Reflex de la bona acollida que ha tingut la projecció de Mommy, de Xavier Dolan, considerada una de les sorpreses de darrera hora de la 67a edició del Festival de Canes, és l’elevada concurrència de periodistes a la roda de premsa amb què el cineasta ha presentat el film, acompanyat oer les actrius Anne Dorval
Una parlen de maniqueisme, com és habitual en Ken Loach, especialment des que compta amb Paul Laverty de guionista; d’altres diuen que és entranyable. Amb els anys que portem veient pel·lícules de Loach, aquesta comentaris, tots junts, ens permeten fer-nos una idea del que veurem quan Jimmy’s Hall s’estreni comercialment a casa nostra. Costa poc
Amb només vint-i-cin anys d’edat, Xavier Dolan és l’autor de Jo vaig matar la mare (2009), Els amors imaginaris (2010), Laurence Anyways (2012), En Tom a la granja (2013) i, ara, de Mommy, de què es pot dir que tothom en parla bé, al festival de Canes, des que ahir vespre hi hagué la projecció
En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de The Search, de Michel Hazanavicius, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions
En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció d’ Adéu al llenguatge, de Jean-Luc Godard, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes
Com ja va anunciar fa uns dies, Godard no ha estat a Canes per a acompanyar la projecció del seu film Adéu al llenguatge, que és en Competició. Tanmateix, ha enviat una “carta filmada” adreçada al president i delegat general del Festival de Canes i als camarades, que s’ha penjat al web oficial del certamen
Ha estat la sensació de la jornada. Des dels cinquanta-cinc minuts de cua que han hagut de fer per assistir a la projecció de primera hora de la tarda, companys m’informaven que hi havia l’ambient de les grans ocasions del Festival de Canes. Expectació immensa, doncs, per veure aquest darrer treball de Jean-Luc Godard, que
Projectada en Sessió Especial Maidan, de Sergei Loznitsa, ens n’arriben notícies extraordinàries. La revolució ukraïnesa filmada per aquest cineasta que ha viscut molt de temps a aquell país i que, éssent documentalista bregat i prestigiós, ha plantat la càmera a l’epicentre del conflicte, enmig de tot el temperi, servint-nos una obra que ja reclama la
Hi ha gairebé unanimitat a deixar planxada The Search, la nova pel·lícula de Michel Hazanavicius, conegut mundialment per l’oscaritzada The Artist. Ara ha adaptat una pel·lícula de Fred Zimmerman, traslladant l’acció del Berlín en ruïnes de final de la Segona Guerra Mundial a la guerra de Txetxènia, mantenint la història del soldat que ajuda una
Seleccionada fora de competició, L’home a qui se l’estimava massa, d’André Téchiné, ha convocat poc interès, tant perquè pocs n’han parlat, com perquè els que ho han fet… diguem que manifesten opinions divergents. Téchiné ha dut a la pantalla un cas criminal conegut mediàticament a França, amb la pubilla d’un Casino de Niça desapareguda i
En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció d’ Aigües tranquil·les, de Naomi Kawase, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions
En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Dos dies, una nit, dels germans Dardenne, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne
Jean-Pierre i Luc Dardenne han comparegut aquest matí en roda de premsa del Festival de Canes, després de la projecció de premsa del seu film 2 dies, 1 nit. Els han acompanyat els actors Fabrizio Rongione i Marion Cotillard, així com un dels productors de la pel·lícula. Tarik Khaldi n’ha recollit alguns fragments, al web
Tercera Palma d’Or per als germans Dardenne? Avui Canes és gairebé un clam, a jutjar per les reaccions que ens arriben a la projecció de 2 dies, 1 nit a la Competició del Festival de Canes. L’estil dels Dardenne és conegut, el seu prestigi guanyat a pols també. Això fa que la majoria de crítics
Pel·lícula presentada per la cinesta com a molt personal, lligada a la memòria de la seva pròpia família i a la mort recent de la seva mare adoptiva, cruïlla entre el misticisme de la filmografia de Kawase i un cant poètic a la Natura i als cicles de la vida, Aigües tranquil·les, coproduïda pel català