Arxiu de la categoria: Aforismes i reflexions

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou
amb voluntat d’esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.
Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

Miquel Martí i Pol

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu (1968)

Missatge d’un pare

Us afegeixo un escrit aònim que un pare va escriure a una filla que realment fa pensar molt i diu així:

Abans de morir filla voldria estar segur d’haver-te ensenyat…

A gaudir de l’amor.
A confiar en la teva força.
A encarar les teves pors.
A entusiasmar-te amb la vida
A demanar ajuda quan la necessitis.

A permetre que et consolin quan pateixes.
A prendre les teves decisions.
A mantenir les teves eleccions.
A ser la teva millor amiga
A no tenir por del rídicul.

A adonar-te que mereixes ser estimada.
A parlar dels altres bé.
A parlar o callar segons et convigui.
A mantenir el crèdit dels teus èxtis.
A estimar i cuidar la nena petita que hi ha dins teu.

A superar la dependència de l’aprovació dels altres.
A no absorbir les responsabilitats dels altres.
A ser conscient dels teus sentiments i per tant, a actuar en conseqüència.
A no perseguir l’aplaudiment fàcil, sinó la satifacció íntima el que hom fa.
A donar perquè vols.

A exigir que et paguin adecuadament la teva feina.
A acceptar les teves limitacions i la teva debilitat sense irritació.
A no imposar el teu criteri ni permetre que t’imposin el dels altres.
A dir sí quan tu vulguis.
A viure el present i no tenir falses expectatives.

A perdre riscos.
A acceptar els canvis i revisar les idees.
A treballar per curar les teves ferides.
A respectar i exigir respecte.
A omplir primer la teva copa i tot seguit la dels altres.

A planificar el futur.
A valorar la teva intuició.
A celebrar les diferències entre sexes.
A desenvolupar relacions sanes i de suport mutu.
A aconseguir que la comprensió i el perdó siguin les teves prioritats.

A acceptar-te així com ets.
A no mirar enrera per veure qui et segueix.
A créixer aprenent dels desacords i dels fracassos.
A no idolatrar ningú.

Segurament aquest seria el millor regal de Reis pels nostres fills oi?. I també és segurament la millor escrit per acabar aquest any al Bloc. Bon any a tots!.