“Els promotors de “Puerto Mediterráneo” ho estan venent com l’octava meravella del món, igual que van fer altres amb Terra Mítica, la Fórmula 1, la ZAL i altres macroprojectes que hem hagut de traure de la ruïna entre tots. “Puerto Mediterráneo” es presenta com un conglomerat del qual formarien part el centre comercial més gran
Possibilisme o utopia? Un i l’altra. La segona ens empeny a caminar, la primera ens permet arribar a realitzacions concretes. Cooperació? Sempre: Tots sols, sense companys, ben poques fites podrem assolir arreu on les plantegem. El “moviment“ 15 M ha estat un exemple de cooperació per aconseguir la transformació social. Inicialment vague i utòpic, més
Com encantats per les seues llumetes i coloraines, i els evidents avantatges d’aquests estris digitals que ens acompanyen arreu, no parem atenció a qui “belluga els seus fils” a l’ombra. Salvant les distàncies, la situació em recorda aquella llegenda que blasmava els primers invasors espanyols d’Amèrica, la qual parlava de com barataven pedretes de colors,
La difusió fa pocs dies dels anomenats “papers de Panamà”, com va passar fa uns anys amb la “llista Falciani o llista Lagarde”, posava al descobert una pila d’evasors fiscals –entre els quals hi havia caps d’Estat i de govern i altres dirigents polítics, membres de la “faràndula” i del món esportiu, i fins i
Quan la primavera arriba, adesiara sempre em ve al cap la teua cançó: Febrer m’ha duit la carta tan precisa: vol que els lilàs s’obrin pels dits i, en el cor, m’hi creixi una palmera. Què exigent que ve la primavera! (Dansa de la primavera, 1985.) Dona preciosa i discreta de veu vellutada, càlida, expressiva
“… No volem tanques ni murs, ni presència militar, ni quotes, ni batudes per perfil ètnic, ni CIES, ni entrebancs a l’accés a la residència, a la nacionalitat o als serveis públics. Contràriament al que han mostrat els líders dels Estats europeus, el poble sí que creu en els drets humans, en la dignitat, en
Portem un grapat d’anys “batent marques” meteorològiques, tant dels nostres humils observatoris com dels més oficials. No hi ha any que no escoltem o llegim més d’una vegada que tal o tal dada, extrema o acumulada, puntual o episòdica, és la major o menor registrada des que funciona tal observatori (als meus apunts meteorològics anteriors
Natural: Que pertany a la natura pròpia d’un ésser, d’acord amb ella, amb les seues condicions, les seues circumstàncies… Tal com és, sense modificacions ni afegits. Capitalisme: Sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seua majoria, propietat privada i en què el capital s’inverteix en la producció, la distribució i el
“Llops amb pell de corder”, podria ser el resum de tot plegat (amb tot el respecte per als llops de veritat); però anem a pams. Ara fa una mica més d’un parell d’anys que una sèrie d’informacions trobades a la xarxa em van desvetllar el paper real que estaven representant algunes ONG, de les quals
“Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar”. Així mateix, tal com Raimon el descrivia en la seua cançó, sentia jo el País Basc que trepitjava en aquells primers anys 80, quan visitava un amic de Bilbo, en Jon, conegut de quan feia la “mili” a Andalusia. Em
El poder del llenguatge. Fa exactament dos anys, en un apunt sota aquest títol jo mateix enraonava que calia parar atenció a qui i com (sense oblidar on i quan) es transmet el llenguatge. Aquesta admirable propietat emergent del nostre cervell, que ens fa humans, perquè permet la comunicació i la transmissió de coneixements i
Quan fa unes setmanes ens planyíem pel brutal atemptat comès a París, trobava a faltar un plany semblant per la tirallonga d’atacs i agressions –fins i tot més esfereïdores, pel nombre de morts–, que diàriament sofreixen arreu les malmeses poblacions àrabs i musulmanes, per les accions armades dels mateixos criminals islamistes –de l’”Estat Islàmic” o
Avui, 10 de desembre, es commemoren els 67 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l’ONU. Un dels col·lectius que sofreix de forma més intensa i vergonyosa una constant violació dels seus drets com a éssers humans arreu del món, arribant fins i tot a ser perseguits i assassinats en alguns
Finalment compartiré amb tots vosaltres les meues conclusions de la lectura del darrer llibre que vaig triar un dia després dels sagnants atemptats esdevinguts a Paris, l’autoria dels quals havia estat reivindicada, unes hores abans de la tria, per l’autoanomenat “Estat Islàmic”. Em va decidir la meua necessitat de comprendre, d’atansar-me al per què d’aquell
Amb motiu de la propera diada per l’eradicació de la violència contra les dones –establerta el 25 de novembre per honrar les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960 durant la dictadura de Rafael Trujillo— volia mostrar en forma d’una mena de poema (si em permeteu