Independència és una paraula positiva, perquè és el contrari de dependència, sotmetiment, subjugació, minusvalidesa…, perquè és símbol d’emancipació, deslliurament, llibertat, majoria d’edat… Doncs, a tothom ens agrada sentir-la i, més encara, viure-la si és de debò; perquè els poders establerts, l’oligopoli governant, tot sovint ens volen vendre falses llibertats –pur consumisme arreu on pares esment–,
Segons el New York Times del 21/08/2015, quan el candidat “demòcrata” actualment més valorat pels votants d’aquest partit polític de la “casta” USAmericana, el senador Bernie Sanders, d’oratòria enfervoridament esquerrana, fou qüestionat per si cap de les seues propostes de canvi seria possible donades les realitats polítiques a Washington, ell respongué que, sense una revolució,
Així com l’estabilitat d’un cristall de sal es perd quan toca l’aigua o la d’un toll desapareix quan es trenca el seu mur de confinament o la d’una bombolla d’aire es trenca quan s’acosta a una zona de més baixa pressió –per posar uns exemples de processos físics de canvi generats per gradients de matèria
La cobdícia ho amara tot. Els de dalt perquè poden i els de baix perquè ho desitgen. És el signe del nostre temps. És el que ens ensenyen a tot arreu. És el capitalisme sense moral, el liberalisme econòmic desfermat, mundialitzat, sense regulacions ni control. “El lucre com a motor de riquesa i progrés” (riquesa
Tal dia com avui, 24 d’agost, fa quatre anys, ens deixava Agustí Flors i Bonet, doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València i investigador a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC) de València, a les àrees d’Enginyeria i Biotecnologia. Darrerament exercia de professor visitant a la Universitat Jaume I de Castelló. Una persona
Ara que s’escolten les bones intencions dels nous regidors progressistes pel que fa a enllestir a les nostres ciutats la retirada dels símbols que encara resten de la genocida dictadura franquista, sembla mentida que, quaranta anys després, continuen oposant-s’hi alguns partits polítics i fundacions que en fan apologia, impresentables en una societat vertaderament democràtica. Trobaríem
Des de les comarques del sud del país observe i escolte amb molta atenció i –per què no dir-ho– enveja els moviments dels nostres germans del nord que tenen a tocar l’exercici del dret democràtic de l’autodeterminació, un dret bàsic que hauria de ser possible practicar de forma normal en un Estat democràticament normal; però
Portem vora quatre dècades d’estafa democràtica. Trencar l’encanteri de l’anomenada “Transició” espanyola ens retorna a la realitat de la transacció entre feixistes violents i demòcrates porucs d’aleshores; concessions vergonyants d’aquests darrers a l’extorsió dels altres, la qual, “per a més inri”, encara continua. Com a mostra, tenim la fatxenderia dels hereus dels primers, que ha
El solstici d’estiu ens convida a la nuesa, a gaudir d’aquesta meravella de la vida. També s’acosta la celebració de la diada de l’orgull LGTBI. Espere que us agrade aquest meu petit homenatge que he volgut retre al sexe universal, sense preferències de sexe, gènere ni de color de pell dels amants. Dansa de cossos
“… En diuen també enfangar-se. Algunes esquerres s’hi fiquen sense protegir-se, sense portar la gent de la mà i sense controls, i acostumen a acabar enfangades per a no res. Altres tenen por a fer-ho per no embrutar-se i llavors es limiten a oferir a la societat un horitzó, una utopia (en el millor sentit
SALUT: Segons el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976), salut és la condició d’algú que viu la vida de forma autònoma, solidària i joiosa. És l’estat de qui gaudeix de la vida. La definició que encapçala l’article pense que és força encertada. Tots els qui per mor de l’edat lluïm cabells
…Qualsevol persona amb curiositat científica podrà satisfer-la, i qualsevol pintor podrà pintar sense morir-se de fam, no importa com de meravellosos siguen els seus quadres. Els escriptors joves no es veuran forçats a cridar l’atenció mitjançant “bunyols” impressionants, fets amb la intenció d’obtenir la independència econòmica que cal per fer obres monumentals, amb la qual
Divendres passat, 17 d’abril, se celebrà arreu la diada mundial de la lluita camperola, per una distribució justa de la terra, una agricultura familiar i sostenible, el manteniment de la biodiversitat, l’accés igualitari als recursos, el tracte digne i igualitari als jornalers i jornaleres, la defensa prioritària dels mercats locals, etc., valors i reivindicacions que
L’horta de València, aquest fabulós cinturó verd que, malgrat les agressions constants que ha sofert al llarg de la història recent, encara envolta el cap i casal, està en perill de desaparició, assassinada per un darrer pla general d’ordenació urbanística, promogut pels campions de la destrucció de tot allò autènticament valuós dels valencians: de la
“Amagueu els ànecs, que vénen els músics!” o “… que vénen de la capital!”: refrany que s’utilitza com una advertència col·lectiva. Vol dir que de vegades cal anar amb compte amb segons qui ens visita. De fa temps que se sent la fressa. Com un cicle més a la vida i després de dècades d’absència