La situació del cinema català i del català al cinema és gravíssima. N’estic cert. I, enmig d’un silenci i inoperància suïcida, res no en diuen els editorials dels diaris ni la majoria de professionals de la informació, ni els columnistes; ni res no hi fa el govern del tripartit, ni els polítics de l’oposició. Confirmant la
Foto ·Rec, de Jaume Balagueró i Paco Plaza FLAIX D’URGÈNCIA Us recomano del tot la lectura de l’article d’Eulàlia Iglesias, a cultura21.cat, i que podem llegir, clicant aquí: … ………….. Catalunya fa por al cinema? Com estic dient a les darreres setmanes, no hi afegeixo res, perquè estic deixant coure uns articles sobre aquests temes, atesa
Foto Katerina Golubeva, a Few of us, del lituà Sharunas Bartas. Devia ser a final dels anys vuitanta, màxim a començament dels noranta, que -com a "home de cinema"- l’Ajuntament del meu poble m’envià a Lille (França), on tenia lloc una trobada de l’organització de ciutats agermanades del món, en la qual precisament el cinema era
Davant l’article penós que Francesc Puigpelat ha publicat a l’ Avui del diumenge 19 d’agost de 2007, autèntica apologia del populisme més illetrat, vergonyosa celebració de la ignorància, escrita per qui demostra no tenir ni idea del que parla, em sento en la necessitat d’avançar aquest post, en el qual reprodueixo l’article que he escrit per a la revista Recull
La pel·lícula Un long dimanche de fiançailles / Un llarg diumenge de prometatge / Largo domingo de noviazgo / Una lunga domenica de passioni (2004) la va dirigir el francès Jean-Pierre Jeunet; es basa en una novel·la escrita pel marsellès Sébastien Japrisot, havent anat l’adaptació a càrrec del mateix Jeunet i el seu dialoguista Guillaume
Situem-nos. A l’anterior post deia que el diari El Punt del diumenge 23 de juliol de 2006, ha publicat un article en què Àngel Quintana fa una lúcida diagnosi de la crisi del actual cinema i que, sobre el tema, volia fer algunes consideracions. Vaig tocar alguns aspectes, però em va quedar pendent de parlar
Que al cinema no hi va la gent que hi anava, és un fet. Que alguns videoclubs i cadenes de lloguer de DVD han hagut de plegar veles, també. Que la gent es descarrega pel·lícules per internet, cada cop més, sembla d’una evidència absoluta. Això fa que, de fa temps, es parli de "crisi" al