La Plaza de las Ranas és el nom popular que rep el cèntric espai on es troba la biblioteca insular de Gran Canaria, a Las Palmas. El seu nom oficial és, però, plaça Ambrosio Hurtado de Mendoza, en honor al qui fou alcalde de la ciutat a principis del segle XX. Potser si no fos
El proper divendres dia 22 comença la 21a edició del Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canaria, i ho farà amb la projecció de Nosferatu, l’emblemàtic film expressionista alemany que enguany compleix el centenari (esquerra). També fa cent anys del primer cinema documental: el dia 28 una sessió doble oferirà els noticiaris soviètics
Poc després de la fundació de Las Palmas, al segle XV, ja s’organitzaven actes de culte relacionats amb la Setmana Santa, promoguts pels primers convents franciscans i dominics. Abans de 1579 ja existia a Vegueta, barri fundacional de la ciutat, la cofradia de la Vera Cruz (dalt, actual imatge, del 1780). Del segle XVII és
És la darrera gran obra de Las Palmas inaugurada com cal, amb autoritats i tallada de cinta, el 26 de febrer passat. És la passarel·la Onda Atlàntica, un pas elevat de 283 metres de longitud cridat a ser el nou símbol arquitectònic de la ciutat. El pont salva el tram final de la GC-1, l’autovia
Segurament el fill més il·lustre i conegut de Las Palmas de Gran Canaria sigui Benito Pérez Galdós. És curiós, dos dels escriptors més importants de les literatures castellana i catalana (Galdós i Guimerà, respectivament) eren nascuts a Canàries i tots dos les abandonaren per no retornar-hi mai més. En efecte, el 1862, quan només tenia
[Inicio avui una nova secció: “Per amor a una ciutat”, dedicat a reportatges sobre Las Palmas de Gran Canaria, el meu nou lloc d’adopció; el títol està manllevat del lema amb què el polític Jerónimo Saavedra concorregué a les eleccions municipals del 2007 (que guanyà), just quan vaig descobrir la ciutat] En el moment d’iniciar
Fins el 28 de febrer es pot visitar al Museo Canario de Las Palmas l’exposició “Memorias del cólera”. Es tracta d’un recull de peces documentals i arqueològiques referides a l’epidèmia de còlera que envaí l’arxipèlag canari el 1851 i que guarda notables paral·lelismes amb l’actual pandèmia de covid, sobretot pel que fa a mesures preventives.
Em solidaritzo sincerament amb els habitants de La Palma tot veient (en temps real, com els agrada a les televisions per tenir l’espectador enganxat) les dramàtiques imatges d’un dels volcans d’aquella illa fent de les seves. El cataclisme no ha ocasionat sortosament danys personals, però sí materials, tant d’habitatges destrossats com d’infraestructures malmeses. L’anomenada isla
Avui, una mica d’història. L’estiu de 1851 l’illa de Gran Canària patí una greu epidèmia de còlera morb que reduí la seva població a la meitat i produí una greu crisi social i econòmica. La lluita contra la malaltia i contra les seves conseqüències fou liderada per un català d’Hostalric, el bisbe Bonaventura Codina (a
Avui és la Candelera, “La Presentació del Senyor, Purificació de la Mare de Déu” segons fixa l’imprescindible (malgrat els temps que corren) Calendari dels pagesos. Avui és aquell dia de l’any que determina la climatologia segons el seu estat anímic. L’inefable Tomàs Molina no ens va saber aclarir ahir, en el seu prime time estel·lar, si enguany la Candelera