i com
reclamen alguns sectors de CEOE. La crisi no té el seu origen en el mercat
laboral i, per tant, la solució no pot provenir de reformes laborals que
únicament servirien per accelerar la destrucció de l’ocupació, així com la
reducció d’impostos i quotes socials només provocarien el deteriorament dels
sistemes públics de protecció social, la reducció de la despesa social i el
afebliment dels serveis públics. En aquesta situació, les mesures adoptades pel
Govern no han aconseguit posar terme a l’intens procés de destrucció de l’ocupació,
davant del qual, i a causa de la seua gravetat, UGT i CCOO exigim un seguiment
rigorós de l’aplicació dels fons d’inversió local i de dinamització de l’economia
i l’ocupació, amb participació sindical, l’adopció de les mesures necessàries
de reactivació econòmica, dotar de liquiditat a empreses, autònoms i famílies, i
demanden un impuls al diàleg social, promovent un acord orientat a tenir més i
millor ocupació, ampliar la protecció social i impulsar l’economia productiva.

            Govern,
empresaris i sindicats haurem de concentrar tots els esforços en el disseny d’un
nou model productiu. D’una part, s’ha de respondre a la crisi amb força i
frenar la destrucció d’ocupació. A més, es necessita impulsar un nou model de
creixement que garantisca la cohesió social.

            A
España, la sortida de la crisi s’ha de traduir en un model de creixement
sostenible, productiu i industrial, des de la qualitat i la innovació, amb drets,
amb igualtat entre homes i dones, entre immigrants i autòctons, sense accidents
laborals, amb protecció de les persones desocupades, amb garanties per a unes
condicions dignes de vida, en les que les pensiones, l’educació, la sanitat o l’atenció
a les persones en situació de dependència siguin drets consolidats.

Pel diàleg social i la
negociació col·lectiva

            Aquest
necessari impuls, a través del diàleg social per l’ocupació, la protecció
social i la economia productiva, ha de ser complementat amb la negociació col·lectiva.
Els sindicats més representatius hem consensuat i impulsat criteris unitaris per
a la negociació col·lectiva amb l’objectiu de facilitar els processos de
negociació i reforçar i millorar la seua articulació interna. Evitar que els treballadors
i treballadores siguin els qui paguen una crisi que no han provocat, combatre
la precarietat de les condicions de treball i ocupació, i evitar la seua utilització
oportunista constitueixen els eixos i objectius sindicals bàsics per a la
negociació dels convenis col·lectius d’aquest any. Ambdós sindicats considerem
que la negociació col·lectiva és l’eina real i efectiva per a

millorar les condicions de treball i
salari a la vegada que per a avançar en drets, impulsant el coneixement i l’ús
dels reconeguts per la nostra legislació, juntament a la generació i ampliació
de drets personals i sindicals, amb l’objectiu d’assolir una major participació
en el desenvolupament d’un model de qualitat i competitivitat de cara al futur.

Pel manteniment y millora del poder
adquisitiu

            En
línia amb els criteris i recomanacions de la Confederació Europea de Sindicats,
defensem:

            Una
negociació salarial que garantisca la millora moderada dels salaris i del poder
adquisitiu real. Aquest objectiu resulta possible dintre dels criteris pactats
en els successius Acords Interconfederals
per a la Negociació Col·lectiva (ANC), prenent com a primera referència per al augment salarial l’objectiu oficial
del 2% establert pel Govern, en línia amb la política monetària del Banc
Central Europeu, i tenint en compte, a més, els augments de productivitat i l’establiment
de clàusules de garantia com a salvaguarda front a possibles desviaments de l’IPC.

            Hem
d’actuar per a eradicar els salaris més baixos, especialment els més allunyats
del salari mitjà nacional, ja que són una expressió de la precarietat laboral i
de la injustícia social, i van en contra d’un model de competitivitat i eficiència.
Per a això, hem d’actuar de forma sostinguda en el temps per augmentar els
salaris inferiors, creant o millorant un salari mínim garantit en la negociació
col·lectiva.

Per la igualtat i la no discriminació

            El
principi d’igualtat i no discriminació segueix sent vulnerat en l’accés a l’ocupació
i en les diverses condicions de treball, causant greus perjudicis a les
persones que són objecte de discriminació en raó del seu sexe, edat, ètnia,
procedència, discapacitat o per qualsevol altra causa, pel que haurem d’avançar
en la seua eliminació, garantint el dret a la igualtat de totes les persones.

            Així,
continua sent un objectiu sindical prioritari l’eliminació de les diferències
retributives entre dones i homes, per al que s’han de promoure les adequacions
necessàries en la classificació professional, l’assignació i valoració de
funciones i tasques, les retribucions, plusos, complements salarials i socials.
Per a açò, seguirem impulsant l’adopció de mesures i plans d’igualtat en els
convenis i acords col·lectis.

Per la salut i seguretat en el treball

            La
precarietat laboral, la subcontractació abusiva i la realització de llargues
jornades de treball són alguns dels elements que de forma específica contribueixen
al manteniment d’altes taxes d’accidents i altres riscos laborals, mostrant la
realitat sociolaboral al nostre Estat. El reforçament dels drets de
representació i informació, l’establiment d’organismes estables per a la
coordinació en matèria d’avaluació i prevenció de riscos laborals entre les

empreses contractades i subcontractades i
d’aquestes amb l’empresa principal, i l’elaboració de plans d’avaluació i
valoració de riscos laborals específics del sector de què es tracti, són elements
prioritaris per a l’acció sindical.

Per la millora de la
protecció social, el sosteniment de l’activitat

econòmica i la
transformació del model productiu a través de les

polítiques públiques i
de la inversió

            El
diàleg social és l’aposta de CCOO i UGT, però no volem un procés de diàleg
social devaluat. Reivindiquem l’impuls de les polítiques actives d’ocupació, la
millora de la protecció per desocupació i la protecció dels drets dels treballadors
i treballadores en els expedients de regulació d’ocupació i front als
acomiadaments.

            Proposem
una nova estructura productiva basada en la qualitat de l’educació i la
formació professional, l’impuls de la I+D+i per a la millora de la productivitat
i la competitivitat, la potenciació del sector industrial, la reducció de la
dependència exterior de l’energia i la promoció de la política medioambiental
com a factor de progrés, la promoció de programes d’habitatge públic i estímul
al lloguer, la priorització de la despesa pública en infraestructures i serveis
socials i l’enfortiment dels serveis públics.

            UGT
i CCOO cridem els treballadors i treballadores, i a la societat en general, a
mobilitzar-se amb les seues organitzacions sindicals en defensa d’aquests objectius
el 1er de maig, juntament amb milions de persones que també ho faran a tot el món,
en molts casos sense llibertat o sota la repressió, per l’ocupació decent, per
una sortida a la crisi favorable a les persones, per un nou ordre econòmic
mundial, pels valors de pau, llibertat i justícia social, per la defensa dels drets
humans i per l’extensió dels drets socials i sindicals a nivell mundial.

¡VISCA EL PRIMER DE MAIG!

FRONT A LA CRISI:

OCUPACIÓ, INVERSIÓ PÚBLICA I
PROTECCIÓ SOCIAL.

Com cada any, la Universitat de València, mitjançant el Servei de Política Lingüística posa en marxa, per celebrar el 25 d’abril, diverses activitats anomenades en conjunt “Setmana per la llengua”, que de segur us faran el pes.

   El dimarts 5 de maig: Cinema.
    “Mirant al cel” de Jesús Garay als UGC Ciné Cité. 20 h.

   El dimecres 6 de maig: Concert d’autor.
    Pep Gimeno el Botifarra, acompanyat per Miquel Gil i Feliu Ventura, al Jardí Botànic a les 22 h.

    El dijous 7 de maig: Concert pop-rock.
   La gossa Sorda i Sakafeïnats a la Sala Mirror, a les 22:30 h.

   El divendres 8 de maig: Teatre.
   Toni Albà ens presenta “Brams o la kumèdia dels errors” Facultat de Filologia, Traducció i Comunicacio, a les 20 h.

   Per més informació, el pdf d’arxius (més avall) o a la següent adreça:

   http://www.uv.es/spl/

… convalidable per 1 crèdit de lliure opció.

   Ens l’han remés des de l’S.P.L., què també col·labora, així com el C.A.D.E. Ja sabem que als qui no sou o heu estat estudiants no us dirà res… però a qui estudia, sí que sap què són, i si a més li interessa ampliar coneixements, pot servir-li d’ajuda. I ho compartim, com tot. Nosal3 pensem tornar l’any que ve a estudiar, així que… aquestes coses han de continuar important-nos.

   A més, en arxius teniu el cartell de la vaga del 28A. Esperem que siga tan multitudinària com la manifestació del 29N…

Bona vesprada.

———- Missatge reenviat ———-

De: Informació_ACV_Tirant_lo_Blanc

             
<informacio@TIRANT.ORG>

Data:        
Fri, 24 Apr 2009 11:30:24 +0200

*III
TROBADA UNIVERSITÀRIA*

*5,6 i 7 de MAIG-FACULTAT DE GEOGRAFIA I
HISTÒRIA*

        Un any més l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo
Blanc i Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua porta a la

Universitat de València l’esperit de les Trobades.
Enguany us proposem participar en unes jornades sobre la gestió del patrimoni
cultural que estaran envoltades de taules informatives i expositores on podreu
adquirir material divers.

 *Inscripció gratuïta*: cal reservar a informacio@tirant.org

        Aquesta jornada és
convalidable per 1 crèdit de lliure elecció a la UVEG.

Convalidació del crèdit: 24 €.

 *Jornades sobre la Gestió del Patrimoni Cultural*

 *dimarts 5*

 *17.00h* *Cinefòrum*: Documental “Els Ulls d’Ariana” de Ricard Macian. A càrrec d’*Áurea Ortiz *(professora del Departament
d’Història de l’Art. Universitat de València).

*Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Geografia i
Història.*

 *dimecres 6*

 *17.00h* *Taula redona*: Conservació i difusió del patrimoni cultural: entre la memòria i la destrucció.
Participaran *Joan Seguí* (director del Museu Valencià
d’Etnologia), *Josep Martorell* (advocat,
secretari general de la Cambra de Comerç de València i expresident de la
Setmana Santa Marinera), *Gil–Manuel Hernàndez* (professor del
Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València) i *Francisco Gimeno Blay *(catedràtic del Departament
d’Història de l’Antiguitat i la Cultura Escrita. Universitat de València). Moderador: *Rafael Company* (tècnic de cultura de la Diputació de València).

*Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Geografia i
Història.*

 *Dijous 7*

 *18.00h Passejada temàtica*: El patrimoni
monumental de la Ciutat
de València i els literats
valencians. A càrrec de *Vicent Grande* (Associació Fil-Per-Randa)

*Lloc: Catedral de València. Porta dels Apòstols.*

Organitza:

 Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc

 Escola Valenciana – Federació
d’Associacions per
la Llengua.

Col·labora:

Universitat de València. Servei de Política Lingüística.

Universitat de València. Delegació d’Estudiants – CADE.

Més informació a: www.tirant.org 

Telèfons: 607 632 248 /647 789 362

Acabats d’arribar de, primer la xerrada al voltant de la perillositat de les antenes de telefonia mòbil, i després de la veure la pel·lícula “Llach, La revolta permanent”, ens hem trobat aquest correu de Susana Ligero, que des del Voling (Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València) ens ha enviat. Ens sembla una proposta interessant.
   Crear debats al marge dels mitjans de comunicació tradicionals, donar importància als fets de la vida diària no considerats mediàtics, sistemàticament menystinguts pels qui ostenten el poder, són alguns dels temes que es tractaran des dels àmbits audiovisual, sociològic, medi ambiental i musical de la mà de veritables experts.

   Dintre, més informació…

            L’Associació d’Estudiants de
Comunicació convida a tota persona interessada pel pensament crític a les I
Jornades de Contrainformació de la
UV, que tindran lloc entre el 27 i el 29 d’abril de 2009
a la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació del
Campus de Blasco Ibáñez.

           
Una sèrie de conferències d’experts en determinats camps de l’actualitat seran
el punt de partida d’un espai de debat plural. Per això cal comptar amb
diversitat de punts de vista, i és aquí on les xarrades de ponents com Antonio
Méndez, Ferran Montesa, Toni Mollà, Juan José López de Uralde o Maria Josep
Picó  incentivaran, esperem,  la participació dels assistents.

           
Com a estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, creiem adient
obrir un espai a la informació menys usual als mitjans de comunicació
tradicionals. Fets de la vida diària no considerats mediàtics són deixats de
banda per aquestos, tot depenent dels interessos de reduïts cercles de poder.

           
Es tractarà l’àmbit audiovisual, sociològic, medi ambiental i músical de la mà
de veritables experts, units per primera vegada amb l’objectiu d’oferir la cara
oculta de la informació, la versió alternativa al pensament dominant. Una nova
visió del món espera. Quedeu tots convidats.

Més
informació a http://jornadescontrainfo.blogspot.com

Associació d’Estudiants de Comunicació de la
Universitat de València [AEC]

Em fet una selecció de les
activitats a les quals anem
a assistir o a les que ens
agradaria assistir-hi, però
Nosal3 NO som + de tres
físicament,  així que anirem
on podrem.

De segur queden moltes
activitats per detallar, però…
per a això tenim la xarxa, per
veure-les totes.

Simplement hem anat
recollint aquelles que hem
dit al principi.

Esperem que us faça servei.

          Us fem un repàs de cites per a
demà,

i així les repassarem nosal3 també. És clar

que hi haurà moltes més
arreu, però aquestes

són les que ens toquen de més aprop:

23 d’abril

                * A les 19:30, a la Casa de la
Cultura de l’Alcúdia, xerrada amb Alfred

Ramos i Manuel Portolés sobre les
antenes de telefonía móvil. 

Programat
per Compromís per l’Alcúdia.

                * A les 19:30 també, al Jardí
Botànic de València, Xúquer Viu ens

porta a Ramón Fernández per parlar-nos,
dintre del cicle de conferències “El Fil

Daurat” de la “Crisi de la globalitat
económica-financera i crisi ecològica”. No

podrem asistir-hi, ja que estarem a
l’Alcúdia en l’anterior acte. A tot no es pot

acudir!, què hi farem!. Ja veurem
si ens passen el text, i si fa falta el traduïrem.

                * A les 21 hores, al Casal del
Bloc Jaume I de l’Alcúdia, passarem la

pel·lícula “Llach, la revolta permanent”,
després de la reunió informativa de

l’excursió al Penyagolosa.

        *Hèctor Montaner, des del Voluntariat Lingüístic:

Concert "Música Social en Català": VOLTOR, THE SKAFEINATS I ORXATA SOUND SYSTEM

[Data de l’acte: 2009-04-23]

València, L’Horta

 Concert Música Social en Català

Actuaran: VOLTOR, THE SKAFEÏNATS I ORXATA SOUND SYSTEM

18h. entre els aularis Nord i Sud del Campus de
Tarongers, Universitat

de València

Ho organitza: SEPC

+ info a : www.sepc.cat

24 d’abril

Bloc Jaume
I

Divendres 24, Bloc Jaume I
de l’Alcúdia: a les 20.30 hores, en la plaça Tirant lo

Blanc, commemoració del 25 d’Abril, actuacions de la Colla La Rosca (Tabal i

dolçaina), Grup de Dansa, El Bolero, els Cabuts, els Tornejants, els
Negrets i els

Dimonis Enroscats. A l’acabar, inauguració del Casal
(carrer Sant Jaume 31) on hi

haurà picadeta de salats i de dolços.

 Dissabte 25, Bloc
Jaume I de l’Alcúdia: a les 8.00 hores, des de la Casa de la

Cultura, excursió per la muntanya de l’Alt Vinalopó’.

AMICS DEL CORRAL DE RAFEL

     Dissabte
25: Amics del Corral de Rafel: Gaudim del Corral. A les 16 hores us

convidem a
café. A les 17:30 farem una passejada botànica de la mà de Vicent

Boix. A les
19 oferirem un refresc i projecció de “El Jardin Viviente”. A les 20:30

Jam
poètica, “Les Rubayat”, amb Alfons Navarret, Josep Mir i Eduard Ramírez. A

les
21:30 Sopar i en acabar, actuació musical.

Altres agendes

Associació Cultural El Rebrot

Els dies 24 i 25 d'abril a Rafelcofer celebrem la I Rebrotada Popular amb una 
sèrie d'actes reivindicatius de la nostra cultura. Concert, exposició, dinar 
popular, cercavila, pilota valenciana... són algunes de les activitats de les que 
podreu gaudir.

Ens acompanyeu?

 Divendres 24 d'abril

20.00h Inauguració de l'exposició "Les tradicions culturals a Rafelcofer" a 
l'Auditori Municipal.

 20.00h Concert a càrrec dels dolçainers i tabaleters del Rebrot amb la 
col·laboració de la Banda de Música de Rafelcofer.

 Dissabte 25 d'abril

08.00h Despertà amb masclets i dolçaina

10.00h Partida de pilota valenciana "Amics del Rebrot vs Amics del Correllops"

12.00h Toc de campanes a càrrec dels Campaners de l'Alqueria que dona inici 
a la Gran Cercavila dolçainera protagonitzada per les diverses colles convidades.
 Durant la cercavila es contarà el Romanç del cec, que narra els fets del 
25 d'abril i s'acompanyarà amb les construccions fetes per Muixeranga de 
Gandia.

En cada parada hi haurà cassalleta per als assistents.

14.00h Dinar popular a la Plaça de l'Hort Tallat. Venda de tickets a l'Ajuntament.

Preu popular! En acabar es llegirà el Manifest de la Rebrotada Popular.

17.00h Actuació musical del Grup Folk i Festa i cloenda

Per a més informació:  http://elrebrot.blogspot.com/

De Viarany:

Companyes i companys:

El proper 25 d'abril hem organitzat una excursió a Rebalsadors (Serra Calderona).

Eixirem des de la parada

de metro de Túria, a València, a les 9h. Caldrà

dur esmorzar.

Per la vesprada acudirem a la manifestació del 25 d'abril.

Com sempre totes aquelles persones interessades a vindre feu-nos-ho saber

enviant-nos un mail, indicant-nos si disposeu de vehicle per tal de repartir-nos en

els existents.

Salut i muntanya!

DEL S.E.P.C.

    Bones a
totes i tots.

     Com cada
any, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

(SEPC), volem recordar i recuperar la nostra història
commemorant el 25 d’abril.

    Aquest any
realitzarem unes jornades que tindran lloc del 23 al 30

d’abril a la Universitat de València destacant la
importància que té

l’ensenyament de la nostra història com a punt
essencial per la

recuperació identitària. Per això, aquest any hem volgut
fer un xicotet homenatge a Joan Reglà, impulsor de la renovació historiogràfica
i de

l’estudi de la història del País Valencià a la Universitat de València.

      A més, hem
volgut complementar-ho amb la importància que té la

producció de música social en català per recuperar la
nostra identitat.

      Per això,
us convidem a participar i gaudir de tots els nostres actes i que en feu màxima
difussió i passeu-ho a tots els vostres contactes.  

     Sols entre
totes i tots és possible!

      A continuació
us presentem el contingut dels diferents actes

organitzats en el marc de les jornades del 25 d’abril:

 Dimecres 22 d’abril:

 11.30h. Presentació de les jornades del 25 d’abril: en
homenatge a Joan Reglà i presentació de la campanya 300anys d’ocupació 300anys
de

resistència i la manifestació del 25 d’abril. [
Vestíbul de la Fac.

Geografia i Història, Campus Blasco Ibàñez ]

 12h. Xerrada: La importància de produir Història del
País Valencià.

La instauració del franquisme al País Valencià. Els
casos de València i Castelló de la Plana. A càrrec d’Andreu Ginés, doctor en
Història

Contemporània i militant de l’Esquerra Independentista.
[ Aula F 1.2 de la Fac. Geografia i Història, Campus Blasco Ibàñez ]

 15h. Mostra de Cultura Popular i berenar: tallers de
muixerangues,

dansaes, albaes… i orxata amb fartons!

[Al campus de Burjassot – inici a la cafeteria ]

  Dijous 23
d’abril:

 12h. Conferència de Pau Alabajos, membre del COM
(Col·lectiu Ovidi

Montllor) i col·loqui de membres de diferents grups i
estils musicals.

[ Sala d’Actes de la Fac. de Ciències Socials, Campus
de Tarongers ]

 18h. Música social en català. Concert: Voltor, The
Skafeïnats i Orxata

Sound System. [Davant la Biblioteca Gregori Maians del
Campus de Tarongers]

 Dilluns 27 d’abril:

 12.30h. Xerrada: La importància d’ensenyar Història
del País

Valencià. “La qüestió dels moriscos al País
Valencià”. A càrrec del

professor Rafael Benítez del departament d’història
moderna de la UV. [

Saló de Graus de la fac. geo i hist. Campus Blasco
Ibàñez]

 Dimecres 29 d’abril:

 12h. Presentació: La importància de publicar Història
del País

Valencià. Carmen Pérez Aparisi, professora d’Història
Moderna del País

Valencià ens presentarà el seu llibre “Canvi
dinàstic i Guerra de

successió. La fi del Regne de València”.

[Saló de graus de la fac. geo i hist.]

  18.30h.
Homenatge a Joan Reglà. Concert: Pau Alabajos i Cesk Freixas + Acte Polític
[aula magna de filosofia, Campus Blasco Ibàñez]

 Salutacions,

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

Remés pel Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València, ens ha arribat el comentari del resultat de la Marxa Intercomarcal dels Països Catalans corresponent a la Ribera, la Valldigna i La Safor, què es consolida i això significa que haurem d’implicar-nos una mica la propera vegada que es faça.    Paraula d’excursionistes.
  
    També informen de noves propostes posades en marxa, i és que no paren, aquests de Viarany!

La Marxa Intercomarcal pels Països Catalans Ribera, Valldigna i Safor es consolida

Amb
la participació de més d’un centenar de persones, la Marxa
Intercomarcal pels Països Catalans de la Ribera, la Valldigna i la
Safor es consolida. Els grups organitzadors, Viarany, Maulets i
Independentistes de la Safor, valorem molt positivament l’acollida de
la iniciativa entre participants, veïns i autoritats locals.

Des
de Viarany també hem aprofitat la marxa per presentar la 1ª Marxa
Intercomarcal pels Països Catalans del
Comtat, la Vall d’Albaida i la Costera, que està en fase de preparació,
i  anunciar que s’ha fet la proposta  de què el 33è Aplec Excursionista
dels Països Catalans s’organitze a la Valldigna i que junt amb altres
grups muntanyers estem treballant per a que finalment això siga
possible.

El nostre amic Vicent Boix (sí, el que va descobrir la Serapis lingua) ha preparat una proposta educativa molt interessant al voltant de “La biodiversitat als col·legis, i farà la seua presentació el proper dia 24 d’abril a la Casa de la Cultura de l’Alcudia. Intervindran l’alcalde de l’Alcúdia, Robert Martínez i… Martí Domínguez!

   No se’l perdau perquè és un projecte molt engrescador, on Vicent ha invertit moltes hores i il·lusió.

La biodiversitat als col·legis – Vicent F. Boix.

La PRESENTACIÓ d’aquest projecte educatiu i cultural
tindrà lloc el DIVENDRES 24 d’abril, a les 7.30 de la vesprada, en la
CASA DE LA CULTURA de l’Alcúdia.

Intervindran:

Robert Martínez i Correcher (alcalde de l’Alcúdia). i

Martí Domínguez i Romero (UV director de Mètode).

                Per
fi ens hem decidit a fer una mica més de cas a la nostra agenda i aquest cap de
setmana hem acudit a gairebé tot el que us havíem proposat. Us en farem cinc
cèntims, i ho farem en diferents apunts, ja que aquest primer se’ns ha fet ja
massa llarg.

Us adjuntem l’enllaç a la pàgina d’Ecofòrum per
si voleu saber més:

http://ecoforumpv.wordpress.com/

               El
dijous estiguérem a la Casa de la Cultura per escoltar a Carles Arnal i les
propostes d’Ecofòrum, de la mà de Ricardo Almenar.

                Els
indicadors més solvents disponibles diuen que no anem ben encaminats. Indiquen
alarma i insostenibilitat en els nostre sistema. D’altra banda, es dóna una
situació paradoxal a la nostra societat: aparentment, cada vegada es fa més pel
medi ambient, per mitjà d’Organismes, publicacions, declaracions, inversions…
Però tot açò no serveix si el ritme de degradació és major.  (No serveix de molt incrementar un 20% la
producció d’energies renovables si el consum d’energia total ha augmentat un
30%).

                Blasco
i altres espavilats del PP s’empenyen en campanyes de publicitat per mostrar
projectes, estudis, proteccions nominals de parcs,… per intentar ocultar la
realitat de la insostenibilitat del nostre model. S’han aprés el llenguatge,
però cal mirar amb detall els fets. Ja s’han produït pèrdues irreversibles, les
conseqüències dels quals seran greus. Altres efectes no són irreversibles, però
revertir-los resultarà molt car i difícil. La lluita per la sostenibilitat no
és una opció, és un imperatiu ineludible.

                Revisem
per damunt els principals indicadors (recursos i residus):

                I.-
EL TERRITORI I LA BIODIVERSITAT.

                És
un recurs bàsic i limitat per excel·lència, no renovable. En els darrers anys
hem vist l’ocupació accelerada del territori amb un ritme sense precedents. Els
seus efectes greus són: Inutilització de territori; Destrucció d’ecosistemes i
biodiversitat; dificulta els processos ecològics bàsics (ex: els cicles de
l’aigua). I a més, les demandes d’aigua, d’energia i de matèries primeres  s’han vist incrementades, a més de les
demandes de serveis com: sanitat, educació, seguretat, neteja, etc. i d’altres
efectes negatius econòmics, socials i culturals.

                L’urbanisme
s’ha concentrat a les zones litorals, on podem afectar ecosistemes molt fràgils
i escassos com són els costaners i submergits (praderes de posidònia) i
ecosistemes poc antropitzats també valuosos (zones d’horta). I no només a la
costa, a l’interior s’han vist altres repercussions: pedreres, xarxes
elèctriques, parcs eòlics sense estudi d’impacte ambiental, embassaments, AVE,
autopistes… Deforestació i degradació de la vegetació natural. Erosió i risc de
desertificació.

                La
legislació que ha impulsat el PP (i la manera d’aplicar-la) ha afavorit aquesta
desmesura i desordre territorial. Tot açò provoca una degradació massiva dels
ecosistemes i els paisatges, de la biodiversitat: un important patrimoni
heretat que estem posant en perill. No es pot compensar amb la declaració de
menudes illes de protecció (que també estan degradant-se, tot i la seua
protecció).

                II.-
AIGUA.

                És
un recurs renovable, però en la pràctica, escàs i limitat. És origen de
conflictes arreu del món i anirà en augment. Al País Valencià, l’increment
continuat de les demandes, sobretot lligades a l’urbanisme ens col·loca un
nivell molt per damunt d’altres regions i països comparables. Tenim un consum
molt elevat i ineficient, que creix per damunt de l’increment de la població, i
per damunt de l’increment del PIB. No existeixen suficients mesures d’estalvi i
de regulació d’usos sumptuaris. Hi ha enormes pèrdues en la xarxa de
distribució. Tenim encara nivells molt baixos de depuració terciària i de reutilització
de l’aigua. Existeixen nivells elevats de degradació i contaminació dels
ecosistemes aquàtics. Molts dels nostres rius estan morts o molt amenaçats. Les
àrees humides estan molt degradades, només cal mirar l’Albufera. Les aigües
subterrànies estan sobreeexplotades i contaminades per la salinització i
nitrificació.

                El
repte consisteix en implantar una nova cultura de l’aigua i que es plantege de
manera racional la gestió de la demanda.

                III.-
L’ENERGIA.

                És
un altre recurs bàsic, vital per a la nostra societat. Ara per ara, el nostre
consum energètic és radicalment insostenible. La major part del nostre consum
és d’energies no renovables, de procedència exògena. Açò ens fa depenents
d’altres i vulnerables a les elevacions inevitables de preus, amb recursos que
tenen els dies comptats. I a més, són font contaminants i generadores de
residus molt perillosos (nuclears). Els gasos d’efecte hivernacle s’incrementen
per damunt dels llindars aprovats a Kioto.

                No
es tracta únicament de promoure les energies renovables. Cal implantar-les de
manera respectuosa amb el medi ambient i l’entorn humà. Cal una planificació
integral, que busque estabilitzar el consum energètic o fins i tot
disminuir-lo, i que establisca estratègies d’estalvi i eficiència en tots les
sectors econòmics. És essencial també intervindre en el transport. El foment
del transport públic feria les nostres ciutats més tranquil·les, menys
sorolloses, més segures, més saludables, més habitables… Cal restringir de
manera important el trànsit privat a gran part de les ciutats.

                IV.-
RESIDUS I CONTAMINANTS.

                Parlarem
dels contaminants gasosos, ja que els hídrics i d’efecte hivernacle ja els hem
vist. A les grans ciutats són preocupants especialment els òxids de nitrogen i
les partícules en suspensió, que segueixen creixent de manera continuada. El
seu origen principal està vinculat al trànsit d’automòbils i ara per ara, no hi
ha estratègies per reduir-los.

                A
determinades comarques o zones industrials, hi ha focus importants de
contaminació, com ara les cimenteres,, la zona taulellera de Castelló i el
polígon industrial del Serrallo. La Plataforma NO a la contaminació ha
denunciat nivells importants de contaminants, i han posat en evidència el
descontrol dels registres de mesura.

                La
recent llei de qualitat ambiental està plena de forats i trampes (especialment
en el annexos)  que permeten que moltes
activitats escapen a nivells efectius de control.

                Quant
als residus sòlids cal distingir:

                –
Industrials: són especialment preocupants, ja que molts d’ells són tòxics i
perillosos i creixen per damunt de la mitjana estatal. Encara no s’ha publicat
un cens fiable i hi ha un gran descontrol en el seu tractament. Les estratègies
de producció neta estan molt endarrerides i el Centre de tecnologies netes als
llimbs.

                –
Nuclears: no tenen cap possible tractament. El seu volum és elevat i no se sap
què fer amb ells (es comentà que una vegada desmantellada Cofrents, podria
passar a ser un dipòsit d’aquests residus).

                –
Agropecuaris: Molt importants al País Valencià i molt perillosos. Ara
s’incineren en part. (un exemple: els purins porcins).

                –
Urbans: és alarmant l’absència d’estratègies sostenibles. Continua creixent el
volum total per càpita, cosa que indica la seua insostenibilitat. No hi ha
estratègies serioses de prevenció: evitar els residus, així com tampoc de
reducció i minimització en origen. No hi ha recolida selectiva més que de
manera voluntarista i molt ineficient. Els sistemes de separació posterior
funcionen malament. El resultat: vora el 70% dels residus s’ha de soterrar,
creant greus problemes amb els abocadors i infraestructures associades, i amb
el seu transport. Les zones de tractament són massa grans i ineficients. El
risc d’incineració comporta contaminació i desincentivació de les estratègies
sostenibles. Cal un model de gestió dels residus urbans basat en la prevenció i
màxim reciclatge, amb recollida separada no voluntarista.

                V.-
CERCANT SOLUCIONS GLOBALS: UNA NOVA ECONOMIA MÉS ECOLÒGICA.

                Cal
que l’economia es fonamente en l’ecologia, no que la destruïsca. No és cert que
les estratègies de sostenibilitat generen atur o que debiliten l’economia. Això
passarà si no s’intervé de cara a la sostenibilitat. Potser algunes activitats
siguen incompatibles, però altres resulten incentivades: fabricació i
implantació de plaques solars, depuració, reciclatge, reutilització. Pot
promoure la investigació i la innovació en sectors punters de futur.

                L’economia
sostenible és més eficient i més competitiva, amb més futur. L’ineficiència
energètica hídrica, de materials,… s’acaba pagant. Una economia que exhaurisca
els recursos que necessita i que provoque més residus dels que pot assimilar és
un desastre i ens porta a un pou del qual serà molt difícil eixir.

                El
paper de la política en tot açò (per a això cal una altra política):

                Per
avançar cap a la sostenibilitat: calen intervencions de molts agents, de molts
tipus i a nivells diferents: educació, formació, conscienciació,
reivindicacions, actuacions legals, mobilitzacions, denúncies. Les iniciatives
poden ser personals, de grups, però també actuant políticament. Aquestes veus
són compatibles, s’han de combinar, s’han de reforçar. No basten iniciatives
personals ni actuacions locals, calen solucions globals.

                Calen
polítiques diferents en tots els sectors. Al Parlament i als Ajuntaments es
poden desenvolupar iniciatives importants. Una decisió política pot tindre més
efecte que milers d’actuacions puntuals. Les lleis, les mesures de foment, les
regulacions, els pressupostos… tenen immenses repercussions a totes les
escales.         

Divendres, a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, Santi Vallés ens presentarà el seu llibre “Acció Valenciana (1930-1931)”.
  
   Dissabte, Xavi Sarrià ho farà amb el seu llibre “Benvinguts al paradís” a Castelló de la Ribera.

   Hem posat la cançó “Benvinguts al paradís d’Obrint Pas, però no sabem què passa que no s’escolta… coses de la tècnica! Vejau si els de vilaweb podeu fer alguna cosa al respecte.

 Carta del Bloc Jaume I de l’Alcúdia:

            El soci de Bloc, Santi Vallés, ens
convida a la presentació del llibre que acaba de publicar.

            En una eixida anireu a dos 
llocs, a les 8 de la nit a la Casa de la Cultura, a la presentació de la
publicació de Santi Vallés, i a les 9.30 de la nit, al Casal del Bloc, al
Sopar i xerrada amb Isabel Morant que ens parlarà de ‘El prestigi i el
desprestigi de la política’,  tema, com sabeu, d’actualitat.

Carta de
Santi Vallés convidant-nos.
            Em pose en contacte amb tu, per
convidar-te a la presentació del meu llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada. Es tracta d’un
assaig d’investigació de caràcter interdisciplinari, a mitjan camí entre els
estudis d’història de la comunicació, l’ànàlisi dels mitjans els estudis
d’història cultural. El llibre l’edita l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i es
presentarà el pròxim divendres, 3 d’abril, a les 20.00 h, a la Casa de la
Cultura de l’Alcúdia.
            No cal dir que m’agradaria
comptar amb tu i amb qui consideres que hi puga estar interessat.
            Per a més informació, consulta
el document de word, adjunt. No cal que et diga que pots fer-ne la difusió que
consideres oportuna. (Us el posem a continuació):

Ben cordialment,

Santi Vallés.

Doncs bé li donem difusió.

Ara, Xavi
Sarrià a Castelló de la Ribera el dissabte 4 d’abril.

    
Salut companys!
 
El pròxim dissabte 4 d’abril presentarem a Castelló de la Ribera
el primer treball literari de Xavi Sarrià: Històries del Paradís.
 
L’acte començarà a les 19:30h a l’Obrera (C/Major), i contarem amb
la presència de l’autor, Xavi Sarrià (veu i guitarra d’Obrint Pas) i de Josep
Nadal (cantant de la Gossa Sorda).
 
Després farem sopar i continuarem la festa amb un poc de música.
 Us esperem!
 
 
 
Organitza: Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera
assembleacastello@gmail.com
 

Una mica ajustadet, però us avisem amb temps perquè pugueu acudir-hi.
   Nosal3 encara no hem anat mai, així que enguany, amb el retorn, ho haurem de fer.
   Dintre hi teniu enllaços a dojo, per anar fent boca.

   Ens veiem allà, no?

Sí,

després d’un any sabàtic i de celebrar la 3a Intercomarcal
Cabotista en l’exili cubà, enguany (bicentenari del naixement de Bernat i Baldoví) torna a
aparéixer La Cabota, la revista
satírica més seriosa que ha donat esta terra: publicada per primera volta en
paper la primavera del 2005, a l’any seguent celebrà el seu primer aniversari a
Gandia amb la 1a Intercomarcal Cabotista, un
festival amb els millors -i més graciosos- artistes valencians i, en 2007,
després de huit números La Cabota es
deixà d’imprimir després de la 2a Intercomarcal Cabotista, pendent de
la refundació del cabotisme i de l’ampliació efectiva de la seua àrea efectiva
d’implantació, de l’Horta de Gandia a la resta del pastís valencià -Valldigna
inclosa-.

Ara, La Cabota es
refundarà com a portal digital baix la supervisió de l’exiliat Mr. Cabota i amb l’equip habitual d’Ausiàs
de Borja i Martorell, Lucrècia de Borja i Bairén, Xiquet Alemany i
altri, amb una nova edició del congrés de tot el cabotisme, l’antic i el
modern: este dissabte, 4 d’abril del 2009 a les 11 de la
nit al Cine Goya de l’Olleria (la Vall d’Albaida ),
podreu escoltar les ponències de Carles Pastor (artista
local emigrat a la Safor profunda), el Tio Fredo (una
jove promesa emergent de la cançó d’autor), Marian Díez (monologuista
monovera amb més de mil cares), Senior i el Cor Brutal (estil americana però
per riberenques), Pepet i Marieta (riberencs dellà el Sénia) i
el retorn de l’exiliat per excel·lència, Lluís el Sifoner, l’assot -i
la ferradura- de la gauche divine, l’enfant terrible de
la Nostra Cançó. L’entrada, com sempre, a 5 euros per
cap; ja podeu reservar-ne fins a tres-centes per correu a la cabota punt org.

Pensat i fet,

La Cabota
http://lacabota.org/

P.S: també teniu permís per a reenviar i difondre la bona nova, clar…
però no vos encanteu!

   Una vegada més el cap de setmana ve plagat d’activitats. Dintre hi tenim:

   En primer lloc, el V Festival de Poesia d’Oliva, amb la participació de Roger Mas, Clara Andrés i Marina Rosell. Dijous i divendres, 26 i 27.

   Després, el 28 de març, dissabte, a la Casa de la Cultura de Palma, actuació d’A MANTA, presentació del seu disc “Deixeu que parle la terra”.

   Hui, al programa del Canal 33 “El documental”, emissió del documental “Ser Joan Fuster”.

   Finalment, el Bloc Jaume I de l’Alcúdia ens convida a l’excursió per la Senda de l’Avenc, a la Vall d’Albaida.

   Com que hi ha diverses activitats, la classificació anirà a “Alter Activitas”. (Ja només ens falta la primera pàgina per tenir tots els apunts classificats).

Canal
33 estrena hui el documental ‘Ser Joan Fuster’

El programa nocturn
‘El documental’ del Canal 33 de Televisió de Catalunya emet hui dimecres, 25 de
març, el documental ‘Ser Joan Fuster’, produït per la Universitat de València.
Assagista, historiador, poeta, pensador independent, liberal d’esquerres, intel·lectual
compromés. Tot açò i molt més va ser Joan Fuster, un home fet a si mateix des
de sa casa de Sueca, que va impulsar una concepció nova i moderna del País
Valencià, fortament arrelada a la història i cultura del seu poble. El
pensament fusterià, expressat a través de l’assaig d’idees, la conversació i la
correspondència epistolar, va aconseguir nivells de lucidesa inigualables en el
segle XX valencià.

A partir de l’arxiu
literari i fotogràfic de l’escriptor i molts altres fons documentals, i d’entrevistes
amb més de trenta persones que el van conéixer, la pel·lícula construeix, al
llarg de setanta minuts de filmació en Alta Definició i després de més de tres
anys de treball, un retrat intel·lectual i humà de l’assagista. Realitzada per
Llorenç Soler i produïda pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de
València, conta amb la producció executiva de Miquel Francés i sobre un guió de
Nel·lo Pellisser, Albert Montón i Francesc Pérez i Moragón, que també ha
assessorat els continguts generals del film.

Han aportat el seu
testimoni, entre altres, Andreu Alfaro, Raimon, Josep Iborra, Doro Balaguer,
Francesc de P. Burguera, Ramon Lapiedra, Antoni Ferrando, Manuel Boix, J. L.
Bausset, Lluís Llach, Ricard Pérez Casado, Vicent Pitarch, Manuel Alcaraz, J.
Garcia Richart, Jordi Pujol, Pere M. Orts i Bosch, J. M. Castellet, Josep
Fontana i M. Cahner.

El documental es pot veure al següent link
mms://147.156.204.19/DO-ser_joan_fuster-val

—
Bloc de Progrés Jaume I
Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA
————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                   
 Apartat de Correus 111
                   
 46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reunix la junta al Casal

ACTIVITAT DE LA SETMANA

MARÇ

Dissabte 28, excursió
a la SENDA DE L’AVENC

Eixida: Des de la Casa de la Cultura, a les 9.00 hores

Recorregut: 6.8 km

Duració: Unes dos hores

Comarca: Vall d’Albaida

Població: Quatretonda

Cal portar solament l’esmorzar, i el dinar a casa o a l’Heretat
de Pere www.heretat.com/valencia/valencia.htm ons
ens cobraran 16 ? per dinar. Els qui es queden a dinar a la casa rural cal que
ho comuniquen per reservar taula i encarregar, clar està, el dinar.

Més d’una vegaga algú aplega tard a la Casa de la Cultura i es
queda sense fer l’excursió, per tant ha de fer dues coses, ser puntual o
telefonar.