“Amagueu els ànecs, que vénen els músics!” o “… que vénen de la capital!”: refrany que s’utilitza com una advertència col·lectiva. Vol dir que de vegades cal anar amb compte amb segons qui ens visita. De fa temps que se sent la fressa. Com un cicle més a la vida i després de dècades d’absència
Cal un Servei Meteorològic Valencià. Aquesta seria una de les conclusions d’allò que els socis d’AVAMET demanem de fa temps i que va quedar palès ahir dissabte al Museu de Ciències Naturals de la ciutat de València, al col·loqui de la xerrada que s’hi esdevingué dins dels actes del “Mes de la Meteorologia Valenciana”. Per
En aquest apunt enllestirem la lectura d’allò que ens comunicà en Carlos Taibo el passat 25 de febrer a la xerrada-col·loqui que s’esdevingué al col·legi major Rector Peset de València. A l’apunt anterior en Taibo ens mostrava els elements que ell considera fonamentals, per aconseguir la necessària transformació social, que ens permeta avançar cap a
En aquest apunt continuarem llegint encara la transcripció de les paraules d’en Carlos Taibo que ressonaren el passat 25 de febrer al col·legi major Rector Peset de València, durant la xerrada-col·loqui convocada per CGT, CNT i l’ateneu llibertari “al margen”, amb motiu del seu 29è aniversari i amb el suport de la Universitat de València. A l’apunt
En aquest apunt continuarem llegint el que ens comunicà en Carlos Taibo el passat 25 de febrer a la xerrada-col·loqui que s’esdevingué al col·legi major Rector Peset de València. A l’apunt anterior Carlos Taibo ens precisava qüestions terminològiques al voltant del concepte “llibertari”, per una banda, i, per altra, ens plantejava una discussió relativa a
El proppassat 25 de febrer la sala d’actes del col·legi major Rector Peset de València es va quedar petita per a acollir tot el públic interessat a escoltar al professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Madrid, en Carlos Taibo, explicar el per què de l’actualitat de les idees llibertàries. Aquesta conferència, un
La felicitat o benestar és un sentiment de curta durada que acudeix a la nostra ment quan ens sentim bé, sense patiment, amb nosaltres mateixos i amb allò o aquells que ens acompanyen sobretot en el present, però també en el passat (el sentiment d’haver fet bé les coses) i en el futur (les bones
Dones que fan feina a casa, dones que fan feina a la fàbrica o al camp, dones que pugen infants, dones que tenen cura dels pares, dones que cuiden malalts, dones que ensenyen a viure, a estimar i a respectar, dones que ho fan tot alhora i no en fan escarafalls. Dones que les volem
[Bàrbar: mancat d’educació, en un estadi d’educació intermedi entre el salvatgisme i la civilització.] Ara els “PoPullestos” que manen a la “Comunitat de l’antic Regne” s’han “tret de la xistera” una “llei de senyes d’identitat” (sic), que, segons sembla, fa molta més falta que la seua dimissió en massa, que és el que haurien d’haver
L’amor tot ho atura: viure l’eternitat en un instant. L’amor als éssers estimats, a l’art, a la vida, a la llibertat (la vertadera, la que és fruit de la igualtat) foren les passions del nostre Ovidi Montllor, que ens deixà fa vora 20 anys. Aquest recull de frases, que he extret de les lletres de
Convocats per ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions financeres per Ajudar els Ciutadans), dijous, dia 27 de novembre del 2014, es va celebrar a València l’acte de presentació de la iniciativa per crear al País Valencià una coordinació d’entitats i moviments socials que encete una campanya d’informació ciutadana contra el TTIP. A l’acte
N’hi ha que tenen una forma ben estranya de reclamar el nostre dret de decidir. Per unes coses, sí i per altres, no. Per la nostra independència cultural i política, sí; mentre que per la nostra independència econòmica, no pas com caldria. I parle de CiU, com podria parlar d’altres partits polítics propers, i de
Aquest estiu m’he “entropessat” amb la qüestió LGTB per dos camins diferents: la lectura del poemari “Fulles d’herba” d’en Walt Whitman (que em portà a l’Oda que li escrigué Federico García Lorca, on s’escandalitzava per la mercantilització del sexe a Nova York) i un debat a La Tuerka anomenat “La neoliberalització de l’orgull LGTB” (que s’esdevingué
L‘endemà de la joia, amb l’emoció encara al pit, hem de tocar de peus a terra. Escoltem el que ens diu en Walt Whitman: … L’objectiu que va ser anunciat no pot ser renunciat! Han triomfat les lluites passades? Què ha tiomfat? Tu mateix? La teva nació? La Natura? Ara vull que m’entenguis -està previst
Vull sumar-me a aquesta festa reivindicativa del proper onze de setembre a través d’aquestes ratlles, ja que no puc fer-ho personalment. Vull agrair i felicitar a tots els que us aplegareu al cor de Barcelona pel vostre esforç, la vostra il•lusió i el vostre coratge. Vull manifestar la meua joia per la unitat popular ajuntant-se