FOTO Eric Campbell, Charles Chaplin i Edna Purviance, a L’emigrant Dijous, 20 de desembre de 2007, obre les portes la mostra Chaplin en imatges al Caixa Fòrum de Barcelona. Una gran exposició amb gairebé tres-cents documents sobre Charles Chaplin, que anirà acompanyada de conferències, tertúlies i alguna projecció. Una ocasió es pot dir única de
Després que l’hagin presentada al Festival de Valladolid, El Pallasso i el Führer arriba a Catalunya, justament aquest divendres, 9 de novembre de 2007, a les 21h, al Teatre Municipal Ateneu, d’Igualada, i al marc de la secció oficial del Festival Europeu de Telefilms "Zoom Igualada" (on seran presents els actors Ferran Rañé i Pere Arquillué, així com
No sóc de Caldes de Malavella, però m’ha afectat la notícia que "Vichy Catalán" ha tancat l’aixeta al Balneari Prats, així com la mobilització veïnal que hi ha hagut. Primer, el meu vincle amb Caldes havia estat la impremta Casadevall, on s’editava la revista en què més he escrit -i segueixo escrivint- articles de cinema. D’uns anys ençà, però,
Foto Gaël García Bernal i Charlotte Gainsbourg, a La ciència del son, de Michel Gondry. Bona part del territori de casa nostra queda prou lluny de les ciutats grans on es pot veure cinema d’autor. De fet, les nostres ciutats grans també són lluny d’on de debò es veu el cinema d’autor d’arreu; però això són figues
Foto Óscar Jaenada, a La vida abismal, de Ventura Pons. A les pàgines sobre Frankfurt 2007 encartades al suplement especial "11 de setembre" del diari Avui, trobo l’anunci de la "Retrospectiva de cinema català" que es passarà a la ciutat alemanya. Segurament, ja se n’havia fet pública la llista de títols, però jo és la primera
Als cinemes Rive Gauche, de Perpinyà, s’està projectant 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, de Cristian Mungiu, Palma d’Or del Festival de Canes, en versió original romanesa subtitulada en francès i en horaris que podem consultar clicant aquí: cartellera Catalunya Nord. Per cert, que al mateix multicinemes, també s’hi pot veure -en VOSF- Sicko,
Saber les pel·lícules (d’altres cineastes) que de debò li agraden a un director, no sempre és fàcil d’endevinar (manta vegada, ens sorprenen quan expliquen el que van a veure o el que premien quan presideixen el jurat d’un festival, perquè descobrim que sovint poc té a veure amb el que ells fan). I si el director ja és
Me’n vaig a dormir. El dia ha estat novament trist i dur. He matinat per fer, abans d’anar a la feina, el recull d’articles publicats avui. A mig matí, rebo un SMS i penso: qui es deu haver mort? Recoi, quan agafo el mòbil i em trobo el missatge de l’amic Joan Moret, fent-me saber la
Aquest divendres, els cinemes Verdi, de Barcelona, reposen a la cartellera Saraband, en homenatge a Ingmar Bergman. Durant uns quants dies, encabida dins de la programació que tenien preestablerta, ens oferiran l’oportunitat de retrobar-nos amb Marianne (Liv Ullmann) i Johan (Erland Josephson) -protagonistess de Secrets d’un matrimoni (1973)-. Ella, passades tres dècades, té el delit
Gràcies a un comentari rebut al post Sardanes i bandes sonores, m’he assabentat que la Cobla Contemporània ofereix un espectacle anomenat "Films", que -segons expliquen al seu web- és fruit de la inspiració de sis autors que han recreat un ambient intrèpid, màgic, arriscat, nostàlgic i aventurer del món del cinema. Sis joves autors que han
No us ho perdéssiu: aneu al bloc de Judith Vives (espaiisidor.blogspot ), on ha penjat l’article John Williams, sardanista, amb un parell de videos gravats a la Festa Major de Mataró, que sorprenen (del tot!). Aquests documents audiovisuals coincideixen amb la notícia (que publica avui Diari de Girona) que el músic de la Cobla Marinada, de Badalona, Marc Timón,
Ha mort László Kovács, el director de fotografia de títols com Easy Rider (1969, Dennis Hopper) i New York, New York (1977, Martin Scorsese); però sobretot, un nom imprescindible en la filmografia de Peter Bogdanovich: Targets (1968), Què em passa, doctor? / What’s Up, Doc? (1972), Lluna de paper / Paper Moon (1973), Nickelodeon (1976), Mask (1985)… Les
La coincidència de notícies sobre les actuacions musicals de Norah Jones, al Palau de la Música Catalana, i de Rufus Wainwright, a Benicàssim, m’han reviscolat els agradables records cinematogràfics de Canes. La bellíssima Norah Jones, protagonitzant la bonica My blueberry nights, de Wong Kar-wai, a l’obertura del Festival. I el sofisticat Rufus Wainwright, passejant-se tot cantant per
Membre dels "Police", Stewart Copeland va debutar com a compositor de bandes sonores el 1983 amb la de Rumble Fish / La ley de la Calle / Rusty James / Rusty il Selvaggio, de Francis Ford Coppola: un treball extraordinari per a una pel·lícula excepcional. És una de les pel·lícules clau en la meva vida. Aprofitant
D’entre les moltes propostes de cinema a la fresca que tenim a l’abast, permeteu que n’esmenti una: la que es programa a Sa Caleta, de Lloret de Mar: pel que té d’oferta lúdica i cultural en una de les nostres capitals del turisme massiu, pel que té d’afirmació que Lloret és molt més que la