Elena (Elena) Lleó d’Or a Venècia amb el seu debut (gran, profund, espiritual), El retorn (2003) —un pare apareix sobtadament a la vida de dos marrecs que només el coneixien per una vella fotografia i que, al decurs d’un viatge iniciàtic amb ell a una illa abandonada, busquen respostes a preguntes que potser no en tenen, de resposta… film
Inquiet (Restless) Relat iniciàtic amb dos adolescents tocats per la mort, Inquiet confirma que Gus Van Sant s’inclina per treballar com a independent a redòs dels grans estudis (amb Milk, va ser Focus Features i ara és Columbia Pictures i Image Entertainment), en un nou cicle dels que, al llarg de la seva carrera ha tingut,
Oslo, 31 d’agost (Oslo, August 31st | Oslo, 31. August | Le 31 août à Oslo) Un 31 d’agost, a Oslo. Vint-i-quatre hores en la vida d’un home de trenta i tants en plena crisi existencial. Inspirat en Le feu follet, de Pierre Drieu La Rochelle. Dirigeix el noruec, nascut a Dinamarca, Joachim Trier (1974, Copenhaguen),
Toomelah (Toomelah) Especialitzat a parlar dels aborigens en la societat australiana actual, Ivan Sen (02.01.1972, Nambour, Queensland, Austràlia) va guanyar el premi a la Millor “Opera Prima” de Berlín 2002 amb Sota els núvols (Beneath Clouds | Sous les nuages) —noia fuig del món arraconat i aborigen de la mare per anar a trobar el pare irlandès a Sydney, però de
L’exercici de l’Estat (L’exercice de l’Etat | The Minister) Guionista, Pierre Schoeller (1961, França) va presentar a Un Certain Regard el seu debut com a director, Versailles (2008) —en què Guillaume Dépardieu és un home de bosc que ha de fer-se càrrec d’un nen petit abandonat—. I tres anys després, hi torna amb aquesta ficció sobre
Treballar cansa (Trabalhar cansa | Travailler fatigue) El tàndem Jualiana Rojas – Marco Dutra, bregat en els curtmetratges, presenta aquest film que aspira a la Càmera d’Or: la història d’una mestressa de casa de Saõ Paulo que, quan finalment pot tenir el seu petit negoci, es troba que el marit li queda en atur, les coses es torcen
Miss Bala (Miss Bala) Basat en el cas de Laura Zúñiga, guanyadora del concurs Nuestra Belleza Sinaloa, que va ser detinguda com a còmplice d’ Ángel Orlando García Urquiza, líder del cártel de Juárez, i al cap d’un any deixada en llibertat per manca de proves. Quart llargmetratge del mexicà Gerardo Naranjo, després de Malachance (2004)
Yellow Sea (Hwanghae | Yellow Sea | The Murderer) Fitxa amb la informació i enllaços del film que tinc recollits fins al moment. Al decurs de les properes setmanes, l’aniré completant. En Na Hong-jin (1974) va llançat. El 2008 va debutar amb The Chaser (Chugyeogja | The Chaser), seleccionada Fora de competició a Canes i en un munt d’altres festivals,
Loverboy (Loverboy) Del director de Com he celebrat la fi del món (Cum mi-am petrecut sfarsitul lumii | Cómo celebré el fin del mundo | Comment j’ai fêté la fin du monde), el romanès Catalin Mitulescu (13.01.1972, Bucarest). Aquell seu primer llarg, amb producció executiva de Martin Scorsese i Wim Wenders, evocació, en clau tragicòmica amb tocs d’absurd, de
I ara on anem? (Et maintenant on va où? | Where do we go now?)En un poble ärraconat del Líban, envoltat de mines, les dones cristianes i musulmanes tramen un complot per evitar que els seus homes es matin entre ells. Fan tot el que poden per a distreure’ls i allunyar-los de les notícies de la guerra.
Arirang (Arirang)El títol, Arirang, és un terme coreà que dóna nom a l’himne nacional oficiós del país i, pel que se veu, fa referència a un pas de muntanya (Amb Arirang enfilo un turó en aquesta vida, ha escrit Kim Ki-duk en el text que reprodueixo tot seguit). Pas que agafà aquest nom el 1926, ran
Tatsumi (Tatsumi) Reconstrucció, barreja de biografia i ficció pura, de la història de l’autor de manga Yoshihiro Tatsumi, basant-se en el seu llibre semiautobiogràfic A drifting Life i en els seus relats breus Hell (a les ruïnes de la Hiroshima bombardejada, el fotògraf militar Koyanagi queda impressionat per les ombres de les víctimes que un flaix letal
Bonsai (Bonsái | Bonsai) Adaptació de la novel·la homònima del jove poeta i crític xilè Alejandro Zambra, amb què el cineasta, escriptor, estudiant de sociologia i professor de cinema Cristián Jiménez (1975, Valvídia, Xile) segueix la carrera iniciada, després d’uns anys de curtmetratges, amb el llarg Ilusiones ópticas (2009) —seleccionat a Horitzons Llatins de Sant Sebastià 2009, film coral, juxtaposició fragmentària
El dia que ell arriba (Book chon bang hyang | The Day He Arrives) Amics, coneguts, exnòvies i gent que s’assembla a d’altra, es troben, xerren, beuen, s’engaten, demà és un altre dia (o no), trobades, fer el toc, parlar d’amor, quedar trompa… Un passa per ser director de cinema; l’altre, un exactor; l’altra, una actriu;
Bellesa (Skoonheid | Beauty) Graduat en Cinema, Mitjans de Comunicació i Estudis Visuals a la Universitat de Ciutat del Cap, el sud-africà Oliver Hermanus va completar els seus estudis a la Universitat de Califòrnia, gràcies a un programa d’intercanvi i finalment anà a la London Film School, per mor d’una beca que guanyà, després de