El novembre comença la temporada de premis anuals, enmig de la traca final dels festivals internacionals; tot i que les novetats a la cartellera no són com per llançar coets. Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
L’esclat. Aquest octubre hi ha un esclat de festivals i d’estrena comercial de films destacats als grans certamens que hi ha hagut al decurs de l’any. Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
S’acaba Venècia, comença Toronto, després Sant Sebastià… I a la cartellera, Isona Passola, Richard Linklater, Clint Eastwood, Jalil Lespert… Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
Agost és el més del Festival de Locarno, però la primera quinzena és prou magre, mentre que a la recta final del mes es pot dir que la nova temporada s’enlaira, amb els festivals de Venècia i Telluride. Mentre a la cartellera del mercat espanyol es pot dir que no hi acaba d’haver res especialment
Cal vigilar, a l’estiu. Als cinèfils, més ens val no badar. I és que, enmig d’una cartellera sovint poc atractiva s’hi sol trobar algun títol imprescindible. Per exemple, enguany s’anuncia l’estrena d’ A touch of sin, del mestre xinès Jia Zhangke. Ves a saber perquè no l’han estrenada en temporada alta i ho fan ara,
Després de la bacanal cinefàgica de Canes, el maig, el mes de juny es presenta com relaxat, encara amb la “ressaca” cannoise, però sense perdre pistonada. Quant als festivals de cinema, a València, Cinema Jove; a Annecy, el Festival Internacional d’Animació; a La Rochelle, la seva cita anual… Pel que fa a les estrenes, mentre
Maig és el mes de Canes. Dura tan sols onze dies, però el seu ressó l’envolta tot l’any; de manera que el de maig és el mes del clímax “cannoise”. Alguns en parlen com dels màgics dies de primavera a la Costa Blava francesa —tot i que sovint la climatologia ens hi juga males passades—;
Abril és le mes de la Confrontació de Perpinyà, del Festival de Tribeca, del D’A, del Cinema Llatinoamericà de Lleida i de l’anunci oficial de la programació de Canes. Un mes en què segueix l’activitat de les filmoteques, sales d’exposicions i, per descomptat, amb un important volum d’estrenes. Curiosament (o no), a bona part de
Març de 2014 arranca amb el lliurament dels Oscar i, per tant, enllesteix la Temporada de Premis Anuals, deixant el calendari ja en mans dels festivals de cinema com a vertebradors de l’actualitat, conjuntament amb les estrenes que setmanalment aniran arribant a les nostres cartelleres. La de març és sempre una cartellera de transició, entre
Aquest febrer, tot esperant els Oscar, que es lliuren a començament de març, serà el torn dels premis de les acadèmies catalana (Gaudí), espanyola (Goya), britànica (Bafta) i francesa (Cèsar). Però sobretot torna a ser el mes del Festival de Berlín. En aquest calendari hi he incorporat una selecció de les estrenes previstes a bona
Si novembre-desembre és el torn de les associacions de crítics i cinèfiles en la temporada de premis anuals, les acadèmies i els gremis en són els principals protagonistes els mesos de gener i febrer. Així doncs, aquest gener sabrem el que nominen i/o premien els productors, guionistes, directors, actors… nord-americans i, sobretot, el que nominen
FOTO Oscar Isaac, a Inside Llewyn Davis, dels germans CoenLes nominacions als Globus d’Or a mitjan desembre és l’esdeveniment més rutilant d’aquesta part de la temporada de premis anuals; tot i que és també quan comença a caure el primer allau de guardons de les associacions de crítics i cinèfiles, que aquests darrers anys estan
FOTO © Warner Bros cartell original de Her, de Spike Jonze, que es presenta a Roma 2013 Novembre és el mes que acaba la rastellera anual de festivals de cinema i comença a agafar cos, encara molt tímidament, la temporada de premis anuals, que s’acaba a començament de març, amb el lliurament dels Oscar. Enguany,
Ja hi som. Dilluns es faran públiques les nominacions del “cinema britànic independent” i al cap de ben pocs dies, i coincidint amb el festival europeu de Sevilla, serà el torn dels EFA. Aquests seran els autèntics trets de sortida de la temporada de premis, que es relaxarà un xic durant el novembre i agafarà embranzida a
Enllestit el Festival de Sant Sebastià, el calendari cinèfil canvia d’estació: de la llarga temporada en què el festivals són l’eix central al voltant del qual gira part de l’actualitat, passem als mesos en què el protagonisme el van agafant de mica en mica els premis anuals (sobretot a partir de novembre-desembre). Sempre hi ha de